Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12227episodis
Veus Parròquia del 25/10/2017 — Veus de la Parròquia: Amor a Déu i al proïsme, Domund i missió, diàleg i perdó, i agenda diocesana - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 25/10/2017 — Veus de la Parròquia: Amor a Déu i al proïsme, Domund i missió, diàleg i perdó, i agenda diocesana

Resum global Programa de «Veus de la Parròquia» (Ràdio d’Esvern, 98.1 FM) conduït per Joana Algarra i Pere Oliver. Inicia amb la lectura de l’Evangeli dominical (Mt 22) i una clau central: l’amor a Déu i al proïsme com a síntesi de tota la Llei. Segueix una extensa lectura del missatge del Papa Francesc per al Domund, subratllant que l’Església és missionera per naturalesa i que l’Evangeli té una força transformadora i joiosa. A «Notícies d’Església» es recomanen articles del full dominical: la importància del diàleg en el context polític actual i una catequesi sobre l’invitació al banquet (acollir Crist). Destaca la reflexió de Mn. Gaspar Mora sobre el perdó previ i immerescut de Déu, il·lustrat amb la dona que ungeix Jesús (Lc 7): la misericòrdia precedeix i salva. A «Fe i actualitat», es recull l’inici de curs de catequistes i pastoral juvenil, un concert del Rèquiem de Mozart en memòria de Mn. Jaume Berdoi, la pregària vocacional mensual i la trobada d’animadors de cants. Es recorden els sants de la setmana (Sant Judes Tadeu i Sant Narcís) i alguns tuits del Papa Francesc (joia missionera, caritat i veritat, bé comú, pregària per la pau). Tanca amb la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense i el comiat. Evangeli i clau teològica Lectura (Mateu 22, 34-40) • Jesús resumeix la Llei en dos manaments: estimar Déu i estimar els altres com a un mateix. «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor… Aquest és el manament més gran i el primer… El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix.» Clau pastoral i eclesial • Enmig de legalismes, Jesús obre pas a la relació amb el Pare i amb el germà. • L’Església és cridada a sembrar amor i misericòrdia que arriben a tothom. Domund — La missió en el cor de la fe • L’Església és missionera per naturalesa: no propaga una ideologia, sinó Crist viu. • L’Evangeli porta una joia contagiosa i una vida nova (Crist ressuscitat); allibera de l’egoisme i fecunda allò humà. • La missió és anunci i testimoni: pregària, obres, comunió de béns i sortida de les pròpies seguretats. «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb una Persona que dona un nou horitzó a la vida.» • El món necessita l’Evangeli com quelcom essencial; l’Església continua l’obra del bon samarità i del bon pastor. Notícies d’Església — Lectures recomanades «Dialogar» (15 d’oct.) — Bisbe Agustí • El diàleg eficaç demana condicions: desinflamar l’ambient emocional per llegir la realitat amb seny i cercar la veritat. • En l’àmbit polític, cal aclarir objecte i sentit del diàleg per acostar posicions. «Convidats a noces» — Concepció • L’avís del banquet messiànic: no refusar la invitació de Déu en la persona de Jesús. • Amb el Papa Francesc: la justícia de Déu és misericòrdia; cal revestir-se del vestit de noces de pau i amor. «Diàleg sense fronteres» (22 d’oct.) — Bisbe Agustí • Dues preocupacions: 1) la situació social a Catalunya i Espanya pel procés d’independència; 2) la evangelització (Domund). Invitació a pensar i pregar. Teologia viva — El perdó previ (Mn. Gaspar Mora) • Contrast entre el «Déu de l’ordre» i el Déu que perdona. • Jesús acull la «pecadora» i revela el perdó gratuït i previ de Déu. «El metge no el necessiten els bons, sinó els malalts… Jo no he vingut a condemnar, sinó a salvar.» • La misericòrdia no la mereix ningú; quan se’n fa l’experiència, neix la conversió i l’agraïment. Fe i actualitat — Agenda i comunitat Inici de curs de catequistes i pastoral juvenil • 300+ catequistes d’infants, adolescents i joves; objectiu diocesà: anar pertot arreu i donar fruit. • Tema: la família com a «escola d’amor» en pluralitat de situacions; materials de pastoral juvenil a sanfeliujove. • Cloenda amb Eucaristia i enviament de catequistes: missió en nom de l’Església. Concert — Rèquiem de Mozart (29/10, 19.00) • Basílica de Santa Maria (Vilafranca del Penedès), en memòria de Mn. Jaume Berdoi; a benefici de la restauració del temple. Pregària vocacional (26/10, 19.00) • Capella de la Casa de l’Església (Sant Feliu). Testimoni: Susana Igual. Cultura vocacional: acompanyament i discerniment. Trobada general d’animadors de cants (Igualada) • Cap de setmana; informació i inscripcions per web i email dedicats. Sants i veus del Papa Sants de la setmana • Sant Judes Tadeu (patró de les causes difícils) — dissabte. • Sant Narcís, bisbe i patró de Girona — diumenge (festa gran a Girona). Tuits del Papa Francesc • La joia contagiosa és primer testimoni de la proximitat de Déu. • Caritat i veritat es reclamen mútuament. • Crida als líders a cercar el bé comú per damunt d’interessos sectorials. • La guerra nega els drets: pregària per qui n’ha d’evitar l’esclat i per polítics savis i responsables. Apunt final • Reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense i inauguració del curs acadèmic a l’Ateneu Sant Pacià (25 d’oct.). Idees clau Amor a Déu i al proïsme: nucli de l’Evangeli i criteri de vida cristiana. L’Església és missionera: l’Evangeli és una Persona que transforma. Diàleg responsable en context polític: desinflamar per pensar i acordar. Misericòrdia: perdó previ i gratuït que salva i converteix. Vida diocesana activa: catequesi, joventut, litúrgia, música sacra i vocacions.

M de Música del 24/10/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 24/10/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 24/10/2017 — Novetats de cinema (Handia, Las hijas de Abril, Marrowbone, Fe de etarras) i debat: com el cinema català tracta els fets històrics - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 24/10/2017 — Novetats de cinema (Handia, Las hijas de Abril, Marrowbone, Fe de etarras) i debat: com el cinema català tracta els fets històrics

Introducció • Obertura musical amb la icònica peça de Tubular Bells (El Exorcista), marcant un to cinèfil i nostàlgic. • Presentació del convidat especial, Àngel Comas (doctor en Comunicació Audiovisual, crític i autor prolífic), i estructura del programa: primera part de tertúlia de novetats i segona part dedicada al tractament dels fets històrics en el cinema català. "Els esdeveniments històrics... serveixen de marc en una història." Primera part: Tertúlia de novetats i estrenes El sistema solar (Perú) • Drama familiar d’origen teatral (cinc personatges en una casa), amb posada en escena estàtica i aire de melodrama televisiu dels 60. • Presència d’Adriana Ugarte; conjuntament, se’n ressalta el caràcter antiquat i la poca ambició cinematogràfica. Atraco a la inglesa (The Hatton Garden Job) • Heist “a l’antiga” amb lladres veterans que acumula tots els clixés del gènere. • No explota el contrast generacional ni aporta cap gir nou; sensació de ja vist. La pell freda (Cold Skin) • Adaptació internacional de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol; rodat en anglès. • Recepció freda (Sitges). Com a peça de gènere, queda descafeïnada i poc memorable. Nuestra vida en la Borgoña • Drama de tres germans viticultors amb potencial desaprofitat; fotografia bonica, però guió feble i conflictes sense profunditat. • Broma recurrent: quan només es destaca la fotografia, mal senyal. Handia (Aitor Arregi i Jon Garaño) • Basada en el gegant d’Altzo, en plena Guerra Carlina: gira per capitals europees i lluita familiar per sortir de la pobresa. • El millor: emoció sostinguda, relació entre germans, direcció de fotografia rica i música inspirada. Reconeixements a Donostia (Premi Especial del Jurat). • Discussió sobre irregularitats de ritme/estructura i el valor dels premis. Context del cinema basc (record de Loreak). "A mi em va atrapar... estem davant d’una pel·lícula feta amb el cor." Las hijas de Abril (Michel Franco) • Escenari a Puerto Vallarta: mare (Emma Suárez) que passa de normalitat a transgressió i demència en la dinàmica mare-filla. • Emma Suárez, en un paper de gran risc i intensitat (Premi del Jurat a Un Certain Regard, Cannes). Recomanada especialment pels fans de l’actriu. El secreto de Marrowbone (Sergio G. Sánchez) • Òpera prima del guionista de Bayona. Terror polit: mansió asturiana com a EUA, quatre adolescents, casa “amb vida”. • Imatge neta i transicions so/imatge ben treballades, però li manca suspens continu; abús d’ensurts sonors puntuals; ecos de Sleepy Hollow. Fe de etarras (Borja Cobeaga, Netflix) • Comèdia negra sobre una cèl·lula d’ETA (2010) en plena final del Mundial; to de cringe a l’estil The Office. • Cauta fins al límit: evita arestes més dures (violència, conseqüències) i carrega massa el to patètic, amb personatges “massa idiotes”. Ritme irregular. La noche que mi madre mató a mi padre • Metacomèdia àgil i fresca sobre el procés d’una pel·lícula dins la pel·lícula. Diàlegs punyents i repartiment en estat de gràcia (Belén Rueda, Eduard Fernández, Diego Peretti). Segona part: Debat — Fets històrics en el cinema català Definir “cinema català” i maneres d’abordar la història • “Cinema català” com a etiqueta problemàtica (producció, rodatge, direcció?). • Model clàssic (Hollywood): la història com a context de personatges i idees; sovint hi ha una ideologia latent. • Contrast útil: Terra i llibertat (ideologia al primer pla) vs Pa negre (història de fons). Ideologia, finançament i exemples • Condicionants de producció: - > "Les pel·lícules avui dia les financen les televisions." - Les cadenes tendeixen a alinear projectes amb la seva línia editorial. • Exemples i biaixos: Salvador (Puig Antich); debat sobre Villaronga i les percepcions d’Incerta glòria; tensions d’òptica en el relat. • En el franquisme tardà, petites escletxes en català: Mariona Rebull, Tambor del Bruc (òptica espanyolista). • Transició i memòria: Jaime Camino (Las largas vacaciones del 36, Caudillo, Canciones para después de una guerra, El llarg hivern), Jordi Grau. Valor de la memòria històrica des de la ficció i el documental. Josep Maria Forn i el relat de país; on som avui • Josep Maria Forn, cronista fonamental: - La piel quemada (immigració andalusa i fonaments de la Catalunya moderna). - Productor de La ciutat cremada; darrer muntatge d’arxiu El somni català (inclou el discurs de Cambó). • Panorama present: poques històriques recents al catàleg (Catalan Films); menció a projecte Barcelona 1714 (Anna Bofarull). • El present es “filma” en temps real a televisió i xarxes; la perspectiva històrica vs la immediatesa del relat. Forma vs contingut, autoria i límits comercials • El valor de la posada en escena i el punt de vista per sobre de l’argument previsible; exemples: L’Exorcista (integració música-imatge), Warhol/Morrissey, relacions director-actriu (Sternberg/Dietrich). • Autoria difusa: productor/actor poden imposar-se (casos comentats com Emma Suárez); anècdotes d’Hitchcock i la famosa escena de la dutxa. • Adaptacions de Shakespeare com a test de mirada (Olivier vs Welles vs Branagh) que mostren com la forma reinterpreta el fons. • Indústria i TV afavoreixen el diàleg, la redundància i formats domesticats; la recerca formal és més difícil dins el cinema comercial. Tancament • Avanç del proper programa: noves aportacions de Blade Runner. • Comiat i agraïments a Àngel Comas.

← Torna a tots els podcasts