
Smooth Jazz Club del 6/6/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Visió general del programa Episodi amb dues grans temàtiques: literatura i cinema. Els conductors repassen una novel·la de Jesús Carrasco, una biografia de José María García i una estrena destacada sobre l’Holocaust. • Literatura: comentari de la novel·la de Jesús Carrasco, "La tierra que pisamos", i connexions amb Intemperie. També, la biografia "Buenas noches y saludos cordiales" sobre el periodista José María García. • Cinema: anàlisi d’"El hijo de Saúl" (László Nemes), amb reflexions sobre la representació de l’Holocaust i la condició humana. "Quan no tens res a guanyar, potser el millor és una il·lusió." Literatura Jesús Carrasco — La tierra que pisamos Valoració general: magnífica, molt recomanable. Carrasco és un autor jove (1972) que s’ha consolidat amb un estil precís, sec i d’alta intensitat lírica. • Plantejament: ucronia ambientada a Espanya, annexada per una potència expansionista europea. A Extremadura, Eva Holman (esposa d’un comandament militar) viu una aparent calma fins que un home misteriós apareix al seu hort. A partir d’aquí, la novel·la reconstrueix el sentit de la dominació, la memòria i l’empatia. • Temes: dominació i opressió, complicitat i resistència, el pes de la història, la natura com a espai moral. Estil de narrador objectiu i distant que accentua la duresa dels fets. • Llengua i estil: vocabulari riquíssim de la terra, els arbres i la vida rural; sintaxi precisa. L’“assecament” expressiu fa que l’impacte emocional sigui més fort. • Premis i recepció: Premi de Literatura de la Unió Europea (2016) i múltiples reconeixements; Carrasco ja havia triomfat amb Intemperie (traduïda a més de 20 llengües i amb drets venuts per al cinema). • Conceptes clau: debat entre ucronia i distopia — aquí, més ucronia (realitat alternativa plausible) que no pas distopia (futur degradat). • Connexió amb Intemperie: comparteix severitat i atmosfera rural, amb protagonistes abocats a situacions límit; narrador no intrusiu i fredor que incrementa l’efecte moral. "No cal utilitzar massa paraules perquè dues persones s’entenguin." Biografia — Buenas noches y saludos cordiales (José María García) Biografia “consentida” (no autoritzada formalment, però amb participació indirecta del protagonista) sobre el periodista que va revolucionar la ràdio esportiva a Espanya. • Trajectòria: de Diario Pueblo (finals del franquisme/transició) a SER, Antena 3 Ràdio (èxit d’audiència) i COPE. Conflictes amb PRISA (Jesús Polanco) i competència amb José Ramón de la Morena. • Mètodes i estil: audàcia i primícia, incloent tècniques com “segrestar” l’entrevistat per assegurar exclusives. Exigent i fidel als seus, però amb un ego potent que li guanya enemics. • Influència i indústria: multiplica ingressos publicitaris, tracta temes socials (23F) en franges esportives, i monopolitza espais com el ciclisme (Vuelta) amb estratègies tècniques (emisora pròpia als cotxes cap de volta). • Anècdotes i relacions: topades i amistats amb Jesús Gil, reconeixement de pes a les directives esportives, i col·laboracions recents a RAC1 com a comentarista. • Mirada històrica: radiografia d’una època d’or de la ràdio (Encarna, Luis del Olmo, etc.) i dels seus “brontosauris” mediàtics. "Caminava per les emissores com un ‘star’ — i ho era." Cinema El hijo de Saúl (László Nemes) Obra mestra hongaresa sobre l’Holocaust. Òscar a millor pel·lícula internacional i Gran Premi del Jurat a Cannes. • Dispositiu formal: càmera subjectiva i adherida al protagonista (membre del Sonderkommando), amb profunditat de camp mínima: el primer pla (clatell, rostre, mirada) és nítid; el fons resta difuminat — suggerint l’horror sense estetitzar-lo. • Experiència: sense concessions — ritme asfixiant, moviment constant, absència de somriures; el fora de camp i el desenfoc són un escut ètic davant la representació de l’horror. • Motor narratiu: el protagonista s’obsessiona a complir un gest concret per algú, que esdevé el seu únic motiu per viure enmig de l’infern. • Temes: supervivència, dignitat i il·lusió com a resistència; reflexió sobre la banalitat del mal i la responsabilitat dels “funcionaris” de l’engranatge. • Recomanació: imprescindible però molt crua — visionat amb preparació emocional. "No hi ha concessió a res: ni a la càmera, ni a les persones." Música i transició — El llibre de la selva S’anuncia una secció sobre "El llibre de la selva" i s’ofereix una pausa musical amb una peça swing de Baloo per alleugerir el to després de “El hijo de Saúl”. La discussió sobre la pel·lícula no s’arriba a desenvolupar en el tram transcrit. Tancament / Incidència El tram final recull una repetició de “Bona nit” sense contingut nou editorial, suggerint possible tall tècnic o cloenda sense debat afegit.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House