Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 25/5/2016 — Evangeli de la Multiplicació, 0,7% a la renda i l’Europa somiada pel Papa: Notícies d’Església, Justícia i Pau, Pro Orantibus i Beat Pere Tarrés - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 25/5/2016 — Evangeli de la Multiplicació, 0,7% a la renda i l’Europa somiada pel Papa: Notícies d’Església, Justícia i Pau, Pro Orantibus i Beat Pere Tarrés

Visió general Programa parroquial amb una combinació d’espiritualitat, actualitat eclesial i reflexió social. Destaquen: la lectura de l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos, un ampli bloc de Notícies d’Església locals i diocesanes, l’espai Fe i Actualitat sobre l’IRPF i les caselles del 0,7%, i una selecció de fragments del Papa Francesc sobre Europa i l’Any de la Misericòrdia. Temes principals Evangeli: Multiplicació dels pans i els peixos i el signe de la providència. Notícies: Final de curs de catequesi i Corpus, cassolada de Justícia i Pau per refugiats, 450 anys de Santa Maria Magdalena de Pazzi, Jornada Pro Orantibus, trobada Catalano-Balear sobre Laudato si’, i actes del Beat Pere Tarrés. Fe i Actualitat: Com marcar les caselles 105 (Església Catòlica) i 106 (altres finalitats socials) a la declaració de la renda; recomanació de posar-les totes dues. Veu del Papa Francesc: Europa com a “mare de processos” i cultura del diàleg; pregària i crida a redescobrir la confessió i les Portes Santes en l’Any de la Misericòrdia. Detall dels continguts Evangeli del diumenge: Multiplicació dels pans i els peixos • Escena central: Jesús demana als deixebles que alimentin la multitud amb cinc pans i dos peixos; després de beneir, tothom menja i en sobren dotze cistells. “Doneu-los menjar a vosaltres mateixos.” • Missatge clau: confiança i generositat que es transformen en abundància compartida. Notícies d’Església (bloc local i diocesà) Final de curs de catequesi i Corpus Christi • Trobada festiva (pregària i berenar) i missa familiar; vespres, exposició del Santíssim i benedicció solemne per Corpus. Cassolada de Justícia i Pau per denunciar el tractament als refugiats i immigrants a Europa. 450 anys de Santa Maria Magdalena de Pazzi • Eucaristia presidida pel bisbe Agustí al Convent de les Carmelites (Vilafranca) per difondre la seva vida i doctrina. Jornada Pro Orantibus: valoració i agraïment de la vida contemplativa. Lema: “Contempleu el rostre de la misericòrdia”. Trobada Catalano-Balear de Justícia i Pau 2016 a Sant Just d’Esvern • Eix temàtic: encíclica Laudato si’: crida a una ecologia integral i a un nou estil de vida personal i comunitari. • Programa: conferències, taula rodona i espais de germanor; benvinguda del bisbe Agustí Cortés i del mossèn Joaquim Rius. Beat Pere Tarrés (actes a Barcelona i Manresa) i perfil • Metge i sacerdot, referent d’humanitat i servei. Guardó “Vivències Mèdiques Dr. Tarrés” i exposició sobre la seva vida i procés de canonització. Fe i Actualitat: Declaració de la renda i el 0,7% (caselles 105 i 106) • Recomanació: marcar les dues caselles (105 Església Catòlica + 106 finalitats socials) per duplicar l’impacte social sense pagar més impostos. • Motius a favor de l’Església (casella 105): - Sostenir la missió pastoral i social i l’estructura necessària per fer-la possible. - Suport a educació, publicacions, hospitals, voluntariat i atenció als més vulnerables. • Motius per a altres finalitats socials (casella 106): - Cobrir necessitats on l’acció pública o eclesial no arriba. - Donar aire a milers d’entitats (incloses cristianes com Càritas). • Aclariment fiscal important: - L’Església no té règim fiscal especial; s’acull al règim general d’entitats no lucratives i a la llei de mecenatge (exempcions com l’IBI, com altres entitats similars). Veu del Papa Francesc — Premi Carlemany: somiar una nova Europa • Crida a una Europa que generi processos d’inclusió i transformació més que no pas que protegeixi espais. “Somio una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú sense oblidar els deures envers tots.” • Eixos d’un nou humanisme: integrar, comunicar i generar; cultura del diàleg com a “armes” per a la pau. • Transició d’una “economia líquida” a una economia social que garanteixi terra, sostre i treball. Any de la Misericòrdia: pregària, confessió i Portes Santes • Pregària per tots els qui donen la vida pels necessitats i demanar fortalesa i perseverança. “Déu ho perdona tot. [...] Quan reconeixem els nostres pecats, encara el tenim més a prop.” • Redescobrir el sagrament de la confessió com a experiència directa de la misericòrdia. • Travessar la Porta Santa com a signe de confiança en Crist, que “no ha vingut per jutjar, sinó per salvar”. Cloenda • Crèdits del programa i recordatori de la re-emissió.

M de Música del 24/5/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 24/5/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 24/5/2016 — El olivo i l’ofici de la direcció artística: conversa amb Laia Colet, disseny de producció, metàfores d’oliveres i futur del cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 24/5/2016 — El olivo i l’ofici de la direcció artística: conversa amb Laia Colet, disseny de producció, metàfores d’oliveres i futur del cinema

Panorama general de l’episodi Conversa viva i detallada al voltant de la pel·lícula El olivo (dir. Icíar Bollaín, guió de Paul Laverty) i l’ofici de la direcció artística amb la convidada Laia Colet (Premi Gaudí). El programa combina crítica cinematogràfica, making-of, reflexió industrial i trajectòria professional. Punts clau El cor d’El olivo: un conte tendre sobre el vincle neta-avi i una metàfora de la terra espoliada; el guió de Paul Laverty és molt elogiat pel diàleg i estructura. Lectura formal: debat sobre el to “senzill” i “contingut”; alguns troben fotografia i muntatge inicial febles, però el conjunt guanya força avançada la trama. Interpretacions destacades: Pep Ambrós i Javier Gutiérrez reben elogis; Anna Castillo divideix opinions; gran treball amb no actors (avi i nenes) a l’estil Ken Loach. Subtext social: crítica a la corrupció i al boom immobiliari, l’exportació d’oliveres mil·lenàries i les protestes ambientals; a Alemanya, l’ecologisme té més pes mediàtic i institucional. Direcció artística invisible: Bollaín demana que “no es noti el departament”; laia Colet opta per un realisme subtil en maquillatge, localitzacions i attrezzo. El ‘càsting’ de l’olivera: l’arbre és un “personatge”. Selecció d’un exemplar real, rèplica en làtex/resines, fulles reals/falses i muntatge tècnic per a un hall corporatiu alemany. Seqüència de l’Estàtua de la Llibertat: construcció en pòrex i guix especial per permetre el trencament controlat; ajustos de proporcions (braç abaixat) per raons logístiques. Production designer vs director artístic: distincions de nomenclatura i funcions; el primer defineix el llenguatge visual, el segon el fa possible. Indústria i formats: sèries amb més ambició de qualitat, però condicionades per pressupostos; al cinema espanyol hi ha signes de millora sostinguda. Trajectòria i preferits: Colet destaca la feina a Perfume, Evolution (Lucile Hadžihalilović) i Che (Soderbergh); contrasta l’escala de producció Europa/EUA (cas Exodus). “L’olivera és una metàfora del que s’ha fet amb la terra, la costa i el patrimoni: es ven com un bé qualsevol.” Lectura crítica d’El olivo • Forces: guió sòlid, diàlegs fluids, equilibri entre drama, comèdia i road movie; humanisme dels personatges; imatges potents (camió amb l’Estàtua de la Llibertat, vivers d’oliveres). • Debats: inici amb muntatge i definició de personatges confusos; protesta a Alemanya percebuda per alguns com a massa amable; to “dolç” assumit com a opció conscient. • Actuacions: Pep Ambrós, molt celebrat per contenció; Javier Gutiérrez, consistent i realista; Anna Castillo divideix; excel·lent treball amb no actors (l’avi triat entre veïns). • Tema i símbols: oliveres mil·lenàries exportades; comunitat del bar com a “xarxa social” analògica; contrast cultural en ecologisme; debat sobre l’ombra d’un possible Alzheimer de l’avi, no explicitat. Making-of i direcció artística (Laia Colet) • Estètica Bollaín: “no es veu cap departament”. Maquillatge, art i fotografia són orgànics i no ostentosos. • Localitzacions i “aterrar” el guió: la direcció d’art fixa espais, textures i to; Castelló per concentració d’oliveres mil·lenàries; paisatge mediterrani “dolç”. • El ‘personatge’ olivera: “càsting” d’arbres, rèplica en motlle de làtex i peces per entrar al hall; fullatge real/fals combinat; estructura metàl·lica certificada per seguretat en escena. • Hall corporatiu alemany: repte de trobar sostres >7–10 m a Europa; limitacions d’accessos i de grues; logística fragmentada i muntatge in situ. • Estàtua de la Llibertat: disseny modular i materials lleugers/resistents; “cop” simbòlic moderat en quadre; sensibilitat cultural diferent percebuda per l’equip alemany. • Funcions i rols: el/la “production designer” defineix la visió visual; el/la “director/a artístic/a” la materialitza (nomenclatura varia per països). • Storyboard i mètode: storyboards simples per posició de càmera; codis de color per personatges; molt treball en assajos i set. Indústria, sèries i trajectòria • Sèries vs cinema: creix l’ambició de qualitat, però pressupost i audience condicionen (ex.: Ministeri del Temps); televisió clau en el finançament del cinema. • Salut del cinema a Catalunya/Espanya: percepció de progrés sostingut més que d’un “passat gloriós”; més ofertes i projectes en marxa. • Presència catalana a El olivo: molts actors i caps d’equip catalans; opció per talent i xarxes prèvies de col·laboració. • Projectes destacats: gaudi personal a Perfume i Evolution; viatges i recerca per Che; contrast d’escala amb Exodus (“1.200 a càtering” en rodatge massiu). • Projecte actual: coproducció Cuba–Barcelona, construcció de l’estació espacial Mir en plató; reptes d’ingravidesa i disseny tècnic. Idees per emportar-se • La direcció artística és clau per “posar peu a terra” a un guió: espais, textures i objectes expliquen tant com els diàlegs. • L’olivera funciona com a símbol emocional i polític; el seu tractament lúcid i “invisible” reforça l’impacte sense didactisme. • La indústria evoluciona cap a formats i equips híbrids, on talent local i coproduccions obren camí a projectes ambiciosos.

← Torna a tots els podcasts