Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 19/10/2016 — Laudato Si: ecologia integral, el crit de la Terra i els pobres — de Sant Francesc a la conversió personal - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 19/10/2016 — Laudato Si: ecologia integral, el crit de la Terra i els pobres — de Sant Francesc a la conversió personal

Introducció i context Programa «Veus de la parròquia» (Parròquia dels Sants Just i Pastor, Sant Just d’Esvern) inici de curs amb nou equip. L’eix temàtic del curs serà l’encíclica ecològica del Papa Francesc, Laudato Si, amb acompanyament musical de Nacho Béjar. Objectiu del programa • Presentar l’encaix de Laudato Si en la vida de l’Església i en el món actual. • Explicar l’origen del títol i el destinatari universal de l’encíclica. • Llegir i comentar textos clau, la inspiració franciscana i la crida a la conversió ecològica. Conceptes clau de Laudato Si Títol i abast • «Laudato Si» prové del càntic de Sant Francesc d’Assís; significa «Lloat sigueu, Senyor». • Encíclica adreçada no només als catòlics, sinó a «tota la humanitat» — una proposta de diàleg global. La Terra, germana i mare «Lloat sigueu, Senyor, per la nostra germana Terra…» • La Terra és «germana» i «mare» que ens sosté; cal cuidar-la com a família. • La violència del cor humà ferit pel pecat es manifesta en els danys a «sol, aigua, aire i éssers vivents». • Som «terra» també nosaltres: dependència radical d’aire i aigua que «ens vivifica i restaura». Una sola crisi, dues cares • El Papa vincula la crisi ecològica amb la crisi social: el dany al medi ambient colpeja sobretot els més pobres. • Crida a un desenvolupament «sostenible i integral», amb la persona i la creació al centre. Responsabilitat personal i conversió «Faig una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del planeta.» • No n’hi ha prou amb interpel·lar grans empreses i polítics: cadascú ha d’assumir canvis d’estil de vida, amb més austeritat i menys malbaratament. • La cura de la casa comuna requereix accions quotidianes i una nova espiritualitat: ecologia integral. Sant Francesc i la inspiració del Papa El nom «Francesc» i l’estil pastoral • Escollir «Francesc» és una declaració d’intencions: senzillesa, proximitat, autenticitat, «olor d’ovella» i opció pels pobres. • Visió també marcada per la sensibilitat llatinoamericana i el vincle amb la terra (referència a la Pachamama). Fonament bíblic i càntic franciscà «Des de la creació del món… la seva eterna potència i divinitat es fan visibles… a través de les seves obres.» (Rm 1,20) • Lectura del «Càntic del Germà Sol»: germà Sol, germana Lluna, Vent, Aigua, Foc i Mare Terra — mirada contemplativa i relacional amb la creació. Recepció i valoracions Opinió laica (Jordi López Camps) • Encíclica «per a la humanitat»: integra problemes ambientals i socials. • Introducció d’una espiritualitat ecològica i crida a la conversió ecològica. Mirada eclesial (Mn. Gaspar Mora) • L’ecologia entra de ple en la comprensió cristiana de la salvació. • Diàleg de tots i responsabilitat personal exigent; denúncia tant del poder que depreda com de la indiferència. Informació pràctica i tancament • La sèrie tractarà els 6 capítols de Laudato Si en programes successius. • Com obtenir l’encíclica: llibreria local, Llibreria Claret (Barcelona), o descàrrega en línia cercant «Laudato Si». • Cloenda amb la coneguda «Pregària de Sant Francesc». Idees-força • Casa comuna: el planeta com a llar compartida. • Una sola crisi: social i ecològica, inseparables. • Conversió ecològica: canvis personals i estructurals. • Diàleg global: tothom cridat a participar per un futur sostenible.

M de Música del 18/10/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 18/10/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 18/10/2016 — Distopies al cinema: de 1984 a Black Mirror, amb crítiques de Snowden, Un monstre em ve a veure i La noia del tren - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 18/10/2016 — Distopies al cinema: de 1984 a Black Mirror, amb crítiques de Snowden, Un monstre em ve a veure i La noia del tren

Visió general Programa centrat en el cinema distòpic, amb una primera part de crítiques recents i una segona part temàtica on s’analitza el gènere, les seves arrels literàries i el seu impacte actual, de George Orwell a Black Mirror. També s’anuncien preestrenes i entrevistes. "La guerra ja no és la trinxera: la guerra és internet" — reflexió nascuda del debat sobre Snowden que enllaça amb les distopies sobre vigilància i control. Pel·lícules vistes i comentades Snowden (Oliver Stone) • Valoració global: positiva i sorprenentment sòlida dins la filmografia recent d’Oliver Stone; ritme àgil per a 2h20, bon muntatge i interpretació destacada de Joseph Gordon-Levitt. • Comparativa: es contrasta amb el documental Òscar Citizenfour (2014) —molts crítics el van considerar superior— però el film de Stone es defensa per la seva potència narrativa i vitalitat de ficció. • Contingut i matisos: es discuteix el buit sobre Rússia (context condicionat) i la no-clausura del final, més reflexiu que concloent. • Arc del personatge: l’evolució d’Edward Snowden, de conservador patriòtic a dissident per coherència moral, és un dels punts forts dramatúrgics. • Idea clau: la guerra digital i la vigilància massiva traslladen el conflicte del camp de batalla al ciberespai. "No només és la guerra física; és la virtual […] i sovint es juga una guerra bruta d’espionatge massiu." Els germans Grimm (Terry Gilliam) • Redescoberta entusiasta: fantasia, inventiva i autoría. Gilliam és definit com un autor polivalent que projecta el seu món interior amb força visual i narrativa. Un monstre em ve a veure (J.A. Bayona) • Expectatives altes complertes: drama potent i emotiu, amb un tractament fantasiós elegant i unes aquarel·les/animació molt celebrades. • Campanya dels mocadors: més enllà del màrqueting, la pel·lícula impacta sense caure en manipulacions gratuïtes. La noia del tren (The Girl on the Train) • Crítica negativa: thriller poc aconseguit, personatges unidimensionals i guió feble; darrera part amb to de telenovel·la. • Debat sobre best-sellers: èxits massius que no sempre resisteixen l’adaptació; es compara el cas amb Dan Brown (Inferno, El codi Da Vinci). Agenda i preestrenes • Proposta: fer “La propera pell” (Isaki Lacuesta) com a Pel·lícula del Mes la setmana vinent. • Entrevistes: Emma Suárez i Àlex Monner (relacionat amb la preestrena). Tema del dia: Cinema distòpic Definició i clàssics literaris • Distopia: antiutopia on una societat fictícia es mostra com a indesitjable/opressiva. • Arrels literàries clau: 1984 (George Orwell), Un món feliç (Aldous Huxley), Fahrenheit 451 (Ray Bradbury). Tendències i rerefons actual • Auge recent: distopies més centrades en tecnologia i relacions humanes. • “Profecies” que interpel·len el present: 1984 troba ecos en Snowden/WikiLeaks (vigilància, reescriptura de la memòria, intimitat trencada). “Funcionaris que reescriuen l’hemeroteca per ajustar-la a la versió oficial” — un tema d’Orwell que ressona avui. Debat: mirall social o evasió? • Es planteja el risc que l’allau de distopies de Hollywood desvïi l’atenció dels problemes reals actuals. • Contrapunt: el gènere serveix per parlar del present a través d’hipòtesis extremes (“i si…?”) i genera debat social i ètic. Exemples i eixos temàtics Tecnologia i control • Matrix — acció + capa filosòfica sobre realitat/ simulació i control. • Minority Report — predicció del crim: seguretat vs llibertat. • Ex Machina — frontera entre IA i desig; humanitat de la màquina. • Her — intimitat i afectes amb sistemes operatius; soledat connectada. • Black Mirror — antologia sobre deshumanització tecnològica. Biopolítica i genètica • Gattaca — determinisme genètic i meritocràcia esbiaixada. • Code 46 — control reproductiu i compatibilitats genètiques. Desigualtat i classes • Metròpolis — pionera en conflicte de classe i mecanització. • High-Rise — l’edifici com a metàfora de jerarquia social. • In Time — el temps com a moneda: rics sense pressa, pobres corrent. Societat i conducta • Temps moderns — alienació laboral (prefigura ansietats modernes). • The Lobster — normativitat afectiva portada a l’absurd. • Soylent Green — recursos escassos i cinisme institucional. • Children of Men — infertilitat global per parlar d’immigració i drets. Black Mirror (nova temporada) • Format: capítols autoconclusius (~1h), cadascun una distopia tecnològica. • Temes: comercialització del “talent”, social rating, dol i recreació digital, vigilància extrema. • Novetat: retorn amb temporada produïda per Netflix. Conclusions • El gènere distòpic, lluny de ser simple evasió, activa preguntes incòmodes sobre el present: vigilància, llibertat, desigualtat, tecnologia i identitat. • Recomanacions per iniciar-se o continuar: The Lobster, Ex Machina, Her, Children of Men, Black Mirror. • Seguiment: atents a la preestrena de La propera pell i a les entrevistes amb Emma Suárez i Àlex Monner.

Just Blues del 17/10/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 17/10/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 17/10/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 17/10/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.