Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 8/6/2016 — Càritas 2015, pobresa i desigualtats; eleccions 26‑J i governança; refugiats i transició energètica: crida a l’acció local - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 8/6/2016 — Càritas 2015, pobresa i desigualtats; eleccions 26‑J i governança; refugiats i transició energètica: crida a l’acció local

Resum executiu Episodi de “Veus de la parròquia” (finestra de Justícia i Pau – Sant Just). Últim programa de la temporada. Conversa centrada en: diagnosi de pobresa (Memòries de Càritas 2015), responsabilitat institucional i eleccions del 26‑J, educació en valors i acció local, i ecologia/energies renovables amb testimoniatge sobre refugiats a Lesbos. Temes principals • Càritas 2015: lleugera baixada de persones ateses, però necessitats més intenses i cronificades; urgències en habitatge i alimentació infantil. • Governança i polítiques públiques: crítica a la manca d’estratègia d’ocupació i a la descàrrega de responsabilitats sobre els municipis amb pressupostos minvants. • Educació en valors i acció de proximitat: inspirats per Òscar Camps, apel·len a actuar localment i votar amb responsabilitat. • Desigualtats: bretxa de gènere en pobresa i atur (les dones, 60,7% de les ateses per Càritas). • Administració i justícia: desordre i col·lapse d’expedients; frustració ciutadana. • Eleccions 26‑J: lectura d’un comunicat crític de Justícia i Pau sobre el cost (≈136 M€) i la manca de full de ruta orientat al bé comú. • Ecologia i energies renovables: valoració d’una trobada formativa; es defensa una transició energètica vinculada a una economia social; denúncia de la retirada de subvencions. • Refugiats: testimoniatge directe de Lesbos amb fort impacte emocional i crida a la solidaritat efectiva. Punts clau destacats Càritas: diagnosi i prioritats • Disminueix lleument el nombre d’atesos, però augmenta la intensitat i durada de la pobresa. • Habitatge i alimentació infantil com a urgències principals. • Es reclama suport dels ajuntaments i es recorda marcar les dues caselles de l’IRPF (Església i fins socials) per reforçar l’acció de Càritas. • Línies d’acció: inserció laboral, economies solidàries, sensibilització i denúncia. Educació en valors i acció local • Recomanació d’Òscar Camps: començar ajudant el veí i qui tenim al costat. • Importància de votar amb serenitat i educar el jovent en valors per canviar el rumb a llarg termini. "El que sí que està a les nostres mans és educar millor a la gent i educar‑los amb valors." Governança, pressupostos i mercat de treball • Crítica a la manca de polítiques d’ocupació i de foment industrial en els pressupostos. • Municipis tensionats: més demanda social amb menys recursos. • Es demana exigir comptes als governs i relleu si no compleixen. Desigualtat de gènere • Dades de Càritas: 60,7% dones ateses vs 39,3% homes. • Bretxa salarial i atur femení superior, tot i la igualtat de capacitats laborals. Administració i justícia • Desordre administratiu i expedients que prescriuen. • Impacte directe en persones pendents d’ajuts i resolucions. Eleccions del 26‑J: cost i responsabilitat pública • Comunicat de Justícia i Pau denuncia que repetir eleccions (≈136 M€) desatén necessitats urgents (dependència, llistes d’espera, plantilles educatives). • Es reclama economia productiva davant del model especulatiu. "Gastar de l’erari públic 130 milions... deixant d’atendre necessitats bàsiques urgents..." Ecologia, energies i economia social • Trobada valorada molt positivament: energies alternatives ben explicades, però amb subvencions retirades. • Sosté que l’ecologia ha d’anar de la mà d’una economia social que la faci possible. Refugiats: realitat sobre el terreny • Exposició i relats d’illes gregues (Lesbos) amb testimonis in situ que commouen i interpel·len l’audiència. Tancament • Últim programa de la temporada; tornada al setembre. • Incertesa sobre la formació de govern després del 26‑J.

M de Música del 7/6/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 7/6/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 7/6/2016 — Blockbusters vs cinema d’autor, comèdia semàntica i “El rei borni”: “Nuestros Amantes”, “Fàtima” i “Valor de ley” - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 7/6/2016 — Blockbusters vs cinema d’autor, comèdia semàntica i “El rei borni”: “Nuestros Amantes”, “Fàtima” i “Valor de ley”

Introducció Programa coral de debat i recomanacions cinematogràfiques amb un eix doble: ressenyes de títols recents/clàssics i un debat intens sobre el concepte de blockbuster. La segona meitat se centra en l’“anàlisi del dia”: El rei borni de Marc Creuet. Ressenyes breus “Nuestros Amantes” (Miguel Ángel Lamata) • Comèdia romàntica que aposta per una “comèdia semàntica” (diàleg viu, sarcasme, rèplica i contrarèplica) amb ecos de Woody Allen i reminiscències dels Hermanos Marx. • Punts forts: duel verbal entre protagonistes (Eduardo Noriega i Michelle Jenner), joc de paraules i to irònic de dos personatges “tocats” per relacions passades. • Peros: certa irregularitat de ritme i una estètica inicial atractiva que no es manté; la forma interessa tant o més que el contingut. “És una comèdia semàntica” — definició que sintetitza el seu to de diàleg punyent. • Comparada amb altres propostes espanyoles de relació amorosa i joc formal: Requisitos para ser una persona normal, Barcelona, nit d’estiu / nit d’hivern, i el to blog/overprint de Joven y alocada. “Fàtima” (Philippe Faucon) • Retrat senzill i modern de la migració: mare marroquina a França i la tensió entre valors d’origen i esperances d’integració de dues filles adolescents. • Valor: naturalitat i mirada humana sense ocultar dificultats; final que deixa “pa per pensar”. “Valor de ley (True Grit)” (Germans Coen) • Revisitada amb entusiasme: posada en escena precisa, música i un tram final visualment colpidor. Comparada amb el clàssic de John Wayne i amb noves versions de westerns (p. ex. 3:10 to Yuma), destaca per actualitzar el gènere amb una mirada moral més aguda. Debat: què és un blockbuster? • Definició funcional: blockbuster com a cinema de masses dissenyat per maximitzar públic i mercat (taquilla i merchandising), amb orígens moderns sovint situats a “Tiburón” i “Star Wars”. • Matisos: hi ha autors que aproximen el seu segell al gran públic (p. ex. Christopher Nolan). Les comèdies romàntiques sovint han jugat en terreny comercial (p. ex. Love Actually), però èxit i qualitat no són sinònims. • Tensió creativa: discussió viva entre veure el cinema com producte (visió industrial) o com obra artística (visió autoral). Exemples d’adaptacions discutides: El código Da Vinci, Crepúsculo, versus èxits clàssics d’alta ambició (Ben-Hur, Spartacus). “Un blockbuster és un reventador de taquilles… però no sempre el mercat respon com s’havia previst.” Focus del dia: “El rei borni” (Marc Creuet) Context i temes • Comèdia negra de cambra sobre violència policial, militància activista, crisi i hipocresies quotidianes. Estrenada en plena actualitat local, dialoga amb casos reals que el públic té molt presents. • Clau de lectura: ningú en surt indemne. La pel·lícula “ridiculitza” o desmunta totes les posicions (policia, víctima, entorn, intel·lectualització), i convida l’espectador a posicionar-se. Adaptació teatral al cinema • Neix d’obra teatral del mateix equip i troba recursos de cinema: escenes fora del pis (metro, carrer) i un final cinematogràfic que seria inviable a l’escenari. • Comparada amb altres “habitacions úniques”: Un dios salvaje (Polanski). Aquí s’opta per obrir lleugerament l’espai i incorporar context. Muntatge i recursos • Ús de muntatge paral·lel (tele, reaccions públiques) per expandir el món i fer d’altaveu social, amb eco de l’“espai exterior” de L’àngel exterminador. • Valor afegit: assajos prolongats (anys de rodatge teatral) que doten els diàlegs de fluïdesa i falsa espontaneïtat. Debat intern sobre si el muntatge destaca o és “correcte i funcional”. Personatges i posicions ideològiques • Personatges vistos com arquetips deliberats per forçar el xoc de punts de vista. L’obra evita donar solucions i prefereix exposar contradiccions. • Destaquen: el policia (limitacions d’entorn i llenguatge emocional), la parella i una figura femenina que, tot i etiquetada sovint com “la tonta”, acaba mostrant una lucidesa inesperada. “Trencament de la quarta paret”: la pel·lícula s’adreça a l’espectador perquè completi el sentit. Referent teatral: Brecht i “La bona persona de Sezuan”. Final, quarta paret i recepció • El final obert i la interpel·lació directa poden frustrar qui espera un “missatge” clar; per d’altres, és el nucli crític de l’obra: posar l’espectador davant de la seva pròpia ideologia. • Debats addicionals: tics de personatges, límit de l’exageració en la comèdia, i el tema idioma/versions (passis en català i castellà). Altres notes Edgar Wright: “The World’s End” • Paràbola sobre dependència tecnològica i control del network, amb l’habitual equilibri de Wright entre gag visual, muntatge molt pensat des de guió i subtext social. Proper programa • Avanç: especial Luchino Visconti la setmana vinent; possible convidat especialista. Tancament de curs imminent.

Just Blues del 6/6/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 6/6/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 6/6/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 6/6/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.