
Smooth Jazz Club del 1/10/2015
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Resum general En aquest episodi, el programa aborda, amb una mirada crítica i social, quatre blocs principals: la visita del Papa Francesc a Cuba i als EUA i el seu discurs a l’ONU sobre justícia social, la crisi climàtica i les crides a l’acció, la promoció del reciclatge i la cultura de la reparació, i la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya, tot connectant-ho amb la gestió de la despesa pública i la necessitat de millorar salaris, educació i qualitat democràtica. Temes principals Papa Francesc i justícia social: crítica al capitalisme salvatge, exigència de repartiment de la riquesa i de posar la persona al centre de les polítiques. Crisi climàtica i ecologia integral: alerta per l’escalfament global, contaminació i riscos compartits per rics i pobres; crida a polítiques climàtiques ambicioses. Reciclatge i reparació: nova norma a Espanya que obliga a incorporar un 3% de material reciclat en electrodomèstics; potencial del tercer sector i beneficis ambientals. Pobresa energètica i desnonaments: record de l’aprovació de la llei catalana per frenar talls i desnonaments i crítica a la seva suspensió pel Tribunal Constitucional. Gestió pública i transparència: qüestionament de projectes deficitaris (AVE, autopistes radials, projecte Castor) i del traspàs de costos a la ciutadania. Salaris, cost de la vida i educació: comparativa amb Europa; defensa d’una educació de qualitat i d’un vot informat. Punts destacats • El Papa denuncia que l’economia global beneficia una minoria, mentre la pobresa creix, fins i tot entre qui té feina. • Es critica l’explotació laboral en cadenes de producció deslocalitzades (exemple: fast fashion), i es reivindica la responsabilitat empresarial i del consum. • Es subratlla la necessitat d’aturar l’emergència climàtica i d’impulsar reciclatge i reparació per reduir extraccions, emissions i residus. • Es defensa l’accés a subministraments bàsics com a condició de dignitat i es reivindica el paper dels ajuntaments quan altres administracions no hi arriben. • Es demana transparència pressupostària i inversions realment socials i rendibles per a la ciutadania. “Senyors, això no funciona.” “El món se’n va a l’abisme” si no s’atura el capitalisme salvatge i es corregeixen les desigualtats. Conceptes clau Doctrina social de l’Església: marc ètic per a justícia social i bé comú. Capitalisme salvatge: dinàmica econòmica que prioritza el benefici per sobre de drets i dignitat. Tercer sector: actors clau en reciclatge, inserció laboral i formació. Obsolescència i reparabilitat: cal allargar la vida útil dels productes per reduir residus i CO₂. Conclusions i propostes Recentrar polítiques en les persones: lluita contra la desigualtat, accés bàsic garantit i treball digne. Acció climàtica i circularitat: impulsar reciclatge, reparació i economia circular per reduir emissions i impacte ambiental. Gestió pública responsable: prioritzar inversions útils i transparents, evitar socialització de pèrdues privades. Educació i vot crític: enfortir la capacitat crítica i l’accés a informació per millorar la qualitat democràtica. Al tancament, s’anuncia que el pròxim programa tractarà en profunditat el tema dels refugiats, amb crida a la col·laboració amb Justícia i Pau i Sant Just Solidari.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Panorama general del programa • Presentació del programa amb to bilingüe (català/castellà) i convidat internacional: Robert Aranowski (Polònia). • Estructura en dues parts: - Primera: cròniques i recomanacions del Festival de San Sebastián. - Segona: debat de la pel·lícula del mes, Irrational Man de Woody Allen. • Aclariment d’estrenes: Truman s’endarrereix; es comenta el rebombori amb Amenábar i les primeres impressions. "Como el cine, nada." Defensa contundent de l’experiència en sala: silenci, foscor i pantalla gran com a part essencial de l’obra. 1) San Sebastián: highlights, recomanacions i context El Clan (Pablo Trapero) – Recomanació destacada • Basada en fets reals de l’Argentina dels 80: segrestos a famílies riques amb final tràgic. • Contrast formal potent: música viva i rock d’època vs. l’horror domèstic del captiveri. • Reconeixement a Pablo Trapero i trajectòria (Mundo Grúa, Carancho, Elefante Blanco). Hijo de Saúl (László Nemes) – La mirada a l’Holocaust • Ambientada a Auschwitz: un membre del Sonderkommando creu reconèixer el seu fill i vol evitar la seva cremació. • Elecció de posada en escena immersiva: càmera enganxada al protagonista, camp curt i el món desfocat al voltant. • Recorregut festivals (Cannes, premis) i recomanació ferma d’estrena. Cinema polonès i recomanacions • Referències a Andrzej Wajda (Katyn) i Pawel Pawlikowski (Ida). • Novetats locals: Karbala (bèl·lic, Irak 2004). • Projecte de Robert: portal novela.pl per difondre cinema i sèries espanyoles/latinoamericanes a Polònia. • Recomanacions espanyoles: La isla mínima (estrena a PL), Magical Girl (seleccionada per crítics polonesos), Anacleto (divertiment ben resolt). Defensa de la sala de cinema • Argumentari sobre la pèrdua d’immersió en pantalles petites. • Exemple paradigmàtic: Lawrence of Arabia i el cinema en 70 mm; també Star Wars. • Anècdota emotiva: parella gran que viatja pel món a través del cinema. 2) Focus: Taxi Teherán (Jafar Panahi) Context del cinema iranià • Recordatori de grans noms: Abbas Kiarostami, Asghar Farhadi (Una separación). • Premi recent: Oso de Oro a Berlín per Taxi. Panahi: biografia, censura i resistència • Detencions (2009-2010), retirada de passaport i inhabilitació per filmar i viatjar. • Suport internacional de cineastes (Redford, Scorsese, Spielberg, Dardenne, Stone, etc.). • Gest simbòlic a Cannes: cadira buida. "Al igual que los artistas de todo el mundo, también los cineastas iraníes deberían ser reconocidos y no censurados, reprimidos y encarcelados." Rodar sense permís: cinema clandestí • Precedent: This Is Not a Film enviada en un pen dins d’un pastís. • A Taxi, sense crèdits per protegir l’equip; nota final d’agraïment del director. Què explica Taxi • Format de fals documental: Panahi condueix un taxi i conversa amb passatgers; retrat coral de Teheran. • To: humà i juganer, però amb aristes dramàtiques; final irònic/cínic amb lectura política. • Vincle estilístic amb Kiarostami: cinema de la necessitat, càmera com a eina de resistència cultural. • Recomanació d’estrena: peça imprescindible per entendre l’Iran contemporani. 3) Altres temes El somni català (Josep Maria Forn) i TV3 – Companys • Cine de subsistència: muntatge d’arxiu i obres prèvies per traçar el relat històric (del s. XIX a avui). • Reivindicació d’autors catalans contemporanis: Carlos Marqués-Marcet (10.000 km) en un telefilm sobre Companys amb gran direcció i interpretacions. 4) Debat: Irrational Man (Woody Allen) Recepció del públic i música com a leitmotiv • Vox pop a la sortida: bona acollida general, però alguns retrets a la repetició musical. • La peça musical s’usa com a tema conductor del personatge (Joaquin Phoenix) i anticipa el to moral del relat. Guió i punt d’inflexió • Mitja pel·lícula per perfilar el professor: ritme lent i classes poc suggeridores. • El gir arriba amb una conversa escoltada en un bar: s’activa el thriller moral i la intriga. Temes i referents • Dilema de Dostoiévski (Crim i càstig), tradició Allen: Delitos y Faltas, Match Point. • Comparacions amb Buñuel pel tipus de resolució final; influències franceses (debat): Claude Chabrol i la geometria moral. • Lectura formal: narrativa teatral, talls que prioritzen idees sobre versemblança; paral·lel amb Alain Resnais (Amar, beber y cantar). Valoració crítica • Punts febles: excés de veu en off (redundant), humor escàs, perfil subratllat del protagonista, to irregular. • Punts forts: fotografia notable, Joaquin Phoenix eleva el conjunt, alguns detalls de posada en escena. • Conclusió: obra menor de Woody Allen, interessant per temes i recursos, però lluny de les seves millors. 5) Cloenda • Recomanació: veure Taxi Teherán i seguir les estrenes de Truman i El Clan. • Avanç del proper programa: especial Omar Sharif. • Agraïment a Robert Aranowski i recordatori del seu portal: novela.pl.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)