Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 4/11/2015 — Del gregorià al català: litúrgia en llengua vernacle, de Vaticà II a avui, amb Bach, Taizé i Domènech Colts; futur i misses folklòriques - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 4/11/2015 — Del gregorià al català: litúrgia en llengua vernacle, de Vaticà II a avui, amb Bach, Taizé i Domènech Colts; futur i misses folklòriques

Resum de l'episodi Un recorregut clar i amè per la litúrgia en llengua vernacle: des dels antecedents populars fins a la reforma del Concili Vaticà II, la traducció dels cants del llatí al català, la creació de noves melodies (com les de Taizé) i les aportacions d’autors actuals (especialment Domènech Colts). Es completa amb exemples d’audició (gregorià, Bach i cants contemporanis) i una mirada al futur del cant litúrgic en català, més qualitatiu i espiritual, junt amb l’avanç d’un especial sobre misses folklòriques. Temes principals De preconcili a postconcili • Abans del Vaticà II, hi havia cants populars en català (p. ex. nadales), però fora de les parts nuclears de la missa. • Després del Concili (1962–1965), es tradueixen les parts de la missa del llatí al català i s’introdueixen noves melodies. Traduccions i noves composicions • Primer, traduccions dels cants llatins (mateixa música, text en català). • Després, creacions noves: Taizé (al·leluia en francès adaptada), himnes, salms i parts de missa per autors locals. Clàssics a la litúrgia • Grans compositors també al servei del culte: Johann Sebastian Bach amb l’himne de Divendres Sant “O testa la serada”. Autors catalans recents • Difusió d’obres d’ara a la litúrgia habitual: Soler Amigó, Xavier Morlans i sobretot Domènech Colts (canonja, director coral i autor d’un salteri complet per als cicles litúrgics A, B i C). Futur del cant litúrgic en català • Lluny del declivi: més qualitat musical i profunditat espiritual, amb organistes i equips que el sostenen. • Conviuran formats més especialitzats amb expressions populars i col·lectives. Avanç del proper programa • Especial de folk song espiritual: Missa Luba, Missa Criolla, Misa Campesina i espirituals negres. Peces escoltades i exemples • Fragments de l’ordinari de la missa (Kyrie, Sanctus, Agnus Dei) en cant gregorià i context de traducció al català. • “Pare Nostre” atribuït a Ritsky Korchakov (música d’autor, lletra en català). • Referència popular: melodia de Simon & Garfunkel (“The Sound of Silence”) usada en versions apòcrifes del Pare Nostre. • Bach: “O testa la serada” (hymnus de Divendres Sant), versió catalana cantada pels animadors de cants litúrgics de Montserrat. • Domènech Colts: “Amb quin goig us exalço, Senyor” (salms per diversos diumenges dels cicles A, B, C) i “Com la cèrbola”. • Bach: “Vos sou, Senyor, ma fortalesa” (peça de tancament). Idees clau i context Vernacularització: el Vaticà II obre la porta a l’ús de llengües vernacles en la litúrgia, facilitant la participació activa del poble. Patrimoni i renovació: conviuen el gregorià i la tradició amb noves creacions (Taizé, compositors locals) i adaptacions de grans clàssics. Vida parroquial: els organistes i equips de música mantenen viu el cant dominical; el repertori català és viu i en evolució. Popular vs. especialitzat: el futur apunta a una doble via: música d’alta qualitat i formats folklòrics o col·lectius que amplien la participació. Cites destacades “No penso que el cant litúrgic, precisament per ser ja en català i ser proper a nosaltres, tingui que desaparèixer.” “Serà un cant… de més qualitat… amb una qualitat espiritual cada vegada més intensa.”

M de Música del 3/11/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 3/11/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 3/11/2015 — Truman, La pastisseria a Tòquio, Villa Touma i les pioneres del cinema: d’Alice Guy-Blaché a Maya Deren - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 3/11/2015 — Truman, La pastisseria a Tòquio, Villa Touma i les pioneres del cinema: d’Alice Guy-Blaché a Maya Deren

Resum general de l’episodi "Cinema sense condicions." Episodi coral on el programa reflexiona sobre com consumim cinema avui (ràdio a la carta, tecnologia domèstica i immediatesa informativa) i encadena una tanda de recomanacions i crítiques amb especial atenció a quatre peces: Truman (Cesc Gay), La pastisseria a Tòquio (Naomi Kawase), Villa Touma (Suha Arraf) i Magical Girl (Carlos Vermut). La segona meitat es dedica a un bloc temàtic ambiciós: les dones pioneres del cinema, reivindicant Alice Guy-Blaché i Maya Deren, i situant altres noms clau com Lois Weber, Agnès Varda o Chantal Akerman. Temes principals Consum audiovisual i accés • Ràdio a la carta, podcast i blog del programa. • Tecnologia domèstica (projectors, 3D a casa) i llibertat de tria. • Immediatesa informativa vs. tria conscient (notícies resumides vs. ficció seleccionada). Filosofia del programa i mètode crític • Construir un fil conductor per gestionar la info (evitar la dispersió). • Aportació de mirades diverses (astrologia/astronomia, marxisme, psicoanàlisi, sofisme islàmic). • Declaració personal: el veganisme com a lent ètica per analitzar obres i realitat. Novetats de biblioteca i recomanacions • Lliurament de quatre títols recents i comentaris ràpids: Un viaje de 10 metros; Exodus: Dioses y Reyes; Nunca es demasiado tarde; Magical Girl. Crítiques destacades • Truman (Cesc Gay): amistat, contenció emocional i un gos com a catalitzador narratiu. • La pastisseria a Tòquio (Naomi Kawase): humanisme, cura i dignitat al marge. • Villa Touma (Suha Arraf): tradició, classe i religió en una família cristiana a Palestina. Bloc de "pioneres" del cinema • Reivindicació d’Alice Guy-Blaché com a inventora del cinema de ficció i del llenguatge cinematogràfic. • Maya Deren, clau del cinema experimental i d’avantguarda. • Contextualització d’altres figures: Lois Weber, Leni Riefenstahl (gran creadora però no pionera), Ana Mariscal, Agnès Varda, Chantal Akerman, Neus Ballús. Pel·lícules comentades Truman (Cesc Gay) El perquè de la força del film • Interpretacions magistrals de Ricardo Darín i Javier Cámara; química i veritat emocional. • Un retrat “masculí” de l’amistat i la vulnerabilitat: expressió a través de la mirada i el silenci. • El gos (Truman) com a motor dramàtic i metàfora d’aferrament i cura. Apunts estilístics i ecos cinèfils • Observació minuciosa de gestos i tempos (direcció que pauta amb finor cada detall). • Possible ressonància amb “L’eternitat i un dia” (Theo Angelopoulos) pel binomi home-gos i la introspecció vital. "La seva manera de transmetre és la mirada, la contenció, el silenci, les paraules curtes." Magical Girl (Carlos Vermut) Recomanació entusiasta i connexió amb “Diamond Flash”. Thriller psico-emocional enigmàtic de baix pressupost que aconsegueix una dimensió “magna”. "Una veritable bestiesa de pel·lícula… et quedes una mica sense respiració." La pastisseria a Tòquio (Naomi Kawase) Tres vides fràgils que s’enforteixen en trobada: una dona gran estigmatitzada per l’èpsia, un pastisser resignat i una adolescent tímida. Tendres rituals de feina ben feta (dolços amb pasta de mongeta) i humanisme discret que desafia jerarquies i patrons de dependència. Subtext de gènere: dones com a agents de cura i impuls vital en contextos adversos. Villa Touma (Suha Arraf) Família cristiana burgesa palestina que imposa un codi estrictament tradicional a una neboda retornada d’un internat. Xoc entre classe, religió i patriarcat; rerefons del territori ocupat i decadència material i moral. Mirada rigorosa i crítica sobre estructures que empresonen. Altres títols esmentats (selecció) Un viaje de 10 metros (Lasse Hallström): xoc de gastronomies i identitats. Exodus: Dioses y Reyes (Ridley Scott): recepció tèbia; es contraposa a la posterior “Marte”. Nunca es demasiado tarde (Uberto Pasolini): drama sobre soledat i sentit de vida. Recordatoris i comparacions: “The Artist”, “Una pistola en cada mano” (Cesc Gay), “L’eternitat i un dia”. Dones pioneres del cinema Alice Guy-Blaché: anterior fins i tot a Méliès en ficció narrativa; va desenvolupar el llenguatge cinematogràfic, el muntatge, la direcció d’actors i la producció executiva. "Ho va inventar tot" (en referència al llenguatge i als procediments narratius i productius). Lois Weber: primera dona a dirigir llargmetratges a Hollywood i a fer cinema social amb ambició formal (apuntada al programa com “Alice Weber”). Maya Deren: fundacional en el cinema experimental/avantguarda; treball coreogràfic per a càmera i col·laboracions artístiques (p. ex. amb Duchamp). Agnès Varda: “l’àvia de la Nouvelle Vague”; docu-assaig i hibridacions (Les glaneurs et la glaneuse) que dialoguen amb la docu-ficció. Chantal Akerman: feminisme i forma radicals; una veu central de la modernitat cinematogràfica. Ana Mariscal: actriu i directora espanyola en un context hostil per a l’autoria femenina. Neus Ballús: línia contemporània d’hibridació realitat/ficció (La plaga). Contextualització crítica: Leni Riefenstahl com a gran innovadora de posada en escena i muntatge per a la propaganda, però no “pionera” en el sentit d’inventora del llenguatge. Idees clau i cites Tria conscient vs. immediatesa: privilegiar el visionat curat enfront del flux informatiu constant. Metodologia personal: adoptar una ideologia/fil conductor (fins i tot ètico-dietari com el veganisme) per ordenar l’excés d’inputs. Mirada humanista: films que mostren dignitat i cura en la quotidianitat senzilla. "Parlem d’allò que veiem… i cada vegada tenim un bagatge més ample." Proper episodi Avanç: “Cinema i migracions”.

← Torna a tots els podcasts