Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Just Blues del 14/3/2016 - episode art
Just Blues

Just Blues del 14/3/2016

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 14/3/2016 - episode art
l'Audició

l'Audició del 14/3/2016

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 10/3/2016 — Lo tuyo y lo mío, Lorca a Granada, Òscars 2016 i cinema: Sufragistes, Lejos de ella i Ida; homenatge a Ricard Bacaro - episode art
Babilònia

Babilònia del 10/3/2016 — Lo tuyo y lo mío, Lorca a Granada, Òscars 2016 i cinema: Sufragistes, Lejos de ella i Ida; homenatge a Ricard Bacaro

Introducció i agenda • Episodi amb to cultural: teatre musical, literatura, rutes lorquianes, música, i un bloc ampli de cinema, a més d’un homenatge local. • A l’inici es fa un resum del programa. Les seccions següents apunten on comencen els temes de debò, no el sumari inicial. Teatre musical: "Lo tuyo y lo mío" 75 cançons en 75 minuts (Con un canto en los dientes) • Proposta fresca i molt humorística: diàleg íntegrament musicat amb fragments de cançons conegudes. • Parella protagonista que recorre tot el cicle amorós: enamorament, estabilitat, gelosia, crisis… • Formats i estils musicals variats: pop, rock, ranxeres, copla, salsa. • Posada en escena minimalista però viva (sofà, telèfon, gag visuals) i música en directe. • Gira per teatres municipals (ex.: Teatre Joventut de l’Hospitalet); possible arribada a Cornellà. "Són 75 cançons en 75 minuts… tot el diàleg és cançons." In memoriam: Ricard Bacaro (poeta-escultor de Cornellà) Poemes visuals, creativitat i compromís • Artista estimat a Cornellà; poeta de l’art, amb grans peces de poesia visual i escultures monumentals (inspiració brossiana en l’ús de lletres i signes). • Vitalitat i esperança fins i tot en la malaltia (tumor). Alegria desbordant el dia que “es va votar per la independència de Catalunya”. • Va crear un diari visual que esdevingué el seu “testament artístic”. Exposició amb 34 obres a l’Àmbit de Barcelona. • Peça destacada: "Taxista, porta’m el cel". Beneficis destinats a la lluita contra el càncer. "Quina il·lusió viure el dia d’avui" — record entranyable de Bacaro. Literatura: "L’última confidència d’Hugo Mendoza" (Joaquim Camps) Thriller amb humor a València • Novel·la extensa (800+ pàgines) d’un autor novell valencià amb ofici sorprenent. • Barreja de gènere: thriller, comèdia i misteri amb un clar McGuffin hitchcockià. • Protagonista: Víctor Vega, filòleg carismàtic; secundària desbordant: Paloma (humor irreverent), i una monja hacker (Sòr Tecla). • Trama local i vibrant (València), amb embolics que arriben a la màfia russa. • Escriptura fresca, amb certa innocència que li dona caràcter i riures genuïns. Llibre de rutes: "Poeta en Granada. Paseos con Federico García Lorca" (Ian Gibson) 9 itineraris per la ciutat i l’univers lorquià • L’hispanista Ian Gibson proposa 9 passejos amb mapa pel món vital i literari de Lorca: Alhambra, Albaicín, Sacromonte, cor de Granada i la Vega. • Clau sociocultural: diminutius granadins, ciutat tancada i estimada, amistat amb gitanos, crítica a la celebració de "La Toma". • Homenatge a la Granada musulmana i al Diván del Tamarit (etimologia ‘jardí de dàtils’). Possible lectura premonitòria a "Casida de los ramos". • Memòria històrica: plans de Lorca el 1936, amistats (Falla, Ganivet, Xirgu), i la ferida oberta de les seves restes encara no localitzades. • Tresor artístic a la Capilla Real: obres de Van der Weyden, Botticelli, Hans Memling i Dieric Bouts (col·lecció sovint ignorada). "Creo que mucha gente ignora que hay una obra de Botticelli en Granada." — Ian Gibson Música: Lorca cantat — de Manzanita a Camarón Clàssics flamencs i populars • Selecció del doble CD "Cantan a Federico García Lorca" (Camarón, Pata Negra, Lole y Manuel, Manzanita, Morente…). • Escolta destacada: Manzanita — "Verde que te quiero verde". "Verde que te quiero verde… El barco sobre la mar, el caballo en la montaña…" • Conversa sobre qualitat, emoció i mesura al flamenc; records familiars que forgen l’educació sentimental musical. Òscars 2016: repàs exprés Guanyadors i apunts crítics • Millor pel·lícula: Spotlight — homenatge al cinema de periodistes, elegant i sòlida. • El Renacido: millor director (Iñárritu) i actor (DiCaprio); recepció més dividida com a pel·lícula. • Millor actriu: Brie Larson (Room) — interpretació molt elogiada. • Millor secundari: Mark Rylance (Pont dels espies); Stallone es queda amb el Globus d’Or. • Millor secundària: Alicia Vikander (La noia danesa). • Triomf tècnic: Mad Max: Fury Road (so, muntatge, efectes…); dubtes com a candidata a millor direcció/pel·lícula. • Millor pel·lícula estrangera: El fill de Saül — el millor de la temporada per al crític. • Millor animació: Del revés (Inside Out) — ja un clàssic. Cinema (1): "Ave, César!" (Germans Coen) Sàtira de l’Hollywood dels 50 amb lluïment coral • Retrat irònic del sistema d’estudis, el productor com a mediador i els gèneres recreats en seqüències lluïdes. • Interpretacions notables (p. ex., Ralph Fiennes en registre còmic). • Pel·lícula que pot créixer amb el temps. Cinema (2): "Sufragistes" (Suffragette) Drets polítics i acció directa • Estètica gairebé en blanc i negre per subratllar la duresa de l’època. • Focus en trajectòries individuals amb tensions respecte al col·lectiu; mostra d’“accions directes” per forçar el canvi. • Epíleg colpidor amb la cronologia del vot femení al món: Aràbia Saudita (2015) encara debatent el sufragi femení. • Interpretació de Carey Mulligan: delicada i potent; posada en escena clàssica i eficaç (Deborah Granik/Gravin com a directora esmentada). Cinema (3): "Lejos de ella" (Away from Her, Sarah Polley, 2006) Amor, autonomia i Alzheimer • Julie Christie interpreta una dona que decideix ingressar voluntàriament en residència per no carregar el marit. • Contrapunt amb "Amour" (Haneke): aquí el to és més suau i observacional; l’altra és més devastadora i domèstica. • Explora la dignitat, la memòria i les noves relacions que sorgeixen en la cura institucional. Cinema (4): "Ida" (Paweł Pawlikowski, 2013) Identitat, memòria i una estètica en blanc i negre • Novícia a punt de professar que descobreix l’origen jueu familiar i emprèn un viatge per esbrinar el passat. • Fotografia en blanc i negre d’alt contrast, composicions austeres i un tempo contemplatiu que evoquen el gran cinema d’Europa Central i Nòrdica. • Reflexió sobre l’Holocaust a Polònia: espoli, ocultació i fosses no localitzables. • Ressonàncies formals de mestres com Dreyer i ecos de Wajda, amb una fredor espiritual molt personal. Cloenda • Tertúlia final sobre Orson Welles: del mite de "Citizen Kane" a l’impacte radiofònic de "La guerra dels mons". • Comiat i indicatius de Ràdio Desvern.

← Torna a tots els podcasts