Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12226episodis
Babilònia del 16/11/2017 — De l’Infern de Rodin a Baby Driver: memòria del Biberó, salut mental i un tour de cinema (Canino, Musa i La seducció) - episode art
Babilònia
1h

Babilònia del 16/11/2017 — De l’Infern de Rodin a Baby Driver: memòria del Biberó, salut mental i un tour de cinema (Canino, Musa i La seducció)

Panorama general de l’episodi • Data i to: Programa Babilònia (16/11/2017), inici distès i humorístic abans d’entrar als temes culturals. • Eixos principals: art i exposicions (Rodin), teatre i memòria històrica (Quinta del Biberó), documental social (salut mental) i crítica de cinema (Canino, Musa, La seducció i Baby Driver), amb un parèntesi de clàssic (D’aquí a l’eternitat). Exposició: L’Infern segons Rodin (Fundació Mapfre) Clau de lectura • Obra central: La Porta de l’Infern (6,35 m d’alçada x 4 m d’amplada), inspirada en la Divina Comèdia de Dante. • Procés i format: esbossos i maquetes en guix; treball intens durant anys; composició plena de figures i escenes al·legòriques. • Gir temàtic: de la visió punitiu-infern a un interès per Baudelaire (Les flors del mal), el desig i la passió. Peces i referents • Icones: El petó (extret de la Porta) i El pensador; moltes còpies al món (28 del pensador, ~300 del petó; 3 Portes de l’Infern conegudes). • Referents artístics: Miguel Ángel (tomba de Lorenzo II), Dürer (Melanconia I), Rafael (Escola d’Atenes; figura de Miquel Àngel), mitologia clàssica (Hermafrodit, Salmacis, Metamorfosis d’Ovidi), Andròmida. Camille Claudel i context • Relació amorosa i professional amb Rodin; gran escultora eclipsada per una societat masclista. • Tràgic desenllaç: internament psiquiàtric durant dècades, també per interessos familiars. “Yo soy bella, oh mortales, como un sueño de piedra…” — Baudelaire, Les flors del mal — Teatre: La Quinta del Biberó (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual) Eix dramatúrgic • Sis actors joves encarnen els reclutes del 1921 enviats a la Batalla de l’Ebre; material sorgit de cartes i testimonis reals. • Música en directe (violins, clavicèmbal, tenor; referències a Monteverdi). Posada en escena • Escenografia modular i austera: una sola estructura que esdevé aula, trinxera i pas de riu. Memòria i emoció • Descripció crua de l’absurd bèl·lic: entre el foc enemic i l’Ebre a l’esquena. • Biberons supervivents s’hi reconeixen literalment en paraules, accents i vivències. • Reflexió sobre la desensibilització: en conèixer més la història, pot minvar el xoc inicial, però no la seva duresa i significat. — Documental: Veus contra l’estigma (Sense ficció, TV3) Tema i enfoc • Direcció: Marta Espar i Marc Parramon. • De la institucionalització familiar a un model comunitari de salut mental: escolta activa, acompanyament i recursos. Testimoni clau i denúncia • Edgar Vinyals: trajecte vital, recuperació i activisme. • Crítica de les contencions mecàniques i pràctiques coercitives. • Disponibilitat: TV3 a la carta (Sense ficció). — Documental: Amazona Sinopsi • La directora i filla emprèn un viatge per reconciliar-se amb la mare que la va abandonar al cap d’un any; recerca de respostes ara que ella mateixa és mare. Temes • Maternitat, llibertat i responsabilitat; diàlegs de gran tensió emocional i catarsi. — Clàssic: D’aquí a l’eternitat (1953) • Context: prèvia a Pearl Harbor; blanc i negre poderós; escena icònica a la platja (Burt Lancaster). • Valor: gran cinema clàssic sobre la vida militar i les seves contradiccions. — Cinema d’autor: Canino (Yorgos Lanthimos) Premissa • Família aïllada que redefineix llenguatge i normes; tres adolescents creixen en un microcosmos controlat. Idees fortes • El film mostra —sense explicar explícitament— com la realitat és construïda: paraules, relacions, sexualitat i tecnologia es reprogramen. • Jocs cruels i rituals “naturals” per als qui només coneixen aquell món. • To i estil: bizarre, inquietant i molt suggeridor, amb poques peces però gran coherència interna. — Estrena: Musa (Jaume Balagueró) Concepte • Basada en la novel·la de J.C. Somoza; gira: muses com a entitats diabòliques que susurren versos maleïts i destrueixen poetes. • Referències literàries (Dante) i enigma a l’estil Codi Da Vinci. Valoració • Bones idees però narració plana (aire de telefilm); terror poc inspirat, alguns sustos puntuals. • Cast amb cares conegudes (p. ex. Franka Potente), però executat amb poc pols cinematogràfic. — La seducció (Sofia Coppola) Escenari i trama • Guerra de Secessió; un soldat del nord ferit irromp en una casa de senyoretes (Nicole Kidman, Kirsten Dunst), desencadenant tensió i desig. Virtuts • Fotografia exquisida i coherència d’època (llum de canelobres, foscor realista, elegància visual). • Direcció d’actors precisa i atmosfera subtil de seducció i gelosia. • Línia fidel a l’original (The Beguiled), però amb el segell delicat de Coppola. — Baby Driver (Edgar Wright) La gran aposta formal • Muntatge i so en simbiosi: l’acció coreografiada a ritme de música gairebé constant. • Persecucions de cotxes coreografiades amb virtuosisme (per sobre de Fast & Furious en enginy i execució). Banda sonora i personatges • Selecció soul/rock 60-70 (Queen, The Supremes, The Commodores – “Easy”). • Repartiment amb carisma: Kevin Spacey, Jamie Foxx, protagonista jove creïble; subtrama d’acúfens i comunicació. • Veredicte: obra vibrant i singular; cinema-pulsió on música = posada en escena. Idees que perduren • L’art de Rodin dialoga amb Dante i Baudelaire: del càstig a la passió. • La memòria del Biberó interpel·la encara avui: testimonis, pèrdua i humanitat. • La salut mental demana comunitat i escolta; menys contenció, més drets. • Al cinema, la forma importa: quan el llenguatge fílmic brilla (Baby Driver), la història vibra; quan s’aplana (Musa), es perd potència.

Veus Parròquia del 15/11/2017 — Violència de gènere, pobresa energètica i innovació ecològica: d’Espanya a l’Àfrica (Sudan i Níger) + agenda cultural - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 15/11/2017 — Violència de gènere, pobresa energètica i innovació ecològica: d’Espanya a l’Àfrica (Sudan i Níger) + agenda cultural

Panorama general Episodi coral amb focus social, ecològic i internacional. Es tracta els feminicidis i la violència de gènere, la pobresa energètica i la bretxa salarial, solucions d’energia i restauració ecològica (biogàs de fems, re-wilding amb ramats, regeneració de boscos amb pells de taronja), i una mirada a Àfrica (Sudan i Níger) sobre seguretat alimentària, malnutrició i extractivisme. Es tanca amb agenda literària i una crida a retrobar-nos amb la natura. "Evidentment, és una epidèmia, és una pandèmia" (sobre la violència masclista) Violència de gènere: dades, causes i urgències Xifres alarmants (2017): 42 dones assassinades per parelles/exparelles; augment d’infanticidis (7 menors fins a l’octubre). Infradenúncia: el 81% de les víctimes no havia denunciat. Crida a denunciar immediatament qualsevol agressió. Dimensió estructural: 600.000 dones víctimes a l’Estat; 800.000 infants exposats a violència masclista a la llar. Factors culturals: masclisme, control i falsa idea de “propietat” sobre la dona. Clau de lectura La violència no és “mals dies”: és delicte i requereix resposta institucional i social. Coeducació i prevenció a escoles i instituts: existeix, però no arriba a tothom encara. Pobresa, energia i bretxa salarial Pobresa energètica: 5 milions de persones a l’Estat no poden cobrir llum i calefacció; això tensiona les llars i pot agreujar conflictes. Política energètica: traves a l’autoconsum solar i a la reducció de dependència de fòssils i nuclears; es reclama ab abaratar costos bàsics (llum, gas, aigua, habitatge). Bretxa salarial: les dones cobren un 24% menys per feines equivalents; això les fa més vulnerables i dificulta sortides d’emergència en situacions d’abús. Innovació ecològica i economia circular Biogàs i gestió agroecològica Cas d’un poble del sud d’Alemanya que genera energia amb excrements de vaca (biogàs): aconsegueix autoabastiment, ingressos i millora ambiental. Exemple local: ramats d’ovelles a Collserola com a “desbrossadores vives” que redueixen combustible forestal i mantenen el bosc. Restauració de boscos amb pells de taronja A Costa Rica, l’aplicació de pulpes i pells de taronja en sòls degradats va accelerar la recuperació de la fertilitat i la biodiversitat. Idees traslladables: revaloritzar la fracció orgànica (separació més fina) per a fertilització/regeneració de terres ermes i postincendi, especialment en un país productor de taronja. Àfrica: seguretat alimentària, Níger i els riscos sistèmics Sudan: collites i preus Millora temporal de collites i preus alimentaris redueix població en risc (de 6 M a 4,8 M), però el 2018 pot revertir per vaivens de preus i especulació. Per què informar-se i fonts Demografia a l’alça amb pobresa extrema. Cal informació continuada (fonts de Nacions Unides) perquè el que afecta l’Àfrica ens impacta a nosaltres i al planeta. Níger: donació, malnutrició i ecologia El PMA rep 1 M$ de la Xina per a ajuda alimentària i nutricional a la regió de Diffa (Níger): almenys 16.000 infants <2 anys amb malnutrició; 40% ja crònica. Factors ambientals: sequera al Sahel, Lac Chad mig sec (col·lapse de pesca), pèrdua de fauna; pressió per tala (moble de luxe) i per l’urani (clau per a nuclears, especialment a França, i també d’interès xinès). Context històric: colonització francesa i llengua oficial francesa. Violència i ajut Boko Haram actua al nord: segrest de nenes, terror i obstacles a l’ajuda humanitària. Crida a Nacions Unides: passar de l’assistència d’emergència a desenvolupament (agricultura, indústria, finançament) per solucions duradores. Agenda i tancament Agenda cultural Dins del “novembre literari”: xerrada de Maria Àngels Cabré sobre Carson McCullers (crítica literària, escriptora i directora de l’Observatori de Cultura de Gènere). Benestar i natura Idea força: la natura activa motivació i alegria; cal passejar més i cuidar-la per viure millor.

← Torna a tots els podcasts