Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12226episodis
M de Música del 14/11/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 14/11/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 14/11/2017 — Ressenyes de The Big Sick, Framed, A Ghost Story, Muse, Los Nadie, Macaroni i Okja + Especial Catherine Bigelow (The Hurt Locker, Zero Dark Thirty, Detroit) - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 14/11/2017 — Ressenyes de The Big Sick, Framed, A Ghost Story, Muse, Los Nadie, Macaroni i Okja + Especial Catherine Bigelow (The Hurt Locker, Zero Dark Thirty, Detroit)

Resum general Episodi de “Cinema sense condicions” amb una primera part de crítiques variades i una segona part dedicada a un especial sobre Catherine Bigelow. Després d’una obertura musical amb John Denver i la presentació de l’equip, el programa entra en una roda de ressenyes que van de la comèdia romàntica al terror i l’autor, incloent festivals, qüestions de doblatge i el circuit independent. Es tanca amb un monogràfic ric en context sobre l’obra, els temes i l’estil de Bigelow. Temes principals Especial Catherine Bigelow: trajectòria, en terra hostil (The Hurt Locker), Zero Dark Thirty, Detroit, estil de tensió realista i ús de càmera en mà. Ressenyes d’estrenes i descobertes: The Big Sick (Michael Showalter): comèdia romàntica amb xoc cultural. Framed (Marc Martínez Jordán): terror “slasher” i retransmissions en directe, to Black Mirror. A Ghost Story (David Lowery): cinema contemplatiu, format 4:3, Rooney Mara i Casey Affleck. Muse (Jaume Balagueró): arrencada molt potent; deriva cap al grand-guignol comercial. Los Nadie (Juan Sebastián Mesa): retrat juvenil a Medellín en B/N i argot. Con los brazos abiertos (Philippe de Chauveron): comèdia francesa criticada per tòpics i tractament de la discapacitat. Una razón para vivir (Breathe): biopic clàssic, dilatat per al material que té. Macaroni (Ettore Scola): amistat, contrast mediterrani vs. modernitat; valor de la VO i del disseny sonor. Okja (Bong Joon-ho): cinema familiar amb mirada crítica al sistema alimentari-industrial; projecció en un ateneu. Circuits i formats: festivals (Molins, Sitges), streaming (Netflix), projeccions independents, i el debat doblatge vs. versió original. Moments destacats i idees clau The Big Sick • Comèdia “amable” que se sosté sobretot per les interpretacions (Kumail Nanjiani i Zoe Kazan); guió percebut com a irregular. Framed (Festival de Terror de Molins) • Barreja de slasher, home invasions a l’estil Haneke (“Funny Games”), i crítica de l’economia de l’atenció dels directes mòbils. • Producció petita però “molt ben invertida”, amb humor negre i mala llet controlada. A Ghost Story • Proposta poètica i contemplativa (format 4:3, cantonades arrodonides); gran seqüència amb Rooney Mara menjant pastís “en un pla interminable”. • “El llençol” de Casey Affleck transmet més del que sembla; banda sonora i fotografia premiades a Sitges. Muse (Balagueró) • “Primera part brillantíssima”, realització sòlida; segona part s’inclina al terror comercial de Filmax. Los Nadie i referències • Adolescents punk a Medellín, argot intens i realisme social. Es compara amb Jia Zhangke (Pickpocket/Xiao Wu) i Jim Jarmusch (Permanent Vacation). Con los brazos abiertos • Crítica severa: tòpics racistes i ús “repugnant” d’un personatge amb discapacitat per fer humor. Una razón para vivir (Breathe) • Història real amb respirador mecànic; correcte però allargada. Macaroni (Ettore Scola) • Duel Lemmon–Mastroianni, amistat i humanisme mediterrani vs. executiu modern. Reivindicació de la versió original: el doblatge “aplana” el disseny sonor i la força de les escenes. Okja (Bong Joon-ho) • “Cinema familiar” que qüestiona valors del sistema i la indústria càrnia; repartiment internacional (Tilda Swinton, Paul Dano, Lily Collins, Jake Gyllenhaal). Projecció en un Ateneu del Clot, obrint debat sobre drets i pràctiques de streaming. Especial Catherine Bigelow • Visió d’un “feminisme de fer” més que discursiu: dirigir gèneres “masculins” sense renunciar al propi to. • Biografia i influències: pintura (Edward Hopper), etapa com a policia, matrimoni amb James Cameron, primera dona a guanyar l’Òscar a millor direcció. • Estil: acció amb tensió sostinguda, càmera en mà, textura semidocumental, personatges obsessionals. • Punts forts: - The Hurt Locker: el desactivador de bombes i la solitud del risc. - Zero Dark Thirty: la recerca de Bin Laden (Jessica Chastain), el raid nocturn amb realisme operatiu. - Detroit: disturbis del 67, violència policial i ressonància contemporània. - Strange Days: distopia de “gravació d’experiències” i revolta social; connexió amb la seva mirada sobre control i poder. “La primera part és brillantíssima” (sobre Muse) “Això és simplement repugnant” (sobre l’humor amb discapacitat a Con los brazos abiertos) “No és només narrativa: és poètica visual” (sobre A Ghost Story) Participants • Francesc (tècnic i conductor) • Joan Sardà • Carme Nebot • Pol Digger

l'Audició del 13/11/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/11/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts