
Music Club Mix Sessions del 3/5/2016
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general del capítol Episodi centrat en el boom del cinema de superherois, amb una mirada a l’estratègia Marvel, el paper dels directors i la recepció del públic. A més, es comenten estrenes i premis (Festival de Màlaga), una recomanació destacada del cinema espanyol de gènere i un focus en el director Manuel Pérez Cáceres. "Els superherois són els nous mites" — idea clau que travessa el debat Introducció i convidat Convidat: Ferran Pujol (Ferro PM), tècnic en realització audiovisual i youtuber recent centrat en pel·lícules, sèries i videojocs. Xarxes: Ferro PM a YouTube, Twitter i Instagram. Debat d’arrencada: videojocs i cinema mainstream — quan un medi es fa massiu, proliferen les “fotocòpies”. Palmarès de Màlaga i una estrena destacada El cas Fritz Bauer Crònica breu d’“El cas Fritz Bauer”: el retorn d’un fiscal general jueu a l’Alemanya del 1957 per perseguir criminals nazis i impulsar judicis que Nuremberg no va completar. Posa en valor la feina silenciosa però determinant de figures individuals en la recerca de justícia. Festival de Màlaga: els guanyadors Millor pel·lícula: Callback. Guardons repartits entre Callback i La pròxima pell (actriu: Emma Suárez), amb èxit català. Comentaris sobre el director de Callback (Carles Torras) i el context de producció, i sobre títols vistos a la mostra: “Rumbos”, “La noche que mi madre mató a mi padre”, “Acantilado”, “El rey tuerto”. Focus director: Manuel Pérez Cáceres Filmografia disponible a Filmin: • Un drama carcerari de ficció a Quatre Camins. • Una peça d’observació amb la càmera a l’alçada dels infants. Avanç: entrevista a “Més que cinema” (Ràdio Sant Vicenç) i connexió prevista amb la Laia Torrents des de Moçambic. Debat central: l’auge del cinema de superherois 1) Causes i evolució del to No és nou, però ara és mainstream: dels X‑Men (2000) i Spider‑Man (Raimi) a Batman (Nolan) i Iron Man. Tècnica narrativa: donar orígens pseudocientífics per fer versemblant allò extraordinari. El públic s’ha “educat” i admet capas fantàstiques creixents (ex.: la màgia de Doctor Strange, un “Harry Potter per adults”). 2) Estratègia d’univers compartit i màrqueting Marvel imposa cohesió d’univers i calendari llarg: cada peça ha d’encaixar. Escenes post‑crèdits com a ganxo serialitzat que alimenta l’hàbit de continuïtat. Resultat: experiència coral on cada títol “suma” a una macro‑narrativa. 3) Directors i control creatiu Les pel·lis de superherois funcionen com a prova de foc per a nous talents o autors amb seguidors. Cas paradigmàtic: Edgar Wright i Ant‑Man — anys de desenvolupament, però s’aparta per divergència de to/encaix; el film final manté to lleuger i encaixa a l’MCU. El gènere oscil·la entre la veu d’autor i la bíblia d’univers. 4) Recepció i ritmes Malgrat durades llargues, quan el conflicte és sostingut (ex.: Civil War), l’espectador es manté dins del flux narratiu. Preferències personals: gust per herois amb “mala bava” o més foscos (ex.: Batman), i per títols irreverents com Deadpool. 5) Villans i dilemes morals De “dolents de opereta” a antagonistes amb ideologia: ex.: Bane (desmuntar un sistema), Zemo (Civil War, interpretat per Daniel Brühl) com a motor dramàtic humà. Nova línia: debat sobre danys col·laterals i responsabilitat (fil conductor de Civil War). 6) Superherois com a mites moderns Arquetips contemporanis equiparables als herois grecs o figures clàssiques (Zorro, pistoler clàssic). Saturació d’“orígens” coneguts (Batman) — el públic ja domina els codis i demana noves capes. 7) Context històric i geogràfic Orientació nord‑americana del gènere; a Espanya, tradició de tebeos (ex.: “Superlópez”, “Anacleto”). Còmics i context sociopolític: de la Segona Guerra Mundial a la metàfora de les minories (X‑Men) i la foscor dels 80/90 (Frank Miller: “The Dark Knight Returns”; “Sin City”). Què en quedarà del boom? Cicles de blockbusters (ahir dinosaures, avui superherois). No tot el que triomfa comercialment perdura, però deixa icones, hàbits i mercaderia. Alguns títols s’imposen per qualitat cinematogràfica més enllà de la taquilla. Recomanació espanyola imprescindible “Capa Caída” (2013), amb el superheroi Magno — direcció de Santiago Alvarado. • Premi a Sitges (categoria novell) i reestrena posterior al Cinema Girona. • Exemple fresc i enginyós de com abordar el gènere des d’aquí. Tancament Agraïments al convidat Ferran Pujol (Ferro PM). Avanç del pròxim programa: “El diàleg al cinema”, presentat per Jaume Vidal.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House