Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 23/3/2016 — Top 30 Ràdio Desvern: del 18 al 13 amb Taylor Swift, Sigala i Teenage Mutants; DNCE arriben al #1 - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 23/3/2016 — Top 30 Ràdio Desvern: del 18 al 13 amb Taylor Swift, Sigala i Teenage Mutants; DNCE arriben al #1

Resum general Emissió del recompte del Top 30 de Ràdio Desvern centrada en les posicions 18 a 13. El programa combina presentacions breus, talls de cançons i una actualització destacada del número 1 del mes. "Benvinguts al top 30 èxits de Ràdio Desvern." Punts clau • #18 — Taylor Swift: Wildest Dreams: pujada de la posició 26 a la 18, amb un fragment ampli del tema. • #17 — Sigala: Easy Love: baixada de la 14 a la 17; s’escolta el hook "That’s how easy love can be" en clau dance-house. • #13 — Teenage Mutants: Falling For You: manté posició; introducció molt breu del tema. • Notícia de rànquing: DNCE amb "Cake by the Ocean" arriben a la primera posició del mes de març després d’entrar com a novetat al febrer. Observacions de producció • Hi ha un llarg tram d’ompliment amb la frase repetida "Fins demà!", que interromp o substitueix contingut musical en diversos moments. "Fins demà!" Conceptes clau • llista d’èxits, top 30, pujada/baixada de posició, novetat, pop, dance, electrònica. Moments destacats (timings) • 30–209: #18 Taylor Swift – Wildest Dreams (tema en antena) • 234–291: #17 Sigala – Easy Love (tema en antena) • 291–1324: Interludi d’ompliment (repetició de "Fins demà!") • 1332–1340: #13 Teenage Mutants – Falling For You (presentació breu) • 1581–1598: Actualització de rànquing: DNCE arriben al #1 del mes de març • 1611–1819: Tancament amb ompliment (repetició de "Fins demà!")

M de Música del 22/3/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 22/3/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 22/3/2016 — De Kiki a Hateful Eight: estrenes, animació i les pel·lícules que mai van existir (Kubrick, Burton, Jodorowsky, Welles i Coppola) - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 22/3/2016 — De Kiki a Hateful Eight: estrenes, animació i les pel·lícules que mai van existir (Kubrick, Burton, Jodorowsky, Welles i Coppola)

Panorama del programa • Presentació distesa i anunci d’un menú variat: estrenes, anàlisi d’animació japonesa, experiència tècnica amb Tarantino en 70 mm i un especial sobre les «pel·lícules que mai van existir». «Cinema Sense Condicions» amb Joan Morros, Francesc, Pol Digger, Andreu Ferran i el Jaume. Estrenes i crítiques ràpides Kiki, el amor se hace (Paco León) • Valoració entusiasta: direcció d’art exquisida, colors i to de videoclip, música i disseny molt cuidats, interpretacions naturals i guió fluid. • Estructura coral amb capítols que conflueixen; comèdia sobre fílies amb fons temàtic i sensibilitat. • Veredicte: «pel·lícula del mes». «Una pel·lícula… no de 10, però de 9». O los tres no ninguno • Comèdia francesa que promet i no compleix: superficial, poc treballada i poc divertida. • Recomanació: evitar-la. El pregón (Dani de la Orden; guió de Diego San José i David Serrano) • Comèdia de tòpics mal resolts; excessiu protagonisme d’Andreu Buenafuente i Berto Romero, repartiment desigual. • Intenta jugar a la coralitat «berlangiana» sense assolir-la. • Punt d’interès: tracta, encara que de manera barroera, la qüestió del maltractament animal en tradicions. • Veredicte global: fluixa; problemes d’estructura i guió més que no pas de direcció. Indústria i grans produccions espanyoles Cien años de perdón i el rol de les TV • Thriller d’atracaments amb subtext polític-social, correcte en ritme i execució. • Dilema industrial: pressupost d’uns 6M€ i recaptació domèstica al voltant de 2M€; el model es compensa amb vendes internacionals/TV/VOD. • Marc regulatori: obligació legal de les TV d’invertir ~5% en cinema; ara es pot destinar part a sèries, la qual cosa pot reduir pressupostos cinematogràfics. Estètica del thriller i VFX • Tendència a la grade freda (blau/boira) i a la postproducció per emular atmosferes «nòrdiques». • S’assenyala una manipulació digital visible en plans urbans i ambients. Palmeras en la nieve i altres títols • Producció amb gran desplegament tècnic (localitzacions, música, foto), però guió feble i poca credibilitat. • El Niño i La isla mínima com a models recents de superproducció televisiva; aquesta última amb autor (Alberto Rodríguez) més marcat. Reposicions i clàssics a Barcelona • Fenomen creixent de reestrenes en sales com Fenomena, Renoir Florida Blanca, Balmes i Verdi (matinals a les 12h). • Recomanació forta: «Tres colors» (Azul, Blanco, Rojo) i La doble vida de Verónica de Kieslowski. «Si t’agrada el cine, són visionats imprescindibles». Animació: Japó vs. mainstream • «Els records de Marnie» (Ghibli): mirada íntima sobre identitat i memòria; sensibilitat japonesa cap als obstacles vitals. • «Kung Fu Panda 3»: valors comunitaris i d’autoafirmació en clau familiar. • «El viento se levanta» i «La princesa Kaguya»: ambició estètica i temàtica; la primera s’endinsa en la creació i les seves conseqüències socials. • Contrast: esperit heroic nord-americà vs. introspecció japonesa. Tarantino en gran format: The Hateful Eight • Experiència a Fenomena en 70 mm (Ultra Panavision) i so Dolby Atmos: la música de Morricone i el disseny sonor guanyen protagonisme. • Direcció d’actors excel·lent i diàlegs sostinguts que mantenen la tensió sense avorrir. • Debat obert: forma vs contingut — quan la proesa tècnica eclipsa el guió; es comparen casos de plan-seqüència extens (p. ex., «L’arca russa»). Especial: Les pel·lícules que mai van existir • Introducció des de «Il viaggio di Mastorna» de Fellini (amb Buzzati i Manara), projecte amb storyboards que no va arribar a filmar-se. • Mostra de projectes cancel·lats, transformats o fallits que fan salivar qualsevol cinèfil: - Kubrick – Napoleon: cancel·lat després del fracàs de «Waterloo». - Tim Burton – Superman Lives amb Nicolas Cage: proves de vestuari; guió problemàtic; no va prosperar. - Jodorowsky – Dune: amb Pink Floyd, Giger i Moebius; el gran «what if…» de la ciència-ficció. - Orson Welles – Heart of Darkness: plantejat a l’Europa prèvia a la II GM; pressupost inassumible per RKO. - El Quixot maleït: intents d’Orson Welles i el rodatge desastrós de Terry Gilliam (crònica a «Lost in La Mancha»). - «Que viva México!» (Eisenstein) i «Abajo el telón» (Tim Robbins) com a derivacions d’intents inacabats/recuperats. - Provocació apòcrifa: un Batman d’Orson Welles amb Marlene Dietrich; exercici especulatiu. - Batman crepuscular de Clint Eastwood (inspirat en Frank Miller): projecte seriós finalment aparcat per l’èxit de Nolan. - Buñuel – La Regenta i els seus esbossos per a «Johnny Got His Gun» (Dalton Trumbo): intents no culminats. - Kubrick vs. Spielberg – A.I.: projecte concebut per Kubrick que acaba dirigint Spielberg; debat d’autoria i to. - Alex North – banda sonora perduda de 2001: composta i descartada; redescoberta com a peça de concert. - Bonus adaptacions de videojocs: Resident Evil hauria pogut ser de George A. Romero amb Leonardo DiCaprio. Coppola, Scorsese i el pes del temps • Projecte no realitzat: Coppola – Megalopolis (reconstrucció futurista de NYC), aparcat per pressupost. • Debat: El Padrí (òpera i classicisme) vs. la cruesa rítmica de Scorsese en la màfia; qüestió de sensibilitats i generacions. «El temps és el criteri definitiu que fa clàssica una pel·lícula».

← Torna a tots els podcasts