Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12227episodis
Babilònia del 9/11/2017 — De Falla i Palomar a Eisenstein: Requièm flamenc, “En brazos de la mujer madura”, “Art” (Reza) i cinema (“El bebè jefazo” i “La torre fosca”) en el centenari de la Revolució Russa - episode art
Babilònia

Babilònia del 9/11/2017 — De Falla i Palomar a Eisenstein: Requièm flamenc, “En brazos de la mujer madura”, “Art” (Reza) i cinema (“El bebè jefazo” i “La torre fosca”) en el centenari de la Revolució Russa

Introducció • Presentació distesa del programa Babilònia i de l’equip, amb comentaris sobre el fred, el temps i l’humor habitual del grup. • Es fa un breu sumari del que vindrà: música (Granados, Falla i Palomar), literatura (Stephen Vizinczey), teatre (Yasmina Reza) i cinema (animació i fantasia), culminant amb el centenari de la Revolució Russa i “El acorazado Potemkin”. “Avui farem coses molt estranyes.” Música: Concert a l’Auditori — Granados, Falla i Enric Palomar Píndola clau • Concert “preciositat” amb tres compositors: Enric Granados, Manuel de Falla (El amor brujo) i Enric Palomar. Granados • Tres Danses espanyoles (oriental, andalusa i rondalla): solo orquestral, color i caràcter hispànic captat amb gran finor. Manuel de Falla — El amor brujo • Amb cantaora (al concert: Mariola Membrives). Es recorda la “Canción del fuego fatuo” (escoltada en versió de Victoria de los Ángeles). • Context dramàtic: ambient gitano, foc i ball nocturn, amor no correspost i despecho. • Atmosfera en quadres: introducció, cova dels gitanos, cançons, Danza del terror, Danza ritual del fuego, etc. — una evolució ritual fins a les campanes de l’alba. Descobriment: Enric Palomar — “Réquiem por el cantaor de los poetas” • Estrena absoluta i gran sorpresa emocional; homenatge a Enrique Morente (fusió flamenc-poesia). • Estructura de missa pro defunctis en llatí (Orfeó Català) amb diàleg entre un cantaor (Pere Martínez, jove i potent) i soprano (Mariona Josa), i textos contemporanis. • Llibret i fusió poètica: encàrrec a Santiago Auserón (Radio Futura) i incorporació de versos de José Gorostiza (poema “Muerte sin fin”). • Direcció: Josep Caballé. Intensitat i equilibri entre cor, orquestra i veu flamenca. “Quan plores vol dir que t’entra a l’ànima.” • Clau estètica: flamenc en llatí sobre el Réquiem — una fusió insòlita però coherent pel to elegíac i el lligam amb Morente. • Moments destacats: palmes, percussió, cimballs, i un crescendo emotiu que porta a un final en llatí d’una bellesa austera. Idees fortes • Homenatge a Morente com a pont entre flamenc i poesia (Lorca, Machado), relectura contemporània del ritual fúnebre. • Pere Martínez com a veu revelació; ecos de Morente i Poveda. • El programa de mà actua com a guia textual per seguir els versos i la litúrgia. Literatura: “En brazos de la mujer madura” (Stephen Vizinczey) Què és • Novel·la d’iniciació (1965) amb to picaresc i en primera persona, ambientada entre la Segona Guerra Mundial i la postguerra hongaresa. Temes principals • Descobriment de la sexualitat d’un jove a través de dones madures: experiència, desengany, i una mirada menys capritxosa que la de les companyes d’edat. • Context social: Europa de postguerra, precarietat i relacions travessades per classe i política (incloent-hi una exaristòcrata que es prostitueix per sobreviure). • To: no pornogràfic, fresc, irònic, de lectura àgil i amb humor. Tesi: “al final, em quedo amb la mujer madura.” • Adaptació cinematogràfica el 1997. Teatre: “Art” de Yasmina Reza Trama • Tres amics entren en crisi quan un compra un quadre totalment blanc per una fortuna. El conflicte sobre l’art contemporani i el snobisme destapa egos, friccions i la fragilitat de l’amistat. Muntatge vist • Repartiment de luxe: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva. • Tono humorístic i ritme coreografiat en moviments, mirades i silencis; una comèdia que esgarrapa la part fosca de la condició humana. Subtext • Lectures sobre polarització, pressió de grup i necessitat d’“agradar”. • Connexions amb altres obres de Reza (record de “Un déu salvatge”, popularitzada per Polanski a “Carnage”). Cinema (I): “El bebè jefazo” Sinopsi • Un nen de sis anys veu amenaçada l’atenció dels pares amb l’arribada d’un germà… que resulta ser un bebè executiu (trajo, corbata i maletí) enviat amb una missió: desactivar el “monstre” de les mascotes perfectes que roben l’afecte familiar. Punts forts • Humor visual i timing excel·lent; Alec Baldwin posa veu al bebè (V.O.). • Sàtira de la comercialització de l’afecte i del màrqueting de mascotes “eterna-nen”. • Arc emocional: de la gelosia fraterna a la complicitat. Cinema (II): “La torre fosca” (The Dark Tower) Context • Adaptació lliure del cicle de Stephen King (8 llibres), concebuda quasi com un pilot de futura sèrie. Món i personatges • Mons paral·lels vinculats per la Torre Fosca; lluita Bé vs Mal. • Roland (pistoler; al film, Idris Elba), Walter (encarnació del mal; Matthew McConaughey) i Jake (noi visionari que catalitza mons). Valoració • Correcta tècnicament, bons efectes, síntesi extrema del material original. Interessant per introduir-se a l’univers, tot i que no “exhaureix” la riquesa dels llibres. Clàssic i història del cinema: “El acorazado Potemkin” i el centenari de la Revolució Russa Marc històric • Aprofitant els 100 anys de la Revolució (1917), es revisita el motí del 1905 a Odessa (prèludi del que vindria). Clau cinematogràfica • Sergei Eisenstein (1925) eleva el muntatge a maduresa moderna: alternança d’imatges per modelar l’estat emocional de l’espectador. • Escena mítica: l’escalinata d’Odessa (càrrega cossaca + cotxet del nadó) — arquetip del muntatge en paral·lel que inspirarà seqüències com el baptisme/execucions d’“El Padrí”. “Els pioners donen una mirada diferent que, si l’atens, encara sorprèn.” • Desig de veure-la a pantalla gran (Filmoteca) amb acompanyament musical en directe. Apèndix: “Eisenstein en Guanajuato” (Peter Greenaway) • Greenaway aborda l’episodi mexicà i el projecte inacabat “¡Que viva México!”, amb el seu segell barroc i esteticista. • Retrat d’un Eisenstein brillant i frívol, amb exploració de la seva intimitat i de les tensions de producció.

Veus Parròquia del 8/11/2017 — Anorèxia a l’adolescència: amistat, família i autoestima a «Què sents quan no sents res?» - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 8/11/2017 — Anorèxia a l’adolescència: amistat, família i autoestima a «Què sents quan no sents res?»

Context i convidats Programa «Paraula Viscuda» a Ràdio d’Esvern (98.1), amb la presentadora Alina, la co-presentadora Montse Giró i la convidada Gina Pol. Objectiu del programa • Conversa al voltant del llibre «Què sents quan no sents res?», posant l’accent en els sentiments que desperta més que no pas en l’argument. El llibre i per què impacta • Basat en testimonis reals de joves amb anorèxia, reescrits en una història unitària i molt propera. • Escriptura actual i directa (fragments de WhatsApp, llenguatge jove), que el fa didàctic i accessible per a preadolescents, adolescents i famílies. • Se centra en el «per què» i el «què es viu» més que en el tractament mèdic: entra a la ment de l’Emma (protagonista) i fa entenedor el seu pou emocional. Temes principals Dins la ment de l’Emma: solitud, autoexigència i «la malaltia amiga» • La protagonista construeix una «veu» interior que esdevé l’única amistat quan tot al voltant falla. • L’autoexigència i la ràbia contra si mateixa la tanquen en un bucle del qual costa sortir fins que l’amistat actua com a detonant. • La família al principi no troba «el ganxo» d’ajuda; l’Emma només pot obrir-se quan ella mateixa diu «ara». «Ens hem de deixar que ens ajudin.» Estructura narrativa: receptes i emocions • Cada capítol s’obre amb una «recepta» (de menjar o de pensaments) que introdueix el to emocional. • Catàleg d’emocions que travessen el llibre: solitud, perfeccionisme, inseguretat, obsessió, ràbia, mentides, culpabilitat, tristesa, dependència, ansietat, incomprensió, por, autodestrucció… i, finalment, ressorgiment. Amistat com a xarxa de salvament • El grup d’estiu a Guardiola (Clàudia –la racional–, Toni –el mesurat–, la Lluna –en dol i evasió amb alcohol–, un amic obsessionat per córrer) mostra diverses maneres de fugir del dolor. • La Clàudia i el Toni fan un pacte de cura: cadascú s’acosta a qui pot ajudar millor; l’Emma s’hi pot recolzar sense sentir-se jutjada. • Carta de l’àvia al Toni: recorda que la vida és il·lusió i sentit, no només assoliments. • El «marginat» del poble ofereix a l’Emma una abraçada de compassió (perdó incondicional), contraposada als judicis precipitats de qui mira des de fora. Família i pressió per la perfecció • Pare autoritari i exigent; mare submisa i absent per evitar conflictes; la germana es desconnecta fins que, al final, esdevé suport. • L’Emma interioritza l’exigència paterna: notes excel·lents no són mai prou; trasllada el patró al cos i a la conducta. Adolescència, inseguretat i context social • A l’adolescència el referent principal són els iguals; si el context social premia la imatge i el rendiment, la balança es decanta cap a la malaltia. • El llibre posa el component social al davant (abans que el «bio»), i mostra com els pares sovint no detecten el canvi a temps. «La inseguretat sol aparèixer quan sóc davant d’un perill que… només es troba en el meu interior.» Cos i distorsió de la imatge • La protagonista es veu «grossa» tot i aprimar-se: distorsió de la imatge corporal. • Necessita roba ampla fins i tot a l’estiu per ocultar el cos; el mirall reflecteix el que la ment projecta, no la realitat. Desenllaç i missatge final • Final esperançador: tornar a sentir el gust (la maduixa del pastís) simbolitza reconcilia-se amb el plaer i el cos. • Missatge clau: «Ningú és perfecte»; cal practicar la humilitat de rebre ajuda i acceptar-se amb les pròpies mancances. «Ningú és perfecte.» Idees clau per a famílies i educadors • Prioritzar l’escolta i el reconeixement dels esforços, no només corregir errors. • Fer de les amistats un coixí: a vegades el canal més efectiu és el parell (company/a) més que l’autoritat paterna/materna. • Impulsar mentories entre iguals i normes clares a l’escola que eduquin en autonomia i respecte. • Reforçar que el cos «perfecte» no existeix; treballar l’autoestima i la tolerància a la imperfecció. Per què llegir-lo • És fàcil de llegir i evita el morbo: acompanya el procés emocional i ajuda a comprendre (no només a informar). • Útil per a instituts, per a pares i mares i per a qualsevol persona que vulgui entendre els trastorns de conducta alimentària des de dins.

← Torna a tots els podcasts