Altres

26 d’abr. del 2016

Cinema sense condicions del 26/4/2016 — Del Festival de Màlaga a Rocky: cròniques, crítiques i l’esport al cinema i a la salut (amb Albert Olivella)

Panorama general Episodi dividit en dues grans parts: una crònica del Festival de Màlaga amb recomanacions i valoracions de diverses pel·lícules, i un bloc central amb Albert Olivella sobre la relació entre cinema i esport, els seus valors narratius i els límits de l’esport d’elit en contrast amb l’activitat física orientada a salut. "L’esport, mal portat o mal administrat, pot passar factura." "Necessito aquesta hora d’exercici perquè no em torni boig." Crònica del Festival de Màlaga Destaquen La noche que mi madre mató a mi padre (Inés París) • Comèdia amb to de thriller i girs constants. • Arrencada una mica artificial, però es justifica i guanya molt a mesura que avança. • Repartiment sòlid: Belén Rueda, Eduard Fernández, Diego Peretti, Maria Pujalte. El rei borni (Marc Crehuet) • Adaptació d’una peça de la Sala Flyhard. Comèdia negra i teatral, d’una sola localització, centrada en diàlegs i interpretació. • Trama sobre un antidisturbis i el manifestant a qui va fer perdre un ull. • Per la taula, el millor guió del festival: fresc, valent i molt ben rodat. Rumbos (Manuela Moreno) • Coral de històries paral·leles amb càmera observacional (ecos a “Waking Life”). • Avança a poc a poc i pot semblar farragosa, però deixa detalls persistents; pot créixer en el record. • Reconeixement a la trajectòria de la directora (curt “Pipas”). La punta de l’iceberg (María López Arostegui) • Thriller correcte i interessant sense ser major. • Direcció amb ofici; bona carta de presentació. Metamorfosis (doc.) • Documental sobre l’arrel de Guanyem i la candidatura Barcelona en Comú (del 15M a l’alcaldia). • Seguiment proper de Laia Forner i material íntim (diari per Skype). • Valor afegit: l’olfacte d’haver començat a gravar el 2014, abans de saber on acabaria el procés. "Comences a gravar sense saber si allò arribarà enlloc; a vegades, la realitat supera el guió." Crítiques en cartellera L’heroi de Berlín (Race) Biopic de Jesse Owens i les Olimpíades de Berlín 1936. Pretensió alta, resultat discret: recreació correcta, però sense gruix dramàtic suficient. El millor: Jeremy Irons com a mediador COI; el teixit político-diplomàtic és el més interessant. Relació atleta-entrenador amb potencial infrautilitzat. Títol original “Race” destaca el doble sentit: raça i cursa. Les Souvenirs (Jean-Paul Rouve) [basada en David Foenkinos] Comèdia dramàtica tendra i melancòlica sobre tres generacions. Una àvia que s’escapa de la residència; el net troba el seu camí a través d’ella. Interpretacions: Michel Blanc, extraordinari en un personatge ric i contradictori; l’àvia, emotiva i carismàtica. Detalls i valors que demanen segon visionat; humor fi i bones vinyetes de vida. Altres recomanacions i tertúlia Metamorfosis (doc.): recorregut per festivals; previsió de passi en sales d’autor (p. ex. Cinemes Girona). El camí més llarg per tornar a casa: ressonàncies personals i localitzacions reconeixibles. Victoria (Sebastian Schipper): pla seqüència de més de dues hores, gran exemple de risc i cohesió narrativa. Tema central: Esport i cinema (amb Albert Olivella) Valors, arquetips i punts de vista El cinema d’esport explora identitat, resiliència, ètica de la competència i relació entrenador-atleta. Mirades diverses: atleta, entrenador, política i societat. Títols esmentats: Rocky, Invictus, Million Dollar Baby, Jerry Maguire, Carros de foc. El cas Rocky (nucli emotiu i cultural) “Rocky” (1976) va guanyar l’Òscar a Millor Pel·lícula; guió de Sylvester Stallone i èxit rendible amb pocs recursos. “Rocky IV” (1985) va ser la més taquillera de la saga; context de Guerra Freda. Força del perdedor que competeix contra si mateix; la música com a motor de motivació. Ecos i referents: la boxa en el cinema (Kubrick, Killer’s Kiss), Stallone director de “Staying Alive”. “Rocky serveix per córrer: és banda sonora i és mètode.” Boxa, icones i context De Muhammad Ali vs Joe Frazier a mites locals; el pes cultural de la boxa als 60-70 era enorme. L’interès social ha mutat; el cinema n’extreu dramatúrgia de primer nivell. Esport d’elit vs salut L’alt rendiment no és compatible, sovint, amb la salut: cos al límit, lesions, pressió i cost emocional. Exemple: testimoni de Virginia Berasategui i el programa “Salvados”: “Mi cuerpo está destrozado... y mi mente, rota.” Diferenciar esport (competir) d’activitat física (benestar). L’aficionat “pro”: running i Ironman Boom del running i proves extremes: maratons, Ironman. Risc de voler “fer de pro” sense base: sobrecàrregues, lesions i fins i tot mort sobtada. Mesures recomanades: • Prova d’esforç i electrocardiograma previs. • Planificació i progressió. • Evitar normalitzar l’extrem i el “postureig” de la fita. Exercici com a tractament: diabetis, alimentació i estrès Diabetis tipus 1: l’exercici requereix gestió fina (insulina, glucèmies), però és compatible i molt beneficiós en qualitat de vida. Diabetis tipus 2: l’activitat física és clau per millorar control glucèmic i revertir factors de risc (sedentarisme, alimentació). L’exercici és una eina de gestió de l’estrès: "Necessito aquesta hora d’exercici perquè no em torni boig." Per a la salut: no deslligar exercici d’alimentació i higiene del descans. Tancament Agraïment a Albert Olivella i avanç la setmana vinent: “boom dels superherois” coincidint amb l’estrena de “Capitán América: Civil War”.

Music Club Selecció Migdia del 27/4/2016

Music Club Mix Sessions del 26/4/2016

Cant Coral del 26/4/2016

M de Música del 26/4/2016

Cinema sense condicions del 26/4/2016 — Del Festival de Màlaga a Rocky: cròniques, crítiques i l’esport al cinema i a la salut (amb Albert Olivella)

Smooth Jazz Club del 26/4/2016

Music Club Selecció Migdia del 26/4/2016

Music Club Mix Sessions del 25/4/2016

Just Blues del 25/4/2016

l'Audició del 25/4/2016

Smooth Jazz Club del 25/4/2016

Music Club Selecció Migdia del 25/4/2016