Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 2/11/2016 — Elena Ferrante i l’amistat femenina: Lila i Lenú entre Nàpols, gelos i maduresa - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 2/11/2016 — Elena Ferrante i l’amistat femenina: Lila i Lenú entre Nàpols, gelos i maduresa

Panorama general Un episodi de “Paraula Viscuda” on la convidada, la psicòloga Anna López de Aguilar, comparteix una lectura apassionada de la saga de Elena Ferrante —especialment “L’amiga estupenda” i els tres volums següents—. A través de les figures de Lila i Lenú, el programa explora la complexitat de l’amistat femenina, les inseguretats i gelos, la maternitat, la sexualitat, la tensió entre creativitat i trajectòries acadèmiques, i el context sociopolític napolità. També es debat l’anonimat de l’autora i la rellevància (o no) del sexe de qui escriu. Temes principals El misteri Ferrante i l’anonimat: interès mediàtic, especulacions i per què pot ser irrellevant el sexe de l’autoria. Lila vs Lenú: carisma, crueltat i risc creatiu de Lila davant la intel·ligència, disciplina i inseguretats de Lenú. Amistat ambivalent: amor-odi, admiració-enveja i la necessitat de gestionar els “mals sentiments”. Sexualitat i poder: experiències primerenques, dependències emocionals i ús instrumental de les relacions. Maternitat i comparacions: fills desitjats/no desitjats, gelos i ansietats en la criança. Nàpols com a personatge: barri, classe, política i transformacions socials al llarg de dècades. Punts clau de la conversa 1) Ferrante i la recepció crítica • Barreja de gèneres: intriga de thriller, trama de fulletó, novel·la realista i tocs de fantàstic. • Debat sobre si “es nota” el sexe de qui escriu; es conclou que el valor literari i l’anonimat pesen més que l’etiqueta de gènere. “En un temps d’aparador, mantenir l’anonimat és un gest significatiu.” 2) Lila i Lenú: dues forces en tensió • Lila: lliure, valenta, arrolladora, capaç de ser molt cruel i d’un talent creatiu espontani. • Lenú: aplicada, brillant, però insegura; construeix el seu camí a través dels llibres, l’estudi i l’escriptura. • Dinàmica afectiva: admiració + enveja, amistat que es contrau i s’estira amb els anys. “Los malos sentimientos son inevitables. Lo esencial es contenerlos.” 3) Sexe, relacions i dependència • Contrapunt: Lila sovint “s’aprofita” dels homes; Lenú tendeix a la dependència emocional. • Experiències sexuals primerenques de Lenú: passatge ambigu d’abús i la posterior vivència de la sexualitat dins els codis de l’època. 4) Maternitat i comparacions • Debat sobre fills desitjats i possibles efectes; la cura posterior pot subsanar el mal inici. • Comparacions entre filles (Imma i Tina) que alimenten ansietats i gelos. 5) Nàpols i context sociopolític • El barri com a ecosistema moral i social: classe, mafiosi, política d’esquerres, i mobilització de base. • Nino com a figura intel·lectual amb carisma i poca consistència personal; motor de decisions crucials de Lenú. Moments destacats Escena fundacional: les nines llançades al soterrani de Don Achille i l’ombra d’aquesta crueltat en llaços duradors. Èxit literari de Lenú i rebuig fred de Lila en rebre el llibre: triomf i ferida en paral·lel. Treball dur de Lila a fàbrica: corporeïtzació de la violència social i la seva resistència. Missatge final • Acceptar la vulnerabilitat i la ambivalència dels sentiments no és debilitat sinó maduresa. “Acceptar que som vulnerables és fer-se gran i madurar.”

Babilònia del 27/10/2016 — Museu de Montserrat, Primo Levi i Sitges: Trapero, Ozon, Swiss Army Man, Train to Busan i La invitació - episode art
Babilònia

Babilònia del 27/10/2016 — Museu de Montserrat, Primo Levi i Sitges: Trapero, Ozon, Swiss Army Man, Train to Busan i La invitació

Resum general Programa cultural amb tres eixos principals: art (Museu de Montserrat i exposició de Jaume Ribas), literatura (Primo Levi: Si això és un home) i cinema (Trapero, Ozon i el palmarès de Sitges 2016, amb repàs a la guanyadora 2015 La invitació). El to combina divulgació rigorosa amb comentari personal i recomanacions. Museu de Montserrat: col·leccions i descobertes Per què hi has d’anar • Col·lecció sorprenentment rica i variada, amb mestres de primer nivell i un conjunt modern català excepcional. Col·leccions destacades • Pintura del segle XIII al XVIII: escola espanyola (Berruguete, El Greco), flamenca (Jan Brueghel), i sobretot italiana (Benedetto Bonfigli, Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio i seguidors, Tiepolo). • Modern i contemporani (s. XIX–XX): panoràmica catalana d’alt nivell (Romanticisme a Noucentisme). Noms com Ramon Martí Alsina, l’escola d’Olot (Joaquim Vayreda), Modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas), Postmodernistes (Joaquim Mir, Isidre Nonell), Noucentistes (Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i escultors (Josep Llimona, Manuel Fuxà/Clarà?, Pablo Gargallo, Joan Rebull). • Impressionisme internacional: Degas, Sisley, Monet, Pissarro, Sargent. • Avantguardes: Picasso, Dalí. • Nigra Sum: evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat. • Arqueologia: materials de Mesopotàmia, Egipte, Xipre, Itàlia, món hel·lènic, baix imperi i paleocristià. • Icones orientals: més d’un centenar d’icones gregues i sobretot russes (s. XVII–XX). • Orfebreria religiosa: cura i conservació a temperatura controlada. Apunt històric singular • A la portalada principal del monestir hi ha dues tombes renaixentistes catalanes (una de Joan II d’Aragó), fetes a Nàpols en marbre: peces capdals del Renaixement a casa nostra. Exposició paral·lela: Jaume Ribas (abstracció) • Pintura geomètrica i de color, quadres quadrats, gest proper a la contemplació. "És una pintura per la contemplació… una mirada lenta, profunda i reflexiva… una finestra i un mirall, a la vegada, en funció del nostre estat." • Ecos de Mark Rothko (referència útil per situar el tipus d’experiència visual —Capella Rothko com a model de contemplació immersiva). Literatura: Primo Levi — Si això és un home (Si esto es un hombre) Context i valor literari • Primo Levi, químic jueu italià, deportat el 1944 a l’entorn d’Auschwitz (xarxa de ~40 camps o Lager; treball esclau per a IG Farben — fàbrica de cautxú sintètic). • L’obra destaca per l’estil sobri i objectiu: relata l’horror sense retòrica, confiant en la força dels fets. És alhora testimoni històric i gran literatura. Què explica (sense espòilers) • Funcionament del sistema: seleccions (Selektionen), treball fins a l’extenuació, deportacions a Birkenau i càmeres de gas; ocasional "privilegi" laboral (laboratori químic) com a via aleatòria de supervivència. • Antropologia en condicions límit: la deshumanització trenca la solidaritat; apareixen estratègies de subsistència (furtar pa, conservar una cullera, intercanviar petits objectes) dins d’una economia mínima del camp. • Mirada sobre la condició humana: no idealitza els oprimits ni simplifica el mal; mostra matisos i contradiccions. Idea clau "La infelicitat completa tampoc existeix": fins i tot allà, petites millores (menys vent, més potatge) obrien escletxes de sentit per continuar. Per què llegir-lo • Perquè combina rigor moral i excel·lència narrativa, i esdevé una lectura necessària sobre l’Holocaust i la resistència del jo. Cinema (I): Pablo Trapero — El clan • Thriller basat en fets reals de l’Argentina postdictadura: una família que sistematitza segrestos amb una inquietant doble vida domèstica. • Posada en escena potent i seca, amb cops de realitat sobtats i una atmosfera moral tèrbola sobre complicitats i impunitats. • Temes: corrupció de l’esfera familiar, herències de la dictadura, límits de la lleialtat. • Recomanada per la seva tensió sostinguda i el pols de direcció de Trapero. Cinema (II): François Ozon — A la casa (Dans la maison, 2012) • Professor frustrat descobreix el talent d’un alumne i entra en una espiral d’obsessió entre realisme i ficció. • Temes: seducció del relat, límits ètics de la creació, contaminació de la intimitat, pèrdua del propi centre. • Ozon exhibeix versatilitat formal i una ironia incòmoda que va “malaltint” el relat a mesura que avança. Pausa musical • Homenatge a Lou Reed (3r aniversari de la seva mort): "Walk on the Wild Side". Referència a The Velvet Underground i clima preparatori per a la secció de misteri/por. Sitges 2016 — Millor pel·lícula: Swiss Army Man • Comèdia negra i surreal indie: un nàufrag estableix una relació amb un cadàver multiusos —"com una navalla suïssa"—. • Daniel Radcliffe (cadàver) i Paul Dano formen un duet insòlit; humor macabre, imaginació visual i tons existencials. • Ritme irregular a mitja pel·lícula, però amb pics delirants memorables. Premiada també a Sundance per direcció. Sitges 2016 — Millor direcció: Train to Busan • Zombis en un tren: esquema simple, execució brillant. Zombis "ràpids" a l’estil 28 dies després. • Direcció vigorosa: plans aèris, acció coreografiada, solucions imaginatives per progressar entre vagons i set pieces de gran fisicitat. • Recomanable tant per fans del gènere com per qui vulgui una entrada energètica al terror d’acció coreà. Sitges 2015 — La invitació (The Invitation) • Sopar de retrobada entre amics amb creixent incomoditat: desconeguts a taula, confessions inapropiades i una sospita que tot està coreografiat. • Experiència d’espectador: dubtes constants entre paranoia i perill real; tensió psicològica fins a una catarsi final. • Rerefons moral: respostes extremes al trauma; explorar com certes idees de "sanació" poden esdevenir destructives. • Per a molts, la més rodona de les comentades avui. Idees força • Museu de Montserrat: un tresor amagat amb mestres universals i una modernitat catalana de primer nivell. • Primo Levi: combinació excepcional de testimoni i literatura; mirada lúcida i continguda davant l’horror. • Cinema: de la realitat fosca de Trapero a la meta-ficció d’Ozon; Sitges premia la imaginació bizarra i l’ofici d’acció.

← Torna a tots els podcasts