Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 15/4/2015 — Alliberar l’Església mundana: frescor de l’Evangeli - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 15/4/2015 — Alliberar l’Església mundana: frescor de l’Evangeli

Context i objectiu Programa “Veus de la parròquia” (Ràdio Esvern) dedicat a la visió del papa Francesc sobre una Església menys mundana i més fidel a l’Evangeli. Es conversa sobre la mundanitat eclesial, la missió d’evangelitzar i fer comunitat, la frescor i creativitat de l’Evangeli, l’alegria de l’anunci, el lloc de la dona, l’esperança enmig del dolor i el record de les primeres comunitats cristianes. Idees clau “Que Déu ens alliberi d’una Església mundana”: crítica a l’ostentació, el poder i la distància respecte als pobres. “No ens deixem robar l’Evangeli”: recuperar la centralitat de l’Evangeli com a bona nova alliberadora, no com a instrument de poder. Vocació eclesial: evangelitzar, fer comunitats i acompanyar de manera maternal, compassiva i no excloent. Frescor i creativitat: tornar a la font genera camins nous (inclosa la cura del medi ambient). Alegria vs. rigorisme: superar el gris pragmatisme i anunciar amb joia, sense “cara de pomes agres”. Dona a l’Església: més presència i responsabilitat, seguint les sorpreses de Jesús que trenquen esquemes. Esperança realista: brots de vida enmig del mal; Déu acompanya, la llibertat humana comporta responsabilitat. Primeres comunitats: compartir béns i donar testimoni; inspiració per avui amb criteri i proximitat. Pastoral flexible: unir celebració familiar i sentit litúrgic; revisar exigències desproporcionades (p. ex. preparació matrimonial). Desenvolupament temàtic 1) L’Església mundana vs l’Evangeli • Crítica a vestidures ostentoses, palaus i lògiques de poder que separen del poble. • Denúncia del risc de convertir l’Evangeli en instrument de riquesa o control; cal tornar a l’arrel i al servei dels pobres. "Que Déu ens alliberi d’una església mundana, sota vestidures espirituals" "No ens deixem robar l’Evangeli" 2) Vocació i missió: evangelitzar i fer comunitats • La renovació autèntica ve de vida nova i esperit evangèlic; sense això, les estructures es corrompen. • Església com a comunitat que acompanya: maternal, compassiva, oberta i no excloent. "Tota la renovació de l’Església consisteix essencialment en l’augment de la fidelitat a la seva vocació" "No tanqueu aquesta porta" (Església oberta) 3) La frescor de l’Evangeli i la creativitat divina • Tornar a la font porta mètodes creatius i llenguatges nous. • Revaloritzar la lectura directa de la Bíblia i l’Evangeli (no només mediada), tot evitant literalismes simplistes. • L’Evangeli inspira l’ecologia integral i la responsabilitat envers el medi ambient. "Cada vegada que intentem tornar a la font... broten nous camins, mètodes creatius..." 4) Sorpreses de Jesús i lloc de la dona • Jesús trenca esquemes: preferència pels pobres, entra a Jerusalem en humilitat, acull i dignifica. • Crida a més presència i responsabilitat de la dona a l’Església, coherent amb el testimoni de Jesús. 5) Alegria vs tristesa normativa • Superar el rigorisme i la cultura del “tot és pecat”. L’Evangeli és alliberador, no una llosa. • Catequesi essencial: estimar i respectar; l’amor compleix la Llei. "La fe es va desgastant... psicologia de la tomba... mòmies de museu" "No ens deixem robar l’alegria d’anunciar l’Evangeli" "El meu jou és suau, la meva càrrega és lleugera" 6) Esperança i responsabilitat humana • Davant desgràcies i violències, Déu acompanya i consola; el mal sovint ve de l’ús indegut de la llibertat humana. • Mantenir l’esperança: brots de vida fins i tot en la foscor. "On sembla que tot ha mort... tornen a aparèixer brots... torna a aparèixer la vida" 7) Primeres comunitats: inspiració per avui • Model d’unitat, testimoni i compartir béns (Ac 4,32-35). No és fàcil avui, però viable localment i mitjançant la pregària que uneix més enllà del temps i l’espai. 8) Pastoral i celebracions • Integrar alegria familiar i sentit litúrgic en bodes, bateigs i comunions. • Revisar exigències desproporcionades en processos com el matrimoni; prioritzar l’acollida i l’acompanyament. Cites destacades "Que Déu ens alliberi d’una església mundana..." "No ens deixem robar l’Evangeli" "No tanqueu aquesta porta" "Sense vida nova i autèntic esperit evangèlic, qualsevol estructura nova es corromp en poc temps" "La fe... desenvolupa la psicologia de la tomba... mòmies de museu"

M de Música del 14/4/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 14/4/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 14/4/2015 — La casa del tejado rojo, Capital Humano i Kubrick - episode art
Cinema sense condicions

Cinema sense condicions del 14/4/2015 — La casa del tejado rojo, Capital Humano i Kubrick

Panorama general del programa Cinema sense condicions arrenca amb sintonies i una breu presentació: primera part amb crítiques de novetats, i segona part amb un monogràfic dedicat a Stanley Kubrick. També s’anuncia una connexió amb el Festival de Màlaga i una breu entrevista amb la directora Manuela Moreno. Crítiques i recomanacions La casa del tejado rojo (Yôji Yamada) • Valoració: molt recomanable; ritme calmat i elegant, no es fa llarga malgrat durar més de 2 h 15 min. • Estil: homenatge subtil a Yasujirō Ozu — molts plans fixos, composicions com de “quadre” i una càmera quieta que deixa fluir el relat. • Temes: la família com a eix central; insinuacions d’adulteri i un possible amor lèsbic tractats amb delicadesa; fort context històric (anys 30, guerra amb la Xina i prèludi de la II Guerra Mundial) que incideix en el destí dels personatges. • Estructura narrativa: tres capes temporals (mort de la protagonista i records; el nebot que revisa les memòries; i la història del passat a Tòquio). “El cineasta deixa que el relat flueixi lliurement, fent de l’espectador un observador discret.” Il capitale umano (Capital Humano) • Gènere: thriller de suspens amb mirada social; estructura coral amb capítols per personatge i un guió “molt ben travat”. • Temes: elit financera especulativa vs. classes desafavorides; retrat de famílies buidades pel diner. • Interpretacions: Valeria Bruni Tedeschi, “de 10”; presència solvent del repartiment. • Observacions: final ideològicament “una mica fàcil”, però el camí és sòlid i sorprèn; alguns “forats” menors. Mortdecai (pinzellada) • Impressió: no recomanada pels tertulians; barreja d’aires Wes Anderson que “no encaixa”. • Repartiment: Johnny Depp, Gwyneth Paltrow, Ewan McGregor… tot i així, “no hi ha per on agafar-la”. Monogràfic: Stanley Kubrick Perfil i mètode • Perfeccionista i control absolut: director, guionista i sovint productor; només 13 llargmetratges en tota la carrera. • Arrels: fotògraf a Look; gran orella musical (va fer jazz) i curadoria de música clàssica al cinema. • Influències clau: Max Ophüls (càmera) i Eisenstein (muntatge). Obres destacades i idees clau • 2001: A Space Odyssey (1968) — per al convidat, l’únic 10 de la seva vida: fotografia i música icòniques (Strauss, Ligeti). Substitueix una banda sonora original a última hora per peces preexistents que encaixen perfectament. Final metafísic sobre el “sentit de la vida”. • Barry Lyndon (1975) — ús revolucionari d’òptiques especials per rodar a la llum d’espelmes; evolució vital d’un personatge en clau pictòrica. • A Clockwork Orange (1971) — potència del muntatge musical (Rossini, Pompa i Circumstància, Beethoven) i imatges inesborrables; reflexions sobre violència i condicionament. • The Shining (1980) — intriga i atmosfera opressiva; l’hotel, la neu i la paranoia de Nicholson. • Full Metal Jacket (1987) — entrenament militar salvatge a la primera part; fort al·legat antibèl·lic a Vietnam. • Paths of Glory (1957) — clau antibel·lista; l’escena final amb la cançó emociona fins a les llàgrimes. • Dr. Strangelove (1964) — la seva gran sàtira; Peter Sellers en múltiples papers; final icònic de la bomba atòmica “muntada” com un cowboy. • Eyes Wide Shut (1999) — es debat la seva autoría final; es percep el seu perfeccionisme malgrat la mort durant la postproducció. “És l’única pel·lícula que li he donat el 10.” (sobre 2001) Composició, música i influència • La música com a motor emocional i rítmic; escenes concebudes “al servei” de la peça. • Profunda influència sobre cineastes posteriors i l’ús de música clàssica al cinema. Festival de Màlaga i entrevista Tràiler i introducció: Cómo sobrevivir a una despedida • Presentació del tràiler i context: comèdia generacional amb Úrsula Corberó; projecte comercial apadrinat per Nostromo Pictures. • El to és més lleuger i juvenil, no necessàriament representatiu del potencial autoral de Moreno. Entrevista a Manuela Moreno • Projectes: presenta la primera pel·lícula a Màlaga i confirma Rumbos (agost) amb la productora Arcadia. • Aclariment: la nova pel·lícula “no és una continuació de Pipas”; comparteix univers femení però és un altre tipus de comèdia. • Mirada personal: valora el component artístic i la “química” per damunt del mer material. “No hace falta un anillo ni flores, hace falta química y una magia que no sabes por qué.” Tancament • Comiat del programa i anunci: la setmana vinent, Jaume parlarà de Pier Paolo Pasolini.

Just Blues del 13/4/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 13/4/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

l'Audició del 13/4/2015 - episode art
l'Audició

l'Audició del 13/4/2015

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.