Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
l'Audició del 30/5/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 30/5/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 26/5/2016 — De Shostakovich a Don Joan: Strauss, sardanes, fotollibres i cinema (El rei borni, El olivo, Un otoño sin Berlín) + llibres (Micro, Alma) - episode art
Babilònia

Babilònia del 26/5/2016 — De Shostakovich a Don Joan: Strauss, sardanes, fotollibres i cinema (El rei borni, El olivo, Un otoño sin Berlín) + llibres (Micro, Alma)

Visió general Episodi variat i àgil que recorre música clàssica, cultura popular, exposicions, llibres i cinema. Destaquen: la crònica d’un concert amb la Simfonia núm. 7 de Shostakovitx i el Concert per a trompa núm. 2 de Richard Strauss, un debat sobre sardanes entre classicisme i innovació, una exposició de fotollibres a Cornellà, dues recomanacions literàries (Michael Crichton i Carles Sísí) i tres pel·lícules amb segell d’autor: El rei borni, El olivo i Un otoño sin Berlín. "Som aquí, no ho oblidem. Això són vacances, literalment." Música clàssica: Shostakovitx i Strauss Crònica del concert • Obres: Shostakovitx – Simfonia núm. 7 “Leningrad” i Richard Strauss – Concert per a trompa núm. 2. • Interpretació: direcció de Vassili Sinaisky; orquestra massiva (≈103 músics) amb 35 vents, 7 percussions, 2 arpes, piano i 58 cordes. Públic dempeus i aplaudint. • La 7a de Shostakovitx: primer moviment en forma d’Alegretto llarg (25’), amb marxa inexorable i creixement constant; composta i estrenada el 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Anecdota històrica: la partitura es va microfilmar i viatjar via Teheran fins a ser interpretada també a Nova York. • Estil i context: debat sobre la seva escriptura potent i clàssica (més propera al XIX que a l’avantguarda de Schoenberg, Bartók o Stravinsky), i sobre la música com a resistència i pau en temps de guerra (amb record a Pau Casals). • Strauss: Concert per a trompa i orquestra núm. 2 (1943), també en context bèl·lic. Solista: Juan Magózmez (trompa), amb trajecte docent i artístic a l’Estat i Europa. Cultura popular: la sardana avui • Setmana de la Sardana (enguany a Andorra): difusió arreu del territori. • Debat: clàssic vs trencador. Hi ha qui defensa els cànons i qui celebra noves fórmules per donar-li aire de novetat sense perdre l’essència. • Guanyadora: “30 i 50 a Bellvitge” de Joan Jordi Baumala. També es citen peces com “Compartint emocions” (Josep Coll i Ferrando) i “Camí de Bellmunt” (Carlos Santiago). • Relleu generacional: bones noves a les cobles (molts músics joves), però més difícil la captació de joves en aplecs i ballades. • Segones parts innovadores: formats de concert-xou que “surten de tota normativa” i sorprenen el públic. Exposició: Fotollibres a Cornellà • Mostra al “Graja” de Cornellà: el fotollibre com a peça on la fotografia guia el relat, amb textos de context. • Exemples destacats: - “La paloma al aire”: mirada a la colombòfila esportiva al Llevant, amb coloms pintats per reconeixement. - “Carme” (Carme Oscar Monzón): el cotxe com a extensió de l’ésser i roda sense fi interior. “L’art ho és tot… veure coses així també és profitós i enriquidor.” Llibres Michael Crichton – Micro • Premissa: tecnologia per miniaturitzar coses i persones. Thriller científic a l’estil Jules Verne, però amb un salt tecnològic que sembla llunyà. • Eixos temàtics: - Fascinació pel microcosmos: una selva a escala diminuta amb lleis físiques percebudes de manera diferent (p. ex. la tensió superficial de l’aigua com una membrana). - La fauna invisible esdevé perill real: formigues com a depredadores letals a escala. - Ètica vs negoci: el llibre subratlla com el progrés tècnic no sempre ve acompanyat de progrés moral. “Moltes vegades el progrés tecnològic és ascendent, però el progrés ètic no l’acompanya.” • To i recepció: entreteniment amb potencial cinematogràfic; es nota el relleu d’autoria en el tram final, però funciona. Carles Sísí – Alma (i Ánima) • Inici prometedor com a thriller d’“evidències” i Ouija, ambientat en l’actualitat. • Deriva cap a horror apocalíptic: “portes” que s’obren a energies negatives, dimonis i els “descarnats” que amenacen la humanitat. • Opinió crítica: expectativa de terror psicològic més contingut que acaba virant cap a un cataclisme de gran format (més Stephen King), menys del gust d’un dels tertulians. Teatre: Don Joan (Molière) – versió actual de David Selvas • Protagonista: Julio Manrique; ambient contemporani (hall d’hotel, seguretat, megafonia), vestuari actual, ritme viu. • Eixos de posada en escena: seducció compulsiva de Don Joan, contrapunt còmic i moral de Sganarelle. • Clau comparativa: - Molière (França, s. XVII): més reflexiu, sense càstig extern explícit; Don Joan pot arribar a interrogar-se per si mateix. - Zorrilla (Espanya, s. XIX): càstig exemplar i moral catòlica explícita (Dia de Tots Sants, cementiri, fantasma del pare de Doña Inés). • Lectures psicoanalítiques i culturals: del mite seductor a possibles interpretacions (p. ex., impotència, cerca de víctimes sense comparació); panorama sociocultural diferent entre França i Espanya. Cinema El rei borni (Marc Creuet) • Tema: xoc entre manifestants i policia, i la seva traslació a la vida íntima de dues parelles. • Valoració: direcció solvent i debat intens; però es censura un judici de valors desigual, especialment en personatges femenins, i un tractament problemàtic d’un personatge amb salut mental. El olivo (Icíar Bollaín) • Trama senzilla i emotiva: llaç avi-neta i el pes simbòlic d’una olivera mil·lenària venuda durant el boom immobiliari. • Eixos: arrels, memòria i cura. No és pamfletària; aposta per tocar la fibra més que per la tesi social, tot i apuntar a l’“espoli natural”. • Moments tendres: la complicitat entre avi i neta (joc, maquillatge) com a cor emocional. Un otoño sin Berlín (Lara Izagirre) • Drama íntim al País Basc: retorn d’ella, ex amb depressió i agorafòbia (interpretació molt creïble de Tamar Novas), i reintegració difícil. • Forma: càmera molt propera a la protagonista (Irene Escolar, Goya Actriu Revelació), estil observacional que recorda a propostes com El hijo de Saúl. • To: el·liptic i naturalista, fet de petits gestos i pics emocionals, amb subtrames (docència a una criatura) que li donen calidesa. Idees clau • Música com a memòria i resistència en temps de guerra (Shostakovitx, Strauss). • Sardana: necessitat de renovar sense perdre l’essència i de captar jovent. • Fotollibres: el poder narratiu de la imatge en projectes documentals. • Literatura: ciència-ficció de miniaturització amb dilemes ètics (Crichton) i el gir cap al terror apocalíptic (Sísí). • Teatre: el mite de Don Joan segons contextos culturals (Molière vs Zorrilla) i lectura contemporània. • Cinema: tres mirades d’autor sobre política i moral, arrels i memòria, i fragilitat emocional.

← Torna a tots els podcasts