Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12233episodis
Just Blues del 25/5/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 25/5/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 25/5/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 25/5/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Babilònia del 21/5/2015 — Sardanes i art a l’Empordà + Cine a fons: Woody Allen, Todd Haynes, Eastwood, Puro Vicio i Vengadores, amb B.B. King i Piaf - episode art
Babilònia

Babilònia del 21/5/2015 — Sardanes i art a l’Empordà + Cine a fons: Woody Allen, Todd Haynes, Eastwood, Puro Vicio i Vengadores, amb B.B. King i Piaf

Visió general • Episodi que barreja cultura popular catalana (sardanes), art comarcal a l’Empordà i un bloc potent de crítica cinematogràfica (Woody Allen, Todd Haynes, Clint Eastwood, Paul Thomas Anderson i Marvel), amb notes musicals sobre B.B. King i Édith Piaf. "Autoritats, pagesos, ciutadans, sou benvinguts... Hem preparat una cantata amable... i tot seguit, companys, faré d'oracle." — Quim Lecina (presentació de la Sardana de l’Any) Sardanes i cultura popular (Figueres) • Crònica de la gala de la Sardana de l’Any a Figueres: es destaquen les 10 peces finalistes i la guanyadora, “Estimar és el camí”. • Observació clau: públic envellit però creadors i presentadors joves; tensió entre tradició i renovació. • Patrocini: la cervesa San Miguel dona suport a la sardana, un plus de modernitat i visibilitat. • Debat honest sobre gustos: encara que alguns no siguin fans, es defensa la sardana com a tradició a preservar. • Parallels amb altres balls populars i amb l’estructura formal de la música clàssica; discussió sobre la possible repetitivitat i el paper del ball i l’ambient de festa. Peça especial • Cantata “Dels ous ferrats a la cendra, cantata empordanesa”, música de Jordi Molina i textos de Vicenç Pagès i Jordà, recitats per Quim Lecina. Valorada com a gran espectacle. Art a l’Empordà: Museu de l’Empordà (Figueres) • Visita al Museu de l’Empordà: - Pintures i escultures destacades (amb Tàpies molt ben il·luminat) i una Boda de Canà recuperada (atribució mostrada com a peça central d’una temporal). - Reivindicació de pintors clàssics i realistes (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Modest Urgell, Escola d’Olot). - Recomanació de Pere Borrell del Caso i el seu trampantojo (enganyatall): hiperrealisme que “surta del quadre”. • Defensa dels museus comarcals (Empordà, Garrotxa, Montserrat, etc.) com a espais amb col·leccions sovint excel·lents. Música: comiat a B.B. King i centenari d’Édith Piaf • Record a B.B. King (1925–2015), mestre del blues; context històric del gènere (anys 50–60 en endavant). • Anunci del centenari d’Édith Piaf amb escolta de “La vie en rose”. Cinema d’autor: Woody Allen i Todd Haynes • Woody Allen — Irrational Man: torna a la reflexió moral, l’atzar i les perplexitats humanes (ecos de “Delictes i faltes” i “Match Point”). • Todd Haynes — Carol: drama romàntic entre dues dones en l’Amèrica puritana dels 50; línia estètica i temàtica hereva de “Lluny del cel”. - Comentaris sobre la potència interpretativa i presència de Cate Blanchett. Debat: El franc tirador (Clint Eastwood) i la polarització als EUA • American Sniper (El franc tirador): film respectuós i contingut sobre la figura del Navy SEAL Chris Kyle; no es percep com a pamflet, sinó com a retrat d’un heroi funcional per a part de la societat nord-americana. • Reflexió ampliada sobre la polarització ideològica als EUA (conservadorisme vs liberalisme), patriotisme i context de post-11S. • Apunts històrics: “La vida d’Adèle” com a referent de relació lèsbica i context d’homofòbia als 50 (paral·lel amb Alan Turing i la reacció pragmàtica de Churchill). • Digressió local: mirada crítica a la política catalana, el relat mediàtic i l’“opinió dels intel·lectuals”. Cinema d’autor radical: Puro Vicio (Paul Thomas Anderson) • Inherent Vice (Puro Vicio): ambient anys 70 a Califòrnia; estètica exquisida i Joaquín Phoenix solvent, però narrativa disgregada i excessiva (2h30) que pot deixar fora a espectadors. • Imprescindible com a microcosmos sociocultural, però per a alguns hi manca substància i ritme; ús d’episodis provocadors sense un nucli dramàtic prou sostingut. Blockbuster: Los Vengadores — La era de Ultrón • Llarg metratge més extens i desigual que la primera entrega: excés de presentacions i trama principal fluixa (un MacGuffin mal resolt). • Destaquen moments d’acció (Iron Man vs Hulk), però el conjunt es fa feixuc i infantilitzat respecte al primer film. Terror i thriller indie • Somos lo que somos (remake USA de “Somos lo que hay”): thriller de canibalisme ritual familiar amb atmosfera opressiva i posada en escena sòlida; final colpidor. • The Babadook: terror psicològic pur (mare i fill), amb pocs efectes i molta tensió atmosfèrica; peça d’autor molt recomanada. Idees clau • Tradició vs modernitat: la sardana es renova en creadors, busca patrocinis i nous públics. • El valor de l’ecosistema comarcal d’art: museus locals amb tresors i lectures didàctiques (il·luminació, distància de mirada, tècnica). • Crítica cinematogràfica plural: del cinema d’autor més arriscat a l’entreteniment mainstream, amb exigència sobre ritme, guió i coherència narrativa.

← Torna a tots els podcasts