
Smooth Jazz Club del 20/4/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama de l’episodi En aquest episodi, el grup analitza estrenes i preestrenes recents, recomanacions i decepcions, i obre un debat ric sobre les millors pel·lícules de la història. El fil conductor alterna crítica actual i mirada cinèfila: de la crònica urbana de Barcelona 92 a la maduresa d’Almodóvar, passant per un gran descobriment francès i un repàs a clàssics imperibles. Punts clau Recomanació destacada: “Els records” (Les souvenirs) de Jean-Paul Rouve, adaptació de David Foenkinos: cinema generacional, fi i emocional, amb interpretacions memorables (Annie Cordy, Michel Blanc). Debat intens sobre “Julieta”: interpretacions, música d’Alberto Iglesias i el tema central de la culpabilitat com a eix moral i emocional. Cròniques d’estrenes/preestrenes: la crònica social de “Barcelona 92”, l’eficàcia clàssica de “Spotlight”, els matisos de “La modista” i el thriller de càmera tancada “La invitació”. Indústria i guió: decepció amb “Toro” (Kike Maíllo) i conversa sobre americanització, finançament televisiu i l’ofici del guió. Les millors de la història: llistes personals, criteris (entre gust i qualitat formal), i un mosaic de títols de Chaplin, Wilder, Hitchcock, Fellini, Welles, Godard, Truffaut, Bergman, etc. “La pel·lícula jo crec que remou els sentiments… i alhora t’obliga a reflexionar.” “El tema principal és… la culpabilitat.” Coses vistes i recomanacions Barcelona 92 (preestrena, film català low cost) • Retrat de la Barcelona olímpica i el seu impacte en barris i subcultures (punks, skins). • Producció prolongada (3–4 anys), amb obstacles logístics; tècnicament senzilla però honesta. • Valor d’ambientació: cartelleria, art i recreació dels 90. • Tema sensible i polaritzant: xoca visions sobre moviments i violència; risc de quedar “al calaix” per la seva dificultat de distribució. Spotlight • Cinema periodístic clàssic: guió i estructura sòlids, actuacions ajustades. • Denúncia de la pederàstia eclesiàstica i crítica del sensacionalisme. • Dues idees fortes: - Component “estructural” (celibat/dinàmica institucional). - Autocrítica al periodisme per oportunitats perdudes dècades enrere. La modista • Retrat d’una comunitat tancada que deriva en toxicitat i “venjança dolça”. • Dilema ètic: la venjança es torna “massa desitjable”, generant empatia amb el càstig. • Kate Winslet i repartiment solvents; final percebut com innecessàriament allargat. La invitació (guanyadora de Sitges) • Thriller de sopar d’amics que vira cap a una “comunitat” de tall sectari. • Connexions amb obres sobre espais socials tancats: The Dead (John Huston), Festen (Vinterberg), Melancolia (Lars von Trier). Recomanació de la setmana: “Els records” (Les souvenirs) • Direcció de Jean-Paul Rouve; basada en la novel·la de David Foenkinos. • Repartiment: Annie Cordy (extraordinària), Michel Blanc i un protagonista jove que creix en responsabilitat i maduresa. • Trama generacional: avis, pares i nets; diàlegs excel·lents, exteriors/interiors cuidats. • Tema: el pas del temps i la interdependència entre generacions. • Impacte emocional i intel·lectual: - “Remou els sentiments” - Força la reflexió sobre decisions, cura i memòria familiar. • Valoració global: imperdible i amb revisió recomanada. Decepció: “Toro” i la conversa sobre la indústria • Malgrat un cast potent (Mario Casas, Luis Tosar, José Sacristán), el guió no acompanya; trama “a batzegades”. • Sensació d’americanització superficial sense la mateixa cura de guió. • Debat sobre el paper de les TV generalistes en el finançament: obligacions d’inversió, gran múscul de producció però resultats irregulars. • Contrapunts positius del sistema: de vegades emergixen títols excel·lents (La isla mínima, etc.). Debat: “Julieta” (Almodóvar) • Opinions dividides: actuacions naturals vs. teatrals, música d’Alberto Iglesias percebuda com encertada per uns i excessiva per altres. • Eix temàtic: la culpabilitat (d’arrel religiosa) i la seva erosió silenciosa en vincles familiars. • Pel·lícula més continguda i “d’etapa madura” comparada amb pics com Todo sobre mi madre o La piel que habito. • Premis i percepció: Cannes, ecos d’Òscar, i la idea que sovint els guardons arriben tard. Les millors pel·lícules de la història: criteris i seleccions Criteris vs. preferències • Tensió entre gust personal i qualitat formal (narrativa, interpretació, guió, direcció). • Biaixos generacionals i geogràfics; referència a enquestes com la de la BBC duta a terme amb molts crítics. • Debat sobre si el cinema més recent “supera” l’antic o simplement dialoga i innova a partir d’ell. Selecció internacional (mostres) • Chaplin: La quimera de l’or, Temps moderns • Lubitsch: To Be or Not to Be • Buster Keaton: El maquinista de la General • Sergio Leone: Cérs una vegada a Amèrica • Mankiewicz: Eva al desnudo • Wilder: L’apartament • Mulligan: Matar un rossinyol • Hitchcock: Encadenats • Frank Capra: Quina vida més meravellosa • Elia Kazan: Amèrica, Amèrica Selecció europea (mostres) • David Lean: Lawrence d’Aràbia • Fellini: La dolce vita, La Strada • Sternberg: L’àngel blau • Visconti: Le notti bianche • Marco Tullio Giordana: La meglio gioventù • Pontecorvo: La batalla d’Alger • Berlanga: Plácido • Almodóvar: Todo sobre mi madre • Henckel von Donnersmarck: La vida dels altres • Godard: À bout de souffle • Truffaut: Els 400 cops • Bergman: Maduixes silvestres • Dreyer: Ordet • Orson Welles: Campanades a mitjanit Documental i híbrids • El sol del membrillo (Víctor Erice), La vieja memoria (Jaime Camino), La plaga (Neus Ballús): tres fites que estiren la frontera entre documental i ficció. Connexions i “doblets” cinèfils • Take Shelter (Jeff Nichols) en diàleg amb The Woman in the Window (Fritz Lang). • 2001: A Space Odyssey (Kubrick) i Interstellar (Nolan): llenguatge visual vs. explicitació; ecos literaris d’Arthur C. Clarke. • El mestre de titelles (Hou Hsiao-hsien): virtuosisme narratiu i barreja de registres. • Comèdia moderna: Embriagado de amor (PTA). Ràfega de títols moderns (segons votacions personals) • Antiviral (Brandon Cronenberg), paròdies com Hot Shots i Airplane! • Love (Gaspar Noé), Nightcrawler, The Hateful Eight • Inception, Gravity, Enemy, Eyes Wide Shut • Annie Hall, Taxi Driver, El quimérico inquilino, Rosemary’s Baby • Sunset Boulevard, Duck Soup, The Night of the Hunter, Happy End (i l’eco al curt català “La ruta natural”). Tancament i proper programa • Afegeixen Doctor Zhivago (Lean) i El ángel exterminador (Buñuel) com a ultres clàssics d’obligada menció. • Avanç: la setmana vinent, Albert Olivella parlarà de l’esport al cinema; esment al biopic del corredor olímpic a Berlín (pista: Jesse Owens).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...