Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 18/5/2016 — Els Salms a la Litúrgia: classificació, Missa i Litúrgia de les Hores, amb cants de Montserrat i Xavier Morlans (Advent, Quaresma i més) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 18/5/2016 — Els Salms a la Litúrgia: classificació, Missa i Litúrgia de les Hores, amb cants de Montserrat i Xavier Morlans (Advent, Quaresma i més)

Visió general Programa "Veus de la parròquia" dedicat a la música i el cant religiosos, amb un focus especial en els Salms: el seu origen bíblic, la seva classificació literària, i el seu ús a la litúrgia (Missa i Litúrgia de les Hores). L’episodi combina explicació teòrica, context històric i una selecció de salms cantats (arxiu de Montserrat i versions de Xavier Morlans) que il·lustren moments com Advent, Quaresma, comunió i cants per a tot l’any. Els salms: què són i com es classifiquen Què són: 150 poemes bíblics de l’Antic Testament, concebuts per ser cantats; tradicionalment associats en part al rei David i a mestres de cant. Funció: posen la vida del poble d’Israel en relació amb l’acció de Javé (Déu). Tipologies principals (no exhaustives): • Himnes: invitació a la lloança + motius; inclou càntics sobre la reialesa de Javé i de Sió. • Súpliques i confiança: individuals i col·lectives; també accions de gràcies (individuals i comunitàries). • Salms reials: bon govern, triomf sobre enemics, prosperitat sostinguda amb intervenció de Déu. • Instructius: reflexions sapiencials sobre la llei, la vida humana, la història; exhortacions profètiques i salms rituals. Ús litúrgic i pràctica Salm responsorial: estructura Antífona (respons) repetida pel poble, acompanyada de flauta o corda, alternada amb les estrofes. Estructura que l’Església ha preservat i potenciat fins avui. Litúrgia de les Hores Presència destacada dels salms a matines, laudes, vespres i completes. A Montserrat, és habitual que els fidels s’hi afegeixin i participin del cant comunitari. A la Missa El salm apareix entre la primera lectura (Antic Testament) i l’epístola; pot ser llegit, però millor cantat perquè el text “penetri” i emocioni. Mostres musicals i context Arxiu Montserrat (anys 70) Recuperació de joies històriques (1971–1978) de trobades d’animació litúrgica: primer tast amb “Amb quin goig us exalço”. Xavier Morlans: selecció il·lustrativa de salms • Advent — Salm 121: "Quina alegria quan em van dir...": salm individual de confiança; la “casa del Senyor” com a lloc d’acollida. • Celebratiu/Súplica — Salm 22: "El Senyor és el meu pastor": sovint als funerals; transmet confiança i esperança en el Déu que condueix i reconforta. • Quaresma — Salm 136: "Si mai t’oblidava, Jerusalem": record de l’exili a Babilònia, fidelitat a Déu i a la memòria del poble. • Quaresma — "Els qui sembraven en llàgrimes": de súplica/confiança col·lectiva; el treball sembrat en dolor es recull en alegria i garbes plenes. • Comunió — Salm 24: "El Senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre": cant ritual propi de la processó de comunió. • Per a tot l’any — Salm 94: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu... no enduriu el cor": invitació a l’escolta i a l’aclamació. Reflexions i cites destacades Immaculada proposa incorporar les versions de Xavier Morlans a la litúrgia parroquial per revitalitzar el sentit de les paraules i evitar la rutina. "Si mai t’oblidava, Jerusalem, que se m’encasti la llengua al paladar." "El seu rigor dura un instant, el seu favor tota la vida; cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia." (Salm 30) Cloenda Comiat amb peces d’arxiu de Montserrat, destacant "Tot jo tinc set de Vós". Un final musical que reforça el to d’oració i contemplació de l’episodi.

M de Música del 17/5/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 17/5/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 17/5/2016 — The Fall, cinema negre i neo-noir, L’Olivo, el nou terror (Babadook, It Follows, The Witch) i Manuel Martín Cuenca amb Caníbal - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 17/5/2016 — The Fall, cinema negre i neo-noir, L’Olivo, el nou terror (Babadook, It Follows, The Witch) i Manuel Martín Cuenca amb Caníbal

Obertura: cinema, vida i versemblança Idea central: “el cinema és una forma de viure i de pensar la vida”. Es reivindica el cinema com a mirall de les persones, les famílies i els conflictes. Debat sobre versemblança: la ficció pot ser més autèntica que el documental (record a Basilio Martín Patino, autor de Caudillo i Canciones para después de una guerra), perquè la invenció pot revelar veritats profundes. Exemple canònic de “trampa útil” al cinema: la porta que s’obre cap a fora a Double Indemnity per fer possible una escena clau; una falsedat formal al servei d’una veritat dramàtica. The Fall (BBC): thriller de precisió i mirada moral Context i autoria: sèrie britànica de qualitat, creada per Allan Cubitt, ambientada a Belfast. Primera temporada dirigida per Jakob Verbruggen; la segona pel creador. Interpretacions: Gillian Anderson (detectiu brillant, implacable i complexa) i Jamie Dornan (assassí metòdic, pare de família, atractiu i pertorbador). Forma i muntatge: premi al muntatge i ús de plans que contraposen delicadesa i perversió; ritme de “rellotgeria” que atrapa l’espectador. Tema clau: detectiu i assassí com a miralls; comparteixen mètode, ambició i intel·ligència tot i habitar mons oposats. To i genealogia: eco de Seven però amb aire europeu i menys tenebrós; aposta per una èpica moral allunyada d’estereotips i del New Age superficial. “És una història inusualment ben narrada, amb una precisió que avui trobem més a sèries que no pas a sales.” Què és el cinema negre? Definicions, límits i etiquetes Definició operativa i clàssics Proposta (Francesc Cànovas): cinema negre narra una persona normal abocada al crim, sovint per un detonant (p. ex., una “femme fatale”). Exemples clau i discussió: Double Indemnity (Perdición) com a model del gènere. Sunset Boulevard (Crepúsculo de los dioses): debat si és “negre” pel seu crim i la caiguda moral. The Third Man: l’escena de la nòria com a cinisme moral industrial. El verdugo: el “complir amb el que toca” com a negre quotidià. Neo-noir i barreja de gèneres El terme “neo-noir” s’aplica ampliament a films com Drive, Nightcrawler, Solo Dios perdona o Blade Runner: més aviat estètica i to que no pas recepta rígida. Funció social: el negre com a anàlisi de la realitat i la corrupció (Vázquez Montalbán; La isla mínima i la transició; màfies a Itàlia; policies a la vora del delicte). Figures recurrents: el perdedor i la trajectòria cap avall com a motor dramàtic. L’Olivo (Icíar Bollaín): símbols, “trampes” i crítica social Premissa: una olivera mil·lenària arrencada i venuda a Alemanya; la família la vol recuperar. L’arbre com a símbol d’arrelament i memòria. Versemblança vs trampa: com a Double Indemnity, s’accepta una licència (una olivera mil·lenària enmig d’un camp “normal”) per fer funcionar el relat simbòlic. Crítica corporativa: es denuncia el greenwashing i la façana ecològica de certes empreses. Direcció artística i espai: duel Andalusia–Düsseldorf; es destaca el treball artístic en el trajecte (camió, espais, contrastos). “Moment vegà”: apunt sobre la deshumanització en una granja de pollets i el seu contrast amb la sacralització de l’arbre. El nou terror: Babadook, It Follows, The Witch Tendència: reinvenció del gènere amb ritmes més pausats, estètica d’indie nord-americà i menys “sustos” de manual. Babadook: l’horror com a metàfora psicològica; el monstre és allò no vist i intern. It Follows: idea altament high concept: la transmissió sexual del terror; “camina lent, però sempre arriba”. The Witch: ambient colonial i bruixeria; recepció dividida malgrat mèrits formals (llum natural, òpera prima). Ritmes, generacions i llenguatge cinematogràfic Canvis de ritme: del muntatge frenètic i l’excés d’efectes del blockbuster a la recerca d’una narrativa més densa en el cinema independent. Recepcions generacionals: el que sorprèn o avorreix depèn de la socialització audiovisual (de Heidi a Bob Esponja, o d’animació clàssica Disney a ritmes contemporanis). Secretary vs 50 sombras de Grey: mateix tema, dos llenguatges Secretary (Sundance, originalitat): tracta la submissió i la relació de poder amb llenguatge indie, personatges i finals menys domesticats. 50 sombras: mateix marc temàtic però amb codi blockbuster i resolucions més previsibles. Manuel Martín Cuenca: La flaqueza del bolchevique i Caníbal Línia d’autor: equilibri entre forma, contingut i inquietud moral que perdura després del visionat. La flaqueza del bolchevique: variació “Lolita” on el protagonista construeix la seva pròpia perdició; final diferent de la novel·la per coherència cinematogràfica. Caníbal (Antonio de la Torre): sastre granadí incapaç de relacionar-se amb dones si no és menjant-se-les; posada en escena pulcra i inquietant. Eix temàtic: pot l’afecte cap a una nova dona redimir o reconfigurar el monstre? Pregunta oberta al final, que el programa proposa resoldre en un proper episodi. “Directors que surten de les classificacions busquen investigar la naturalesa humana. Això és el que perdura.”

← Torna a tots els podcasts