Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12232episodis
Veus Parròquia del 3/6/2015 — Prohibició d'armes nuclears, minerals de conflicte i futur de la indústria catalana — Últim Justícia i Pau de la temporada - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 3/6/2015 — Prohibició d'armes nuclears, minerals de conflicte i futur de la indústria catalana — Últim Justícia i Pau de la temporada

Panorama general Punts clau • Últim programa de la temporada; canvi d’ordre: primer agenda i després temes de fons. • Agenda local: exposició artística infantil (9–14 de juny, La Vagoneta) i pregària ecumènica per l’abolició de la tortura (18 de juny, 19:30, Monestir de Sant Pere de les Puel·les). • Debat sobre armes nuclears: prop d’un centenar de països (107) recolzen la seva prohibició via el compromís humanitari; resistència dels estats nuclears, riscos globals i costos socials. • Minerals de conflicte: el Parlament Europeu aprova (378–311–11) una regulació de diligència deguda per a tota la cadena de subministrament; focus en el coltan del Congo i el paper de Justícia i Pau. • Indústria catalana i inversions: pèrdua de teixit productiu (60.000 empreses; 200.000 llocs), casos Gas Gas/Indox; crítica al rol de la banca i a inversions públiques fallides; aposta pel Corredor Mediterrani i els ports. Agenda i comunitat Exposició escolar a La Vagoneta (9–14 de juny) • Mostra de projectes artístics dels nens de Sant Just, preparada amb la Sole i els nanos, a la sala gran de La Vagoneta. Pregària ecumènica contra la tortura (18 de juny) • A les 19:30 al Monestir de les Benedictines de Sant Pere de les Puel·les (c/ Anglí), per l’abolició de la tortura, les seves víctimes i els seus torturadors. • Reflexió sobre la vigència de la tortura física i psicològica al segle XXI i la necessitat de sensibilització col·lectiva. Prohibició d’armes nuclears i “compromís humanitari” Context i posicions • Revisió del Tractat de No Proliferació amb mesos de debats; Àustria impulsa una via per prohibir i eliminar les armes, omplint el buit legal. • 107 països s’adhereixen al compromís humanitari; els estats nuclears no volen nous acords de desarmament. “independentment del que ha passat en la conferència, el compromís humanitari ha de ser la base per a les negociacions d’un nou tractat per prohibir les armes nuclears... Ara correspon a la resta del món iniciar un procés” — Jordi Armadans (Fundipau) Riscos i costos • Persistència d’arsenals nuclears i proliferació regional (esment de Pakistan, Índia, Xina, Israel), alimentant dinàmiques d’escalada. • Cost d’oportunitat: milers de milions en armament mentre hi ha necessitats bàsiques (ex. aigua potable a l’Àfrica) sense cobertura. Minerals de conflicte i responsabilitat empresarial a la UE Vot històric al Parlament Europeu • Aprovada (20 de maig) la regulació amb 378 vots a favor, 311 en contra i 11 abstencions. • Obligació de diligència deguda per a tota la cadena de subministrament (unes 880.000 empreses a la UE) via auditories independents per garantir condicions respectuoses amb la dignitat humana. Impacte humà i activisme • Denúncia de condicions denigrants a les mines (Congo): treball forçat, treball infantil, manca de seguretat i salut, explotació en campaments precaris. • Paral·lelisme amb “Diamantes de sangre” i l’herència d’explotació; esperances que la regulació sigui primer pas cap a millores reals. • Justícia i Pau ha fet campanya i demana al govern espanyol que defensi la posició del Parlament al Consell de la UE. Indústria catalana, banca i política d’inversions Impacte de la crisi i casos • Pèrdua de 60.000 empreses i 200.000 llocs a la indústria catalana; risc de descapitalització productiva. • Casos: Gas Gas (motos, Girona), Indox (cisternes, Tàrrega) i una fàbrica de fusta a Solsona. El paper de la banca i els rescats • Crítica a una banca que hauria de ser servei al país però ha prioritzat accionistes; els resc ats acaben repercutint en retallades socials. • Demanda de visió a mig i llarg termini de Generalitat i banca per ajudar empreses viables en moments puntuals de dificultat. Inversions públiques fallides vs. alternatives rendibles • Exemples negatius: Projecte Castor, AVE no rendibles, autovies de Madrid, “túnels” i altres obres que acaben gravant el ciutadà. • Proposta clau: Corredor Mediterrani (via ample europeu) per enfortir exportacions i ports (Barcelona/Tarragona), amb impacte estimat de +5% del PIB. • Oportunitats perdudes: línia logística de Mercedes-Benz cap a Tarragona descartada per manca de via adequada; pèrdua d’ocupació i ingressos. • Tesi: la riquesa s’origina a la perifèria (ports i comerç); cal reorientar la política d’inversió estatal cap a projectes rendibles i estructurals. Tancament i properes fites • Comiat fins al setembre; voluntat de reprendre temes (seguiment regulació UE i Congo). • A l’horitzó: 27S i eleccions generals; esperança de renovació política per reactivar l’economia i la gestió pública.

M de Música del 2/6/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 2/6/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 2/6/2015 — Sergi Pérez: del dol a la pantalla — Estructura clàssica, procés indie i anàlisi de Kubrick, Spielberg i companyia - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 2/6/2015 — Sergi Pérez: del dol a la pantalla — Estructura clàssica, procés indie i anàlisi de Kubrick, Spielberg i companyia

Tema i convidat • Convidat: Sergi Pérez (director i professor a l’ESCAC), presentant la seva òpera prima: El camí més llarg per tornar a casa. • Canvi de plans editorial: del previst “cinema taiwanès” a una conversa en profunditat sobre narrativa cinematogràfica, el procés creatiu d’una pel·lícula indie i una anàlisi temàtica i formal del film del convidat. Masterclass de narrativa clàssica (tres actes) Estructura bàsica • Eix central: la combinació entre objectiu extern del personatge i conflicte que l’obstaculitza. • Distribució clàssica: 1r acte (presentació), 2n acte (el “nus”, el més llarg), 3r acte (resolució, retorn transformat). • El midpoint (punt mig): reforça o muta l’objectiu extern i incrementa la tensió. "Sempre hi ha d’haver un conflicte que obstaculitzi l’objectiu." Exemples • Referents “paradigmàtics” de la teoria (Robert McKee): Kramer vs. Kramer; aplicacions evidents en Indiana Jones, La llista de Schindler, Mad Max (sortir/retornar), etc. • Debat: la forma clàssica no és “colonització” sinó una convenció eficaç assumida per l’espectador; conviu amb altres llenguatges (Godard, Dardenne, Haneke, Apichatpong Weerasethakul). Anàlisi d’“El camí més llarg per tornar a casa” Sinopsi essencial • Un home en dol —sense exposició de la causa— surt de casa per portar el seu gos al veterinari; en el trajecte, la seva fugida emocional el confronta amb ell mateix. Estructura i mites • Estructura “ultraclàssica”: objectiu extern = tornar a casa (eco d’Ulisses), amb “illes”/proves pel camí. • Giro de sentit: el personatge descobreix que perseguia un objectiu equivocat; el valor està en l’aprenentatge del viatge. "La mort ha d’estar convivint amb tu sempre." Forma vs. informació • Elecció deliberada de no exposar el context de la pèrdua: abstracció perquè l’espectador s’hi projecti. • Construcció de tensió a partir de la informació dosificada i d’un protagonista “antagònic” per l’espectador, que costa d’acompanyar. Posada en escena • Doble dispositiu visual: seguiment dinàmic des del darrere i pla fix amb zoom (passiu-agressiu), reforçant la sensació que el personatge “fugirà” de la càmera. • Relacions claustrofòbiques amb secundaris; única alenada empàtica: la cambrera. El clímax i el gos • Clímax al bosc: el gos passa de ser “el que es vol fugir” a mirall del protagonista; els seus crits activen el retorn del personatge. • Moment de perdó i de reenganxament amb la vida; la família i la litúrgia funerària funcionen com a mirall incòmode. Procés creatiu i producció indie Origen i veritat • Arrel autobiogràfica (anècdota familiar amb el gos): recerca de veritat personal com a motor creatiu. Del curt al llarg • El film neix d’un curtmetratge integrat a la pel·li. Un “gazapo” (oblidar-se les claus) es converteix en el motor del 2n acte (recuperar l’accés a casa) i en símbol mític. Finançament i logística • Crowdfunding i producció amb Niu Dindi; suport decisiu de l’ESCAC en moments clau. • Disseny de producció de baix pressupost: bosc, casa, cotxe i vestuari propis; localitzacions pròximes; rodatge en capes (tercera part més fosca després d’aturada i reescriptura). Càsting • Borja Espinosa com a protagonista: complicitat prèvia i escriptura “a mida”; preferència per actors no excessivament mediàtics per mantenir versemblança. Debats i referents Clàssic vs. experimental • Clàssic: objectiu/obstacles visibles (ex. Dardenne amb objectius tangibles i conflicte intern potent). • No-clàssic: mosaic de vides (Código desconocido, Haneke), experiment radical (2001, tres blocs units per tesi d’evolució/tecnologia), noves gramàtiques (Godard, Apichatpong). Kubrick, Spielberg i altres • Eyes Wide Shut: tensió per descoberta de la “part fosca” i arquitectura de seqüències conversacionals extenses. • The Shining: debat psicosi/psicopatia; presència del “resplendor” com a element quasi màgic. • Spielberg: múltiples exemples d’encaix clàssic (ex. objectiu clar i obstacles definits). • Ecos i contrastos amb Blancanieves, The Artist, El espíritu de la colmena, El sol del membrillo. Recepció i generació • Alumnes de l’ESCAC: sorpresa positiva; veure el professor “acadèmic” trencar formes però des del coneixement. • Sobre una “nova onada” indie catalana: existeix un grapat valent i heterogeni (ex. “No todo es vigilia”, “Altas presiones”, “Osoñar los androides”, Neus Ballús), però l’etiqueta “moviment” és prematura i reductora. Idees clau per emportar-se • La forma clàssica pot ser invisible i potent si es domina: objectiu extern + conflicte = tensió dramàtica. • No exposar-ho tot pot amplificar l’empatia: l’abstracció del dol convida l’espectador a projectar-s’hi. • El “gazapo creatiu” (les claus) pot convertir-se en motor narratiu i símbol. • Amb pocs recursos, un disseny de producció intel·ligent i el rodatge en capes poden elevar la pel·lícula. • El clímax funciona quan resol temes interns (perdó, retorn a la vida), no només trames externes.

← Torna a tots els podcasts