Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 21/1/2015 — Unitat cristiana, renovació i homenatge a Castells - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 21/1/2015 — Unitat cristiana, renovació i homenatge a Castells

Panorama general de l’episodi Espai informatiu i espiritual de la parròquia dels Sants Just i Pastor. L’audició combina lectura bíblica, notícies d’Església, reflexió d’actualitat, un homenatge al Dr. Paulino Castells, pregàries de la Mare Teresa de Calcuta i una glosa final. Lectura de l’Evangeli (Mc 1,14-20) "Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova." • Tema central: crida i seguiment. Jesús crida Simó, Andreu, Jaume i Joan; ells responen amb decisió immediata. • Missatge clau: la conversió i la disponibilitat a deixar-ho tot per seguir el camí de l’Evangeli. Notícies d’Església Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians (18–25 de gener) • Objectiu: pregar no per la conversió “dels altres”, sinó per una sinceritat compartida i una fe viscuda segons l’Evangeli. • Context 2025: materials preparats amb la mirada posada en la violència i intolerància al Brasil envers minories i religions afro-brasilers. • Crítica del papa Francesc a la mundanitat espiritual i les disputes entre cristians: "Dins el poble de Déu i en les distintes comunitats, quantes guerres!... per enveges i gelosia també entre cristians!" • Crida a deixar-se conduir per l’Esperit Sant i no per interessos, estructures o prejudicis. Agenda parroquial i diocesana • Concert d’orgue: Jonathan Carbó amb l’Escola Gregoriana de Catalunya (diumenge 25, 19.00 h; aportació 10 €). • Celebració patronal dels diaques (Província eclesiàstica de Barcelona): Eucaristia a la catedral de Sant Llorenç, Sant Feliu (21 de gener, 20.00 h) i sopar de germanor amb reconeixements. • Trobada diocesana de joves: “L’esperança, un riu que sempre avança” (24 de gener, 16.00–22.30 h, parròquia de Sant Antoni Abat, Vilanova i la Geltrú). Adreçada a joves a partir de 1r d’ESO vinculats a parròquies, esplais, agrupaments, catequesi o escoles. Homenatge al Dr. Paulino Castells • Necrològica: metge, pedagog i comunicador (especialista en infància i adolescència), autor d’una trentena de llibres; traspassat el 5 de gener. • Llegat: orientacions clares a famílies des de la fe cristiana i un gran sentit humà. • Lectura d’un fragment de “Crecer con padres separados” sobre la importància dels avis després d’una separació: "...después de toda separación es muy deseable que los hijos tengan contacto con adultos de cada sexo... Muy a menudo son los abuelos los que asumen estos papeles de padres sustitutivos." Fe i actualitat Andrea Riccardi: renovació eclesial i reptes globals • Diagnosi: “mercat de les religions” amb nous productes d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia; cal una Església més càlida i comunitària, i menys rígida. • Alertes: perill d’islam totalitari (amb debat intern dins el món musulmà) i falsos profetes que prometen solucions totals. • Recomanació: evitar guetos mentals i no reduir-se a “partit dels valors tradicionals”; la tradició cristiana és vida i esperança. • Clau del Vaticà II i del present: "Sin el Concilio Vaticano II, la Iglesia habría naufragado." • Sobre el papa Francesc: busca una gran aliança amb el poble i promou una renovació profunda; tot i així, troba oposició dins la cúria i en sectors catòlics. El viatge del papa Francesc a Filipines • Moment multitudinari a Manila: fins a 6 milions de fidels. • Gestos i paraules: humilitat davant la pregunta d’una nena; crida a “aprendre a plorar”. "Els qui tenen els problemes més o menys resolts no saben plorar." Reconeixement acadèmic a Francesc Torralba • Ingrés a la Reial Acadèmia de Doctors (aula magna FTC); assistència de cardenals i bisbes. Valoració molt positiva de la seva tasca com a teòleg i comunicador. 30 anys d’“Arrels cristianes de Catalunya” • Context: aniversari de la carta pastoral (1985), escrita per Joan Carrera, sobre l’actitud de l’Església davant la realitat del país. • Taula rodona al Palau Robert: Jaume Aymar, Enric Vendrell, Francesc Rosaura, Joan Rigol i Salvador Cardús; cloenda de Joana Ortega. • Temes: vigència del text, paper dels mitjans de comunicació, paral·lelismes 1985–2015 (transformació política i crisi). Pregàries de la Mare Teresa de Calcuta • El temps: agraïment a Déu en la bonança i la tempesta. • Els ultratjats: petició d’amor, tendresa i cor net; consol i dignitat per als perseguitats. • Hospitalitat: benedicció per a qui acull pobres i viatgers; memòria de Mt 25. • Pau: "Dona'ns la pau, oh Senyor, i fes que les armes siguin inútils en aquest món meravellós." Glosa final: “Jo et batejo” (Enric Puig Jofre, SJ) • Testimoni d’un jove sense antecedents religiosos que troba la fe en una escola cristiana i a través de l’amistat. • La resposta eclesial al seu desig de rebre els sagraments de la iniciació: “Jo et batejo”.

M de Música del 20/1/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 20/1/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 20/1/2015 — Premis, Turing i la lluita dels oprimits al cinema - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 20/1/2015 — Premis, Turing i la lluita dels oprimits al cinema

Panorama inicial • Presentació del programa i dels participants. Anunci d’un episodi en tres parts: recomanacions recents, tema central sobre la lluita dels oprimits i comentaris finals. Kaurismäki a la Filmoteca de Catalunya • Homenatge a Peter von Bagh amb sessió doble presentada per Aki Kaurismäki. • Es destaca l’estil de Kaurismäki: cinema amb pocs mitjans però amb gran relació qualitat-preu i autenticitat. • Conversa sobre el suposat “fred” del cinema nòrdic i connexions amb directors amb K: Kaurismäki, Abbas Kiarostami, Kieslowski, Kubrick. Premis i indústria: entre el reconeixement i la hipocresia • Debat sobre la infravaloració d’Interstellar als premis (Globus d’Or, Òscars) i com els criteris sovint prioritzen històries més “digeribles”. • Dinàmica de l’“estrena estratègica”: nominacions que impulsen taquilla (p. ex. The Grand Budapest Hotel, Birdman, The Imitation Game, La teoria del tot, Sempre Alice, Selma). • Crítica a la hipocresia: reverència a figures com Martin Luther King mentre persisteixen mancances estructurals (p. ex. sanitat universal). • Comparació amb Torrente: èxit popular sense reconeixement crític; tensions entre cinema comercial i festivals com Cannes. La distància més llarga i el laberint de la distribució • Valoració de La distància més llarga (Clàudia Pinto, amb Carme Elias): interpretació destacada, premis internacionals, però estrena ajornada. • Trama: àvia amb càncer retorna a l’Amazones; el net busca retrobar-s’hi. Tendresa i sobrietat; no és una obra mestra, però mereix estrena. • Fenomen Ciutat Morta (TV3/33): impacte social i reobertura institucional del cas; exemple del poder del documental. • Reflexió sobre distribució: pel·lícules guardonades que no arriben a sales; propostes d’alternatives digitals i de sales valentes (p. ex. Cinemes Girona, Zumzeig), amb cicles i preestrenes de documentals com Història d’un futur o 3.11. Imitation Game i Alan Turing: èpica del codi i dilemes morals • Repàs al paper d’Alan Turing en el desxiframent d’Enigma a Bletchley Park i el gir estratègic que va escurçar la guerra. • Dilemes ètics: informació utilitzada selectivament per no alertar els nazis; secret d’estat fins als anys 60. • De Turing a la cultura pop: test de Turing i l’eco al Voight-Kampff de Blade Runner. "És que no ens veuen, som invisibles" — una idea que ressona en altres històries d’opressió. • Crítica del film: bones intencions i gran tema, però narració irregular; destaca Benedict Cumberbatch (també popular per Sherlock). Tema central: la lluita dels oprimits al cinema Treball, classe i colonialisme • Salt of the Earth (1954) — Vaga d’obrers mexicoamericans a Nou Mèxic; doble front: salari i protagonisme de les dones a la vaga. Context de McCarthisme i guionistes a la llista negra. • Queimada / Burn! (1969) — Insurrecció en una illa colonitzada: suport britànic instrumental a l’alçament i posterior repressió quan supera els seus interessos. Marlon Brando excel·lent com a agent britànic. Gènere, identitat i institucions • Una giornata particolare (1977) — Itàlia feixista: opressió a dones i homosexuals amb delicadesa i humanitat (S. Loren i M. Mastroianni). • Algú va volar sobre el niu del cuc (1975) — No va de “bogeria”, sinó de control institucional i deshumanització; el poder que domina i anul·la. Marges socials i humor negre • Brutti, sporchi e cattivi (1976) — Misèria, supervivència i humor negre: quan els oprimits acaben oprimint per pura subsistència. Ken Loach: naturalisme i combat laboral • The Navigators (2001) — Privatització ferroviària (post-Thatcher): pèrdua de seguretat i precarietat des de la mirada obrera. • It’s a Free World… (2007) — Emprenedoria precaritzadora: l’oprimit que esdevé opressor per “triomfar”. • Bread and Roses (2000) — Treballadores de la neteja immigrants: lluita sindical i el dolor de la invisibilitat. El western com a metàfora de classe • Raíces profundas / Shane (1953) — Grangers vs terratinents: organització, violència i límits morals. • El jinete pálido / Pale Rider (1985) — Actualització del mite per Clint Eastwood. Clàssics de crisi i capital • Las uvas de la ira (1940) — Dignitat i resistència en la Gran Depressió (J. Ford adaptant Steinbeck). • La terra de la gran promesa (1975) — Andrzej Wajda mostra el capital manipulant el moviment obrer amb una lucidesa demolidora. Cloenda • Avanç de la propera convidada: Laia Colet, directora artística (Tierra y Libertad, El Perfume, Eva, Exodus). • Recupera l’episodi al blog del programa. Idea clau transversal: el cinema social, amb estètiques diverses, revela com la opressió es manifesta en la classe, el gènere, la raça, les institucions i la indústria; i com la resistència pren formes col·lectives, íntimes i sovint ambivalents.