Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12233episodis
Veus Parròquia del 27/5/2015 — Amor, desamor i amistat: complicitat de parella, maduresa i vocació a la sanitat pública (amb el Dr. Enric Benito) - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 27/5/2015 — Amor, desamor i amistat: complicitat de parella, maduresa i vocació a la sanitat pública (amb el Dr. Enric Benito)

Resum executiu Programa: Veus de la Parròquia – secció Paraula Viscuda (Ràdio d’Esver) amb Montse Giró i el Dr. Enric Benito. Temes clau: • Vocació i servei públic: 40 anys de medicina al sistema públic i el buit vital de la jubilació. • Amistat, amor i desamor: definicions, límits i evolució amb èmfasi en la complicitat com a pilar de la parella. • Matrimoni i maduresa: créixer junts sense anul·lar-se; projecte comú i respecte d’espais. • Perspectiva ètica-espiritual: lectura de l’Evangeli (Trinitat) i l’autoritat com a coherència, no imposició. "Un matrimoni excepcional no es dona quan es casa una parella perfecta; es dona quan una parella imperfecta aprèn a disfrutar de les seves diferències." — atribuït a David Miura Perfil i context Trajectòria del convidat • Dr. Enric Benito: metge ginecòleg, 40 anys a l’Hospital de Bellvitge i a l’ICO Duran i Reynals (Unitat de Mama), professor associat a la Universitat de Bellvitge. • Compromís amb la sanitat pública i la docència; reconeixement de l’impacte col·lectiu d’aquesta dedicació. La jubilació: trencament i reconfiguració • Sentiment de desplaçament en deixar de sobte els càrrecs públics (“cartes de cessament” sense agraïment). • Pèrdua del ritme i del teixit relacional “funcional” (trucades que abans eren per necessitat professional): distingir amics reals de contactes circumstancials. • Dues tensions: ganes de continuar aportant experiència vs. marcs institucionals que no contemplen aquesta transmissió. Amistat, amor i desamor Amistat • Definició: afecte desinteressat; no espera res a canvi. • Mesura de la pròpia vàlua: “compta els amics de veritat que tens”. • Referència a la mare Teresa de Calcuta: la virtut essencial. Amor de parella • L’enamorament és químic i limitat en el temps (3–4 anys): dopamina, oxitocina, serotonina, catecolamines... • Passat l’enamorament, l’amor madur integra: - Compromís - Amistat dins la parella - Projecte comú i respecte d’espais • L’amor té un punt d’“espera de retorn” (interès legítim), a diferència de l’amistat. Desamor • Causes freqüents: - Manca d’emocions positives i rutina - Comunicació pobra - Tria poc ajustada de parella • L’“altra persona” sol aparèixer quan la relació ja va malament; si estimes amb tot el cor, no t’afecta. Virtuts de la parella: la primacia de la complicitat Més que fidelitat: complicitat • Complicitat: no és “mirar-se l’un a l’altre”, sinó “mirar tots dos cap a la mateixa direcció”. • La fidelitat és important però pot ser “obligada” (por a conseqüències, inèrcia). La complicitat sosté el vincle en positiu. • Alertes: hi ha infidelitat de pensament quan es fantasia amb enganyar la parella. Respecte i maduresa • La parella com a aliança de dos subjectes complets: sumar per fer “més que dos”, sense anul·lar l’altre. • Diferenciar resolució de problemes (virtut) de dominació (tòxica). • Evolució social: de rols jeràrquics antics a models de cooperació i igualtat, amb més trencaments possibles però relacions més riques i lliures. Marc espiritual i coherència de vida Lectura de l’Evangeli (Trinitat) • L’autoritat de Jesús s’entén no com imposició, sinó com capacitat de convèncer per la coherència entre el que es diu i el que es fa. • Pont amb la parella: lideratge i cura mútua sense dominació; coherència entre valors i actes. Idees clau per emportar-se • Amistat: cura desinteressada; pilar també dins la parella. • Complicitat per sobre de la mera fidelitat: projecte comú i mirades sincronitzades. • De l’enamorament a l’amor madur: integrar compromís, comunicació i espais propis. • Maduresa personal: treballar talents i vulnerabilitats; respectar diferències per “gaudir-les”. • Vocació i sentit: el servei públic deixa petja; cal crear camins perquè l’experiència s’aprofiti més enllà de la jubilació.

M de Música del 26/5/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 26/5/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 26/5/2015 — Homenatge a Vicente Aranda, Cannes 2015, Mad Max: Fury Road i l’anàlisi de “No todo es vigilia” - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 26/5/2015 — Homenatge a Vicente Aranda, Cannes 2015, Mad Max: Fury Road i l’anàlisi de “No todo es vigilia”

Visió general Programa de “Cinema sense condicions” amb un recorregut per grans temes d’actualitat i memòria cinematogràfica: necrològica i repàs de l’obra de Vicente Aranda, apunt d’actualitat de Cannes 2015 (Palma d’Or a Jacques Audiard i millor direcció a Hou Hsiao-hsien), una immersa valoració de Mad Max: Fury Road i la trilogia original, i una anàlisi estètica i temàtica de “No todo es vigilia” d’Hermes Paralluelo, que obre debat sobre els límits entre documental i ficció. Temes principals • Vicente Aranda (In memoriam): filmografia, constants (sexualitat), títols clau i polèmiques. • Cannes 2015: Palma d’Or a Jacques Audiard (Dheepan) i millor director a Hou Hsiao-hsien (The Assassin). Avanç de monogràfic sobre cinema taiwanès per al proper programa. • Mad Max: Fury Road i la saga: món postapocalíptic, recursos (aigua/benzina), protagonisme de Charlize Theron (Imperator Furiosa) i herències de la trilogia de George Miller. • “No todo es vigilia” (Hermes Paralluelo): fotografia extraordinària, ritme contemplatiu, vida rural vs hospital, envelliment i por a la separació; debat sobre docuficció. Resum del contingut Homenatge a Vicente Aranda: obra, constants i controvèrsies • Record d’Aranda i repàs d’etapes: una primera època més celebrada i una darrera etapa més irregular segons els tertulians. • Títols citats i valorats: Amantes, El Lute (camina o revienta), Celos, La pasión turca, Juana la Loca, Carmen (2003) —defensada per la seva relectura potent del personatge. • Crítiques i polèmica: Tirant lo Blanc (molt mal rebuda), El amante bilingüe i el debat identitari/lingüístic. • Constant d’autor: tractament frontal de la sexualitat i del desig. Cannes 2015 i avanç de cinema taiwanès • Palma d’Or a Jacques Audiard per Dheepan; millor direcció a Hou Hsiao-hsien per The Assassin. • Connexió amb el proper programa: monogràfic de cinema taiwanès amb convidat expert. Jaime Camino i la Guerra Civil al cinema • Reivindicació de Jaime Camino. Confusió inicial amb La vieja memoria (doc.), però s’acaba destacant El largo invierno (1991) com a “gran pel·lícula de la Guerra Civil”, amb guió coral i mirada complexa. Mad Max: Fury Road i la trilogia original • Context: món postapocalíptic on aigua i benzina són capitals; figura messiànica-opressiva que acapara recursos i una comunitat de guerrers alterats. • Charlize Theron (Imperator Furiosa) guanya protagonisme sobre Tom Hardy. Disseny visual i persecucions demencials però molt coreografiades. • Valoració: entreteniment robust amb subtext sobre manipulació, religió i poder en escassetat; interès per la barreja de distopia i utopia. Repàs elogiós de la trilogia amb Mel Gibson (especial afecte per la tercera, Beyond Thunderdome). “No todo es vigilia” (Hermes Paralluelo): estètica, ètica i límits del documental • Protagonistes: Felisa i Antonio, avis del director (82 i 84). Dues parts marcades: hospital fred i hostil vs casa al poble de Terol (Espanya rural despoblada). • Forma: plans fixos i llargs, travelings lents, absència de música fins al final. Imatges d’una bellesa pictòrica —“és com una exposició d’imatges”— que retraten soledat a dos, lligams de 60 anys i por a la separació/residència. • Lectures compartides i discrepants: • Per a uns, exquisidesa fotogràfica però reiteració i manca de trama poden avorrir l’espectador acostumat a ficció clàssica. • Per a altres, és clau entendre-la com a documental de creació més que drama convencional; l’objectiu és fer emergir el temps viscut i la mirada del net. • Debat teòric: realitat vs ficció. • Parallels amb La plaga (Neus Ballús) i el documental clàssic de Robert Flaherty; menció a biografies híbrides com Searching for Sugar Man. • Es parla d’un possible gènere híbrid contemporani que problematitza la frontera entre posar en escena i capturar allò real. Cites destacades “La fotografia és realment extraordinària.” “Per mi és la millor pel·lícula que s’ha fet sobre la Guerra Civil espanyola.” (sobre El largo invierno) “Allò és una exposició d’imatges.” Conclusions i punts clau • Aranda: figura central del cinema espanyol; obra irregular però amb pics destacats i un tractament valent del sexe i el desig. • Cannes 2015: confirmació del moment de Hou Hsiao-hsien i del vigor del cinema d’Audiard; preparació d’un focus taiwanès. • Mad Max: espectacle d’acció amb idees sobre poder i recursos; la nova entrega consolida la saga i resignifica el protagonisme. • No todo es vigilia: peça contemplativa i d’alta potència visual que divideix per ritme i dispositiu; obra clau per discutir el docu-ficcional i per retratar l’Espanya rural i l’envelliment amb dignitat.

← Torna a tots els podcasts