Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 25/1/2017 — Decreixement, justícia intergeneracional i redefinir el progrés: del consumisme al bé comú (amb el cas Mondragón)

Tesi central • Viure senzillament perquè tothom pugui viure: debat sobre el decreixement i l’extensió de l’accés als béns naturals, econòmics i de consum. • Bé comú i justícia intergeneracional segons l’encíclica del Papa Francesc: cal pensar en fills i nets, més enllà del curt termini i d’interessos electorals. • Redefinir el progrés: crítica al greenwashing i a una responsabilitat social corporativa merament de màrqueting. • Exemple cooperatiu (Mondragón): repartir treball per evitar acomiadaments i impulsar un creixement inclusiu. • Consumisme vs felicitat: recuperar la interioritat, el silenci i les relacions com a fonts de benestar real. Consum, repartiment i responsabilitat individual • Es planteja si el consum ha de ser un emblema (com sovint a Occident) o una possibilitat repartida perquè tothom hi accedeixi. • Crida a la responsabilitat personal: més enllà del poder polític o econòmic, cadascú pot contribuir a un millor repartiment del mínim benestar i dels medis necessaris per sobreviure. • Dada alarmant: 50.000 morts de fam diàries (citant Arcadi Oliveres) interpel·len a actuar sense esperar només els polítics. "Hem de viure senzillament perquè tothom pugui senzillament viure." Bé comú i justícia intergeneracional (encíclica) • El Papa Francesc amplia el concepte d’aproïsme a les futures generacions i reclama petits gestos concrets: • Classificar deixalles i evitar abocaments • Reduir i controlar emissions del vehicle • Preservar l’entorn amb visió de llarg termini • Crítica a la immediatesa política que ignora el bé comú a llarg termini. "La noció de bé comú incorpora també les generacions futures... Ja no pot parlar-se de desenvolupament sostenible sense una solidaritat intergeneracional." "No estem parlant d’una actitud opcional, sinó d’una qüestió bàsica de justícia, ja que la terra que rebem pertany també als que vindran." Límits del model i necessitat de decreixement • Pregunta clau: què passaria si tothom consumís com nosaltres? La resposta apunta a la insostenibilitat del model i a la necessitat de decreixement per obrir espai material a altres. • El decreixement es proposa com a reducció del consum particular i col·lectiu per afavorir l’accés d’altres persones als béns bàsics. Cas Mondragón: repartir treball per salvar llocs i créixer millor • Davant una crisi amb 5.000 possibles acomiadaments (sobre 35.000 treballadors), la cooperativa opta per reduir una hora de jornada per persona i evitar comiats. • Resultat a mig termini: la cooperativa creix fins a 72.000 llocs de treball, demostrant que l’esforç compartit pot impulsar un salt endavant inclusiu. Redefinir el progrés i crítica al greenwashing • Cal canviar el model de desenvolupament i redefinir el progrés: no és progrés si no deixa un món millor i una qualitat de vida superior. • Alertes de l’encíclica: • El discurs de "creixement sostenible" pot esdevenir diversiu i exculpatori si s’absorbeix dins la lògica financera/tecnocràtica. • La RSC sovint queda en màrqueting i imatge sense transformació real. "En aquest tema, els termes mitjans són només una petita demora en l’ensorrament... Simplement es tracta de redefinir el progrés." Consumisme, felicitat i interioritat en temps digitals • Crítica a l’esperit consumista que associa la felicitat a comprar, gastar i llançar. • Proposta: aprofundir en un mateix, cuidar relacions i reservar espais de silenci per a la interioritat i l’autoconeixement. • El món virtual, tot i la seva utilitat, pot erosionar el silenci necessari per pensar i reconèixer-nos. "La felicitat no és només comprar, obtenir i adquirir; també és aturar-se, reflexionar i millorar les relacions."

M de Música del 24/1/2017 - episode art
M de Música

M de Música del 24/1/2017

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 24/1/2017 — Proyecto Lázaro, Loving, zombis i neo‑noir: immortalitat, drets civils i tendències; amb La La Land i Timecode al tancament - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 24/1/2017 — Proyecto Lázaro, Loving, zombis i neo‑noir: immortalitat, drets civils i tendències; amb La La Land i Timecode al tancament

Panorama general del programa "Cinema sense condicions" obre amb una icònica escena del camarot dels germans Marx per anunciar un episodi ple —com el seu camarot— de crítiques i debats cinematogràfics. Eix central: debat profund sobre Proyecto Lázaro (Realive) de Mateo Gil —immortalitat, criogenització i ètica científica. Altres títols destacats: Loving (Jeff Nichols), recomanació sobre Frantz (François Ozon), crítica severa de Colonia, descobriment documental amb Pantalla Arrasgada, gènere zombi amb The Girl with All the Gifts (Melanie) i neo‑noir amb Vivir de noche (Ben Affleck). Tancament d’actualitat: mirades a La La Land (nominacions) i celebració de Timecode (nominació als Òscars). Debat central: Proyecto Lázaro (Realive) — Mateo Gil Temes i idees clau Immortalitat com a “qüestió de temps”: la pel·lícula tracta què passa si la criogenització permet saltar dècades i reviure en un futur tecnificat. Dilemes ètics i industrials: Tractament del subjecte ressuscitat com a "trofeu" o producte per a inversors. Crítica a la ciència sense escrúpols i a la lògica empresarial. Tons i referents: final amb regust a Black Mirror; ecos d’Abre los ojos, El món feliç (Huxley), L’Immortal (Borges) i el film indie The Man from Earth. Discussió entre tertulians: • Postures enfrontades sobre la versemblança del comportament del protagonista un cop reviu. • Debat sobre si la pel·lícula hauria d’obrir-se més al nou món (pressupost vs. concepte). Apunts de producció i context Mateo Gil (col·laborador històric d’Amenábar en guions com Tesis, Abre los ojos, Mar adentro, Ágora), dirigeix amb ambició internacional i gran nivell tècnic. Repartiment: Tom Hughes, Oona Chaplin (neta de Chaplin). Cas real referenciat: el 2016 un tribunal britànic autoritza la criogenització d’una nena de 14 anys —la pel·lícula opera com a anticipació més que com a distopia. Per què funciona Fotografia i muntatge: imatges suggestives i fluïdes, ús de veu en off ben integrat. Focus en sentiments: dol, solitud, memòria, canvi d’opinió al llarg del temps. Resum d’opinió • Per a alguns tertulians és una proposta sòlida, ambiciosa i sensible. • Retrets puntuals: “tancament” d’espai (poca obertura al món exterior) i decisió final del protagonista. Loving — Jeff Nichols De què va Basada en fets reals (parella interracial a Virgínia, anys 50‑60) i en la causa que culmina el 1967 abolint lleis anti‑matrimoni interracial als EUA. Com està narrada Del macro al micro: evita judicis i pancartes per centrar-se en la intimitat de la parella. Moments clau: “Digue-li que l’estimo.” —la resposta d’ell a l’advocat abans del Tribunal Suprem, resumint el nucli emocional. Interpretacions Ruth Negga i Joel Edgerton: interpretacions contingudes i potents. Veredicte Delicada, honesta i humanista; una via alternativa al drama judicial convencional. Recomanació breu: Frantz — François Ozon Exquisida: evita el folletín amb un tractament fi del dol, la culpa i la reconciliació. Inspiració en materials clàssics (via Lubitsch). Colonia (Colonia Dignidad) Crítica principal Tractament superficial i inversemblant del cop d’estat de Pinochet i de la Colonia Dignidad. Exemples: assemblea del MIR presentada de manera naïf; manca de rigor sobre clandestinitat i protecció documental. Efecte “estranger al centre”: protagonistes europeus eclipsen el poble xilè. Conclusió Tema massa seriós per a una aproximació tan esquemàtica; el resultat no està a l’altura de les víctimes. Pantalla Arrasgada — Gerard Gormezano Què és Documental sobre el pintor i escenògraf Marcelo Grande. Producció mínima, per amor a l’art. Valor artístic Observacional i proper, recorda El sol del membrillo (Víctor Erice): veiem el procés creatiu (capas de textura i rascat amb cúter que “arrasa” la superfície). Vincles biogràfics: Tomelloso, connexions amb l’entorn d’Antonio López. Experiència de projecció Sessió a Filmoteca amb quartet de corda tocant una suite de la banda sonora —doble lectura de la música (en viu vs. en el film). The Girl with All the Gifts (Melanie) — Colm McCarthy Gènere i gir Zombis post‑apocalíptics amb segona generació: nens mig zombi/mig humà en un centre educatiu que intenta potenciar la seva humanitat. Punts forts Arrencada potent (primers 15’), bona protagonista infantil; referències i analogies (gat de Schrödinger, incertesa identitària). Límits Deriva cap a tòpics del gènere i acció coneguda; idees interessants que no acaben de coronar. Vivir de noche (Live by Night) — Ben Affleck Ambient i trama Neo‑noir de mafiosos en temps de llei seca (anys 30‑40): venjança, casinos, Ku Klux Klan, religió i burocràcia local. Valoració Producció correcta però cansada i llarga (més de 2h). Càrrega de clixés del noir. Interpretació d’Affleck: registre massa uniforme; detalls de vestuari deslluïts. Tancament: novetats i premis • Breu discrepància sobre la sobrevaloració de Toni Erdmann (mencionada com “Tony Herrmann”). • La La Land: reconeixement massiu als Òscars, però alguns tertulians la veuen inflada malgrat seqüències brillants. • Timecode (Juanjo Giménez): curt català nominant als Òscars; història mínima i poètica amb la dansa com a llenguatge entre dos vigilants d’aparcament. • Avanç: pròxim programa sobre cinema i rock. Idees destacades Immortalitat vs. humanitat: quan la ciència avança, què preservem de l’experiència humana? Intimitat com a política: Loving demostra que l’amor i la protecció mútua poden ser l’argument més poderós. Rigor històric: tractar traumes col·lectius exigeix respecte, context i versemblança. Gènere amb variacions: el terror/zombi encara pot aportar lectures noves si no cau en l’acció rutinària.

Just Blues del 23/1/2017 - episode art
Just Blues

Just Blues del 23/1/2017

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 23/1/2017 - episode art
l'Audició

l'Audició del 23/1/2017

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

← Torna a tots els podcasts