Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12196episodis
Veus Parròquia del 14/1/2015 — Dret a l’Evangeli: alegria, servei i olor d’ovella - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 14/1/2015 — Dret a l’Evangeli: alegria, servei i olor d’ovella

Resum de l’episodi Tesi central “Tothom té dret a rebre l’Evangeli” no és només difusió de doctrines, sinó el dret a rebre alegria, esperança i sentit. L’episodi explora com viure i anunciar l’Evangeli de manera pròxima, humil i compromesa amb la realitat. "És vital que l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom... sense demores, sense fàstic i sense por." Eixos principals • Evangelitzar amb l’exemple: la fe es transmet amb gestos quotidians d’ajuda, companyia i cura dels qui se senten sols. • Involucrar-se (paraula clau del Papa): participar en espais on es construeixen justícia, pau i benestar, des de la família fins a associacions del poble. • Fer “olor d’ovella”: sortir de la zona de confort, barrejar-se amb la gent, acostar-se a la pobresa i servir amb humilitat. • Menys preceptes, més Amor i Gràcia: el missatge resulta atractiu quan posa al centre l’alegria de l’Evangeli (Evangelii Gaudium), l’amor als altres i la confiança en la gràcia i el perdó, més que no pas en un llistat de normes. • Joves i llenguatge: cal trobar formes noves i properes per acostar el missatge a la gent jove, reforçant valors i espais de continuïtat després de la comunió. • Sense fàstic i sense por: autenticitat per no amagar la fe; cadascú des de la pròpia sensibilitat (sense imposar, però tampoc amagant-se). • Parròquia al carrer: presència a festes populars (Sant Jordi, tardor), Càritas i grups de postcomunió per crear continuïtat i servei. • Compromís cívic: sumar-se a iniciatives locals (Consell de Dones, Sant Just Solidari, medi ambient, voluntariat amb gent gran o discapacitat) que alineen valors evangèlics. • La ràdio com a altaveu: difon el to propositiu i inclusiu del Papa Francesc, escoltat també per persones no creients. Cites destacades "Fer olor d’ovella": ser poble i ramat de Déu, a tocar de la vida real. "Els preceptes donats per Crist són poquíssims" (record de Sant Tomàs): l’amor i el servei com a centre. "Sense demores, sense fàstic i sense por": coratge, proximitat i constància. Valoració final Un capítol que articula el missatge del Papa Francesc en clau pastoral i social: alegria que es fa servei, fe que es fa carrer, i Església que es fa poble. A Sant Just, això es concreta en presència comunitària, voluntariat i impuls juvenil.

M de Música del 13/1/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 13/1/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 13/1/2015 — Birdman i temporada de premis: Alice, Hawking i més - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 13/1/2015 — Birdman i temporada de premis: Alice, Hawking i més

Panorama del programa • Context inicial de temporada i avís de tres blocs: visions recomanades, premis i estrenes, i anàlisi central de Birdman (Iñárritu). • Tò de debat viu i respectuós sobre crítica i recepció: què valorem d’una pel·lícula (forma vs fons, narrativa vs experiència), amb exemples concrets. No li sobra ni li falta res a la pel·lícula Premis i context Globus d’Or i altres guardons • Boyhood: Millor pel·lícula (drama), Millor director (Richard Linklater) i Millor actriu de repartiment (Patricia Arquette). • Birdman: reconeixement destacat pel guió i interpretació de Michael Keaton (debat sobre la solidesa del guió). • Julianne Moore (Still Alice) i Eddie Redmayne (La teoria del tot): premis d’interpretació principals, performances molt celebrades. • Premis Forqué (Espanya): La isla mínima (millor pel·lícula), Bárbara Lennie (Magical Girl), Relatos salvajes (millor llatinoamericana). Crítiques i recomanacions Quédate conmigo (Still Mine, 2012) • Drama canadenc basat en fets reals: parella d’avis (ella amb Alzheimer) i la lluita d’ell per construir una casa adaptada, xocant amb burocràcia i normatives. • Ambient rural dur de l’oest del Canadà: to no carrincló, sensible però auster. • Interpretacions: James Cromwell i Geneviève Bujold, molt sòlides. • Tema clau: xoc entre saviesa pràctica i rigidesa administrativa. Still Alice (2014) • Retrat íntim d’una professora de lingüística amb Alzheimer precoç. • Julianne Moore: interpretació continguda i colpidora; centra i eleva el film. • Producció independent (pressupost modest), enfoc en la pèrdua del llenguatge com a pèrdua d’identitat. • Repartiment de suport: Kristen Stewart i Alec Baldwin. Val la pena el dolor que representa veure la pel·lícula La teoria del tot (2014) • Biopic íntim de Stephen Hawking vist a través del relat de la seva esposa: més romanç i vida domèstica que ciència. • Eddie Redmayne: transformació sorprenent i matisada; interpretació molt premiable. • Fortaleses: guió sòlid, fotografia refinada, banda sonora ben integrada. Guardians of the Galaxy (2014) • Aventura de ciència-ficció divertida i per a tots els públics. • Identitat musical amb èxits dels 70/80 (Hooked on a Feeling) i personatges carismàtics (Groot, Rocket). • Subtext: modificacions genètiques i amistat com a motor del grup. Thriller espanyol recent: Magic Girl, El Niño, La isla mínima • Magic Girl: to més metafòric i suggerit; Bárbara Lennie extraordinària. • La isla mínima i El Niño: més accessibles i d’acció, però amb gran nivell tècnic i d’ambientació. • Comparativa útil per veure tres mirades molt diferents dins el thriller espanyol contemporani. Estela Cadente (2014) • Visió delicada i estilitzada sobre Amadeu I de Savoia. • Direcció artística molt cuidada; ritme contemplatiu; interès històric i lectura política moderna sobre l’immobilisme. Mommy (2014) • Xavier Dolan retrata la relació mare-fill amb trastorn mental en un entorn canadenc. • Defensa de la convivència, les segones oportunitats i la lluita contra prejudicis. • Realisme emocional, sense artificis, amb gran veritat dramàtica. Cal aquest vot de confiança a persones sovint estigmatitzades Jauja (Xauxa, 2014) • Debat sobre bellesa visual vs consistència narrativa. • Part del grup la troba còsmica i suggerent; d’altres, pretensiosa i fallida en la història tot i la gran fotografia i presència de Viggo Mortensen. Debat sobre crítica i recepció • Com construïm l’opinió? Importància d’escoltar anàlisis que aporten noves lectures. • Canvis de percepció amb el temps i revisions (exemple: Pulp Fiction). • Crítica vs moda: alerta amb els consensos inercials; reivindicació de l’experiència d’espectador. Anàlisi central: Birdman (2014) i Iñárritu Trajectòria i temes • D’Amores Perros a 21 Grams i Babel: relats creuats, intensitat emocional, i límits entre real i sobrenatural. • Biutiful com a punt de gir i fractura amb el guionista Guillermo Arriaga: influència en el tipus de guió i ambició temàtica. Birdman en profunditat • Forma: fals pla seqüència que ens enganxa a la subjectivitat del protagonista; posada en escena virtuosa. • Eix temàtic: fragilitat de l’èxit vs persistència de l’ego; duel entre passat blockbuster (superheroi) i prestigi teatral buscat. • Personatges: Michael Keaton (ambivalència i vulnerabilitat), Edward Norton (ego teatral desbordat), Naomi Watts i el repartiment com a ecosistema d’egos. • Diàleg amb clàssics (All About Eve, Sunset Blvd.) i ecos contemporanis (Black Swan d’Aronofsky) en clau metateatral. • Debat intern: guió potent en matisos vs argument lleu; consens en la gran direcció i el treball actoral. Cloenda i proper episodi • Tancament amb bona sintonia i discrepàncies constructives. • Avanç: tema de la setmana vinent, La lluita dels oprimits, amb l’Andreu Ferran, i proposta de veure La sal de la Tierra.

Just Blues del 12/1/2015 - episode art
Just Blues

Just Blues del 12/1/2015

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)