
Smooth Jazz Club del 13/4/2015
Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...
Episodis etiquetats amb Altres

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama del programa • Espai de cultura amb cinema, llibres i música, acompanyat per fons d’Eric Clapton i un record als Pet Shop Boys. "Un llibre que no es pot explicar. S’ha de llegir." Llibres: “Te quiero porque me das de comer” (David Llorens) Punts clau • Novel·la experimental, multitrama, amb estil que evoca Saramago (prosa “de tirat”, diàlegs difuminats). • Protagonista: Max Luminaria, eminent cirurgià amb doble vida; relat coral en una Madrid freda i gelada dels 90. • Tracta temes d’actualitat del moment (relacions, drogues, pre-era del mòbil), amb estructura exigent però captivadora. • Valoració: trencadora, potent i molt recomanable. Música: Eric Clapton i Pet Shop Boys Eric Clapton • Context vital de Tears in Heaven (dol pel fill) i escolta de clàssics com Layla (versió suau) i “Blue Eyes Blue”. • Comentari sobre l’estil de “Manolenta” (tècnica aparentment mínima, resultat harmònic). Pet Shop Boys • Recordatori del nº1 de West End Girls (32è aniversari) i el seu impacte en el pop de ball dels 80-90. Cinema clàssic i independent “Un mundo perfecto” (Clint Eastwood) • Thriller humanista: Kevin Costner com a fugitiu que segresta un nen i hi estableix un vincle complex (eco de síndrome d’Estocolm). • Clint Eastwood fa de xèrif secundari; to tendre però implacable, amb paisatge camperol i classicisme narratiu. • Temes: moralitat, educació religiosa restrictiva, descoberta de la vida i final no complaent. “Clerks” (Kevin Smith) i el boom indie dels 90 • Indie en B/N, micro-pressupost (~27.000$), to generacional grunge i humor mordaç. • Galeria de clients i amics esperpèntics; aparició de Jay & Silent Bob (icones de l’univers Smith). • Context del cinema independent (finals 80 i primers 90): sales d’art i assaig, experimentació narrativa i estètica. “Big Hero 6” • Aventura d’herois joves amb robòtica i ciutat híbrida (San Francisco + Tòquio), missatge positiu sobre el dol i la ciència. • Protagonistes: germans inventors i el robot sanitari Baymax; transformació cap a un equip d’herois. Conversa amb Jaume: “Puro Vicio” i Paul Thomas Anderson Lectura i comparatives • “Puro Vicio” (Inherent Vice) com a noir psicodèlic: irrealitat d’addiccions i narrativa laberíntica; ecos de Chinatown i l’onirisme de David Lynch. • Valor del no racional per explicar allò humà: desig, buit, contractes socials. • Repassa la filmografia de P.T. Anderson: - “Magnolia” (puzzle coral, pluja de gripaus icònica) - “Boogie Nights” (setanta, indústria porno, música) - “Punch-Drunk Love” (romance contemporani i ansietat) - “There Will Be Blood” (ambició i sistema), “The Master” (poder i identitat) • Apunts sobre Cronenberg (“Maps to the Stars”) i altres autors d’“espera obligada”. Art i museus: MNAC – Secció d’Art Modern • Recomanació de visitar la secció d’Art Modern del MNAC (Montjuïc), recentment reestructurada. • Recorregut: del romanticisme (Fortuny) al realisme (Ramon Martí Alsina), orientalisme i gran focus en modernisme (pintura, escultura, cartelleria, mobles, vitralls). • Observació: el noucentisme final queda més discret; es convida a descobrir el patrimoni català. • Recursos i activitats: blog “barcelonart.blogspot” i sortides guiades. Temes transversals del programa • Clàssics vs. risc: del classicisme d’Eastwood a l’experimentació d’Anderson i Smith. • Dol i tendresa: Clapton, els vincles a “Un mundo perfecto”, i el procés de pèrdua a “Big Hero 6”. • Estructures corals i laberíntiques: novel·la de Llorens i cinema d’autor (narratives no lineals).

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
