Altres

Cinema sense condicions del 19/1/2016 — La juventud de Sorrentino, El hijo de Saúl i The Hateful Eight: Oscars, westerns i 70mm amb Morricone - episode art

19 de gen. del 2016

59'

Cinema sense condicions del 19/1/2016 — La juventud de Sorrentino, El hijo de Saúl i The Hateful Eight: Oscars, westerns i 70mm amb Morricone

Panorama de l’episodi Cinema sense condicions amb un menú complet: cinema d’autor italià, un tour de força hongarès sobre l’Holocaust, el western tancat de Tarantino, polèmica als Oscars i un documental històric català. • Els conductors obren amb un to distès i “italià” i entren ràpidament en tres eixos: Paolo Sorrentino (La juventud/Youth), El hijo de Saúl i The Hateful Eight de Tarantino. Sorrentino: La juventud (Youth) Què destaca • Film d’oda a la bellesa i el pas del temps, amb Michael Caine (compositor retirat) i Harvey Keitel. • Estil líric i poètic: narrativa visual per sobre del diàleg, salts metafòrics i introspecció. • Música central al relat: “Simple Songs” i una banda sonora que “t’embolcalla”. Recepció i comparacions • Continuïtat temàtica amb La grande bellezza, però alguns la troben més “snob” o sobrecarregada en diàlegs. • Reivindicació de primeres obres de Sorrentino: Le conseguenze dell’amore, Il Divo i This Must Be the Place (amb Sean Penn), pel seu ritme i economia de diàleg. El hijo de Saúl (László Nemes) Per què és singular • Escull una posada en escena radical: càmera enganxada al clatell del protagonista (eco dels germans Dardenne), fora de camp del terror i so omnipresent. • Sensació de pla seqüència continu i immersiu; comparat amb “Victoria” o “Russian Ark” pel repte formal, però amb un pes ètic i històric propi. Impacte • Film “necessari” sobre el Sonderkommando i l’Holocaust; possible favorita als Òscars i candidata a quedar en la història del cinema d’autor. No ho veureu, però us farà més mal: el terror s’insinua amb so i suggeriment, no amb imatge explícita. Oscars 2016: #OscarsSoWhite i omissions • Debat sobre la diversitat: Spike Lee anuncia boicot; broma incòmoda de Jamie Foxx amb Straight Outta Compton. • Omissions recurrents: Nightcrawler (Gyllenhaal) o el tracte ambigu a films com The Wolf of Wall Street. • Discussió meta: A qui importen els Oscars? Entre crítica, màrqueting i percepció pública. Documental: Sunyol, un crit valent • Presentació del treball de Francesc Escribano sobre Josep Sunyol (empresari, periodista, polític i president del Barça, afusellat pels franquistes). • Estrena especial i distribució esglaonada; possible emissió televisiva. The Hateful Eight (Tarantino) Premissa i gènere • Western d’alta muntanya, però sobretot intriga de cambra: vuit personatges tancats en una cabana durant una tempesta, ningú és qui sembla. • Comparació directa amb Diez negritos (Agatha Christie): cluedo amb identitats i motivacions en guerra. Estil Tarantino: reciclar per innovar • Fusió de gèneres (drama, comèdia negra, western) i espai únic a l’estil Reservoir Dogs. • Relectura d’arquetips (com a Inglourious Basterds o Django): el crític convertit en heroi, l’“odd couple” caça-recompenses/esclau, etc. Repartiment i personatges • Samuel L. Jackson signa un dels papers més potents; escenes-missatge que combinen monòleg cruel i música diegètica. • Jennifer Jason Leigh (nominada) brilla com a presonera ferotge; Bruce Dern rescatat en clau de “vell coronel” (Tarantino sovint recupera icones). Temes: violència, moral i el “dolent” protagonista • Debat sobre la banalitat del mal (eco Hannah Arendt) i la representació de la violència al cinema. • El públic modern empatitza amb l’antagonista (Sèries: The Sopranos, Breaking Bad, Dexter, The Fall; cinema: American Psycho, El clan). • Lectura moral tarantiniana: diferenciar entre qui “fa la seva feina” (bounty hunters) i els veritablement cruels (sense empatia ni miraments). Música: Ennio Morricone i ecos de The Thing • Partitura original de Morricone; Tarantino deixa d’“agafar cançons” per vestir-se de gala amb música composta per al film. • Peces reciclades (material descartat de l’Exorcista 2) recontextualitzades; neu, paranoia i Kurt Russell evoquen The Thing (Carpenter). El western: una mini-història guiada • Prehistòric (mut): The Great Train Robbery (Porter), impacte de llenguatge visual. • Clàssic: Stagecoach (Ford) fixa arquetips (heroi, dolent, interès amorós). • Modern: spaghetti western (Sergio Leone) i desidealització; Eastwood hi torna amb mala llet. • Postmodern: llibertat total i global (Corea: The Good, the Bad, the Weird). Tarantino hi juga amb total consciència d’autor. Experiència d’exhibició: 70mm i roadshow • Projecció en 70mm, Ultra Panavision 70 i format roadshow al Phenomena (Barcelona), amb obertura musical i intermedi. • Logística delicada (òptiques restaurades, enfoc exigent) però resultat espectacular de color, gra i amplitud. • Debat sobre la “fenomen experience”: comunitat que aplaudeix i celebra; risc de convertir-ho en circ vs. gaudi col·lectiu. Estructura i recursos • Film dividit en capítols amb veu en off després de l’intermedi que resumeix i reprèn el fil (trencament conscient de la narrativa). Valoració • Entre fans que la veuen com “quinta essència” i detractors que la troben menor, el consens a l’episodi: gran exercici d’estil i tensió en espai tancat, amb capes de lectura política i moral. Cites que marquen No ho veureu, però encara us farà més mal (sobre la posada en escena d’El hijo de Saúl) A qui li importen els Oscars? (debat sobre rellevància i narrativa mediàtica)

Smooth Jazz Club del 20/1/2016

Music Club Selecció Migdia del 20/1/2016

Music Club Mix Sessions del 19/1/2016

Cant Coral del 19/1/2016

M de Música del 19/1/2016

Cinema sense condicions del 19/1/2016 — La juventud de Sorrentino, El hijo de Saúl i The Hateful Eight: Oscars, westerns i 70mm amb Morricone

Smooth Jazz Club del 19/1/2016

Music Club Selecció Migdia del 19/1/2016

Music Club Mix Sessions del 18/1/2016

Just Blues del 18/1/2016

l'Audició del 18/1/2016

Smooth Jazz Club del 18/1/2016