Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 1/6/2016 — Seixanta i més — Paraula viscuda amb Rosa Maria Gasulla: donació, tendresa, empatia i acompanyament a la gent gran - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 1/6/2016 — Seixanta i més — Paraula viscuda amb Rosa Maria Gasulla: donació, tendresa, empatia i acompanyament a la gent gran

Resum de l’episodi Un capítol de "Seixanta i més" dedicat a la secció Paraula viscuda amb la convidada Rosa Maria Gasulla, veïna de Sant Just, infermera de vocació, mare de cinc fills i voluntària vinculada a Càritas. A partir de la lectura de fragments d’un llibret sobre la donació i la tendresa, el programa explora com ajudar els altres de manera respectuosa, constant i compassiva, i com l’autodonació del temps i la presència pot restaurar la dignitat de qui pateix soledat o fragilitat. Temes principals • Donació material vs. autodonació personal: quan calen béns materials i quan és clau donar-se en persona (temps, escolta, somriure). • Acompanyament a la gent gran: experiències de la Rosa Maria amb espais per àvies, visites, acompanyament a hospitals i suport pràctic des de Càritas. • Dignitat, empatia i comunitat: evitar ferir l’autoestima de qui rep ajuda, fomentar la dignitat i l’empatia com a base d’un suport que no jutja. • Tendresa com a manera de fer: la tendresa com a actitud que impregna l’ajuda i fa de la solidaritat la "tendresa dels pobles". • Consells vivencials: ser pacificador, mantenir la constància en el dia a dia, somriure, i nodrir-se d’una espiritualitat que dona força. • Lectura de l’Evangeli: el relat de Naïm (resurrecció del fill únic d’una vídua), com a icona de compassió i vida que retorna dignitat i esperança. Punts clau Donació i respecte a la dignitat • Donar amb delicadesa o de manera anònima per no ferir qui rep ajuda. • La donació material és imprescindible en emergències (p. ex. refugiats de Síria), però cal vetllar perquè no cronifiqui dependències o humiliació. • L’autodonació és renunciar a un mateix: temps, escolta, somriure, presència. "La donació, quan és sincera, és un acte altruista que satisfà més el qui dona que el qui rep..." Acompanyament a la gent gran i voluntariat • Espais comunitaris per combatre la soledat; visites, acompanyament mèdic i suport domèstic quan cal. • Treball en xarxa amb Càritas i parròquia; la vocació d’infermera com a escola d’empatia. Tendresa, empatia i comunitat • La tendresa és una reacció espontània, gratuïta i carregada d’amor que no espera res a canvi; no és patrimoni d’un gènere. • Empatia: posar-se en la pell de l’altre per acompanyar i ajudar a recuperar la dignitat. "La solidaritat és la tendresa dels pobles." Consells de vida de la Rosa Maria • Ser pacificador en la família i la comunitat, escoltant i buscant solucions. • Constància en el dia a dia: petites accions sostingudes valen molt. • Alimentar-se d’un "amic d’allà dalt" (espiritualitat) que dona força i serenitat. • Fer del somriure una pràctica quotidiana que obre portes. "És millor donar que regalar" (Leonardo Wolf), perquè donar és desprendre’s de cor. L’Evangeli del dia • Lectura de l’Evangeli segons Lluc: Jesús retorna la vida al fill únic d’una vídua a Naïm; la gent reconeix la visita de Déu al seu poble. Un relat que inspira compassió activa i esperança.

M de Música del 31/5/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 31/5/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 31/5/2016 — Dos bons tipus, Green Room, Viva la Libertà i l’univers d’Edgar Wright: crítica, festivals i el debat documental vs ficció - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 31/5/2016 — Dos bons tipus, Green Room, Viva la Libertà i l’univers d’Edgar Wright: crítica, festivals i el debat documental vs ficció

Resum general En aquest episodi de Cinema sense condicions, el col·loqui recorre quatre eixos principals: Crítiques de dues estrenes destacades: “Dos bons tipus” (The Nice Guys) i “Green Room”. Panoràmica i ecosistema del documental: DocsBarcelona, màsters i iniciatives locals, i el debat documental vs ficció. Recomanació política amb humor: “Viva la Libertà” de Roberto Andò. Monogràfic d’Edgar Wright: estil, muntatge, gags visuals i la “Trilogia del Cornetto”, amb una lectura de l’evolució de la comèdia del cinema mut fins al fals documental televisiu. Crítiques i estrenes Dos bons tipus (The Nice Guys) Comèdia negra d’estil àcid, amb to de “buddy cops”. Protagonistes: Russell Crowe (matón) i Ryan Gosling (detectiu), ambientada als anys 70, entre el boom disco i el porno setanter. Director: Shane Black; es comenta que prepara una seqüela de Predator. Punts forts: • Humor negre molt marcat i girs de guió “per jugar” amb l’espectador. • Barreja de to i referències: recorda Boogie Nights i Puro vicio. Recomanació: apte per a públic ampli, però amb avís per humor molt negre i temes adults. Green Room (Jeremy Saulnier) Thriller de suspens intens, amb moments de violència seca i incòmoda; va passar per Sitges. Premissa: banda punk que actua en un local ple de neonazis i topa amb un crim al camerino. Amb Patrick Stewart en un paper secundari clau. Tò: no és “gore festiu”; la sang queda en segon terme però l’impacte és molt dur. Humor tan àcid que incomoda. Distribució: difusa a l’Estat; s’entén pel seu caràcter extrem. “És una pel·li molt dura… amb un humor tan àcid que incomoda.” Docs, festivals i el debat del documental Experiències DocsBarcelona i ecosistema local Contacte amb l’equip de “Metamorfosis” i coincidència amb el curt guanyador “Campanya” (Màlaga), sobre la campanya de Barcelona en Comú. “Alcaldessa” s’ha estrenat i ha estat premiada; “Metamorfosis” encara busca distribució comercial. Descoberta del màster de documental de creació a la UPC (a més del de la UPF). “Bibliocurts” a les biblioteques de la Diputació; destacat el curt “Ciutat Meridiana” (observacional, contemplatiu, amb ecos de José Luis Guerin). Documental vs ficció: fronteres, mètode i categories Trencament de fronteres entre docu i ficció: • Exemples híbrids: “La plaga”, “No todo es vigilia”. • Metodologia de creació: investigació, convivència i posada en escena a partir d’allò viscut (record de Flaherty i Nanook of the North). Crítica a la manipulació en certs documentals televisius; defensa de l’honestedat i del muntatge com a llenguatge. Debat sobre categories (Oscars): animació adulta vs infantil (ex. Anomalisa vs Inside Out); confusió entre “docu” i “ficció” quan l’important és la qualitat i l’impacte. “Més que l’etiqueta, el determinant és si la pel·lícula t’arriba: si et fa pensar, plorar o sentir.” Apunt crític: Viva la Libertà (Roberto Andò) Sàtira política italiana basada en una novel·la d’Andò: un líder desapareix i substitueixen la seva imatge pel seu germà bessó, bipolar i recentment sortit d’un psiquiàtric. Toni Servillo interpreta brillantment les dues cares (després de “La gran belleza”). To irònic i lúdic, amb mirada sobre la política i la vida privada. Premis Donatello: guió i actor secundari. Reivindicació d’una peça que potser va quedar a l’ombra de l’impacte de La gran belleza. Monogràfic Edgar Wright i l’evolució de la comèdia Scott Pilgrim vs. the World Mescla estilística: còmic + videojoc + cultura pop anys 80–90. Tema de fons: maduració emocional d’un inadaptat; estructura de “nivells” (els 7 exs com a caps finals). Ritme i muntatge frenètic com a llenguatge; molt generacional, pot “cansar” qui no entri en les seves claus. La Trilogia del Cornetto (Shaun/Hot Fuzz/The World’s End) Girs de gènere radicals a migmetratge: del costumisme a zombis, conspiracions o sci‑fi. Dúo Simon Pegg & Nick Frost; running gags (la tanca; el cornetto: vermell – zombis, blau – polis, verd – aliens). Subtext social: comunitats que es tanquen sobre si mateixes, perdedors/inadaptats funcionant com a mirall de la societat. Llenguatge, muntatge i gags visuals Wright integra el muntatge des del guió: el·lipsis ultraràpides, transicions sonores, plans seqüència en paral·lel que revelen canvi (ex. ruta al supermercat a Shaun). Humor cinematogràfic de precisió: gags en primer i segon pla, slapstick modern, acció al servei del concepte (no “acció per l’acció”). Parenteus i contrastos: Jackie Chan (acció-humor), Aronofsky (rituals quotidians estilitzats), Mad Max: Fury Road (ritme i claredat visual). De Chaplin a The Office: genealogia exprés de la comèdia Del slapstick (acció-reacció) de Chaplin/Buster Keaton a la comèdia de diàleg (Woody Allen, Marx Brothers) i la teatralitat de les sitcoms clàssiques. El trencament del fals documental a TV: The Office, Modern Family, Parks & Recreation; la comèdia del patetisme (Ricky Gervais) i l’apart visual (Arrested Development). Apunts i comparatives Wright com a “autor popular”: ambiciosament formal però cercant la connexió amb el gran públic. Comparacions: Tarantino/Rodríguez (apadrinament i marca d’autor), Tim Burton (els girs de to; Wright els controla millor), Kieślowski com a broma cinèfila dels “tres sabors” del cornetto. Altres vincles: guió a “Tintín” (Spielberg), projecte truncat d’“Ant‑Man”, producció executiva d’“Attack the Block”. “Canvia el format a partir del minut 40: la pel·li que era policíaca passa a aliens, però sempre per explicar ‘alguna cosa’.” Tancament Reforç de recomanacions: “Dos bons tipus” (entreteniment negre per públic ampli) i “Green Room” (molt intensa, no per a menors). Avanç: la setmana vinent, “El rei Borni” (El rei Tuerto) com a pel·lícula del mes.

Just Blues del 30/5/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 30/5/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

← Torna a tots els podcasts