Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 16/3/2016 — De Montserrat als Goigs del Roser: La Moreneta, l’Escolania i l’Orfeó Català en lloança a la Mare de Déu - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 16/3/2016 — De Montserrat als Goigs del Roser: La Moreneta, l’Escolania i l’Orfeó Català en lloança a la Mare de Déu

Introducció Avui a Veus de la parròquia (Música i cant religiosos) el conductor Lluís presenta un recorregut per cants dedicats a la Mare de Déu, amb un fil conductor que uneix la devoció popular i el patrimoni musical català. S’evoca el to contemplatiu amb un Magníficat de Taizé com a entrada inspiradora. • Objectiu del programa: posar ordre i compartir una selecció representativa de cants marianos interpretats a casa nostra. • Enfocament: des de Montserrat i la sardana popular fins al cant coral i els goigs. "Volem ressaltar que la Mare de Déu ha tingut un gran predicament entre el poble i els artistes de casa nostra." Montserrat i la sardana “La Moreneta” Context i rellevància • Montserrat (muntanya, santuari i comunitat) inspira una producció musical constant; la sardana és una de les formes més significatives del nostre folklore. • La peça més sentida i popular: “La Moreneta”, símbol de la fe del poble català. Interpretació destacada • Escolta de “La Moreneta” en la veu de Ramon Calduc. • Motius recurrents del text: devoció col·lectiva, oració que “ressona per tot un serrat”, súplica comunitària. "És la Moreneta en la fe del poble català... de l’escolania la veu al cel l’han escoltat." "Vetlleu, Senyora, pels catalans." Idees clau • Devoció popular i identitat catalana s’entrellacen en la música de Montserrat. • La sardana actua com a codi compartit de memòria i pregària. L’Escolania de Montserrat: “La Mare de Déu quan era xiqueta” Una visió propera i catequètica • Cançó tradicional que mostra una Maria amable, propera i encarnada entre els homes, sense perdre la missió com a portadora del missatge de Jesús. • Peça coneguda del disc “El nostre Nadal” de l’Escolania de Montserrat. "Quina visió més cordial, més propera de la Mare de Déu, de la Verge Maria." Punts destacats • Continuïtat generacional: cançó après de petits, que manté viva la tradició. • Funció pedagògica: la música com a formació humana i cristiana. Cant coral: “Pregària a la Verge del Remei” (Orfeó Català, 1958) Origen i difusió • Una de les pregàries més populars, vinculada a l’advocació del Remei (patrona de la Plana d’Urgell). • Grans compositors de la terra hi han contribuït amb diferents melodies. Gravació històrica • Versió del 1958: Orfeó Català sota la direcció de Lluís Millet, recuperada d’un single de 45 rpm. • Valor documental: se subratlla el so del pick-up i el “crrrr” del microsolc, evocant la materialitat del suport analògic. "Volem fer notar aquest so harmoniós del pick-up... aquest crrrr que ara ja fa tants anys que no sentim." Idees clau • El cant coral vertebra pregària i excel·lència musical. • Recuperació d’arxiu com a part del patrimoni sonor català. Els Goigs: “Goigs de la Mare de Déu del Roser” Tradició i forma • Els goigs: reculls de melodies antigues (moltes de segles passats), vinculades a santuaris, parròquies i ermites. • A Catalunya n’hi ha molts; n’hi ha fins i tot col·leccionistes. La versió del Roser • Goigs del Roser sobre melodia i tradició del segle XV; Mestre Romeu en féu la versió difosa els darrers anys (música i lletra). • Interpretació pel Cor de la Nova Euterpe. Idees clau • Els goigs enllacen litúrgia, memòria oral i comunitat. • Exemple de persistència cultural en clau mariana. Conclusions i eixos transversals • Devoció mariana com a eix central que inspira folklore, corals i tradició popular. • Patrimoni musical català: de la sardana als goigs, passant per l’Escolania i l’Orfeó, amb atenció a la qualitat artística i a la funció espiritual. • Valor de la recuperació històrica i de l’educació musical en la transmissió de la fe i la cultura.

M de Música del 15/3/2016 - episode art
M de Música

M de Música del 15/3/2016

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 15/3/2016 — Paolo Sorrentino a fons: Youth, Il Divo i La grande bellezza; estrenes The Gift, Madame Marguerite i El cas Fritz Bauer; Kiki, El Pregón i més cinema local - episode art
Cinema sense condicions
1h

Cinema sense condicions del 15/3/2016 — Paolo Sorrentino a fons: Youth, Il Divo i La grande bellezza; estrenes The Gift, Madame Marguerite i El cas Fritz Bauer; Kiki, El Pregón i més cinema local

Panorama del programa • Penúltim programa del trimestre amb estructura en tres blocs: estrenes i visionats, monogràfic Paolo Sorrentino i comentari de la seva filmografia. • Obertura musical amb “This Must Be the Place” per enllaçar amb Sorrentino i el seu film amb Sean Penn. "Les millors pel·lícules del cinema que mai van existir" — avanç de la temàtica del programa vinent amb l’Andreu. Estrenes i visionats recents “Tots els camins de Déu” (Gemma Ferraté) • Drama minimalista que imagina els tres dies entre la traïció de Judes i el seu suïcidi. • Sessió organitzada per l’associació Dream Barcelona (col·lectiu catòlic LGTBI). Missatge clau: “Déu estima a tothom per igual.” • Elecció formal destacada: inici panoràmic i resta en format 4:3; discussió sobre l’ús narratiu del format (referències a Mommy de Xavier Dolan). • Tò incandescent i suggerent, càmera propera, economia de plans i interpretacions que conviden a la lectura oberta. “Madame Marguerite” (versió francesa del cas Florence Foster Jenkins) • Comèdia dramàtica sobre una mecenes burgesa que canta òpera fatal mentre el seu cercle l’aplaudeix. • Humor de la incomoditat sense ridiculitzar el personatge; èmfasi en l’ús de la música i la “musicalitat” del relat. • 4 premis César. Comparativa amb l’estrena posterior nord-americana amb Meryl Streep. “The Gift (El regalo)” — Joel Edgerton • Thriller clàssic de suspens ben dosificat, amb girs inesperats i final obert. • Trio actoral solvent: Rebecca Hall, Jason Bateman i el mateix Joel Edgerton. • Recomanable dins el panorama recent del gènere per realisme, coherència i cura del guió. "No és una obra mestra… però és recomanable" — valoració sobre el seu lloc en la cartellera actual. “El cas Fritz Bauer” (Alemanya) • Thriller històric-judicial sobre la captura d’Adolf Eichmann des de la mirada del fiscal general Fritz Bauer. • Correcta i informativa; més valuosa pel que explica que per la seva ambició formal. Altres temes de cartellera i indústria • “Kiki, el amor se hace” (Paco León): expectativa i to d’episodis; recordatori de Carmina o revienta i Carmina y amén com a tragicomèdies realistes. • “El Pregón” (Dani de la Orden): visió d’“screen test” amb materials en procés; comèdia amb Buenafuente i Berto, amb notes sobre desequilibris de protagonisme i ambició berlanguiana. • Relleu del cinema coral català: Barcelona, nit d’estiu/hivern com a guions madurs i ben resolts; comparació crítica amb Incidencias (Corbacho i Cruz), i record de Tapas i Cobardes. • Visita al rodatge de “100 metros” (Dani Rovira, David Verdaguer) a Sant Just. Monogràfic Paolo Sorrentino Temes i constants • Personatges d’alta potència externa (cultura, prestigi, poder) però amb buidor interna i conflicte existencial. • Fascinació formal: moviments de càmera coreografiats, ús de música diegètica i extradiegètica, i muntatge amb “musicalitat”. • Escenes marca de la casa: monòlegs/diàlegs que desmunten un personatge en pla llarg (a La grande bellezza, Il Divo i Youth). Pel·lícules comentades i lectures • “Le conseguenze dell’amore”: estudi d’aïllament i control; debat sobre el seu tercer acte més d’acció i la coherència amb l’univers del director. • “Il Divo”: thriller judicial experimental; cartells explicatius al principi i al final; retrat cínic i gèlid d’Andreotti i l’ecosistema polític. • “La grande bellezza”: crònica d’una elit decadent; discrepància entre oients sobre interès temàtic vs. èxtasi estètic. • “Youth (La giovinezza)”: per alguns, la més rodona en guió i personatges; debat sobre si els protagonistes són buits o, al contrari, motoritzats per objectius i ferides latents. • “This Must Be the Place”: comentari del “videoclip” intern i l’ús del tema dels Talking Heads com a dispositiu emocional i espacial. Estètica i música com a discurs • El valor de l’“encadenament música-imatge” per crear sentit i emoció; escenes memorables com l’“orquestra” natural a Youth. • La forma com a significat: la posada en escena no només embelleix, sinó que articula el conflicte intern dels personatges. Debat crític: finals oberts i “rellotgeria” de guió • Defensa de les obres que deixen interrogants oberts i conviden l’espectador a completar el sentit. • Reserva sobre el “mecanisme de trampes” quan el guió amaga informació que els personatges ja saben vs. el descobriment simultani espectador-personatge. Proper programa • Convidat: Andreu. "Les millors pel·lícules del cinema que mai van existir" • Tema jocós/cinefílic que promet debat i creativitat sobre projectes imaginaris o perduts.

← Torna a tots els podcasts