
Smooth Jazz Club del 16/11/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.


Panorama del programa • Obertura amb el lema «Cinema sense condicions» i presentació de l’estructura del programa. • Invitats i focus del dia: Pep Bujosa introdueix el tema central: Shakespeare amagat (influències shakespearianes en el cinema sense que el títol ho delati). "Música isabelina" i debat llaminer sobre la teoria d’Anonymous (Shakespeare com a pseudònim aristocràtic). Estrenes destacades El ciudadano ilustre (Mariano Cohn i Gastón Duprat) • Comèdia negra i molt vitriòlica sobre el retorn d’un Nobel a l’Argentina profunda que va inspirar els seus llibres. • Òscar Martínez, premi a Venècia a la millor interpretació; ritme ascendent, humor agra i retrat demolidor tant del poble com del propi escriptor. • Referències a l’obra anterior del tàndem (L’homme de al lado) i al to càustic de la seva filmografia. Després de la tempesta (Hirokazu Kore‑eda) • Drama familiar de gran subtilesa i autenticitat, centrat en la quotidianitat i la intimitat. • Director comparat amb Ozu (mirada humanista), amb to serè i humor fi (l’àvia roba escenes). • Possibles «pel·lícula de la setmana» i candidata a «pel·lícula del mes» per la contenció exquisida i l’impacte emocional. Tema central: Shakespeare amagat al cinema Context isabelí i pràctica teatral • Breu bio de Shakespeare, el Globe, i l’ambient teatral (actors masculins fent tots els papers). • Shakespeare in Love s’usa com a finestra d’època més que no pas com a obra mestra. Shakespeare avui: cartellera i vigència • Estrenes i reposicions a Barcelona: Hamlet (Pau Carrió, Pol López), Ricard III (X. Albertí, L. Homar), i Molt soroll per no res (musical d’Àngel Llàcer, transposat als anys 50 i al rodatge d’un film). • Per què perdura? Perquè dissecciona les passions humanes universals: dubte, amor, avarícia, violència, venjança. Romeo i Julieta → West Side Story • Paral·lel clar: dues bandes (Jets vs Sharks) i amor impossible (Tony i Maria). • Escena del «balcó» quasi idèntica en estructura emocional; final adaptat cap a una reflexió sobre la violència en lloc del doble suïcidi. Hamlet: monòleg, versions i derivacions • «To be or not to be…» com a icona cultural i prova d’ofici d’actors al cinema (Morning Glory, My Darling Clementine, Lubitsch a To Be or Not To Be). • Branagh filma un Hamlet integre i operístic (4h20), traslladat al segle XIX. • Adaptacions - El rei lleó: estructura de Hamlet (pare assassinat pel tiet, recerca d’identitat i justícia). - Kurosawa, Los canallas duermen en paz: trasllat modern corporatiu, venjança metòdica i títol que subratlla el desencant moral. Rei Lear → Kurosawa, Ran • Repartiment del poder entre fills/germans, naixement del caos i la bogeria del patriarca. • Ran (1985) condensa el mite en èpica visual; escena clau del trencament filial i la guerra inevitable. Altres influències i travessies de gènere • Orson Welles: Campanades a mitjanit (Falstaff), síntesi de diverses obres. • La tempesta → Forbidden Planet (ciència-ficció) i Yellow Sky (western): mateix arquetip d’illa/espai aïllat, pare + filla i irrupció d’estranys. Recomanacions i TV de la setmana • Emissions destacades: Shakespeare in Love (Canal Hollywood), El rei lleó (Disney), L’apartament (Wilder, AMC), El nom de la rosa (Paramount), La noche es nuestra (James Gray), i Woody Allen: Magic in the Moonlight i la seva «comèdia sexual d’una nit d’estiu» (eco d’El somni d’una nit d’estiu). Ronda final i tancament • Comentari crític de La chica del tren (masclisme i peça «superada»). • Més ecos shakespearians: Los Tarantos (Romeu/Julieta a Barcelona), Carmelo Bene (Un Amleto di meno). • Joia de culte: Theatre of Blood (Vincent Price, Diana Rigg) on els assassinats remeixen les morts canòniques de Shakespeare. "To be or not to be" travessa gèneres i dècades com a clau d’entrada a l’imaginari col·lectiu. • Cloenda i teaser: proper programa amb el Dr. Lluís Beciana sobre la mort al cinema (amb referències com Ikiru de Kurosawa).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...