Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12233episodis
Veus Parròquia del 20/5/2015 — Ascensió del Senyor, família i comunicació, i concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família — Notícies d’Església i agenda local - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 20/5/2015 — Ascensió del Senyor, família i comunicació, i concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família — Notícies d’Església i agenda local

Panorama general Veus de la Parròquia ofereix un programa centrat en: la lectura de l’Evangeli del diumenge (Jn 20,19-23), un ampli bloc de Notícies d’Església i agenda, el monogràfic de Fe i Actualitat sobre l’Ascensió del Senyor, la crònica vaticana sobre el concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família en el marc del Sínode sobre la Família, i la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials dedicada a la família com a escola de comunicació. • Temes dominants: Ascensió, família, comunicació, agenda solidària i cultural, i vida diocesana. • To i enfocament: reflexiu, catequètic i informatiu, amb èmfasi en la missió de l’Església i el paper de la família en la comunicació i la fe. Lectura de l’Evangeli (Jn 20,19-23) • Escena del Ressuscitat: «Pau a vosaltres», mostra de mans i costat, do de l’Esperit Sant i potestat de perdonar els pecats. • Idees clau: la pau pasqual, la missió enviada (“Com el Pare m’ha enviat, també jo us envio”), i el ministeri de reconciliació. "Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats." Notícies d’Església i agenda Pastoral i vida comunitària • Unció dels malalts: celebració comunitària (diumenge 24, 11h) i inscripció prèvia. • Caminada solidària a Collserola (23, 10h) a favor de Càritas (programa per trencar la pobresa hereditària infantil): 5,2 km, inscripció des de 5 €, amb pack solidari. Memòria i cultura • Beatificació d’Óscar Romero: projecció del film, taula rodona, i retransmissió de la beatificació; benedicció d’imatge i Eucaristia. • Taller "El cant gregorià als arxius benedictins femenins" (Monestir de Sant Benet de Montserrat): orientat a estudiants i interessats amb coneixements previs. • Simposi internacional: Noves perspectives sobre la formació del Nou Testament (Facultat de Teologia de Catalunya + universitats alemanyes). • La Bíblia de la Comunitat (gran format, 21 il·lustracions de Perico Pastor): edició de referència, interconfessional i amb valor cultural i artístic. Armand Puig la compara amb la Bíblia de Ripoll. Fe i Actualitat — L’Ascensió del Senyor Missal de Montserrat: teologia i litúrgia • L’Ascensió com a plenitud del misteri pasqual: el Crist glorificat intercedeix per nosaltres. • Nova presència de Crist: en la comunitat, els sagraments i els pobres; evitar la nostàlgia d’“mirar el cel” i assumir la transformació de la terra. • Lectura bíblica i tradició: l’Església cristifica els salms; professió de fe que sosté el martiri i la identitat cristiana. P. Ignasi Ricard (Claretià): missió i esperança • L’Ascensió és final de la vida de Jesús i punt de partida de la vida missionera de l’Església. • No és una "fuga del món": l’esperança cristiana impulsa el servei als altres i el testimoni fins als límits de la terra. • Dues narracions de l’Ascensió (Fets i final de Marc inspirat en Lluc) amb perspectives complementàries. Crònica vaticana — Concert d’Andrea Bocelli a la Sagrada Família • Barcelona i la Basílica de la Sagrada Família, primer escenari d’una sèrie de concerts sobre la família abans del Sínode. • El cardenal Lluís Martínez Sistach subratlla la dimensió universal del temple i la seva simbologia bíblica i teològica. • Logística: concert gratuït, entrades per web (ilgrandemistero.com), acompanyament de l’OSV, Anastasia Petrishak i el Cor Polifònica de Porreig. • Bocelli destaca la importància social de la família i l’agraïment al Papa Francesc. "La humanitat s’hi juga molt amb la família." Jornada Mundial de les Comunicacions Socials — La família, escola de comunicació • Tesi central: la família és el primer lloc on aprenem a comunicar i a conviure en la diferència (gèneres i generacions). • Cercle virtuós: «Podem donar perquè hem rebut»; la llengua i la tradició es reben i es transmeten. • Tecnologia: irrenunciable, però cal posar-la al servei de la dignitat humana i del bé comú; evitar l’aïllament i la saturació del silenci. "El silenci és part integrant de la comunicació" (Benet XVI, citat pel Papa Francesc). Idees clau i termes • Ascensió, misteri pasqual, presència sacramental, missió, testimoni, comunicació familiar, comuns digitals responsables, reconciliació. • Punts forts: missió de l’Església, centralitat de la família, agenda solidària i cultural.

M de Música del 19/5/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 19/5/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 19/5/2015 — Formats del cinema, Mad Max i Vigília - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 19/5/2015 — Formats del cinema, Mad Max i Vigília

Resum general Un programa viu i dialogat on es combinen crítiques d’estrena, clàssics imprescindibles i un dossier tècnic extens sobre els formats cinematogràfics. Entre els punts forts: Mad Max: Fury Road entusiasma pel seu espectacle visual i el protagonisme de la Furiosa de Charlize Theron. Debat i recomanació de No tot és vigília (Hermes Paralluelo): film límit entre documental i ficció, de ritme contemplatiu i enorme sensibilitat. Revisita de Ciutadà Kane per parlar de poder mediàtic, crítica d’art i modernitat formal; record del cicle Orson Welles a la Filmoteca. Dossier principal: recorregut ordenat i amè per la història dels formats (de 35 mm mut, Vitaphone i 1.37:1 a Cinerama, CinemaScope, VistaVision, Todd-AO, Panavision, variants com Technirama/Techniscope, i un tast de l’era digital i els formats domèstics 8 mm/Super 8). Crítiques i recomanacions Mad Max: Fury Road • Es destaca l’energia visual, la posada en escena i l’impacte sonor; la persecució amb la “banda sonora” en diègesi (timbals i guitarrista amb llançaflames) com a icona. • Protagonisme real de Furiosa (Theron): personatge fort, auster i ambigu, que porta el pes dramàtic. • Lectures de fons: falsos profetes, monopolització de recursos (aigua, gasolina) i manipulació del poder. No tot és vigília (Hermes Paralluelo) • Proposta contémplativa i minimalista, entre documental i ficció, sobre uns avis que afronten solitud, dependència i memòria. • Referents i diàleg crític amb Amour (Haneke): aquí s’evita el dramatisme explícit; hi ha espais per a l’humor i la tendresa. • Lectura destacada (Sergi Sánchez) que subratlla l’austeritat expressiva i la potència emocional: "No sabem fins a quin punt és documental, fins a quin punt és ficció, ni ens fa cap falta." • Proposta del programa: pel·lícula del mes; es convida a veure-la aviat per la possible curta vida en cartellera. Altres • Apunts sobre Magical Girl (Carlos Vermut) i la seva entrada en circuit televisiu. Clàssics i cicles Ciutadà Kane (Orson Welles) • Es reivindica la seva vigència total: investigació del jo a través de mirades alienes, el mite del poder mediàtic (Hearst), i crítica ferotge a l’acumulació d’art com a capital i poder. • Reflex sobre el periodisme groc, la manipulació i analogies amb casos actuals. • Recordatori del cicle Orson Welles a la Filmoteca de Catalunya i lament per la desaparició de cicles televisius d’autor i de cinematografies nacionals. Dossier: Història dels formats Del mut a l’Acadèmia (1.37:1) • Estàndard 35 mm (1909), imatge ~1.33:1. El mut es projectava a ~16 fps; la TV el va accelerar a 24 fps, creant el mite de la “càmera ràpida”. • Arribada del so: Vitaphone (1927) i posterior so òptic sobre la cinta; consolidació (1931) del format 1.37:1 (Academy). Immersió primigènia: Cineorama (1900) • Pantalla cilíndrica i 10 projectors: experiència envoltant però perill d’incendi (nitrat de cel·lulosa). Referència cinematogràfica a «Cinema Paradiso» pels riscos de la pel·lícula inflamable. Cinerama (1952) • Tres càmeres/projectors sincronitzats, 26 fps i so multicanal en un quart suport. Experiència espectacular, però cost elevat i sales especialitzades. • Limitacions creatives (millor per a èpics que per a intimitats). Trucs de John Ford per dissimular les línies entre panells. La resposta dels estudis • CinemaScope (Fox): anamòrfic amb pantalles concaves, 2.35:1. Gran èxit comercial, però amb distorsió en primers plans. • VistaVision (Paramount): negatiu horitzontal, gran nitidesa, estimat per Hitchcock. • Todd-AO (70 mm, 30 fps): imatge molt neta i so envoltant direccional. Per facilitar exhibició, versió a 24 fps en pantalles planes. • Panavision: corregeix distorsions del CinemaScope i esdevé l’estàndard panoràmic modern. Variants i economia del format • Technirama (derivat VistaVision) i Techniscope (“el CinemaScope dels pobres”): permetien panoràmica abaratint costos; usat, per exemple, per Sergio Leone. Digital i domèstic • Tast de l’era digital: flexibilitat de relacions d’aspecte i alta qualitat fins i tot amb smartphones. • Formats domèstics: 9,5 mm, 8 mm i Super 8; memòria del lloguer de bobines i projectors casolans. Moments destacats Fusió d’espectacle i discurs a Mad Max (poder, recursos, culte). Docu-ficció sensible a No tot és vigília, amb plans fixos que conviden a la contemplació. Vigència de Welles per entendre el poder dels mitjans i l’ús de l’art com a capital. Claredat pedagògica en l’evolució de formats: cada innovació tècnica condiciona l’expressivitat dels directors.

← Torna a tots els podcasts