Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12232episodis
Veus Parròquia del 17/6/2015 — Fe i solidaritat a Sant Just: Evangeli de la tempesta, Càritas i la renda, Ordo Virtutum, Laicat XXI i pregàries d’estiu - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 17/6/2015 — Fe i solidaritat a Sant Just: Evangeli de la tempesta, Càritas i la renda, Ordo Virtutum, Laicat XXI i pregàries d’estiu

Resum general Aquest episodi de "Veus de la parròquia" combina reflexió bíblica, actualitat eclesial i compromís social. Després de la lectura de l’Evangeli (Jesús calma la tempesta), s’anuncien activitats locals i nacionals, i es dedica un bloc extens a Càritas, amb l’editorial de mossèn Anton Roca i les dades del director Joan Torrents, culminant amb la crida a marcar les caselles de l’IRPF per a l’Església i finalitats socials. El programa es completa amb un comentari bíblic sobre la llavor i el gra de mostassa, una glossa emotiva sobre inclusió a la primera comunió, i pregàries d’estiu per viure el descans amb sentit i solidaritat. Temes principals Evangeli (Mc 4,35-41): Jesús calma la tempesta i interpel·la la fe dels deixebles. Notícies d’Església: Pastoral de la Salut, vetllada "Ordo Virtutum" (Hildegard von Bingen), Laicat XXI a Poblet i Setmana Catequètica. Fe i actualitat – Càritas: espiritualitat del servei, diagnosi de pobresa i exclusió, i crida a la col·laboració (marcar la "creueta"). Comentari bíblic: la paciència i la confiança en el creixement silenciós del Regne (llavor i mostassa). Glossa pastoral: inclusió i bellesa de la primera comunió d’un infant amb discapacitat. Pregàries d’estiu: vacances amb sentit, ser instruments de pau i gratitud per les meravelles quotidianes. Evangeli del dia (Marc 4,35-41) Escena central: Jesús domina el vent i el mar davant la por dels deixebles. Missatge clau: la fe enmig de l’adversitat i la confiança en el Senyor. Cites destacades: "Calla i estigues quieta." "Per què sou tan porugs? Encara no teniu fe?" Notícies d’Església Pastoral de la Salut Visita de mossèn Joaquim Rius a la residència Vitàlia per a l’onció dels malalts. Cultura i espiritualitat Representació d’"Ordo Virtutum" (Hildegard von Bingen) a la parròquia: vetllada artística amb entrada assequible. Laicat XXI – Poblet Gran trobada del laïcat català a Poblet (2-3 d’octubre de 2015): • Eixos: laics a l’Església, cristians en el món, espiritualitat laïcal. • Format: tallers, conferències, taules d’experiència. Setmana Catequètica (juliol 2015) Al Seminari Conciliar de Barcelona (6-10 de juliol, tarda): iniciació i aprofundiment en pastoral juvenil. Fe i actualitat: Càritas i la renda Editorial de mossèn Anton Roca Lloança de la tasca dels voluntaris i crida a una espiritualitat sòlida que sostingui el compromís social. Complementarietat entre vida espiritual i justícia social. Diagnosi de vulnerabilitats: famílies sense suport, atur juvenil, pobresa infantil, feminització de la pobresa, situació dels ancians, violència domèstica, i immigració (especialment persones sense papers). Pregunta que ho vertebra tot: "Què fas amb el teu germà?" Informe i dades de Càritas (Joan Torrents) Increment notable de persones i famílies ateses. Persistència del risc d’exclusió malgrat signes de recuperació econòmica. Valor de les xarxes familiars i del tercer sector; potenciar les capacitats de les persones ateses. Recursos 2014: 2,1 M€ destinats a acció social a la diòcesi; imprescindible el suport de voluntaris, socis i donants. Crida a l’acció Marcar les dues caselles de la declaració de la renda (Església i finalitats socials) no suposa cost addicional i multiplica l’impacte social. Invitació a fer-se soci/donant de Càritas. Comentari bíblic (P. Ignasi Ricard) La llavor que creix sola i el gra de mostassa El Regne creix silenciosament i sobiranament per l’acció de Déu; no cal defallir quan el fruit no és visible immediatament. Contrast entre la petitesa inicial i l’esplendor final: la Paraula genera un creixement sorprenent. Actituds: espera confiada, conrear la interioritat i la fe profunda. Glossa pastoral: “A la taula de Jesús” (P. Enric Puig Jofré) Primera comunió d’en Miquel (9 anys, discapacitat intel·lectual greu): celebració inclusiva i plena d’emoció compartida. Valors destacats: • Preparació catequètica dedicada i adaptada. • Participació de l’assemblea amb llenguatge gestual. • Testimoni de la família: amor, paciència i perseverança. Pregària dels pares (fragment): "Pare, passes per les nostres vides una vegada i una altra... convida’ns a seure a taula amb Jesús." Pregàries d’estiu Vacances i descans amb sentit Viure les vacances amb agraïment, solidaritat i espais per a lectura i pregària. Ser instruments de pau Construir pau amb solidaritat, compromís i temps per als altres. Meravelles de cada dia Gratitud per la natura, el pas de les estacions i el do de la vida; demanar el do de valorar i estimar. Cloenda Agraïment als oients, tancament de temporada i informació de reemissió. Reconeixement als locutors i l’equip tècnic.

M de Música del 16/6/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 16/6/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 16/6/2015 — Cinema i teatre sense condicions: "Requisitos para ser una persona normal", "Hablar", "Viaje a Sils Maria" i el joc d’adaptar entre escenaris i pantalles - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 16/6/2015 — Cinema i teatre sense condicions: "Requisitos para ser una persona normal", "Hablar", "Viaje a Sils Maria" i el joc d’adaptar entre escenaris i pantalles

Panorama general Programa dedicat a la cruïlla entre cinema i teatre: crítiques de novetats, un debat viu sobre diferències de llenguatge, i un recorregut per adaptacions en ambdós sentits. El to combina passió cinèfila, ofici teatral i mirada crítica sobre la forma i el fons. "És la cultura el que compta." "En hablar también te das cuenta de que no hay nadie normal. Entonces, ¿cuáles son los requisitos?" Part 1 — Novetats i crítiques "Requisitos para ser una persona normal" (Leticia Dolera) • Gran elogio unànime: òpera prima "rodona", tendra, enginyosa i original, mereixedora dels premis de Màlaga (guió novell, fotografia, muntatge). • Actuacions: Leticia Dolera, "Sílvia Munn" (mare), Manuel "Gurke" i el germà amb síndrome de Down. • Estil visual: adreces a càmera, jocs gràfics amb rètols, to de comèdia indie que evita clixés. • Missatge: oda a la diferència i a ser fidel a un mateix; qüestiona els tòpics socials sobre la normalitat. "És simple i plenament rodona... romàntica sense ser cursi... tot funciona." "Jo la proposaria com la comèdia espanyola de l'any." "Hablar" (Joaquín Oristrell) • Proesa formal: pla seqüència únic d’uns 90 minuts (quatre preses totals), parent de "La soga" de Hitchcock. • Fortaleses: energia, emoció en temps real, repartiment coral d’alt nivell. • Límits: parts improvisades desiguals; menys elaboració de guió que a "Requisitos". • Lectura temàtica: precarietat laboral, arbitrarietats, lleialtats familiars i, al clímax, defensa del teatre i la paraula. • Debat "película de premi" vs. "pel·lícula bona": - "Requisitos": més meticulosa i equilibrada; tanca bé en durada i to. - "Hablar": governada pel talent i el risc, pot ser menys de premi però molt per gaudir. "Viaje a Sils Maria" (Assayas) • Meta-teatre: assaigs, relleu generacional i mirall entre vida i escenari. • Binoche vs. Kristen Stewart: discussió sobre carisma i paper més agraït; Stewart guardonada amb el César. • Temes: envelliment, caducitat, experiència vs. moment, identitat de l’actriu davant el paper que abans la feia triomfar i ara passa a altres mans. "Far from the Madding Crowd" (T. Vinterberg) • Adaptació clàssica sòlida: direcció segura; destaquen Carey Mulligan, Matthias Schoenaerts i Michael Sheen. • No és la millor del director, però notable en interpretació i posada en escena. Part 2 — Teatre avui: experiència i llenguatge Teatre Fòrum a Sant Boi (grup Imagina) • Obra sobre mediació veïnal interpretada per persones amb problemàtica de salut mental. • Format Teatre Fòrum: el públic i actrius substitutes intervenen i improvisen per buscar solucions. • Idea clau: aquesta interacció en viu no és traslladable al cinema amb la mateixa naturalesa. Diferències de llenguatge: teatre vs. cinema • Cinema: muntatge, variabilitat d’espais, i sobretot el primer pla com a arma expressiva; pot transformar el temps i l’espai. • Teatre: continuïtat, presència i risc; el públic "busca el fallo"; força de la paraula i del directe. • Economia i forma: el pla seqüència pot ser barat en rodatge, però no sempre és la millor forma narrativa. Part 3 — Adaptacions i simbiosi Casos d’estudi entre escenaris i pantalles • "La señorita Julia" (Strindberg → cinema de Liv Ullmann): exemple negatiu si s’adapta literalment sense gramàtica cinematogràfica. • "Una jornada particular" (Scola → teatre): bona traslació; a escena, arrenca amb un clip cinematogràfic abans de l’entrada dels actors. • Horton Foote: exemple d’ampliació cinematogràfica des d’una obra amb nous personatges i accions. Pel·lícules sobre el món de l’actor i la indústria • Exemples: "Birdman", "Eva al desnudo", "Sunset Blvd", "Cautivos del mal", "Dos semanas en otra ciudad". • Miren els processos creatius, l’ego, la fama i la frontera entre vida i representació. Altres adaptacions recents i aprenentatges • "La duda", "Agosto", "Incendies", "Cabaret", "Diplomacy". • Debats locals: Cesc Gay ("Una pistola en cada mano", "VOS") i El método Grönholm (més tòpic a teatre; al cinema, més complexitat i personatges afegits). • Principi rector: forma i fons han de congeniar amb el llenguatge del mitjà; calc teatral al cinema pot fallar, i a l’inrevés. Temes transversals clau Normalitat i tòpics socials • "Requisitos" desafia el motlle del que es considera "ser normal" i defensa l’autenticitat. La cultura i la paraula com a bé comú • "Hablar" culmina en una defensa del teatre, del text i de la relació amb el públic: "És la cultura el que compta." Forma vs. fons • El risc formal (pla seqüència) pot fascinar, però no ha d’ocultar l’eix temàtic i emocional. Tradició i relectura • De Shakespeare a Tennessee Williams i Arthur Miller: el cinema ha trobat riquesa en relectures ("Hamlet" de Branagh íntegre però cinematogràfic, "Coriolanus" de R. Fiennes en context contemporani, "Ran" de Kurosawa a partir de Rei Lear).

← Torna a tots els podcasts