Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12232episodis
Veus Parròquia del 10/6/2015 — Els reptes del papa Francesc: Evangelii Gaudium, inclusió LGTBI, reforma econòmica del Vaticà i diplomàcia al servei dels qui pateixen - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 10/6/2015 — Els reptes del papa Francesc: Evangelii Gaudium, inclusió LGTBI, reforma econòmica del Vaticà i diplomàcia al servei dels qui pateixen

Visió general Episodi especial de final de temporada de "Veus de la parròquia" dedicat als reptes del papa Francesc: del gir pastoral d’Evangelii Gaudium i l’“opció pels pobres”, a l’obertura inclusiva (LGTBI, famílies diverses), la transparència econòmica del Vaticà i la diplomàcia valenta (Lampedusa, genocidi armeni, desgel Cuba–EUA). El diàleg també compara el seu estil amb el de Benet XVI i aborda temes sensibles com la comunió per a divorciats i el paper de les dones a l’Església. Temes principals Gir pastoral i missioner: Evangelii Gaudium com a full de ruta; “fer olor d’ovella”; centralitat dels pobres i de l’alegria cristiana. Inclusió i diàleg: LGTBI i famílies diverses; del Sínode de la Família al “Qui sóc jo per jutjar?”. Transparència i reforma econòmica: control de l’IOR, tancament de comptes sospitosos i fiscalització italiana; combat al “paradís fiscal”. Veu profètica global: Lampedusa i migracions; reconeixement del genocidi armeni; impuls a l’entesa Cuba–EUA; crida a una ONU més valenta. Sagraments i ministeris: acollida dels divorciats; debat obert sobre dones i ministeris; experiències de base. Cites destacades "Si algú és gai i busca el Senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-lo?" "L’Església ha de fer olor d’ovella." Idees clau per àrees Evangelii Gaudium i estil pastoral • Francesc passa d’una Església centrada en la doctrina a una Església en sortida, que toca “peu a terra” i posa els pobres al centre. • Evangelii Gaudium funciona com a full de ruta explícit (inèdit fins ara): missió, pobresa, reforma i comunicació clara. • La joia (gaudium) i la vida quotidiana com a lloc de l’Evangeli: testimoni esperançat més que “predicots”. Inclusió LGTBI i famílies • S’obren portes al diàleg amb persones LGTBI i es reconeix la pluralitat de models familiars. • La frase "Qui sóc jo per jutjar?" esdevé punt d’inflexió cultural i eclesial; efecte “forat a la presa” que s’eixampla. Transparència econòmica • Reforma de l’IOR: 3.000 comptes sospitosos tancats; pas a fiscalització italiana i més transparència comunicativa. • Conscients de resistències internes: “diners és poder”; tensió entre el missatge de pobresa i la riquesa institucional. Veu profètica internacional • Lampedusa: denúncia de la indiferència davant morts al Mediterrani i causes d’arrel (fam, guerra). • Genocidi armeni: coratge per dir-ne “genocidi” i estimular reconeixement i perdó; interpel·lació a la ONU i governs. • Cuba–EUA: diplomàcia discreta que facilita el desgel per millorar la vida de la gent; influència del bagatge jesuïta. Sagraments i paper de la dona • Acollida dels divorciats a la comunió: respecte a la consciència i al camí de fe personal. • Dones i ministeris: protagonisme creixent i experiències de base on dones presideixen celebracions; debat obert i creixent. Context i contrast • Renúncia de Benet XVI: gest innovador que facilita el canvi; pas d’un perfil teològic-doctrinal a un de pastoral-prop i simbòlic (creu de plata, sabates negres, Santa Marta, demanar la benedicció al poble).

M de Música del 9/6/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 9/6/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 9/6/2015 — Mandarines i Corn Island: Geòrgia en pantalla; narrativa clàssica vs ruptura; Hawking al cinema; Fenomena, Jorge Grau i la pressió de Telecinco - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 9/6/2015 — Mandarines i Corn Island: Geòrgia en pantalla; narrativa clàssica vs ruptura; Hawking al cinema; Fenomena, Jorge Grau i la pressió de Telecinco

Resum general • Episodi centrat en cinema d’orígens poc habituals (Geòrgia), anàlisi de narrativa clàssica vs. trencament, i biòpics de científics. • Debat comparatiu entre Mandarines i Corn Island: estètica, guió i personatges. • Biòpics: La teoria del tot (Hawking) i connexions amb Una ment meravellosa (Nash) per parlar de malaltia i creativitat. • Crònica del cinema Fenomena i revisió de Jorge Grau amb “No profanar el sueño de los muertos” (1974). • Discussió sobre indústria i televisió (Telecinco/Mediaset) i el seu impacte en la creativitat a les comèdies espanyoles. "Està molt bé trencar les normes, però una vegada que les coneixes." Geòrgia en pantalla: Mandarines i Corn Island Mandarines (Estònia/Geòrgia) — pel·lícula pacifista amb personatges potents • Sinopsi i context: en plena tensió bèl·lica a la regió de Geòrgia (Caucas), un fuster estonià que fa caixes de mandarines acull dos enemics ferits (un txetxè i un georgià). • Temes clau: pacifisme, convivència difícil d’ètnies i llengües, i la guerra com a segon pla davant la vida quotidiana. • Fortaleses: guió molt ben travat, personatges amb angles i interpretacions destacades; final que justifica per què el fuster no marxa malgrat la guerra. Corn Island (Geòrgia) — bellesa visual i metàfora de la natura • Plantejament: formació d’una illa al riu Enguri (prop del Mar Negre) pel sediment; un avi i la seva neta hi conreen blat de moro. • Comparacions: analogia amb el Nil i l’agrimensura antiga (cordes 3-4-5 i el teorema de Pitàgores) per descriure el redibuix de terres. • Estètica: llums, angles i detalls que converteixen la creació de vida en imatge poderosa; filmació laboriosa i molt cuidada. • Context geopolític: ecos d’Abkhàzia i Ossètia i el rerefons de presència russa. • Límits: guió menys dens i personatges menys matisats que a Mandarines (especialment la neta, percebuda com massa “estilosa” pel context). Quan el guió no ho és tot: narrativa clàssica vs ruptura • Punt de partida: classe magistral recent del director Sergi Pérez (El camí més llarg per tornar a casa) sobre narrativa clàssica. • Clau didàctica: si hi ha objectiu extern clar, som en narrativa clàssica; si el motor és intern, entrem en una dinàmica diferent (més poètica o no ortodoxa). • Creativitat: cal conèixer el cànon per trencar-lo amb sentit. • Exemple: Stanley Kubrick — filmografia de narratives no canòniques, centrada en inquietuds internes que generen incomoditat productiva a l’espectador. • Recepció: el gust depèn d’etapa vital, estat d’ànim i codis assimilats; és essencial explicar el “per què” ens agrada o no una pel·lícula. "La manera com analitzem una pel·lícula depèn de la nostra capacitat d’assimilar diferents formes de narrar." Comparativa directa: Mandarines vs Corn Island • Preferència declarada: Mandarines. • Raons: història més complexa, conflicte humà ric i personatges molt diferenciats; a Corn Island, predomina l’estètica sobre el desenvolupament de personatges. Biòpics i genialitat: Hawking i Nash La teoria del tot (2014, James Marsh) • Enfoc: biòpic de Stephen Hawking vist sobretot des de la mirada de Jane (la seva parella). • Impacte: Eddie Redmayne — actuació premiada (Òscar) amb gran progressió física i emotiva. • Contingut: el film se centra en la relació sentimental i familiar més que no pas en l’obra científica. • Debat: per a alguns, no tanca del tot el cicle narratiu ni aprofita al màxim el potencial de l’argument. "És una pel·lícula en què el personatge és ell, però la protagonista és ella." John Nash i Una ment meravellosa • Contrapunt: Nash (esquizofrènia) vs Hawking (ELA): dues biografies on la malaltia condiciona la trajectòria i la recepció pública. • Creativitat i salut mental: debat sobre si cert desequilibri pot estimular divergència i creativitat, i com la medicació pot apaivagar o complicar processos creatius. Fenomena i la reivindicació del cinema de gènere • Espai: Fenomena (Barcelona) — una sala única, gran, amb so envoltant Atmos, curada per Nacho Cerdà; recuperació de clàssics i cicles com el del Buque Maldito (Diego López). • Sessió destacada: No profanar el sueño de los muertos (1974), de Jorge Grau — terror, zombies i gore amb estètica i idees d’autor. • Context: finals del franquisme; el film incorpora subtext social (indústria, indiferència) i detalls provocadors (ex. escena inicial de streaking per retratar la reacció social). • Testimoni: participació del director (85 anys), anècdotes de rodatge i reivindicació d’un gènere sovint menystingut però formalment solvent. Indústria, televisió i comèdia: el cas Telecinco • Cadena i model: Telecinco/Mediaset produeix comèdies d’èxit (Ocho apellidos vascos, El otro lado de la cama, Amigos), sovint amb equip consolidat (Emilio Martínez-Lázaro, Borja Cobeaga…). • Condicionants: finançament motivat per obligacions legals i lògiques comercials; ús intens de product placement i autopromoció (ex. aparicions de reality shows dins la narració). • Efecte: bona ofici tècnic i de guió, però amb marcs força mediatitzats que poden limitar la llibertat creativa. Cloenda i proper programa • Pendent: repàs a Manoel de Oliveira (esment de “Belle Toujours” amb Michel Piccoli). • Avanç: proper espai amb David Torres i Joan Morros per parlar de teatre i cinema i tancar temporada.

← Torna a tots els podcasts