Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
M de Música del 3/5/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 3/5/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 3/5/2016 — Superherois en auge: estratègia Marvel, directors i mites moderns + Palmarès de Màlaga, "El cas Fritz Bauer" i la joia espanyola "Capa Caída" - episode art
Cinema sense condicions
31'

Cinema sense condicions del 3/5/2016 — Superherois en auge: estratègia Marvel, directors i mites moderns + Palmarès de Màlaga, "El cas Fritz Bauer" i la joia espanyola "Capa Caída"

Panorama general del capítol Episodi centrat en el boom del cinema de superherois, amb una mirada a l’estratègia Marvel, el paper dels directors i la recepció del públic. A més, es comenten estrenes i premis (Festival de Màlaga), una recomanació destacada del cinema espanyol de gènere i un focus en el director Manuel Pérez Cáceres. "Els superherois són els nous mites" — idea clau que travessa el debat Introducció i convidat Convidat: Ferran Pujol (Ferro PM), tècnic en realització audiovisual i youtuber recent centrat en pel·lícules, sèries i videojocs. Xarxes: Ferro PM a YouTube, Twitter i Instagram. Debat d’arrencada: videojocs i cinema mainstream — quan un medi es fa massiu, proliferen les “fotocòpies”. Palmarès de Màlaga i una estrena destacada El cas Fritz Bauer Crònica breu d’“El cas Fritz Bauer”: el retorn d’un fiscal general jueu a l’Alemanya del 1957 per perseguir criminals nazis i impulsar judicis que Nuremberg no va completar. Posa en valor la feina silenciosa però determinant de figures individuals en la recerca de justícia. Festival de Màlaga: els guanyadors Millor pel·lícula: Callback. Guardons repartits entre Callback i La pròxima pell (actriu: Emma Suárez), amb èxit català. Comentaris sobre el director de Callback (Carles Torras) i el context de producció, i sobre títols vistos a la mostra: “Rumbos”, “La noche que mi madre mató a mi padre”, “Acantilado”, “El rey tuerto”. Focus director: Manuel Pérez Cáceres Filmografia disponible a Filmin: • Un drama carcerari de ficció a Quatre Camins. • Una peça d’observació amb la càmera a l’alçada dels infants. Avanç: entrevista a “Més que cinema” (Ràdio Sant Vicenç) i connexió prevista amb la Laia Torrents des de Moçambic. Debat central: l’auge del cinema de superherois 1) Causes i evolució del to No és nou, però ara és mainstream: dels X‑Men (2000) i Spider‑Man (Raimi) a Batman (Nolan) i Iron Man. Tècnica narrativa: donar orígens pseudocientífics per fer versemblant allò extraordinari. El públic s’ha “educat” i admet capas fantàstiques creixents (ex.: la màgia de Doctor Strange, un “Harry Potter per adults”). 2) Estratègia d’univers compartit i màrqueting Marvel imposa cohesió d’univers i calendari llarg: cada peça ha d’encaixar. Escenes post‑crèdits com a ganxo serialitzat que alimenta l’hàbit de continuïtat. Resultat: experiència coral on cada títol “suma” a una macro‑narrativa. 3) Directors i control creatiu Les pel·lis de superherois funcionen com a prova de foc per a nous talents o autors amb seguidors. Cas paradigmàtic: Edgar Wright i Ant‑Man — anys de desenvolupament, però s’aparta per divergència de to/encaix; el film final manté to lleuger i encaixa a l’MCU. El gènere oscil·la entre la veu d’autor i la bíblia d’univers. 4) Recepció i ritmes Malgrat durades llargues, quan el conflicte és sostingut (ex.: Civil War), l’espectador es manté dins del flux narratiu. Preferències personals: gust per herois amb “mala bava” o més foscos (ex.: Batman), i per títols irreverents com Deadpool. 5) Villans i dilemes morals De “dolents de opereta” a antagonistes amb ideologia: ex.: Bane (desmuntar un sistema), Zemo (Civil War, interpretat per Daniel Brühl) com a motor dramàtic humà. Nova línia: debat sobre danys col·laterals i responsabilitat (fil conductor de Civil War). 6) Superherois com a mites moderns Arquetips contemporanis equiparables als herois grecs o figures clàssiques (Zorro, pistoler clàssic). Saturació d’“orígens” coneguts (Batman) — el públic ja domina els codis i demana noves capes. 7) Context històric i geogràfic Orientació nord‑americana del gènere; a Espanya, tradició de tebeos (ex.: “Superlópez”, “Anacleto”). Còmics i context sociopolític: de la Segona Guerra Mundial a la metàfora de les minories (X‑Men) i la foscor dels 80/90 (Frank Miller: “The Dark Knight Returns”; “Sin City”). Què en quedarà del boom? Cicles de blockbusters (ahir dinosaures, avui superherois). No tot el que triomfa comercialment perdura, però deixa icones, hàbits i mercaderia. Alguns títols s’imposen per qualitat cinematogràfica més enllà de la taquilla. Recomanació espanyola imprescindible “Capa Caída” (2013), amb el superheroi Magno — direcció de Santiago Alvarado. • Premi a Sitges (categoria novell) i reestrena posterior al Cinema Girona. • Exemple fresc i enginyós de com abordar el gènere des d’aquí. Tancament Agraïments al convidat Ferran Pujol (Ferro PM). Avanç del pròxim programa: “El diàleg al cinema”, presentat per Jaume Vidal.

Just Blues del 2/5/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 2/5/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 2/5/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 2/5/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.