Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12227episodis
Babilònia del 2/11/2017 — EVA (T de Teatre), Stephen King: Cementiri d’animals, El comte de Montecristo i Montserrat Roig — amb “Miss Chatelaine” de k.d. lang - episode art
Babilònia

Babilònia del 2/11/2017 — EVA (T de Teatre), Stephen King: Cementiri d’animals, El comte de Montecristo i Montserrat Roig — amb “Miss Chatelaine” de k.d. lang

Panorama de l’episodi Temes centrals: • Teatre: “EVA” (T de Teatre) — dolor, neurociència i retrobaments d’infantesa • Debat de salut: Fibromiàlgia i la dificultat de mesurar el dolor (escala EVA) • Llibres: Stephen King — “Cementiri d’animals”; el clàssic “El comte de Montecristo” • Narrativa catalana: Montserrat Roig — “El temps de les cireres” i la seva trilogia • Música: k.d. lang — “Miss Chatelaine” “Com es percep el dolor… entre persones és molt diferent.” Teatre: “EVA” (T de Teatre) i el tema del dolor De què va • Companyia (anomenada “STD/T de Teatre”) celebra el 25è aniversari amb una peça centrada en el dolor des de la mirada femenina. • Text de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. • Personatges: quatre dones (amb dos actors més) que havien anat juntes a l’escola; es retroben de madures i arrosseguen ferides del passat (bullying/mobbing). • Professions clau dins la trama: una és neurocirurgiana i una altra anestesista. Temes i tractament • Explora la neurociència del dolor, la seva subjectivitat i com es comunica. • Es menciona la escala visual analògica del dolor (EVA) com a “protocol/test” per intentar graduar el dolor. Valoració del grup • Record afectuós de treballs anteriors (“Homes”, “Criatures”, televisió com “Jet Lag”). • Expectatives altes pel segell de la companyia, però opinió amb reserves: la peça queda lluny de l’energia fresca i punyent d’abans. • Crida a més recursos per al teatre i a concentrar-se en propostes “poques però molt ben fetes”. Debat: fibromiàlgia i la mesura del dolor Dificultat de quantificar • El dolor és subjectiu i heterogeni; comparar-lo entre persones és problemàtic. • La fibromiàlgia es posa com a cas paradigmàtic: patiment real, però encara amb debat diagnòstic i risc de “calaix de sastre”. “Hi ha metges que encara dubten… i és molt difícil de demostrar.” • Observació empírica: vulnerabilitats diferents, maneres diverses de portar dolors crònics (esquena, etc.). Llibres i lectura Stephen King — “Cementiri d’animals” • Relectura que evidencia l’“aire anys 80”: ritme, to i alguns recursos narratius. • Argument (sense espòilers innecessaris): - Família que es trasllada a un poble; veí els mostra un cementiri d’animals. - El gat de la família mor i és enterrat en un lloc “més enllà”… torna, però canviat. - El relat s’enfosqueix fins a un gest extrem del pare amb conseqüències inquietants. • Insercions d’històries locals (guerra, un bou que retorna agressiu) que amplien el mite del lloc. • Comentari lector: por eficient “de nit”, però la competència del terror audiovisual pot fer que algunes tècniques literàries semblin menys impactants avui. Del terror a la pantalla • El gènere ha trobat una presència massiva a cinema i TV; la literatura contemporània de terror pot perdre efecte comparatiu davant la iconografia audiovisual. Clàssic: “El comte de Montecristo” (Alexandre Dumas) • Lectura apassionant i “enganxosa”; estructura molt ben lligada fins al final. • Recomendació entusiasta com a una de les “millors novel·les” llegides pels tertulians. Montserrat Roig — “El temps de les cireres” (i trilogia) • Situada als anys 70, retrata la Barcelona postfranquista: modernitat d’aparença vs. provincianisme de fons. • Vitalisme i girs biogràfics: vida a Londres, retorn a Barcelona, avortament clandestí, xarxa familiar (tieta, pare, germà) i personatges memorables com l’Encarna (la criada). • Trilogia esmentada: “Adéu, Ramona” → “El temps de les cireres” → “Laura Violeta” (tal com s’afirma al programa). • Recursos literaris: cada part s’obre amb cites (p. ex., Salvador Espriu: “No t’acull cap repòs d’ombra bona…”), que marquen to i tematitzen els capítols. • Retrat de Montserrat Roig: escriptora íntegra, feminista, compromesa amb la llengua catalana, l’educació i la democràcia; també amb experiència en art dramàtic i viatges (ex. a Rússia). Esment de la seva malaltia (càncer de mama) i impacte vital. Música k.d. lang — “Miss Chatelaine” • Selecció musical de la nit: la cantant canadenca, de base country i iconografia feminista, signa una peça elegant i melòdica que tanca el to reflexiu del programa. Nota sobre el cinema anunciat • Es van avançar temes de cinema (p. ex., “Kingsman”, “Bloody Sunday”, Paul Newman/Tom Hanks/Sam Mendes), però en aquest tram de l’episodi no s’arriben a desenvolupar; el gruix se centra en teatre i llibres.

Cinema sense condicions del 31/10/2017 — The Square, En cuerpo y alma i Blade Runner 2049: art, somnis i distopies; també Thor: Ragnarok, L’illa de les flors i Tots els matins del món - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 31/10/2017 — The Square, En cuerpo y alma i Blade Runner 2049: art, somnis i distopies; també Thor: Ragnarok, L’illa de les flors i Tots els matins del món

Panorama del programa "Anarquia" Sessió oberta i molt viva on el grup debat sobre cinema d’autor i comercial, amb un fil conductor clar: la relació entre forma i contingut. Destaquen tres eixos: Sàtira i art contemporani a The Square Amor, somnis i vulnerabilitat a En cuerpo y alma Identitat i futur distòpic a Blade Runner 2049 Al voltant, es revisen peces clau com Thor: Ragnarok, el curt L’illa de les flors i el clàssic musical Tots els matins del món. The Square (Ruben Östlund) Pel·lícula sueca, Palma d’Or, definida com una gran pel·lícula de personatge i de guió. Protagonista: director d’un museu d’art contemporani, elitista però contradictori; evolució psicològica molt ben traçada. Idea clau: la posada en escena és bona, però el pes recau en el guió i la progressió del personatge més que en la fotografia. Comparada amb The Wolf of Wall Street pel retrat de l’ecosistema laboral i els excessos. Valoracions: entre 8 i 8,5. Recomanada. Thor: Ragnarok i el gir “familiar” del blockbuster Crítica a Marvel per convertir una figura amb pòsit mitològic en slapstick i humor fàcil. Debat sobre la deriva del “cinema familiar” cap a l’infantil i el contrast amb els 80 (p.ex. Spielberg) i la nostàlgia reempaquetada (Stranger Things). Direcció de Taika Waititi: encert en el to còmic per alguns, però diluïció del personatge per altres. En cuerpo y alma (Ildikó Enyedi) Os d’Or a Berlín. Història d’un director financer d’un escorxador i una inspectora de qualitat que comparteixen el mateix somni. Ella, amb perfil d’Asperger; ell, amb discapacitat física. Guió i personatges excel·lents; ritme que creix orgànicament; posada en escena d’arrel centroeuropea (ressons de Miklós Jancsó i ecos d’Ulrich Seidl). Debat sobre el final i l’“escena de l’esmorzar” (a alguns els sobra). Polèmica amb l’etiqueta de comèdia negra; potser és més una tragicomèdia. Apunt: possible remake a Hollywood podria perdre l’essència. Toc Toc (comèdia espanyola) Comèdia coral sobre el TOC (Trastorn Obsessiu Compulsiu). Crítica: banalitza el trastorn, abusa de tòpics i de la “cura” de grup fàcil; poca gràcia malgrat el repartiment (p.ex. Rossy de Palma). L’illa de les flors (Ilha das Flores) Curt de ~13 minuts; muntatge d’arxiu, animació i veu per denunciar el sistema: residus, desigualtat i deshumanització. Impacte demolidor en molt poc temps. Vigència total. Tots els matins del món (Alain Corneau) Delícia austera de plans fixos i sense artifici, centrada en la música (viola de gamba), amb Jordi Savall i el tàndem Gérard/Guillaume Depardieu. Contraposa l’èxit exterior i la vida interior dedicada a l’art. Reflexió sobre el sentit de la música: "Sense la música, la vida no tindria sentit." Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve) – Debat Opinions dividides: A favor: més estimulant que l’original per alguns; so i música prodigiosos; amplitud de pla general per expandir la distopia i la solitud. Crítiques: metratge llarg (2h40), ritme feixuc, interpretació massa hieràtica, excés d’“evidències” visuals; dependència forta de l’original. Comparatives formals: l’original (Ridley Scott) més opressiva i en primer pla/pla americà; la seqüela obre espais i tematitza l’exterior buit. Temes: memòria, identitat, creador-criatura, caducitat; discussió sobre si calia una seqüela o un nou relat cyberpunk. Paral·lels i derivades: Fahrenheit 451 (Truffaut), Mother! (Aronofsky), ecos de Buñuel. Tangent actual: apagat digital i fragilitat tecnològica; exposició del CCCB, “La fi del món” (canvi climàtic, vida domèstica en distopia propera). Forma vs contingut Es constata una tendència a premiar el continent (so, fotografia) per sobre del contingut (guió) en superproduccions. Matís: també hi ha blockbusters que arriben “a la mèdul·la” del que volen explicar; no és una dicotomia absoluta. Tancament Proper programa: curtmetratges. Foto final i comiat.

l'Audició del 30/10/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 30/10/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.