Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 19/1/2017 — De Duchamp a Jarmusch: art local, ‘El fantasma de Canterville’, ‘Gomorra’, Goya, ‘Frágil equilibrio’, ‘Passengers’ i la sèrie ‘Humans’ - episode art
Babilònia

Babilònia del 19/1/2017 — De Duchamp a Jarmusch: art local, ‘El fantasma de Canterville’, ‘Gomorra’, Goya, ‘Frágil equilibrio’, ‘Passengers’ i la sèrie ‘Humans’

Visió general del capítol Un episodi coral i molt dinàmic on el grup repassa amb entusiasme art local, literatura clàssica i periodística, música solidària, cinema d’autor i comercial, un documental amb mirada filosòfica i una sèrie de ciència-ficció social. Els fils temàtics que travessen la conversa són el romanticisme, la quotidianitat com a matèria creativa, l’ètica de les decisions i la tecnologia en la nostra vida. “El més bonic que tenim a la vida és la vida pròpia.” — (paraules citades de José Mujica a ‘Frágil equilibrio’) Art i exposicions Context Duchamp i l’art de la còpia (Cornellà) • Recorden la Societat d’Artistes Independents i l’esperit anti-censura de Marcel Duchamp per situar una mostra d’alumnes del Taller d’Art Juan García Nieto a Cornellà. • Debat sobre la còpia com a etapa formativa: copiar per aprendre l’ofici (exemple de Picasso) i, després, evolucionar cap a una veu pròpia. • Es destaquen còpies de peces canòniques (com La rendició de Breda de Velázquez) i la qualitat desigual —algunes molt reeixides. Ignasi Rosés a Can Ginestà (Sant Just) • Exposició de caràcter més arquitectònic que pictòric, amb joc d’estructures, espai i llum, integrant fins i tot les finestres antigues de la sala. • Experiència sorpresa-poètica: entrar-hi desconcerta i alhora agrada per la seva coherència formal. Llibres ‘El fantasma de Canterville’ (Oscar Wilde) • Relat breu, irònic i tendre: una família escèptica neutralitza el fantasma “clàssic” (llençol, cadenes), que acaba deprimit i humanitzat. • Temes: romanticisme gòtic, inversió de rols del terror, empatia amb l’espectre i vincle amb la filla gran que condueix a un final emotiu. • Val la pena per la mala bava elegant de Wilde i la lectura ràpida (≈50 pàgines). ‘Gomorra’ (Roberto Saviano) • Crònica periodística sobre la Camorra napolitana al segle XXI: crueltat, eficiència organitzativa i explotació de les escletxes del sistema per eludir la prova judicial. • Dimensions econòmiques: infiltració en sectors legals (arriben a un % significatiu del PIB) i reclutament de menors. • Efecte mirall amb el cinema: els mafiosos imiten codis i posats de pel·lícules; Hollywood, alhora, romantitza. • Valor central: versemblança i detall d’investigació. Música El disc de La Marató • Reivindicació del disc solidari (lesions medul·lars i cerebrals). Edició amb doble selecció de temes i preu popular. • Moment destacat: Mònica Naranjo i una ‘Amazing Grace’ de to “òpera rock” interpretada a la Sagrada Família —potència vocal i acústica simbòlica. Cinema ‘Patterson’ (Jim Jarmusch) • Retrat minimalista d’un conductor d’autobús-poeta: set dies a la ciutat de Paterson, on la quotidianitat esdevé poesia. • Recursos: text del poema a pantalla, música i imatge per consagrar el moment creatiu a partir d’objectes trivials (llumins blaus, etc.). • Personatges: parella estimada però diferent (ell estable; ella inquieta i canviant, tot en blanc i negre), gos carismàtic i ecos de Romeu i Julieta invertit al bar. • Avís d’estil: ritme calmat i contemplatiu; cal saber què s’hi va a veure. ‘1898. Los últimos de Filipinas’ • Valoració crítica: pretensiosa visualment esplèndida (uniformes, desembarcament), però amb una tesi antibel·licista sobre l’absurditat d’un setge ja perdut. • Eix dramàtic: la tossuderia jeràrquica davant la vida dels joves soldats. Premis i tendències: cap als Goya amb ‘Tarde de ira’ • Radiografia prèvia (Forqué, nominacions): expectatives repartides. • ‘Tarde de ira’ (Raúl Arévalo): thriller de venjança sec i tens, amb ecos del Saura dels 70/80. Antonio de la Torre en estat de gràcia. • Cinema “petit” que es fa gran per intensitat i posat en escena auster. ‘Passengers’ • Premissa: nau interplanetària, hibernació i despertar anticipat d’ell; soledat extrema i dilema d’ètica relacional en despertar-la a ella. • Tò: romanç de ciència-ficció amb qüestions sobre egoisme, veritat i supervivència; robot cambrer com a catalitzador de la veritat. • Final amb impressió de creació i adaptació humana en un entorn tecnològic. Documental ‘Frágil equilibrio’ • Documental petit i potent conduït per la veu i pensament de José Mujica. • Tres mirades: - Àfrica i la tanca de Melilla (vida o mort per saltar-la). - Japó/Àsia i la sobreexigència laboral (vida captiva del treball). - Europa i el dret a desconnectar (França com a exemple). • Tesi: crítica al capitalisme que desvia del valor essencial de la vida i del respecte al medi. “Ens han fet creure coses que no ens porten enlloc; en tot cas, a l’autodestrucció.” • Anecdotari real a frontera (Melilla): recordatori que la realitat supera la ficció. Sèries ‘Humans’ (UK) • Remake anglès d’una sèrie sueca: robots domèstics (sintètics) integrats a la societat. • El més interessant: no tant què senten els robots, sinó què fem els humans davant d’ells —dependències, síndromes d’imitació, afectes desplaçats (criatures que estimen més un robot que els pares), protestes laborals. • Mirada cap al futur proper: robòtica assistencial (cura de la gent gran) com a realitat imminent. • Connexions amb cinema: Blade Runner, Yo, robot i l’espanyola ‘Eva’ com a embrió temàtic. Idees clau que travessen l’episodi • Romanticisme: del gòtic de Wilde al romanticisme quotidià de Jarmusch, passant per la idealització i la crítica en guerra i màfia. • Quotidianitat i creació: elevar el comú (llumins, rutines) a poesia i sentit. • Ètica i responsabilitat: decisions difícils a ‘Passengers’ i els sistemes d’impunitat a ‘Gomorra’. • Tecnologia i societat: robots, límits del treball i dret a desconnectar.

Veus Parròquia del 18/1/2017 — Clàusula sòl i despeses d’hipoteca: victòria europea, com reclamar, i la pobresa energètica a l’oligopoli elèctric - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 18/1/2017 — Clàusula sòl i despeses d’hipoteca: victòria europea, com reclamar, i la pobresa energètica a l’oligopoli elèctric

Visió general Episodi centrat en dues qüestions clau: Justícia europea vs. banca espanyola: anul·lació de la limitació temporal i retroactivitat total en la devolució de la clàusula sòl i crítica a les despeses de formalització d’hipoteques carregades al client. Pobresa energètica i oligopoli elèctric: dades d’impacte, causes estructurals, traves a les renovables i crida a solucions públiques i comunitàries. "Primer és la justícia i després els poders" — en referència a la decisió del TJUE sobre la clàusula sòl. Tema 1 — Justícia europea, banca i hipoteques Què és la clàusula sòl i què ha dit Europa La clàusula sòl fixava un interès mínim a les hipoteques variables, impedint que el tipus baixés sota un llindar tot i que l’Euríbor o l’índex de referència fos inferior. El TJUE corregeix la jurisprudència espanyola: la devolució és retroactiva des de l’origen de la clàusula, no només des de 2013. Impacte estimat: milers de milions d’euros en devolucions; els ponents citen xifres a partir de 7.000 milions d’euros. "Quan baixen sí que hi ha límit, però quan pugen no hi havia límit" — asimetria denunciada en les clàusules. Despeses de formalització d’hipoteques També s’assenyala com a improcedent carregar al client despeses com notaria, registre, gestoria i impostos en la constitució/modificació d’hipoteques. Estimació orientativa: ≈3.000 € en una hipoteca de 150.000 €. Com reclamar (guia pràctica) Pas 1. Escriure al Servei d’Atenció al Client del banc sol·licitant la devolució (clàusula sòl i/o despeses). Pas 2. Esperar la resposta (sovint negativa) del banc. Pas 3. Amb la negativa o silenci, interposar demanda amb assessorament jurídic. Recursos útils: Col·lectiu Ronda — www.cronda.coop (formularis i instruccions). Marc ampli: institucions, crisi i drets Crítica a la passivitat del Banc d’Espanya i a decisions polítiques de la crisi que van prioritzar el rescat bancari i els retallades. Al·lusió a l’esgotament del fons de reserva de les pensions i a la manca de rendició de comptes. Malgrat decepcions (refugiats, drets civils), la decisió europea reforça la confiança en una UE que posa les persones per davant dels poderosos. Tema 2 — Pobresa energètica i oligopoli elèctric Dades i vivències A l’Estat, ≈7 milions de persones tenen dificultats per pagar la llum; la factura ha pujat +52% des de l’inici de la crisi, mentre els salaris estan estancats o han baixat. Beneficis acumulats del sector elèctric en el període: 56.624 M€ (>20 M€ al dia). Testimoni local: revisions de gas on llars no encenen la calefacció per cost; ~100 €/mes per un pis de 80 m² pot ser inassumible per pensions modestes. Causes estructurals i barreres Oligopoli de grans distribuïdores (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa) amb control de xarxa i poca competència efectiva. Traves a l’autoconsum i a les renovables (l’anomenat impost al sol i menys subvencions), en contrast amb països capdavanters (Dinamarca, Noruega). Cooperatives com Som Energia ofereixen alternatives, però la distribució continua condicionada per les grans. Dimensió ètica i geopolítica La manca d’accés a l’energia és una qüestió de drets i de dignitat, no un luxe. Connexions amb conflictes geopolítics per rutes de gas i petroli que acaben afectant la població (refugiats, fred, malalties). Què cal fer Polítiques públiques que assegurin l’energia com a bé essencial i regulació que trenqui dinàmiques oligopolístiques. Harmonització europea amb lleis comunes que evitin arbitrarietats estatals. Acció municipal i comunitària per pal·liar emergències i impulsar renovables. "Un servei públic no pot ser tan car" — sobre la factura elèctrica i l’accés universal. Introducció i tancament Presentació, salutacions de Cap d’Any i absència de la Joana per malaltia. Recordatori de reemissió i avanç d’una bona notícia pendent provinents del Govern de Catalunya per a la propera edició.

← Torna a tots els podcasts