Altres

Cinema sense condicions del 10/5/2016 — Edat d’or del cinema francès, el diàleg al cinema i novetats: L’Hermine, Les Souvenirs, The Witch, Angry Birds, Barcelona nit d’hivern i El rei borni - episode art

10 de maig del 2016

47'

Cinema sense condicions del 10/5/2016 — Edat d’or del cinema francès, el diàleg al cinema i novetats: L’Hermine, Les Souvenirs, The Witch, Angry Birds, Barcelona nit d’hivern i El rei borni

Introducció i estructura del programa • Benvinguda amb retard per la pluja i presentació del format: primera part de novetats i recomanacions, i segona part temàtica sobre el diàleg al cinema. • Presentació del convidat: Antoni Villaró (Toni), cinèfil de Sant Just, que s’afegeix a la conversa. Cinema francès: moment dolç i prolífic • Els locutors destaquen una època daurada del cinema francès, amb una mitjana d’estrenes d’altíssim nivell. • Referències i títols esmentats: El profeta, Óxido y hueso, Amour, Holy Motors, De dioses y hombres, Pequeñas mentiras sin importancia, l’obra de Luc Besson (Lucy, Léon), The Artist, Intocable, Dardenne (Dos días, una noche), films de Polanski rodats a França. Crítica: L’Hermine (El jutge), de Christian Vincent • Retrat discret i molt humà d’un president d’un tribunal penal de províncies, amb un enfoc diferent del gènere judicial: menys centrada en la culpabilitat i més en la trastienda i l’ètica del procés. • Interpretació de Fabrice Luchini, premiada a Venècia, destacant la contenció, paciència i respecte del personatge. • Sense ser una obra mestra, es recomana per la sensibilitat i la mirada nova sobre el sistema judicial. ‘Les Souvenirs’ (‘Els records’): intergeneracionalitat i petites veritats • Antoni Villaró defensa que és un film honest, senzill i just que retrata el conflicte intergeneracional: pares absorbís per la rutina, un fill més sensible i una àvia lúcida que guia el nét. • La química àvia-nét és el cor emocional; el pare viu una crisi per jubilació i inseguretat. La pel·lícula evita el melodrama i aposta per una reflexió tendre i sense artificis. • Diàlegs justos i ben mesurats; una història amb capas que creix en una segona visió. Tema del dia: el diàleg al cinema Idees clau • A partir d’un article d’Imma Merino (2012) sobre Yael Perlov, es reivindica el diàleg com a compromís vital, polític i cinematogràfic. No puc abandonar una posició activa i lluitar contínuament per crear un diàleg. • El diàleg és també una interpel·lació sense paraules: el cinema que et fa pensar i t’obliga a posicionar-te. Exemples i contraexemples • Es comenten casos de conflicte israelià-palestí: ‘Paradis 9’ (entrenament de suïcides) i ‘Omar’, que mostren manipulació i absència de diàleg real. Novetats i crítiques The Witch (La Bruja) • Preestrena molt comentada, però recepció freda al programa: tot i la llum natural i l’ambientació, la història es percep previsible i poc innovadora dins del gènere. • Comparacions: ‘Babadook’ aporta una mirada psicològica més singular; es recorda l’impacte formal de ‘The Blair Witch Project’ i el recurs del found footage. Angry Birds • Adaptació pensada clarament per a nens: funcional i entretinguda, però sense la doble lectura d’un Inside Out o Zootropolis. • Recomanable per a sessions familiars; no busca anar més enllà del seu públic objectiu. Cinema català i espanyol: èxits, límits i diàleg Barcelona nit d’hivern (Dani de la Orden) • Sorpresa positiva: guió rodó, repartiment encertat (Miki Esparbé, Alberto San Juan, Clara Segura…), ritme fresc i natural. El públic va aplaudir al Texas (3€) amb sala plena. • Contrapunt amb El pregón (fluixa) i comparacions amb l’univers Ocho apellidos: entreteniment que fa riure, però sovint sense empremta duradora. El rei borni (recomanació destacada) • Vista a Màlaga, celebrada com a recomanació de l’any: humor negre, base teatral i diàlegs potents entre un antidisturbis i el manifestant a qui va ferir, discutint política i responsabilitats sense caure en la violència. Exemples de cinema de diàleg (França i Polanski) • Le Prénom (El nom) i Un dios salvaje (Polanski): com el diàleg tancat pot desmuntar màscares, valors i relacions. • Recordatori: el diàleg també pot ser cinema del silenci que dialoga amb l’espectador. Reflexions finals sobre l’experiència • Valoració del cinema que trasbalsa i perdura: films que et fan plorar o pensar més enllà dels crèdits. • Distinció entre l’evasió puntual i el cinema que deixa poso. Apunts finals i proper programa • Breu menció a La punta del iceberg (intriga laboral) com a peça interessant encara que irregular. • Avanç: visita de Laia Colet (direcció d’art) o Carme Nabot per parlar de la dona al cinema (com a creadora i personatge) i proposta de veure ‘El Olivo’ d’Icíar Bollaín.

Cant Coral del 10/5/2016

M de Música del 10/5/2016

Cinema sense condicions del 10/5/2016 — Edat d’or del cinema francès, el diàleg al cinema i novetats: L’Hermine, Les Souvenirs, The Witch, Angry Birds, Barcelona nit d’hivern i El rei borni

Smooth Jazz Club del 10/5/2016

Music Club Selecció Migdia del 10/5/2016

Music Club Mix Sessions del 9/5/2016

Just Blues del 9/5/2016

l'Audició del 9/5/2016

Smooth Jazz Club del 9/5/2016

Music Club Selecció Migdia del 9/5/2016

Music Club Mix Sessions del 6/5/2016

Beats del 6/5/2016