Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12195episodis
Just Blues del 17/6/2025 - episode art
Just Blues

Just Blues del 17/6/2025

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no és l'indicat, o sí)

Cinema sense condicions del 17/6/2025 — Guerres del segle XXI i cinema: del front real als relats en pantalla, revolució digital, festivals i recomanacions (amb El Eternauta) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 17/6/2025 — Guerres del segle XXI i cinema: del front real als relats en pantalla, revolució digital, festivals i recomanacions (amb El Eternauta)

Resum general Episodi centrat en la intersecció entre els conflictes actuals i el cinema: es parteix d’un repàs dels conflictes armats vigents (segons UCDP) i es debat com el cinema (ficció i documental) els reflecteix o metabolitza. A continuació, una mirada panoràmica a la transformació de l’audiovisual 2000–2025: pèrdua d’interès pels grans mestres veterans, el debat sobre vertical vs. horitzontal en rodatge mòbil, l’auge de la mirada femenina i les tensions generacionals, la saturació de festivals i el paper clau de la Filmoteca i Filmin. El tram final inclou recomanacions de pel·lícules (i una d’indesitjable) i la sèrie El Eternauta. "El cinema pot fer una mena de psicoanàlisi col·lectiu per processar el trauma de la guerra." Debat geopolític i el seu reflex al cinema Conflictes actius i xifres • Llista de guerres vigents (UCDP) amb focus en: Myanmar, Ucraïna, Gaza/Israel, Sudan, RDC, Somàlia, Líban, Líbia, Iran, entre d’altres. • Es discuteix la subestimació de víctimes en fonts oficials i els desajustos de balanç entre bàndols (cas Gaza/Israel, i la nova escalada Israel–Iran). • Inquietud per possibles derives internes als EUA arran de polítiques de represàlies i control migratori. Democràcia, monarquia i autoritarisme • Crítica a l’antítesi simplista “democràcia vs. monarquia”: hi ha monarquies plenament democràtiques i repúbliques amb tics personalistes. • Preocupació per tendències autoritàries sota la façana democràtica. Cinema de guerra 2024–2025: què reflecteix i què amaga Ficcions recents i la “guerra” com a dispositiu • Repàs de títols recents (p. ex., “Warfare”, “Blitz”, “Escape from Germany”, “Land of Bad”, “One Life”, “Sky Force”, “War 2”). • Pregunta clau: el cinema respon a guerres concretes o usa la guerra com a marc ahistòric per parlar del fet bèl·lic? Documentals, sèries i efectes col·laterals • Documentals d’impacte i proximitat temporal: “Warford”, “20 Days in Mariupol”; crònica de l’atac de Hamas al festival i debat sobre la desmesura de la resposta israeliana. • Sèries properes a l’actualitat: “Fauda” i “Tehran”. • Històries derivades de la guerra: refugiats i fronteres (“Green Border”, “The Swimmers”); impacte psicològic i legal (“The Mauritanian”, “Cherry”). • Memòria històrica i distància crítica: “The Zone of Interest” i “La llavor de la figuera sagrada” (Iran) com a antídots intel·lectuals contra la banalització de la violència. El costat invisible: reclutament i retorn • Atracció econòmica per a joves (20–30 anys): soldadesca com a “aventura” ben pagada; el cinema sovint n’omet la lletra petita. • Conseqüències postbèl·liques: traumes, addiccions, inadaptació i violència domèstica retratades a posteriori. "No sabem si el cinema modela la nostra percepció de les guerres o si les guerres modelen el cinema que fem." Transformació de l’audiovisual (2000–2025) Mestres veterans vs. canvi generacional • Desinterès creixent pel cinema de grans autors vuitantenaris (Scorsese, Coppola, Ridley Scott, Polanski, Cronenberg…), malgrat equips d’elit i obres encara vigoroses. • Crítica jove més allunyada de codis clàssics; defensa de films com l’afer Dreyfus de Polanski per qualitat i rellevància històrica. Vertical vs. horitzontal: llenguatge i tècnica • Crida a filmar en horitzontal: el cinema és espai transversal; el vertical limita la panoràmica, empobreix la composició i penalitza la visualització en TV. • Consell pràctic: tot i que el mòbil convida a la verticalitat, prioritza l’horitzontal per coherència cinematogràfica. Mirada femenina i tensions • Incorporació massiva de directores i una mirada femenina/feminista en temes de guerra, parella i família. • Possible reacció juvenil davant la percepció d’“excés de protagonisme” femení; alerta contra discriminacions positives acrítiques. • Criteri rector: qualitat de continguts i mèrit com a filtres previs a finançament i programació. Festivals, Filmoteca i plataformes • Atomització de festivals: proposta de fusions per guanyar potència, recursos i digestibilitat mediàtica. • Filmoteca: revisió de clàssics, preestrenes, col·loquis amb equips i preus populars; estratègies per atreure públic jove. • Filmin: catàleg profund (clàssics i contemporanis), criteri curatorial i ecosistema de valoracions útil per fixar idees després del visionat. Poesia i cinema: “Apocalipsi 9” (Apocalypse Now) • Lectura del poema de Romà Guardiet (llibre: Reflexos de Lumière) sobre “Apocalypse Now” de Coppola: imatge sonora del caos bèl·lic i la deshumanització. • Proposta d’invitar l’autor per parlar de cinema i poesia. Recomanacions (i una alerta) Per veure • Missió Impossible: Sentència Final (2025, dir. Christopher McQuarrie): espectacle trepidant i eficaç per a tothom, amb Tom Cruise en plena forma. • Flow (Flou): Un món per salvar (2024, animació): aventura familiar amb valors ètics; guardons destacats. • Sirat (2025, d’Oliver Laxe): premi de la crítica a Cannes; Sergi López en estat de gràcia. • Todo saldrá bien (2024, Ray Yeung): drama íntim sobre drets i vulnerabilitats d’una parella lèsbica de llarga durada. • La trama fenícia (Wes Anderson): univers oníric i estil inconfusible; fantasia elegant i autoconsistent. • Jockey (Luis Ortega): irregular però fascinant; gran primera hora, segona més erràtica. • Diamanti (Diamonds) (Ferzan Özpetek): coral i entranyable, homenatge al vestuari i oficis invisibles del cinema. Per evitar • Vírgenes (2025, Álvaro Díaz Lorenzo): comèdia de tics casposos que emula el pitjor del franquisme; estereotips i regressió. Sèrie destacada El Eternauta (Netflix, 2025) • 6 episodis (44'–1h08’) amb Ricardo Darín; va de més a menys, però es recomana. • Demostració de tecnologies de rodatge actuals: pantalles LED corbes i integració VFX de gran nivell (neu artificial, entorns immersius). • Llegat post-Covid: distopia amb amenaça exterior, ressons de col·lapse i confinament. Tancament • Invitació a gaudir del cinema (i de les vacances) i, si filmeu amb mòbil, feu-ho en horitzontal. "Si ho feu al cinema, feu-ho horitzontal."

l'Audició del 16/6/2025 - episode art
l'Audició

l'Audició del 16/6/2025

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.