Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 7/10/2015 — Cant gregorià: orígens, notació i solfeig; difusió europea amb Carlemany, depuració a Trento i futur litúrgic-cultural - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 7/10/2015 — Cant gregorià: orígens, notació i solfeig; difusió europea amb Carlemany, depuració a Trento i futur litúrgic-cultural

Introducció i context del programa • El programa “Veus de la parròquia” inaugura una temporada dedicada a la música i el cant religiosos. • Conduït per Lluís Segura i Imma Periques, amb l’expert convidat Ramon Muragas per parlar del cant gregorià. Què és el cant gregorià? • Definició: cant oficial de l’Església Catòlica, en llatí, nascut com a repertori escrit a finals del segle IX i inicis del X. • Denominació: es diu “gregorià” en honor a sant Gregori Magne (reorganitzador de la litúrgia romana), tot i que ell no en fou el compositor. • Llengua: el llatí és part essencial del repertori i pot dificultar-ne la comprensió a qui no el domina. “El cant gregorià és el cant oficial de l’Església Catòlica.” Notació musical i naixement del solfeig De la memòria oral als neumes i el tetragrama • El gregorià impulsa la invenció de l’escriptura musical: dels primers neumes a les línies fins al tetragrama. • Gràcies a aquesta notació, s’obre la porta a la composició occidental (sacra i profana), més enllà dels monestirs. L’himne “Ut queant laxis” i el nom de les notes • L’himne medieval “Ut queant laxis” serveix per fixar les síl·labes Ut–Re–Mi–Fa–Sol–La. El Si s’afegeix posteriorment (S de “Sancte” + I de “Ioannes”). • Escolta i comentari didàctic de l’himne per il·lustrar la solmització i l’ascens melòdic de cada vers. “El cant gregorià és l’origen de la música occidental.” Difusió pel continent i unificació litúrgica • Carlemany promou la litúrgia romana a tot l’imperi per mandat papal, fet que facilita la difusió del gregorià. • Conseqüència: desaparició progressiva d’altres ritus i cants (p. ex. gàl·lic i visigòtic). Les formes litúrgiques: Missa i Ofici • Nucli antic (segles IX–XI): introit, gradual, al·leluia/tracte, ofertori i comunió. • Segona floració (des de segle XI): Kyrie, Gloria, Sanctus, Agnus Dei i seqüències, d’estil diferenciat però encara dins l’ús eclesial. • Escolta del gradual “Christus factus est” (solemnitat i monodia característica). El Concili de Trento i la depuració del repertori • Davant la proliferació de composicions, Trento (s. XVI) racionalitza el corpus: - Manté l’ordinari de la Missa. - Redueix dràsticament les seqüències a cinc. - Suprimeix peces de qualitat insuficient. • Resultat: un repertori depurat que ha arribat fins avui. Veus femenines i pràctica coral • El gregorià es canta tant en monestirs d’homes com de dones; també en assemblea mixta (homes, dones i infants) sense impediments. Peces emblemàtiques escoltades • “Ut queant laxis” (solmització, solfeig medieval). • Gradual “Christus factus est” (solemnitat del repertori). • “Ubi caritas” (popular, d’ús ampliat més enllà del Dijous Sant; també en versions vernacles, com “On hi ha caritat i amor”). Present i futur del gregorià • Avui, el llatí ha estat substituït per llengües vernacles a la litúrgia ordinària; el gregorià té menys presència celebrativa. • Futur probable: perviurà com a patrimoni històric i cultural, sobretot en concerts i enregistraments, i en alguns focus parroquials o corals especialitzats. • Analogies: com amb Bach, obres nascudes per al culte que avui es programen en concert. “Difícilment tindrà la importància que tenia... però sempre serà el cant que ha donat origen a la música occidental.” Idees clau • El gregorià és clau per a la naixença de la notació musical i del solfeig a Occident. • Va esdevenir hegemònic per la unificació litúrgica sota Roma i Carlemany. • El repertori actual és fruit d’un nucli antic i una segona floració, depurat per Trento. • El seu valor perdurable és històric, estètic i formatiu, encara que l’ús litúrgic sigui minoritari avui.

M de Música del 6/10/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 6/10/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 6/10/2015 — Regressió d’Amenábar, Anacleto i Inside Out; Los Héroes del Mal i homenatge a Omar Sharif - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 6/10/2015 — Regressió d’Amenábar, Anacleto i Inside Out; Los Héroes del Mal i homenatge a Omar Sharif

Panorama general Podcast de “Cinema sense condicions” centrat en cinc eixos: Regressió (Amenábar), Anacleto: Agente Secreto, Inside Out (Pixar), Los Héroes del Mal i un ampli homenatge a Omar Sharif. Conversa viva i crítica, amb comparacions, context històric i aportacions de la comunitat. "No és una gran pel·lícula, vaja" — sobre Regressió Regressió (Alejandro Amenábar): mal, conspiració i psiquiatria Idea clau: La cinta explora la possible existència de Satán i el mal com a contrapès del bé, amb l’eco de Roman Polanski (La llavor del diable) i Àlex de la Iglesia (El dia de la Bèstia). Lectura dual: • Conxorxes i sectes com a motor del mal. • La desestabilització mental i la mirada de la psicologia/psiquiatria com a explicació alternativa. Valoració: Interessant pel plantejament temàtic, però amb mancances notables de guió i interpretació. Apunt conceptual: El mal no per confrontar el bé, sinó per “donar-li raonaments” — una distinció que vertebra la lectura moral del film. Referències creuades Roman Polanski, Àlex de la Iglesia i altres visions cinematogràfiques de l’ocult. Anacleto: Agente Secreto (J. Ruiz Caldera): comèdia d’acció efectiva Guió: Sòlid i tancat, ple de gags que retornen (p. ex. l’al·lèrgia als cacauets que tanca l’arc). Direcció i ritme: Obertura visual potent (fugida al desert amb cotxe vermell), to d’esperpent que combina acció i humor “de la casa”. Interpretacions: Imanol Arias i Quim Gutiérrez, tàndem amb química; Alexandra Jiménez destaca en un paper de múltiples registres. Diagnòstic: Comèdia d’acció espanyola divertida i ben acabada; recomanable. Inside Out (Pixar, Pete Docter): el valor de la tristesa Concepte: Personificació d’emocions (alegria, tristesa, por, ràbia, fàstic) en una central de control tipus computadora/biblioteca de memòries. Eix temàtic: • Relació Alegria–Tristesa com a cor emocional. • Adolescència i reubicació vital (trasllat de Minnesota a San Francisco). Missatge: La tristesa és necessària i pot ser generadora d’esperit, innovació i maduresa. Apunts visuals: Tren del pensament, arxius de memòria per colors, illes de la personalitat. "La tristesa acaba sent generadora d’esperit i d’innovació... junt amb la joia" Los Héroes del Mal (Zoe Berriatúa): adolescència i violència Tò i influències: Contundent, incòmoda; ecos de La taronja mecànica (Kubrick), Alphaville i Haneke. Música simfònica com a contrapunt de la violència. Trama: Tres adolescents “raritos” assetjats formen una coalició per venjar-se; deriva moral i emocional sense treva. Producció: Impuls de la productora d’Àlex de la Iglesia; fotografia, guió i personatges molt cohesionats. Interpretacions: Jorge Clemente, Emilio Palacios, Beatriz Medina (impecables) i cameo de Macarena Gómez. Conclusió: Molt recomanable, malgrat haver passat massa desapercebuda. Homenatge a Omar Sharif: èpica, romanticisme i carisma Dues fites amb David Lean • Lawrence d’Aràbia (1962): èpica desèrtica; dinamisme entre el personatge de Sharif i Lawrence (Peter O’Toole), amb una admiració profunda que frega l’enamorament en sentit ampli. • Doctor Zhivago (1965): drama romàntic i històric; humanisme i tendresa del personatge enmig de la Revolució Russa. Altres papers i curiositats • Monsieur Ibrahim i les flors del Coran (2003): saviesa quotidiana, ponts culturals amb mirada tendra i acollidora. • Che (1969): Sharif com a Che Guevara, amb Jack Palance com a Fidel Castro. • Cameos: Top Secret, La Pantera Rosa torna a atacar; coprotagonista a La isla misteriosa (Bardem). Lectures crítiques i comunitat Comparatives: S’ha dit “el Max von Sydow oriental”, però es ressalta la calidesa de Sharif vs. la duresa habitual de von Sydow. Veu de l’audiència: Preferències repartides entre Lawrence d’Aràbia i Doctor Zhivago; reconeixement ampli a la seva trajectòria. In memoriam: Mort el maig del 2015 (83 anys), amb Alzheimer. Tancament i avanç Avanç: Tema de la setmana vinent a càrrec de Joan Morros: Irlanda, l’IRA i el cinema. Incidència tècnica: Alba no ha pogut entrar; queda pendent el reportatge de veus a la sortida d’Everest.

← Torna a tots els podcasts