Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12230episodis
Veus Parròquia del 30/9/2015 — Del discurs del Papa Francesc a l’ONU a la pobresa energètica: capitalisme, crisi climàtica, reciclatge i gestió pública - episode art
Veus Parròquia
27'

Veus Parròquia del 30/9/2015 — Del discurs del Papa Francesc a l’ONU a la pobresa energètica: capitalisme, crisi climàtica, reciclatge i gestió pública

Resum general En aquest episodi, el programa aborda, amb una mirada crítica i social, quatre blocs principals: la visita del Papa Francesc a Cuba i als EUA i el seu discurs a l’ONU sobre justícia social, la crisi climàtica i les crides a l’acció, la promoció del reciclatge i la cultura de la reparació, i la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya, tot connectant-ho amb la gestió de la despesa pública i la necessitat de millorar salaris, educació i qualitat democràtica. Temes principals Papa Francesc i justícia social: crítica al capitalisme salvatge, exigència de repartiment de la riquesa i de posar la persona al centre de les polítiques. Crisi climàtica i ecologia integral: alerta per l’escalfament global, contaminació i riscos compartits per rics i pobres; crida a polítiques climàtiques ambicioses. Reciclatge i reparació: nova norma a Espanya que obliga a incorporar un 3% de material reciclat en electrodomèstics; potencial del tercer sector i beneficis ambientals. Pobresa energètica i desnonaments: record de l’aprovació de la llei catalana per frenar talls i desnonaments i crítica a la seva suspensió pel Tribunal Constitucional. Gestió pública i transparència: qüestionament de projectes deficitaris (AVE, autopistes radials, projecte Castor) i del traspàs de costos a la ciutadania. Salaris, cost de la vida i educació: comparativa amb Europa; defensa d’una educació de qualitat i d’un vot informat. Punts destacats • El Papa denuncia que l’economia global beneficia una minoria, mentre la pobresa creix, fins i tot entre qui té feina. • Es critica l’explotació laboral en cadenes de producció deslocalitzades (exemple: fast fashion), i es reivindica la responsabilitat empresarial i del consum. • Es subratlla la necessitat d’aturar l’emergència climàtica i d’impulsar reciclatge i reparació per reduir extraccions, emissions i residus. • Es defensa l’accés a subministraments bàsics com a condició de dignitat i es reivindica el paper dels ajuntaments quan altres administracions no hi arriben. • Es demana transparència pressupostària i inversions realment socials i rendibles per a la ciutadania. “Senyors, això no funciona.” “El món se’n va a l’abisme” si no s’atura el capitalisme salvatge i es corregeixen les desigualtats. Conceptes clau Doctrina social de l’Església: marc ètic per a justícia social i bé comú. Capitalisme salvatge: dinàmica econòmica que prioritza el benefici per sobre de drets i dignitat. Tercer sector: actors clau en reciclatge, inserció laboral i formació. Obsolescència i reparabilitat: cal allargar la vida útil dels productes per reduir residus i CO₂. Conclusions i propostes Recentrar polítiques en les persones: lluita contra la desigualtat, accés bàsic garantit i treball digne. Acció climàtica i circularitat: impulsar reciclatge, reparació i economia circular per reduir emissions i impacte ambiental. Gestió pública responsable: prioritzar inversions útils i transparents, evitar socialització de pèrdues privades. Educació i vot crític: enfortir la capacitat crítica i l’accés a informació per millorar la qualitat democràtica. Al tancament, s’anuncia que el pròxim programa tractarà en profunditat el tema dels refugiats, amb crida a la col·laboració amb Justícia i Pau i Sant Just Solidari.

M de Música del 29/9/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 29/9/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 29/9/2015 — Del Festival de San Sebastián a Taxi Teherán: El Clan, Hijo de Saúl i el debat sobre Irrational Man de Woody Allen - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 29/9/2015 — Del Festival de San Sebastián a Taxi Teherán: El Clan, Hijo de Saúl i el debat sobre Irrational Man de Woody Allen

Panorama general del programa • Presentació del programa amb to bilingüe (català/castellà) i convidat internacional: Robert Aranowski (Polònia). • Estructura en dues parts: - Primera: cròniques i recomanacions del Festival de San Sebastián. - Segona: debat de la pel·lícula del mes, Irrational Man de Woody Allen. • Aclariment d’estrenes: Truman s’endarrereix; es comenta el rebombori amb Amenábar i les primeres impressions. "Como el cine, nada." Defensa contundent de l’experiència en sala: silenci, foscor i pantalla gran com a part essencial de l’obra. 1) San Sebastián: highlights, recomanacions i context El Clan (Pablo Trapero) – Recomanació destacada • Basada en fets reals de l’Argentina dels 80: segrestos a famílies riques amb final tràgic. • Contrast formal potent: música viva i rock d’època vs. l’horror domèstic del captiveri. • Reconeixement a Pablo Trapero i trajectòria (Mundo Grúa, Carancho, Elefante Blanco). Hijo de Saúl (László Nemes) – La mirada a l’Holocaust • Ambientada a Auschwitz: un membre del Sonderkommando creu reconèixer el seu fill i vol evitar la seva cremació. • Elecció de posada en escena immersiva: càmera enganxada al protagonista, camp curt i el món desfocat al voltant. • Recorregut festivals (Cannes, premis) i recomanació ferma d’estrena. Cinema polonès i recomanacions • Referències a Andrzej Wajda (Katyn) i Pawel Pawlikowski (Ida). • Novetats locals: Karbala (bèl·lic, Irak 2004). • Projecte de Robert: portal novela.pl per difondre cinema i sèries espanyoles/latinoamericanes a Polònia. • Recomanacions espanyoles: La isla mínima (estrena a PL), Magical Girl (seleccionada per crítics polonesos), Anacleto (divertiment ben resolt). Defensa de la sala de cinema • Argumentari sobre la pèrdua d’immersió en pantalles petites. • Exemple paradigmàtic: Lawrence of Arabia i el cinema en 70 mm; també Star Wars. • Anècdota emotiva: parella gran que viatja pel món a través del cinema. 2) Focus: Taxi Teherán (Jafar Panahi) Context del cinema iranià • Recordatori de grans noms: Abbas Kiarostami, Asghar Farhadi (Una separación). • Premi recent: Oso de Oro a Berlín per Taxi. Panahi: biografia, censura i resistència • Detencions (2009-2010), retirada de passaport i inhabilitació per filmar i viatjar. • Suport internacional de cineastes (Redford, Scorsese, Spielberg, Dardenne, Stone, etc.). • Gest simbòlic a Cannes: cadira buida. "Al igual que los artistas de todo el mundo, también los cineastas iraníes deberían ser reconocidos y no censurados, reprimidos y encarcelados." Rodar sense permís: cinema clandestí • Precedent: This Is Not a Film enviada en un pen dins d’un pastís. • A Taxi, sense crèdits per protegir l’equip; nota final d’agraïment del director. Què explica Taxi • Format de fals documental: Panahi condueix un taxi i conversa amb passatgers; retrat coral de Teheran. • To: humà i juganer, però amb aristes dramàtiques; final irònic/cínic amb lectura política. • Vincle estilístic amb Kiarostami: cinema de la necessitat, càmera com a eina de resistència cultural. • Recomanació d’estrena: peça imprescindible per entendre l’Iran contemporani. 3) Altres temes El somni català (Josep Maria Forn) i TV3 – Companys • Cine de subsistència: muntatge d’arxiu i obres prèvies per traçar el relat històric (del s. XIX a avui). • Reivindicació d’autors catalans contemporanis: Carlos Marqués-Marcet (10.000 km) en un telefilm sobre Companys amb gran direcció i interpretacions. 4) Debat: Irrational Man (Woody Allen) Recepció del públic i música com a leitmotiv • Vox pop a la sortida: bona acollida general, però alguns retrets a la repetició musical. • La peça musical s’usa com a tema conductor del personatge (Joaquin Phoenix) i anticipa el to moral del relat. Guió i punt d’inflexió • Mitja pel·lícula per perfilar el professor: ritme lent i classes poc suggeridores. • El gir arriba amb una conversa escoltada en un bar: s’activa el thriller moral i la intriga. Temes i referents • Dilema de Dostoiévski (Crim i càstig), tradició Allen: Delitos y Faltas, Match Point. • Comparacions amb Buñuel pel tipus de resolució final; influències franceses (debat): Claude Chabrol i la geometria moral. • Lectura formal: narrativa teatral, talls que prioritzen idees sobre versemblança; paral·lel amb Alain Resnais (Amar, beber y cantar). Valoració crítica • Punts febles: excés de veu en off (redundant), humor escàs, perfil subratllat del protagonista, to irregular. • Punts forts: fotografia notable, Joaquin Phoenix eleva el conjunt, alguns detalls de posada en escena. • Conclusió: obra menor de Woody Allen, interessant per temes i recursos, però lluny de les seves millors. 5) Cloenda • Recomanació: veure Taxi Teherán i seguir les estrenes de Truman i El Clan. • Avanç del proper programa: especial Omar Sharif. • Agraïment a Robert Aranowski i recordatori del seu portal: novela.pl.

Just Blues del 28/9/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 28/9/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)