Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Babilònia del 21/1/2016 — Homenatge a Bowie, "Rhum" al Lliure i marató de cinema: El fill de Saül, Truman, 45 anys, Howards End i O Brother - episode art
Babilònia

Babilònia del 21/1/2016 — Homenatge a Bowie, "Rhum" al Lliure i marató de cinema: El fill de Saül, Truman, 45 anys, Howards End i O Brother

Panorama del programa • Episodi molt complet amb un homenatge a David Bowie, un bloc de teatre sobre l’espectacle de pallassos “Rhum”, l’iniciativa social Apropa Cultura i una àmplia ruta cinèfila que va de títols d’estrena i premis a clàssics imprescindibles. "Parlem de cinema"… però abans, un somriure a la vida amb els pallassos. Homenatge a David Bowie L’artista polièdric • Record a Bowie, mort als 69 anys per càncer, celebrant-ne la trajectòria musical i artística (també pintor i actor). • De l’era glam i l’icònic Ziggy Stardust a una etapa més masculina als 80, i darrers 20 anys més avantguardistes i allunyats de l’èxit comercial. • Referència a l’últim disc, Blackstar, i a la premonició del videoclip final. Bowie al cinema • Repassada a papers com “Merry Christmas, Mr. Lawrence” i a la cançó “Absolute Beginners”. Teatre: “Rhum” (Teatre Lliure) Un homenatge a Monti • “Rhum” és un espectacle de pallassos premiat (2014), prorrogal al Lliure per l’èxit. Homenatge a Joan Montanyès ‘Monti’, amb ús de gravacions originals de la seva veu. Humor per a tots els públics • Ritme, agilitat i interacció amb el públic; capes d’humor per a nens i adults. • Gags remarcables: el telèfon “enjaulat”, el duel a “florete”, el brau de roba, i els “Swimming Brothers” amb humor “mariner”. • Arquetips clàssics del clown blanc/august i un joc meta entre dos augus a l’escena. "Hay que mojarse" — lema recurrent que afegeix missatge al riure. Inclusió i cultura: Apropa Cultura • Iniciativa de teatres i centres culturals per facilitar l’accés a persones amb discapacitat, gent gran, col·lectius en risc d’exclusió, persones internes, infants i adolescents. • Entrades gratuïtes o a preu reduït, amb sessions adaptades. Centres adherits: auditoris, museus i teatres municipals d’arreu. Cinema: estrenes, premis i grans clàssics El fill de Saül (Saul fia) • Drama de l’Holocaust amb aposta formal radical: càmera enganxada a l’esquena del protagonista, fora de camp intens i disseny sonor colpidor. • Tracta els Sonderkommando i una revolta; impacte més per la forma que per la violència mostrada. Recomanable per a espectadors exigents. “Sense concessió a l’espectador”: la forma és part del cop emocional. Anacleto, Agente Secreto • Adaptació del còmic Bruguera en clau d’acció-comèdia: Imanol Arias i Quim Gutiérrez com a pare i fill. Cameos (Buenafuente, Corbacho), to grotesc controlat i ritme d’espionatge “canyí”. • Nominacions tècniques als Goya (so, muntatge). Entreteniment si s’hi entra en el joc. Tarantino: Los Odiosos 8 • Conversa sobre el tempo, la tensió sostinguda i la violència explícita de Tarantino. Curiositat per la pel·lícula coral, diàlegs extensos i espais tancats. Truman • Drama d’amistat i comiat amb Ricardo Darín i Javier Cámara (tots dos nominats). Retrat de l’amic lleial i pacient. L’Acadèmia de les muses • Joc entre documental i ficció: un professor teoritza sobre Dante, la masculinitat i el paper de les “muses”; aposta estètica amb ús de plans filtrats (parabrises, reflexos) i distàncies visuals. 45 anys (45 Years) • Matrimonis a punt de celebrar 45 anys quan una carta anuncia que han trobat, congelada, l’antiga núvia d’ell. La parella trontolla entre maduresa i gelosia. • Interpretacions de Charlotte Rampling i Tom Courtenay; debat sobre com estimen dones i homes, i un clímax final que divideix. Regreso a Howards End (Howards End) • James Ivory adapta E. M. Forster: drama victorià d’herències, classe i sentiments continguts. Emma Thompson, Anthony Hopkins, elegància i diàlegs de filigrana. O Brother, Where Art Thou? • Els germans Coen traslladen l’Odissea al sud profund: George Clooney, John Turturro, humor fi i banda sonora country icònica. • Escenes memorables: sirenas al riu, Ku Klux Klan, i el trio convertit en fenomen musical accidental. Idees clau que queden • L’art pot ser popular i inclusiu (Apropa Cultura, “Rhum”) o radicalment formal i inquietant (El fill de Saül). • Els clàssics (Ivory, Coen) envelleixen bé quan la posada en escena i el to són sòlids. • El record a Bowie travessa l’episodi com a fil emocional i cultural.

Veus Parròquia del 20/1/2016 — De Taizé a Bach: grans obres sacres, patronatge i el Magnificat - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 20/1/2016 — De Taizé a Bach: grans obres sacres, patronatge i el Magnificat

Introducció • Programa: Veus de la parròquia (espai "música i cants religiosos") del curs 2015-2016. • Obertura amb cants de Taizé ("Alleluia") que introdueixen el tema del dia: les grans obres sacres. Per què els clàssics van escriure música religiosa? • Context social i religiós: una societat més plenament religiosa que afavoria la creació d’obra sacra. • Patronatge i institucions: mecenatge de l’Església, reis i prínceps; molts músics treballaven a parròquies i catedrals. • Relació laboral i mobilitat: personalitats fortes i conflictes amb patrons que sovint provocaven canvis de plaça. • Exemple de Bach: vinculat a capelles i esglésies, amb una prolífica producció litúrgica. "va fer una cantata per cada diumenge de l'any" Focus en J. S. Bach • Johann Sebastian Bach (1685–1750): contemporani de Händel; organista, compositor i instrumentista. Amb ell, el barroc alemany arriba al cim. • Obres destacades: Concerts de Brandeburg, Missa en si menor, Passió segons Sant Mateu, entre d’altres. • Estil i tècnica: perfecció formal i gran capacitat d’improvisació. "en Bach trobem una perfecció tècnica i una capacitat d'improvisació com en poques persones" • Entorn familiar musical: nissaga amb prop de 120 músics; segona esposa Anna Magdalena; va tenir 16–17 fills, alguns també compositors. El Magnificat: context i escolta • El Magnificat és el cant evangèlic de Maria: lloa i agraeix a Déu, desgranant lluances i temes de humilitat i grandesa divina. • S’anuncia una interpretació dirigida per John Eliot Gardiner amb la Filharmònica de Berlín. • Es remarca que no és part de la missa sinó peça musical de concert (tal com ho presenta el programa). • A partir d’aquí, s’ofereix l’escolta extensa de l’obra fins al final de l’episodi. Moments i idees clau • Recorregut del curs: cant gregorià, litúrgia vernacle i spiritual/gospel abans d’arribar a les grans obres sacres. • Autors esmentats: Bach, Händel, Beethoven, Schubert. • Equip del programa: Lluís Segura (conductor), Inma Periques (convidada), excusa de Roger Poll, Carles Hernández (so). • Eix temàtic de l’episodi: patronatge, pràctica litúrgica i geni creatiu en les obres religioses clàssiques.

← Torna a tots els podcasts