
l'Audició del 23/10/2017
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.
Episodis etiquetats amb Altres

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Panorama general de l’episodi Sessió cultural molt completa amb un "matxembrat" de teatre, llibres i cinema. Els conductors alternen crítiques i recomanacions amb to proper i humor, però amb moments de mirada crítica contundent. Temes clau: capitalisme i poder a Espanya, processos de dol i resiliència, gran format musical, thriller psicològic i seqüeles cinematogràfiques. Format: conversa amb presentació inicial, blocs temàtics i tancament amb apunt lingüístic. Teatre Massacre (Una historia del capitalismo español) Autor i concepte: Alberto San Juan signa i protagonitza una peça amb base de periodisme d’investigació històrica que dissecciona la relació entre poder econòmic i polític a Espanya. Dispositiu escènic: dos actors (San Juan i Marta Calvó) en escena permanent, canvis de personatge només amb veu, gest i actitud; ritme àgil, sense canvis de vestuari ni escenografia. Contingut: repàs de figures i trames del capitalisme espanyol (Emilio Botín, Esther Koplovitz, José María Aznar, etc.), fusions bancàries i transició. Punt fort: combinació de rigor i teatralitat; fa pensar i també fa riure. "¿Quién gobierna España? ¿En qué medida el poder político se subordina al económico?" Verdict: molt recomanable per la claredat expositiva i la posada en escena efectiva. Los Universos Paralelos (Teatro Español, Madrid) Tema: drama familiar sobre el dol per la mort d’un fill i com cada membre el tramita. Combina moments dramàtics amb to de lleugeresa per respirar. Interpretacions: destaca Malena Alterio com a contrapunt còmic, i un repartiment solvent (Belén Cuesta, Daniel Grao, Carmen Balaguer). Missatge: la vida continua, tot i que ja no “com abans”; recerca d’altres camins de felicitat i fases del dol ben representades. Referents evocats: pel·lícula de l’Europa de l’Est sobre impunitat i poder; eco literari a "Una temporada en el purgatorio" (Dominick Dunne) i cinematogràfic a "La stanza del figlio". El Rei León (musical) Producció: gran format Disney al Teatro Lope de Vega (Madrid), en cartell des de 2010; 150 professionals entre escena i tècnica; adaptacions arquitectòniques del teatre. Valor artístic: màscares i puppetry que fusionen intèrpret i animal; vestuari i escenografia d’altíssima qualitat; percussió lateral que envolta l’espectador; música d’Elton John. Experiència: impacte escènic sostingut i accessible per a públic adult i familiar. Conclusió: val la pena estalviar-hi; subidón assegurat si t’agraden els musicals. Llibres Maldat (Tammy Cohen) Ambient: empresa de selecció de personal; nova cap, Rachel Masters, desplega joc brut, manipulació i ambició per redreçar objectius. Coral: embaràs i por laboral, relacions sentimentals, rivalitats; un fil paral·lel sobre una nena i el seu germà que sembla desvinculat fins que connecta amb precisió. To i ritme: lectura àgil, amb taranyina de tensions que va creixent; no és una obra "major", però funciona molt bé com a thriller laboral. Bonus: derivada cap al Premi Planeta i la rumorologia de prediccions i filtracions (Javier Sierra), debatent sobre evidències i polèmiques del guardó. Paul Penn: La casa entre los cactus (i El brillo de las luciérnagas) Autor: madrileny amb nom anglosaxó i gran èxit internacional; creador d’atmosferes asfixiants i girs que desmunten expectatives. El brillo de las luciérnagas: família tancada en un soterrani; la revelació del context multiplica l’angoixa. La casa entre los cactus: família amb quatre filles en una casa aïllada entre cactus a la frontera; l’arribada d’un desconegut destapa secrets foscos i escalada cap a situacions límit. Estil: prosa senzilla i efectiva; cruor suggerida, no explícita. Recomanable si t’atrau el thriller psicològic. Literatura i cinema El tercer hombre (Graham Greene) Gènesi singular: primer va ser el guió (encomanat a Greene), i després l’autor el va convertir en novel·la ampliant escenes descartades del film. Context: Viena d’ocupació quadripartida de postguerra; gana, ruïna i contraban de penicil·lina que afecta hospitals i infants. Estil i atmosfera: trama de sèrie negra, falsos culpables i escenaris icònics (clavegueres, neu, Prater). Recomanació: visionar-la en sala gran potencia el blanc i negre i la composició d’Orson Welles i companyia; simbiosi llibre-film modèlica. Cinema Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve) Marc: seqüela situada 30 anys després de l’original (Los Ángeles 2019 → 2049). Producció de Ridley Scott com a productor executiu. Intenció: reflexions sobre humanitat i consciència replicant motius de l’original. Crítica del programa: • Ritme i durada: feixuga, amb llargues estones de falsa profunditat i diàlegs poc sòlids. • Interpretacions: Ryan Gosling menys inspirat que a Drive; Harrison Ford percebut com a fan service poc creïble; Jared Leto i antagonistes poc reeixits. • Imatge i so: gran acabat tècnic però deja vu visual; banda sonora que imita Vangelis sense l’originalitat. • Guió: trama estirada, gir d’origen del protagonista desaprofitat i obertura a futures seqüeles poc necessària. Veredicte: no recomanada pel to del debat; expectatives no complertes. Apunts finals Apunt lingüístic: discussió sobre la correcció d’atropellar/atropellament en català, com a mostra de com parlem segons usos mediàtics. Comiat: agraïments, nota tècnica sobre la ràdio i cita per al proper programa (temes pendents: "50 primaveres" i "Amor carnal"). Punts més destacats Massacre brilla per la combinació de rigor històric i dinamisme teatral. Los Universos Paralelos tracta el dol amb sensibilitat i equilibri entre drama i humor. El Rei León és una experiència escènica total, amb producció de primer nivell. Paul Penn confirma ofici en el thriller psicològic atmosfèric. Blade Runner 2049 rep una lectura crítica: estètica potent però manca d’ànima i d’originalitat.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
