Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 28/1/2015 — “El juego de lo posible”: ciència i esperança - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 28/1/2015 — “El juego de lo posible”: ciència i esperança

Panorama general Conversa de “Paraula Viscuda” amb la veterinària i veïna Sònia Moreno sobre el llibre “El juego de lo posible” de François Jacob. Es tracten temes com la relació entre mite i ciència, el bricolatge de l’evolució, el temps i el futur en biologia, i una mirada crítica i ètica sobre la pràctica científica. També es dedica espai a la xarxa de dones emprenedores de Sant Just, la lectura de l’Evangeli i els crèdits del programa. Convidada i context comunitari Sònia Moreno, veterinària al Centre Veterinari de Sant Just des de fa 11 anys, molt arrelada al barri. Participa a una xarxa de dones emprenedores amb l’objectiu de fer xarxa local, donar protagonisme als serveis i comerç de proximitat i retenir talent al poble. El llibre: presentació i estructura Obra de François Jacob (premi Nobel): pont entre coneixement científic i saviesa de vida. Estructura en tres parts: • Mite i ciència • Bricolatge de l’evolució • El temps/futur La Sònia el va llegir amb 20 i escaig anys: li va semblar fascinant; en rellegir-lo, el troba dens i amb llenguatge tècnic, però encara molt valuós per com vincula ciència i filosofia. "La regla del juego en la ciencia es no hacer trampas, ni con las ideas ni con los hechos..." — Un principi ètic clau subratllat per la convidada Mite i ciència: ètica i riscos Idea central: la ciència requereix integritat; fer trampes condueix a l’autodestrucció del propòsit científic. Debat sobre pressió econòmica, interessos i potencial falsejament de dades (exemples mediàtics, farmacèutiques). Crida a la responsabilitat: la recerca ha de servir el bé comú, no només l’interès econòmic. Bricolatge de l’evolució: adaptar, no crear de zero La natura “reutilitza” i modifica peces existents (ADN, òrgans) per adaptar-se: no hi ha disseny perfecte, sinó solucions funcionals. Contraposició amb l’enginyeria, que planifica i disposa de materials i màquines ad hoc. Pararel·lisme amb el reciclatge creatiu: donar nova vida a allò existent pot ser més significatiu i sostenible que comprar nou. Recordatori: l’evolució està lluny de la perfecció; les espècies poden desaparèixer (humans inclosos si no cuidem el planeta). "La bombilla eléctrica no deriva de la bujía... En cambio, la evolución está lejos de la perfección." Temps, cervell i futur Els sistemes genètic i immunològic registren passat d’espècie i d’individu; la vida també s’orienta al futur. El sistema nerviós evoluciona de coordinar cèl·lules a registrar experiències i, finalment, a imaginar/inventar el futur. Intel·ligència: més enllà de l’IQ Crítica a reduir la intel·ligència a un número (IQ). Proposta: intel·ligència com a capacitat d’adaptació i flexibilitat. Connexió amb la felicitat i l’equilibri entre cognició i intel·ligència emocional; importància del caràcter i la individualitat. Evangeli del dia Lectura de Mc 1,21-28: Jesús ensenya amb autoritat i allibera un home d’un esperit maligne; sorpresa de la gent i difusió de la seva fama. Tancament i crèdits Missatge final del llibre: la humanitat necessita somnis i realitats; l’esperança dona sentit a la vida i impulsa a transformar el present. "Los tiempos del miedo se han terminado, ahora comienzan los tiempos de esperanza." Agraïment a Àlex Solana per la nova sintonia del programa. Recomanació del llibre: sí, especialment per a qui gaudeix de ciència i filosofia, amb la nota que és dens i tècnic.

M de Música del 27/1/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 27/1/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 27/1/2015 — Laia Colet: direcció d’art, de Loach a Ridley Scott - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 27/1/2015 — Laia Colet: direcció d’art, de Loach a Ridley Scott

Convidada i objectiu del programa Convidada: Laia Colet, directora artística i dissenyadora de producció. Objectiu: Entendre amb claredat què fa el departament d’art al cinema, com es decideix la imatge d’un film, i repassar la trajectòria de Colet des de projectes locals fins a grans produccions internacionals. "El departament d’art és el més complex de tota la indústria cinematogràfica." Què és la direcció d’art / disseny de producció Funcions clau • El/la dissenyador/a de producció defineix, amb el director, el concepte visual global: època, context, paleta de colors, textures, materials, i el “to” visual de la pel·lícula. • L’art director concreta i executa: dibuixos, plans, coordinació de construcció, attrezzo i equip. • S’“aterra” el guió: espais, objectes, vestuari i vehicles expliquen psicologia, classe social i context dels personatges sense diàleg. "Som els primers que aterrem el projecte: del text a un món tangible." Exemples • Eva: ambientació a la neu per contrastar exteriors freds i interiors càlids; futur proper càlid i orgànic, fugint del tòpic asèptic. • El perfum: París presentat en negre/brut i Grasse en marrons terrosos; decisió de paleta que reforça tema i atmosfera. • Che: reconstrucció realista a Puerto Rico de cases camperoles cubanes (gran part construïdes ex novo). Tallers, equips i logística • Grandària d’equip molt variable: de 7 a >1.000 persones (Exodus). • Decisions clau: localitzar vs construir (cost, climatologia, logística de rodatge, flexibilitat per a fotografia i moviments de càmera). • Temps d’entrada: en films d’època/alt concepte, el departament d’art entra des del minut zero; en contemporanis pot ser més tard, però cal ofici per quadrar pressupost, calendaris i solucions. Metodologies de directors (estils de treball) • Ken Loach: actors sense guió complet, combinació d’actors i no-actors; busca espontaneïtat i veritat. • Steven Soderbergh: dirigeix, opera càmera i influeix en la llum; defineix al set què es roda i com. "Jo decidiré què està bé i què no està bé." (Soderbergh a l’equip) • Ridley Scott: gran claredat visual, dibuixa al set per comunicar; projectes de dimensió colossal (Exodus). • Pedro Almodóvar: molt definit d’entrada en l’apartat artístic, però col·labora i escolta l’equip. Trajectòria de Laia Colet • Orígens en Belles Arts (escultura) i formació en escenografia teatral (Institut del Teatre i beca a Nova York). • Passarel·la cap al cinema a partir de curtmetratges; primer llarg com a cap d’art a Terra de canons; gir professional i vital amb Tierra y Libertad (Ken Loach). • Direcció artística a El perfum (amb PD alemany) i disseny de producció a Eva (Gaudí i nominació al Goya). • Experiència internacional amb Soderbergh (Che) i Ridley Scott (Exodus). • Docència a l’ESCAC; defensa l’ofici i la versatilitat camaleònica per evitar una “petjada” massa reconeixible. "M’agrada que el departament d’art estigui al servei de la pel·lícula, no de la meva marca." Viatges i equips locals • El viatge és un al·licient principal: immersió cultural i creativa. • Nepal: equip local reclutat en facultats i oficis (arquitectes, pintors) quan no hi ha indústria cinematogràfica; adaptació de tempos i processos. Digital, VFX i continuïtat artística • L’era digital amplia el camp d’acció: moltes parts del decorat es creen en VFX. • Idealment, el/la dissenyador/a de producció també defineix el que és digital per mantenir unitat estètica. • Risc local (a vegades): que els VFX s’executin després sense la supervisió d’art, trencant coherència. Reconeixements i referents • Referents internacionals: Dante Ferretti (exposició al MoMA; dibuixos amb llum integrada), Ken Adam (007; reconeixement fins i tot en arquitectura), Alain Bainée (Blancanieves). • Referent espanyol: Gil Parrondo (doble Òscar). • Premiats d’Eva: Gaudís incloent Direcció Artística; Goya per a Efectes i Omar (secundari) i direcció novell (Maíllo) citats durant el programa. Moments destacats del programa • Trucada sorpresa a Vinyet Escobar (nominada als Gaudí per 10.000 km) i mini-debat sobre Ridley Scott i Blade Runner. • Debat sobre el reconeixement insuficient del departament d’art versus fotografia i la seva centralitat narrativa. • Comentari fresc sobre la nominada a l’Òscar internacional Timbuktu (Mauritània): estètica i localitzacions molt cuidades. Idees clau a emportar-se • El departament d’art defineix el món on viuen els personatges: espais, objectes i colors que expliquen la història sense paraules. • Camaleonisme i servei a la pel·lícula per davant de la “marca personal”. • Unitat visual en l’era digital demana coordinació estreta entre art i VFX. • Ofici i logística (pressupost, equips, calendaris) són tan crucials com la creativitat.

← Torna a tots els podcasts