Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 21/4/2016 — Gershwin a l’Auditori, “Déjà-vu” de Jordi Rosés, Gálvez i el Renaixement, i cinema: Spotlight, La novia, I Origins, La modista i ¡Ave, César! - episode art
Babilònia

Babilònia del 21/4/2016 — Gershwin a l’Auditori, “Déjà-vu” de Jordi Rosés, Gálvez i el Renaixement, i cinema: Spotlight, La novia, I Origins, La modista i ¡Ave, César!

Introducció • Episodi coral amb Xesco, Rosa i Jaume on es combinen música, arts visuals, llibres i cinema. • A l’inici s’anuncien els continguts, però els temes comencen realment més endavant; a continuació s’indexen per ordre d’entrada efectiva. Música: Festival Gershwin a l’Auditori (OBC) • La Rosa relata una vetllada dedicada a George Gershwin amb l’OBC: concert per a piano i orquestra en Fa, “I Got Rhythm” i l’adaptació d’“Un americà a París”. • Punts clau: - Fusió d’estils: jazz, música negra, impressionisme francès, postromanticisme, avantguarda nord-americana i light opera. - Retrat de Gershwin: músic intuïtiu, geni precoç, mort als 39 anys; humil i àvid d’aprendre (fins i tot volia estudiar amb Stravinsky o Ravel). - Interpretació: solista Alexei Bolodin (piano) i direcció convidada d’Andrew Grams. • Valoració: “Concert fascinant” i un dels moments forts de la temporada de l’OBC. Exposició: “Déjà-vu” de Jordi Rosés (Can Ginestà) • Poesia com a eix, amb muntatge visual original (quadres, fons sobre paper, i presència d’estructures/figures que dialoguen amb els textos). • Temes dels poemes: amor, fraternitat i constants humanes reconeixibles (sensació de “ja viscut”). • Valoració: presentació curosa i atractiva, amb un muntatge que evidencia l’evolució de les exposicions cap a formats més immersius. Llibres: “Reza por Miguel Ángel” (Christian Gálvez) • Continuació del camí iniciat a “Matar a Leonardo da Vinci”; aquí amplia focus més enllà de Miquel Àngel (Itàlia, però també Espanya de Carles I i França de l’època). • Punts forts: documentació molt sòlida (viatges i recerca de camp) i moments de trobada entre Leonardo, Rafael i Miquel Àngel. • Peros: massa fronts oberts i to més dens i “sec” que el llibre anterior; tendeix a tòpics (Capella Sixtina) i acumulació de noms/dades. “Ha pecat de massa científic, massa informació.” • Pronòstic: clou probable trilogia del Renaixement; dubtes sobre el tercer (Rafael?). Cinema Spotlight (Esportline) • Procedimental periodístic sobre els abusos a l’Església i el treball d’investigació rigorós. • Fortaleses: estructura impecable, interpretacions sòlides (Michael Keaton, Mark Ruffalo, Liev Schreiber) i defensa del mètode periodístic. “S’han de corroborar les coses.” • Limitació: aporta poques revelacions si el cas ja és conegut; excel·leix en la forma i l’ètica del relat. La novia (adaptació de “Bodas de sangre”, Lorca) • Direcció poètica i atmosfera hipnòtica (Monegros i formes de Capadòcia) que situen la història en un espai-temps gairebé mític. • Repartiment destacat: Imma Cuesta (núvia) i Luisa Gavasa (mare/sogra) — aquesta última amb una força verbal lorquiana extraordinària. • Temes: dualitat entre l’“amor tranquil” i la passió devastadora; fatalitat i tradició. “És un peliculón com la copa d’un pino.” • Banda sonora: “Nana del caballo grande” amb la veu poderosa de Carmen París. I Origins (Mike Cahill) • Ficció científica en clau íntima sobre biometria (unicitat de l’iris), límits del coneixement i possible reencarnació. • Premissa: un investigador relaciona uns ulls concrets amb una presència que reapareix, obrint el debat entre ciència i transcendència. • To: misteri emocional que manté l’atenció a través de coincidències significatives. La modista (The Dressmaker) • Melodrama venjatiu en un petit poble d’Austràlia: una modista torna per redreçar una injustícia del passat. • Idees clau: - El vestit com a eina de poder i identitat (fa lluir i empoderar les dones). - Retrat d’un microcosmos tòxic abocat a l’autodestrucció quan manca cultura i oxigen social. • Valoració: atractiva, amb crítica social i catarsi personal. ¡Ave, César! (Germans Coen) • Sàtira del Hollywood dels 50 (peplum, “sirenas”, western, musical), amb ambientació i direcció artística brillant. • Però: conjunt irregular, amb gamberrada marca Coen sense un nucli prou potent; resulta prescindible malgrat l’encant visual i el joc polític (comunisme/McCarthy). Altres mencions breus • “Victor Frankenstein”: entreteniment “de crispetes”, lluny de la potència del clàssic del 1931. • “Cantinflas” (Óscar Jaenada): biopic que desperta interès i nostàlgia. Idees destacades • La música de Gershwin com a pont entre alta cultura i popular, amb una síntesi mestissa única. • En literatura, el risc d’un excés de dades que ofega la narrativa. • Al cinema, la forma pot fer gran una història ja sabuda (“Spotlight”), la poesia visual pot encendre Lorca (“La novia”) i el gènere pot servir de venjança social (“La modista”).

Veus Parròquia del 20/4/2016 — De la missa de difunts a l’escenari: Rèquiems de Mozart, Verdi i Fauré — Confutatis, Dies irae, Ingemisco i Libera me - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 20/4/2016 — De la missa de difunts a l’escenari: Rèquiems de Mozart, Verdi i Fauré — Confutatis, Dies irae, Ingemisco i Libera me

Resum general El programa aborda la música i cants religiosos vinculats a la missa de difunts (rèquiem), centrant-se en tres compositors clau: Mozart, Verdi i Fauré. S’escolten i comenten peces emblemàtiques com el Confutatis i el Dies irae (Mozart), l’Ingemisco (Verdi) i el Libera me (Fauré), tot aportant-hi context litúrgic i teològic. • Es distingeix entre els dos moments del ritual cristià: l’enterrament i el funeral. • S’explica que molts rèquiems empren el text llatí del ritual i integren seqüències com el Dies irae o el Confutatis. • Es reflexiona sobre el to tradicional de por, judici i flames en alguns textos, contrapuntat avui per una crida eclesial a la misericòrdia. • Es mostra com grans obres han estat també adaptades a formats més populars, amb l’exemple d’“El Musical Més Petit”. "Hi ha bona part del ritual cristià que presenta la mort com un trànsit [...] cap a la vida eterna." Temes principals Mozart: Rèquiem en re menor — Confutatis, Kyrie i Dies irae • Context del gènere: el rèquiem com a missa de funeral amb textos llatins i seqüències (no parts ordinàries de la missa). • Focus en el Confutatis: peça de gran força dramàtica, oposant condemnats i beneïts; s’escolta en versió coral-orquestral i en adaptació escènica per “El Musical Més Petit” (amb Manu Guix al piano i les solistes Carme Sánchez i Clara Segura). • Presentació del Kyrie i del Dies irae (seqüència que evoca el Judici Final); versions dirigides per John Eliot Gardiner. "Kyrie eleison, Christe eleison" — súplica de pietat que introdueix la severitat del Dies irae. Verdi: Ingemisco (Messa da Requiem) • L’Ingemisco articula el penediment i la súplica del pecador davant el judici. • Interpretació destacada de Luciano Pavarotti, amb cors i orquestra de La Scala de Milà; es subratlla el to expressiu i fervent d’aquesta ària. "Ingemisco, tamquam reus..." — confessió del culpable que implora misericòrdia. Fauré: Requiem — Libera me • Requiem més concís que els anteriors, però amb moviments clau; citat com a obra interpretada també per l’Orfeó Enric Morera (àmbit local). • El Libera me (baríton i cor) demana alliberament "de la mort eterna" en el dia temorós; aquí se’n remarca l’imaginari del pànic escatològic. • Versió escoltada amb Gordon Nicolich (baríton) i la London Symphony Orchestra. Idees clau i context litúrgic • Ritual i llengua: molts rèquiems posen música al text llatí del ritual.— • Seqüències litúrgiques: el Confutatis i el Dies irae formen part de la tradició de les seqüències de difunts. • Imaginari teològic: tensió entre la por al judici (flames, condemna) i l’accent contemporani en la misericòrdia de Déu (recordant el pontificat del papa Francesc). • Adaptacions: el repertori simfònic-coral ha estat traslladat a formats populars, facilitant la seva difusió. Cites destacades "Que preguin i reconeguin a un Déu misericordiós, no a un Déu justici." "El Dia Aquell [...] en què els segles seran reduïts a cendres." "Cridem als beneïts, suplicant i humil et prego [...] que tinguis veritat de mi en la meva darrera hora." Intèrprets i versions escoltades • Mozart — Rèquiem en re menor: Confutatis (cor i orquestra); Kyrie + Dies irae (dir. John Eliot Gardiner). • Adaptació popular del Confutatis: El Musical Més Petit — Manu Guix (piano), Carme Sánchez i Clara Segura (solistes). • Verdi — Ingemisco: Luciano Pavarotti amb cor i orquestra de La Scala de Milà. • Fauré — Libera me: Gordon Nicolich (baríton), London Symphony Orchestra; menció de l’Orfeó Enric Morera com a formació local que ha interpretat l’obra en diverses ocasions.

← Torna a tots els podcasts