
Altres
Episodis etiquetats amb Altres


M de Música del 7/11/2017
Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 7/11/2017 — Crítiques de 'En cuerpo y alma', 'La Chana', 'Aquarius' i més + Postedificació: vicis ocults, Codi Tècnic i bombolla immobiliària
Introducció • El programa arrenca amb la sintonia sorpresa setmanal, que aquesta vegada és del clàssic western de Sam Peckinpah, The Wild Bunch (Grupo Salvaje), i la presentació de l’equip i del convidat. • Convidat: Albert Jalaber, expert en seguretat, patologia de la construcció, rehabilitació i obra nova; antic aparellador municipal de Vallirana (19 anys) i Cervelló (13 anys). Primera part — Cinema: crítiques i recomanacions The Bookshop (Isabel Coixet) • Valoració crítica: frustrant; missatge lleugerament progressista vehiculat amb un llenguatge cinematogràfic conservador. • Possible interès del públic per motius extracinematogràfics (posicionament polític de la directora), però com a pel·lícula “no treu cap a res”. Spoor (Agnieszka Holland) • Thriller ecològic de bosc i caçadors. Càmera molt en moviment; whodunit amb una sèrie d’assassinats. • Conclusió: es descobreix el culpable al final però “tampoc té gaire res més”. Jericó, el infinito vuelo de los días (Catalina Mesa) • Documental colombià sobre dones d’un poble anomenat Jericó: sincer, proper, amb esperança i alegria malgrat les penalitats. • Temes clau: influència de l’Església catòlica a Llatinoamèrica; racisme de base social; música popular colombiana com a valor afegit (banda sonora que acompanya testimonis; redescobriment de repertori poc conegut). La Chana (Lucija Stojevic) • Documental “de visió obligada” sobre Antònia Santiago Amador, La Chana, bailaora de flamenc. • Punts forts: veritat i art en estat pur; domini rítmic extraordinari que dialoga amb un bateria en patrons clàssics; retrat humà amb material d’arxiu i moments íntims. En cuerpo y alma (Ildikó Enyedi) • Retorn de la directora hongaresa després de 18 anys. Història d’amor estranya i delicada entre dues persones introvertides en un escorxador. • Contrapunt estètic: delicadesa vs. brutalitat (imatges explícites del sacrifici animal) amb càrrega ètica implícita. • Premis: Ós d’Or a Berlín. Comparacions amb Kieślowski (silencis, diàlegs curts). Única pega: personatge de la psicòloga desencaixat. Algo muy gordo (Carlo Padial, amb Berto Romero) • S’autodefineix com a meta-reflexió sobre la comèdia i la indústria; els tertulians la consideren avorrida i prescindible. "li falta poc per ser 8½ o La nit americana… però el tros que li falta és la distància entre una porqueria i una obra d’art" Aquarius (Kleber Mendonça Filho) • Retrat de mobbing immobiliari a Recife: última resident (Sônia Braga, magnífica) resisteix l’assetjament d’inversors (soroll, brutícia, termites, porno a l’apartament de dalt…). • Virtuts: personatge central potent; connexions amb realitats del sector immobiliari. • Ombres: subtrames acumulades (vida sentimental, malaltia) i un element de classe (protagonista posseeix diversos pisos) que trenca l’empatia segons algun comentarista. Revisió ràpida d’Isabel Coixet (filmografia) • Diversitat d’opinions: bones sensacions amb Mi vida sin mi, La vida secreta de las palabras, Mapa de los sonidos de Tokio; rebuig a Elegy (adaptació considerada “desastrosa” de Philip Roth). Domo i cinema de guerrilla • Peculiar film rodat com si fos íntegrament amb càmeres de seguretat al Museu de Badalona; idea formal interessant malgrat resultats irregulars. • Reivindicació del cinema de baix pressupost i suggeriment d’usar CCTV per a relats com el cas Gürtel. Es bromeja amb fer un crowdfunding. Segona part — Postedificació: la “postveritat” en l’edificació (Albert Jalaber) Problemes habituals i vicis ocults • Memòries de qualitats vs realitat: portes d’“envero” amb interior de cartró; dobles vidres mínims; condensacions per ponts tèrmics en fusteries d’alumini; rajoles “buides” que es trenquen. • Conceptes clau: vicis ocults, patologies d’aïllament i humitats, defectes d’execució invisibles a simple vista. Responsabilitats i control d’obra • El notari es blinda amb el “cuerpo cierto”; l’Ajuntament concedeix llicències però no verifica execució ni adequació real a projecte. • Control tècnic escàs: els tècnics no poden ser a peu d’obra tot el temps; documentació de materials caducada o invàlida és freqüent. • Evolució legal: d’imputar bàsicament arquitecte i aparellador a incloure “tots els intervinents” (cal provar-ne la responsabilitat). De facto, sovint “palma” l’aparellador per l’assegurança de responsabilitat. Guia pràctica per comprar un habitatge • Abans de signar: - Registre de la Propietat: càrregues, hipoteques, censos. - Ajuntament: afectacions urbanístiques (ampliacions de carrer, costes, carreteres i les seves servituds). - Inspecció tècnica independent: humitats, fissures, assentaments (normals fins a cert punt), instal·lacions (aigua, calefacció, electricitat). • Materials i energia: - Vigilància de l’aïllament tèrmic real (no només el mínim legal). - Cautela amb plaques solars tèrmiques: sistemes complexos, vida útil ~20 anys, amortització dubtosa; millor invertir en bon aïllament. Limitacions i “vicis ocults” • Verificar aïllaments pot requerir fer cales: el venedor no ho acostuma a permetre; els vicis afloren després. Símptomes d’una nova bombolla immobiliària • Augment de visats d’obra nova (col·legis professionals i registres). La banca prefereix finançar obra nova (més marge) que parc existent. • Retallada d’obra pública (pressupostos) vs estímul de nova edificació. • Preus: obra nova a nivells de pic anterior; locals prime a Passeig de Gràcia/Portal de l’Àngel a 13–14k €/m²; alta rotació de botigues; fenomen similar al carrer de Sants. • Diagnòstic de sistema: abaratir costos per maximitzar beneficis sense prou escrúpols, amb impacte directe en famílies i comerç. Durabilitat i desigualtats de qualitat • Vida econòmica legal d’un habitatge: 50 anys. "legalment, a 50 anys, el valor és zero" • Contrapunt: edificis de l’Eixample continuen dempeus amb fonaments minsos. La qualitat va per barris (promocions de zona alta vs barris populars). Normativa: del franquisme al Codi Tècnic (CTE) • De les “Normes de bona execució” a les NBE i finalment al CTE. • La transposició espanyola del codi europeu s’ha fet “a la baixa”: exigències d’aïllament i càrregues menors que els estàndards europeus. Patologies exemplars: aluminosi i granulite • Ciment alumini: a Europa, ús en bases sense humitat; a Espanya es va malutilitzar en estructures exposades a humitat → corrosió d’armadures i pèrdua de secció (corrents galvàniques) → fallades. • Granulite (acabat de façana de granulats de marbre): prometia adherència i impermeabilitat; amb els anys, es desprèn. Tancament • Tema pendent proposat: construcció i diner negre (per una segona part). • Avanç: la setmana vinent, especial dedicada a Kathryn Bigelow.

Smooth Jazz Club del 7/11/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Music Club Selecció Migdia del 7/11/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


l'Audició del 6/11/2017
Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Smooth Jazz Club del 6/11/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Music Club Selecció Migdia del 6/11/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Smooth Jazz Club del 3/11/2017
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Music Club Selecció Migdia del 3/11/2017
Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.
