
Just Blues del 23/5/2016
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Resum general Programa amb to molt marcat pel punt de vista de les dones i la cultura: teatre amb una joia de la Biblioteca de Catalunya, una novel·la coral sobre vides de dones, i un bloc de cinema que alterna cruesa i sensibilitat. Es tanca amb una transició musical cap a “La nòvia”. El més destacat • Teatre d’alt nivell: “Dansa d’Agost” de la Perla 29, en un espai gòtic que multiplica l’encant i la proximitat escènica. • Literatura amb mirada femenina: “La modista i altres dones” (Carme Biasala), Premi Delta; retrat íntim de dones d’un poble i els seus secrets, amb una presentació molt original. • Cinema amb contrastos: - El rei de l’Havana (Agustí Villaronga): retrat decadent i colpidor de l’Havana a través de Reinaldo. - Bone Tomahawk (S. Craig Zahler): western duríssim, amb tocs gore i troglodites caníbals; impacte visual i emocional. - Mustang (Deniz Gamze Ergüven): cinc germanes a la Turquia rural, confinament, proves de virginitat i sororitat; pluja de premis (Goya, César, nominació a l’Òscar). - Incidències (José Corbacho i Juan Cruz): comèdia coral en un AVE aturat que no acaba de funcionar. “Quan apareixen aquests indis, no hi ha concessions.” “És una gàbia: reixes més altes, portes més altes… no poden sortir.” Teatre Dansa d’Agost (Perla 29, Biblioteca de Catalunya) • Muntatge de la Perla 29, amb direcció artística immersiva a la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya: públic a banda i banda i escenografia palpable (cuina, planxa antiga, tetera), creant una intimitat magnètica. • Text de Brian Friel: memòria d’un home que recorda la casa familiar el 1936 amb la mare i quatre tietes. Temes: condició femenina, desig de llibertat, pressions religioses i socials. • Personatges i interpretacions: - Maggie (Marta Marco), vital i optimista, escena memorable de la polca irlandesa. - Kate (Mònica López), la mestra, exemplaritat i rigidesa en una societat catòlica; conseqüències pel comportament del pare/tiet Frank, missioner retornat d’Uganda. - Repartiment notable amb Nora Navas, Carlota Olcina i Marcia Sisteró; presència escènica destacada de Mònica López. • Subtext social: al·lusions a brigadistes cap a la Guerra Civil i l’ombra de la Segona Guerra Mundial; mirada a la vida rural i als límits imposats a les dones. Llibres La modista i altres dones (Carme Biasala) — Premi Delta • Primera novel·la de Carme Biasala (Sant Vicenç), guardonada amb el Premi Delta (narrativa per a dones, promogut per diversos ajuntaments del Baix Llobregat) que vol fomentar la creativitat femenina. • Eix narratiu: una maleta trobada amb retalls, patrons i bobines obre la porta a les històries de la modista i les seves clientes: confidències, violències soterrades, festa major, feina a fàbrica i vida comunitària. • Presentació al Forn Romà de Sant Vicenç: posada en escena amb paral·lelisme entre confeccionar un vestit i escriure una novel·la (prendre mides, primeres proves, ajustos…): un format orgànic i molt encertat. • Estil i influències: prosa agradable i fresca, amb ecos de Mercè Rodoreda, i una mirada tendra però lúcida sobre la quotidianitat i les seves ferides. Cinema El rei de l’Havana (Agustí Villaronga) • Música de Joan Valent i ambientació a Cuba amb actors locals; llengua i entorn autèntics. • Protagonista: Reinaldo (“rei”), jove sense alfabetització que sobreviu als carrers; la pel·lícula obre amb un cop dramàtic fulminant i evoluciona entre desig, culpa i violència. • Villaronga recupera un decadentisme visual i moral que ja havia explorat (El mar, Pa negre): palaus convertits en habitacions, parets brutes i cases que s’ensorren; la repressió i la precarietat com a atmosfera. • Interpretacions espontànies i potents; escena final descrita com tètrica i inesborrable. Bone Tomahawk (S. Craig Zahler) • Western atípic i extremadament cru: un segrest desencadena una expedició liderada pel xèrif (Kurt Russell) fins a un submón d’“indis troglodites” caníbals. • To i forma: imatge impecable, ritme de periple clàssic i esclats de violència gore “sense concessions”. Repartiment: Patrick Wilson, Matthew Fox. • Avís d’audiència: conté escenes molt explícites i impactants. Mustang (Deniz Gamze Ergüven) • Cinc germanes orfes a la Turquia rural: després d’un joc a la platja amb companys, el control patriarcal es desferma. • Escalada de repressió: confinament a casa, roba ampla, visites de pretendents, proves de virginitat, reixes més altes i portes reforçades; la casa esdevé una gàbia. • Mirada narrativa: relatada des del punt de vista de la germana petita; destaca la sororitat i el contrast entre educació occidental i costums locals. • Reconeixement: Goya a millor pel·lícula europea; Césars (Òpera Prima, Guió, BSO, Muntatge); nominació a l’Òscar (parla no anglesa); premis a la Seminci (Espiga de Plata, Pilar Miró, Públic, Crítica) i a Sevilla (Gran Premi del Públic). Incidències (José Corbacho i Juan Cruz) • Comèdia coral en un AVE aturat (Barcelona–Madrid) amb Lola Dueñas, Ernesto Alterio, Carlos Areces, Roberto Álamo i Toni Acosta. • To i recepció: intent de sàtira d’embolics i estereotips (falses alarmes, sospites, gags) que queda passat de voltes i irregular. Comparada desfavorablement amb “Mi gran noche” (Álex de la Iglesia) i “Los amantes pasajeros” (Almodóvar). • Resultat: ritme i direcció poc afinats per un repartiment solvent; estrena fugaç i poc recorregut. Música i tancament Transició cap a “La nòvia” i pausa musical • Anunci de comentar “La nòvia” (inspirada en Lorca) i introducció de la cançó de Carmen París, “Nana del caballo grande”. • El tram final del tall queda en pausa musical i acomiadaments; la conversa sobre “La nòvia” resta pendent en aquest enregistrament.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...