Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 5/5/2016 — Simone Weil i la revolució espiritual; “Nit i Dia” i la moral del thriller; i clàssics de cinema: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground - episode art
Babilònia

Babilònia del 5/5/2016 — Simone Weil i la revolució espiritual; “Nit i Dia” i la moral del thriller; i clàssics de cinema: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground

Visió general del programa Programa de cultura i cinema amb tres veus principals que combinen reflexió filosòfica i crítica audiovisual. Es tracten temes de pensament (Simone Weil, Hannah Arendt, Eichmann, Fritz Bauer), una sèrie catalana de culte (“Nit i Dia”) i diversos clàssics i títols destacats: Heat, Eyes Wide Shut, Spotlight i Underground. Filosofia i història: Simone Weil, Arendt, Eichmann i Fritz Bauer Punts clau • Es presenta el llibre L’arrelament (edicions de 1984) de Simone Weil: diagnòstic del malestar europeu i proposta de renovació espiritual, laboral i política. • Context vital i intel·lectual: Weil (1909) —formada en filosofia a la Sorbona— s’implica amb cercles obrers durant la crisi del 1929; pensament i biografia són inseparables. • Debat sobre l’espiritual vs l’espiritualista: una crida a un alè interior orientat a la justícia i la superació personal i col·lectiva. • Influències i diàlegs: Hannah Arendt (la “banalitat del mal”), Ingeborg Bachmann i Maria Zambrano; es cita també Rachel Bespaloff (Iliada) com a ànima intel·lectual propera. • El pont cap a la justícia del post-nazisme: Fritz Bauer, fiscal general que impulsa la captura d’Adolf Eichmann i defensa la desobediència davant l’estat criminal. "El mal és banal" —Hannah Arendt "Un estat injust que comet de forma diària dotzenes de milers d’assassinats dona dret a qualsevol a la defensa pròpia." —Fritz Bauer • Eix temàtic central: responsabilitat individual vs engranatge; vulnerabilitat davant ordres superiors; criteris morals per “posar-se al bàndol correcte”. Sèries: “Nit i Dia” (TV3) Què destaca • Thriller amb focus menys morbós del que suggereixen els crèdits; centra l’interès en trames personals i dinàmiques interhumanes. • Protagonista metgessa forense: representació realista de la professió (no només autòpsies, també parts de lesions, valoracions mèdiques i psiquiatria forense). • Antagonista: el “mata iaies”, eix policial que vertebra la temporada. • Interpretacions: Clara Segura brilla en un paper de gran intensitat. Mirada crítica • Forta càrrega moral: “qui fa mal, paga”. Fins i tot la protagonista afronta conseqüències pel seu via crucis personal. • Tractament d’un jutge trepa: debat sobre si el desenllaç li ofereix una “porta honorable” en lloc de passar “pel mateix procediment” que qualsevol delinqüent. • Valoració global: enganxa, amb decisions de guió discutibles però és de “el millor” de la televisió pública actual. Disponible a TV3 a la Carta. Debat: venjança, justícia i l’exemple “Dexter” • S’analitza el paradigma del vigilantisme a partir de Dexter: un hematòleg que elimina culpables que “han esquivat” la llei. • Es dissecciona la fascinació per la venjança extrajudicial en el context d’una justícia percebuda com a mercantilitzada (EUA). • Idea incòmoda però present: la temptació de “comulgar” amb una justícia cega quan el sistema falla, i la necessitat adulta de distància crítica. Cinema (1): Heat (1995, Michael Mann) • Revisita que guanya amb els anys: ritme, posada en escena i l’icònic duel De Niro vs Al Pacino (amb un Pacino sovint histriònic i un De Niro contingut). • Sequència antològica: el tiroteig al carrer, realisme sonor i coreografia d’acció que han marcat escola. • Temes: professionalització del delicte, codi personal, fragilitat de vincles afectius, simetries policia-lladre. Cinema (2): Eyes Wide Shut (1999, Stanley Kubrick) • Últim film de Kubrick, basat en Traumnovelle d’Arthur Schnitzler. • Temes: culpabilitat, desig, ritual i elitisme; el “món” kubrickià es concentra en l’orgia ritual i en el descens del protagonista a una claustrofòbia moral. • Debat obert: per a alguns li falta “el llacet” (menys trencadora que altres Kubricks); per a altres és una coreografia de la naturalesa humana impecable. • Interpretacions: Nicole Kidman i Tom Cruise en registres continguts i efectius. Cinema (3): Spotlight (2015) • Drama periodístic clàssic i atemperat sobre abusos a l’Església i el treball d’investigació d’un equip de diari. • Virtut principal: contenció davant el material escabrós; es suggereix sense recrear-s’hi, reforçant l’impacte moral. • Tradició: hereva de All the President’s Men i en diàleg amb Zodiac, però amb menys tensió i més metodologia. Cinema (4): Underground (1995, Emir Kusturica) • Fresc èpic, frenètic i simbòlic sobre l’ex-Iugoslàvia: de la Segona Guerra Mundial a Tito i les Guerres dels Balcans. • Dispositiu “soterrani”: el mite dels que viuen tancats anys fabricant armes, enganyats per interessos oportunistes. • Estil: barroquisme visual, banda de metalls omnipresent, energia carnavalesca; barreja de realitat i ficció fins a la confusió ontològica. • Final icònic: metàfora de la desintegració del país, amb la terra que es parteix i la memòria que balla. Cloenda • Comiat amb avanç del següent programa i un pendent sobre una referència fílmica amb “Maradona”.

Veus Parròquia del 4/5/2016 — Maria-Mercè Marçal i 'De parar i d'esperar taula': aigua, temps, casa i feminismes - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/5/2016 — Maria-Mercè Marçal i 'De parar i d'esperar taula': aigua, temps, casa i feminismes

Resum general Aquest episodi s’endinsa en l’obra de la poetessa catalana Maria-Mercè Marçal a partir de la lectura del poema “De parar i d’esperar taula”, i obre una conversa íntima i reflexiva sobre la condició femenina, el pas del temps, la casa com a espai simbòlic i l’aigua com a fil conductor emotiu i metafísic. La convidada, Mariona, comparteix una escolta enregistrada del poema i explica per què aquesta peça l’emociona profundament. Punts clau del diàleg Maria-Mercè Marçal: record de la seva trajectòria com a poeta, traductora i professora; la seva mort prematura i el seu llegat. El lema “tres voltes rebel” i la centralitat del feminisme en la seva obra i vida. Lectura del poema “De parar i d’esperar taula” i anàlisi temàtica: l’espera, l’enyor, el temps marcat pel rellotge i la transformació emocional de l’esperança a la decepció i la ràbia continguda. El motiu de l’aigua com a vida, purificació i energia que banya objectes i espais domèstics, fent-los viure dins el poema. La casa com a refugi i identitat, però també com a espai que es pot sentir estrany quan l’amor no arriba. Debat ampli sobre feminismes, el valor del treball de cures, la corresponsabilitat a la llar i l’educació “per l’exemple”. Temes principals 1) Maria-Mercè Marçal: vida, obra i feminisme • Reconstrucció del perfil: poeta, traductora i professora d’institut en temps difícils per al català. • Record emocionat de la seva mort jove i del llegat poètic ja imprescindible. • Eix ideològic: la veu femenina i la defensa de la dona en la literatura i en la vida pública. “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida; i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.” 2) El poema “De parar i d’esperar taula” (lectura i lectura crítica) • L’entrada domèstica —parar taula— es converteix en metàfora de l’esperança d’un amor que no arriba. • El temps avança en hores: de l’alegria de les cinc, a la incertesa, fins a la frustració de les nou i les deu. • Els objectes —plats, rajoles, pany i porta— i l’aigua adquireixen vida, reflectint el batec emocional de la veu poètica. • Arc emocional: espera → enyor → neguit → ràbia continguda → desencís. 3) L’aigua, el rellotge i la casa: símbols nuclears • Aigua: vida, purificació i energia; element que acompanya totes les estrofes i modula el to (de juganer a greu). • Rellotge i temps: la cadència de les hores crea ritme intern i accentua el pes de l’absència. • Casa: espai de protecció i identitat; debat sobre si es pot “perdre” la casa quan deixa de ser vivible emocionalment. 4) Feminismes, cures i educació a la llar • Defensa de parlar de feminismes (en plural), valorant diferències i valors propis de les dones sense caure en comparacions mimètiques. • Reivindicació dels treballs de cura com a pilar invisible de la societat i necessitat de reconeixement social. • Corresponsabilitat i canvi generacional: els homes participen més en tasques domèstiques; la clau és educar amb l’exemple a casa. Cites clau “Solament vull que calli aquest rellotge.” “Sóc el rellotge que en minuts i segons paro la taula.” “Desparo taula i nego dins de l’aigua: desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.” Conclusions i recomanacions • L’episodi ofereix una lectura íntima i polièdrica de Marçal i del poema, connectant el domèstic amb el col·lectiu. • Destaca l’aigua com a eix metafòric de vida i de gestió del dolor. • Es recomana llegir amb calma “De parar i d’esperar taula” i endinsar-se en tota la poesia de Maria-Mercè Marçal, per trobar-hi miralls de vida i consciència feminista. Apèndix final del programa • Avis de reemissió; lectura de l’Evangeli de l’Ascensió (cicle C, Lluc).

← Torna a tots els podcasts