
Smooth Jazz Club del 6/5/2016
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Visió general del programa Programa de cultura i cinema amb tres veus principals que combinen reflexió filosòfica i crítica audiovisual. Es tracten temes de pensament (Simone Weil, Hannah Arendt, Eichmann, Fritz Bauer), una sèrie catalana de culte (“Nit i Dia”) i diversos clàssics i títols destacats: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground. Filosofia i història: Simone Weil, Arendt, Eichmann i Fritz Bauer Punts clau • Es presenta el llibre L’arrelament (edicions de 1984) de Simone Weil: diagnòstic del malestar europeu i proposta de renovació espiritual, laboral i política. • Context vital i intel·lectual: Weil (1909) —formada en filosofia a la Sorbona— s’implica amb cercles obrers durant la crisi del 1929; pensament i biografia són inseparables. • Debat sobre l’espiritual vs l’espiritualista: una crida a un alè interior orientat a la justícia i la superació personal i col·lectiva. • Influències i diàlegs: Hannah Arendt (la “banalitat del mal”), Ingeborg Bachmann i Maria Zambrano; es cita també Rachel Bespaloff (Iliada) com a ànima intel·lectual propera. • El pont cap a la justícia del post-nazisme: Fritz Bauer, fiscal general que impulsa la captura d’Adolf Eichmann i defensa la desobediència davant l’estat criminal. "El mal és banal" —Hannah Arendt "Un estat injust que comet de forma diària dotzenes de milers d’assassinats dona dret a qualsevol a la defensa pròpia." —Fritz Bauer • Eix temàtic central: responsabilitat individual vs engranatge; vulnerabilitat davant ordres superiors; criteris morals per “posar-se al bàndol correcte”. Sèries: “Nit i Dia” (TV3) Què destaca • Thriller amb focus menys morbós del que suggereixen els crèdits; centra l’interès en trames personals i dinàmiques interhumanes. • Protagonista metgessa forense: representació realista de la professió (no només autòpsies, també parts de lesions, valoracions mèdiques i psiquiatria forense). • Antagonista: el “mata iaies”, eix policial que vertebra la temporada. • Interpretacions: Clara Segura brilla en un paper de gran intensitat. Mirada crítica • Forta càrrega moral: “qui fa mal, paga”. Fins i tot la protagonista afronta conseqüències pel seu via crucis personal. • Tractament d’un jutge trepa: debat sobre si el desenllaç li ofereix una “porta honorable” en lloc de passar “pel mateix procediment” que qualsevol delinqüent. • Valoració global: enganxa, amb decisions de guió discutibles però és de “el millor” de la televisió pública actual. Disponible a TV3 a la Carta. Debat: venjança, justícia i l’exemple “Dexter” • S’analitza el paradigma del vigilantisme a partir de Dexter: un hematòleg que elimina culpables que “han esquivat” la llei. • Es dissecciona la fascinació per la venjança extrajudicial en el context d’una justícia percebuda com a mercantilitzada (EUA). • Idea incòmoda però present: la temptació de “comulgar” amb una justícia cega quan el sistema falla, i la necessitat adulta de distància crítica. Cinema (1): Heat (1995, Michael Mann) • Revisita que guanya amb els anys: ritme, posada en escena i l’icònic duel De Niro vs Al Pacino (amb un Pacino sovint histriònic i un De Niro contingut). • Sequència antològica: el tiroteig al carrer, realisme sonor i coreografia d’acció que han marcat escola. • Temes: professionalització del delicte, codi personal, fragilitat de vincles afectius, simetries policia-lladre. Cinema (2): Eyes Wide Shut (1999, Stanley Kubrick) • Últim film de Kubrick, basat en Traumnovelle d’Arthur Schnitzler. • Temes: culpabilitat, desig, ritual i elitisme; el “món” kubrickià es concentra en l’orgia ritual i en el descens del protagonista a una claustrofòbia moral. • Debat obert: per a alguns li falta “el llacet” (menys trencadora que altres Kubricks); per a altres és una coreografia de la naturalesa humana impecable. • Interpretacions: Nicole Kidman i Tom Cruise en registres continguts i efectius. Cinema (3): Spotlight (2015) • Drama periodístic clàssic i atemperat sobre abusos a l’Església i el treball d’investigació d’un equip de diari. • Virtut principal: contenció davant el material escabrós; es suggereix sense recrear-s’hi, reforçant l’impacte moral. • Tradició: hereva de All the President’s Men i en diàleg amb Zodiac, però amb menys tensió i més metodologia. Cinema (4): Underground (1995, Emir Kusturica) • Fresc èpic, frenètic i simbòlic sobre l’ex-Iugoslàvia: de la Segona Guerra Mundial a Tito i les Guerres dels Balcans. • Dispositiu “soterrani”: el mite dels que viuen tancats anys fabricant armes, enganyats per interessos oportunistes. • Estil: barroquisme visual, banda de metalls omnipresent, energia carnavalesca; barreja de realitat i ficció fins a la confusió ontològica. • Final icònic: metàfora de la desintegració del país, amb la terra que es parteix i la memòria que balla. Cloenda • Comiat amb avanç del següent programa i un pendent sobre una referència fílmica amb “Maradona”.

Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes)

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum general Aquest episodi s’endinsa en l’obra de la poetessa catalana Maria-Mercè Marçal a partir de la lectura del poema “De parar i d’esperar taula”, i obre una conversa íntima i reflexiva sobre la condició femenina, el pas del temps, la casa com a espai simbòlic i l’aigua com a fil conductor emotiu i metafísic. La convidada, Mariona, comparteix una escolta enregistrada del poema i explica per què aquesta peça l’emociona profundament. Punts clau del diàleg Maria-Mercè Marçal: record de la seva trajectòria com a poeta, traductora i professora; la seva mort prematura i el seu llegat. El lema “tres voltes rebel” i la centralitat del feminisme en la seva obra i vida. Lectura del poema “De parar i d’esperar taula” i anàlisi temàtica: l’espera, l’enyor, el temps marcat pel rellotge i la transformació emocional de l’esperança a la decepció i la ràbia continguda. El motiu de l’aigua com a vida, purificació i energia que banya objectes i espais domèstics, fent-los viure dins el poema. La casa com a refugi i identitat, però també com a espai que es pot sentir estrany quan l’amor no arriba. Debat ampli sobre feminismes, el valor del treball de cures, la corresponsabilitat a la llar i l’educació “per l’exemple”. Temes principals 1) Maria-Mercè Marçal: vida, obra i feminisme • Reconstrucció del perfil: poeta, traductora i professora d’institut en temps difícils per al català. • Record emocionat de la seva mort jove i del llegat poètic ja imprescindible. • Eix ideològic: la veu femenina i la defensa de la dona en la literatura i en la vida pública. “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida; i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” 2) El poema “De parar i d’esperar taula” (lectura i lectura crítica) • L’entrada domèstica —parar taula— es converteix en metàfora de l’esperança d’un amor que no arriba. • El temps avança en hores: de l’alegria de les cinc, a la incertesa, fins a la frustració de les nou i les deu. • Els objectes —plats, rajoles, pany i porta— i l’aigua adquireixen vida, reflectint el batec emocional de la veu poètica. • Arc emocional: espera → enyor → neguit → ràbia continguda → desencís. 3) L’aigua, el rellotge i la casa: símbols nuclears • Aigua: vida, purificació i energia; element que acompanya totes les estrofes i modula el to (de juganer a greu). • Rellotge i temps: la cadència de les hores crea ritme intern i accentua el pes de l’absència. • Casa: espai de protecció i identitat; debat sobre si es pot “perdre” la casa quan deixa de ser vivible emocionalment. 4) Feminismes, cures i educació a la llar • Defensa de parlar de feminismes (en plural), valorant diferències i valors propis de les dones sense caure en comparacions mimètiques. • Reivindicació dels treballs de cura com a pilar invisible de la societat i necessitat de reconeixement social. • Corresponsabilitat i canvi generacional: els homes participen més en tasques domèstiques; la clau és educar amb l’exemple a casa. Cites clau “Solament vull que calli aquest rellotge.” “Sóc el rellotge que en minuts i segons paro la taula.” “Desparo taula i nego dins de l’aigua: desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.” Conclusions i recomanacions • L’episodi ofereix una lectura íntima i polièdrica de Marçal i del poema, connectant el domèstic amb el col·lectiu. • Destaca l’aigua com a eix metafòric de vida i de gestió del dolor. • Es recomana llegir amb calma “De parar i d’esperar taula” i endinsar-se en tota la poesia de Maria-Mercè Marçal, per trobar-hi miralls de vida i consciència feminista. Apèndix final del programa • Avis de reemissió; lectura de l’Evangeli de l’Ascensió (cicle C, Lluc).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.