
Music Club Mix Sessions del 4/2/2015
Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House
Episodis etiquetats amb Altres

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Resum de l’episodi Programa “Veus de la parròquia – Finestra de Justícia i Pau” centrat en quatre eixos: una iniciativa juvenil solidària a Sant Just, el debat sobre la presó permanent revisable, la campanya de Mans Unides per combatre la pobresa (projecte a Mauritània) i l’impacte de la nova reforma fiscal en el teixit associatiu de lleure. Punts clau • Impuls juvenil i comunitari: estudiants organitzen una taula rodona solidària amb ONGs locals per debatre respostes a la pobresa i la injustícia. • Debat penal i drets: crítica a la presó permanent revisable per ser, de facto, una cadena perpètua que dificulta la reinserció i vulnera la finalitat rehabilitadora de la pena. • Solidaritat internacional: Mans Unides impulsa un projecte a Mauritània per a la seguretat alimentària i el desenvolupament comunitari, amb seguiment i transparència. • Pressió fiscal sobre el lleure: alarma per la reforma fiscal que equipara associacions a empreses (obligacions comptables, IVA, impost de societats, tràmits telemàtics), amb risc per al teixit associatiu. “Una majoria absoluta és una dictadura.” “Torna la cadena perpètua… ‘presó permanent revisable’.” “Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?” Temes principals 1) Taula rodona solidària organitzada per joves (Institut) al Casal de Joves • Data i lloc: Dimarts 24 de febrer, 18:00–18:30, Casal de Joves. • Format: “Tarda solidària” amb Justícia i Pau, Sant Just Solidari, Càritas, Solidança, Creu Roja, Mans Unides, entre d’altres. • Objectiu: com actuen les ONGs davant la pobresa i la injustícia; fomentar la participació ciutadana. • Activitat final: berenar solidari. • Missatge de fons: reforçar el compromís cívic i minimitzar l’egoisme social. – Idees clau: - Protagonisme juvenil i aprenentatge en comunitat. - Importància d’“aprendre fent” i de donar suport institucional i veïnal a iniciatives nascudes dels joves. 2) Debat sobre la “presó permanent revisable” i el sentit de la pena • Crítica al concepte de presó permanent revisable com a retorn encobert de la cadena perpètua. • Dubtes sobre la revisabilitat real: criteris, terminis i garanties. • Recordatori del propòsit de la pena: rehabilitació i reinserció, no l’aïllament perpetu. • Pregunta oberta: paper de la doctrina social de l’Església davant la mesura. • Context polític: aprovació en el marc de la reforma del Codi Penal i ús oportunista del clima d’alarma pel jihadisme. • Crítica a les majories absolutes i a l’anada i tornada de lleis segons el color polític, amb costos socials i econòmics. – Punts destacats: - Risc de penes indeterminades que poden convertir-se en privacions de llibertat de per vida. - Crida a polítiques de consens i continuïtat legislativa quan una norma funciona. 3) Mans Unides: “Lluitem contra la pobresa, t’hi apuntes?” (projecte a Mauritània) • Àmbit: Montgell (sud de Mauritània), 35 comunitats rurals empobrides. • Objectiu: desenvolupament integral i seguretat alimentària amb enfocament comunitari i sostenible. • Beneficiaris directes: 2.745 persones. • Pressupost: 82.008 €. • Responsable local: Benoit Bolanj (Càritas Mauritana). • Finançament: gairebé 90% de la societat civil; 10% institucions públiques. • Transparència: seguiment anual, memòries i feedback fotogràfic de les obres i resultats. • Dinamització local: consolidació de Mans Unides Baix Llobregat i col·laboració amb instituts per sensibilització. – Conceptes clau: - Enfortiment d’estructures comunitàries i capacitats locals. - Importància de la rendició de comptes i de veure l’impacte real de les aportacions. 4) Reforma fiscal i impacte en el teixit associatiu de lleure • La reforma equipara entitats de lleure a empreses exigint: - Comptabilitat formal, pla de comptes, declaracions com el model 347. - Tràmits com IVA (21% en cultura), impost de societats (model 200), i altes a Seguretat Social fins i tot per col·laboracions mínimes. - Gestió telemàtica obligatòria. • Efectes temuts: càrrega burocràtica i econòmica que pot ofegar associacions petites i voluntàries. • Crítiques de fons: - Mesura per augmentar recaptació en lloc d’impulsar economia productiva (crèdit, emprenedoria). - Pretext de combatre l’economia submergida, mentre grans empreses de l’IBEX 35 optimitzen impostos a l’estranger. - Possible “maquillatge” de dades d’atur donant d’alta microfeines associatives. – Missatge final: la norma és antinatural per al teixit associatiu i “neix morta” si no s’ajusta a la realitat del voluntariat. To i conducció • Conversa constructiva, amb to crític però propositiu. • Defensa del bé comú, la participació cívica i la coherència entre lleis i finalitats socials.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Tema central del programa El programa gira al voltant de dues línies principals: d’una banda, les ressenyes de 10.000 km i Still Alice; de l’altra, el debat temàtic El dimoni de les armes, travessant cinema d’autor i blockbusters per explorar la cultura de les armes, el seu ús polític i social, i les seves representacions al cinema. "Una música delicadíssima per una pel·lícula duríssima" — a propòsit de Lord of War Punts clau • 10.000 km: gran acollida per la seva proposta minimalista, l’ús intel·ligent de la tecnologia (Skype, Google Street View) i dues interpretacions magnífiques. • Still Alice: interpretació excel·lent de Julianne Moore, però crítica a una narrativa considerada massa òbvia i menys potent que El hijo de la novia. • El dimoni de les armes: contrast fort entre l’òptica nord-americana (dret individual a portar armes) i l’europea (monopoli estatal de la violència i memòria bèl·lica), amb pel·lícules que qüestionen el militarisme (X-Men: Days of Future Past, Capità Amèrica: The Winter Soldier, Interstellar) i el negoci del tràfic d’armes (Lord of War). • Altres: racó de biblioteca sobre cinema negre (Drive, Pulp Fiction, No habrá paz para los malvados), l’estrena alternativa Crisis i el model de sessions-col·loqui al Cinema Girona, i una mirada humanista a la migració a Le Havre (Kaurismäki). Ressenyes 10.000 km (Carlos Marqués-Marcet) • Proposta formal: pla seqüència inicial de ~20 minuts impecable per establir la relació de la parella abans de la separació. • Recursos narratius: ús orgànic de Skype, Google Street View i el correu electrònic per traduir emoció en llenguatge digital. • Interpretacions: David Verdaguer i Natalia Tena, punyents en primers plans; química i versemblança constants. • Temes: amor a distància, dificultat de la comunicació, i lectura fina sobre dinàmiques de gènere (pregunta clau: “m’estàs demanant permís per marxar?”) que activa una discussió sobre masclisme subtil i autonomia personal. • Premi i recepció: guardons Gaudí a millor guió, direcció, interpretacions i millor pel·lícula no catalana. • Imatges memorables: l’escena del preservatiu i el silenci com a síntesi d’un trencament emocional. "La comunicació és sempre molt difícil" — lectura central del film Still Alice (Richard Glatzer, Wash Westmoreland) • Focus: Alzheimer precoç en una acadèmica brillant de ~50 anys. • Virtut principal: Julianne Moore sosté la pel·lícula amb un treball majúscul. • Observacions crítiques: trama percebuda com massa convencional i amb un deteriorament menys consistent en comparació amb El hijo de la novia (on hi ha més història i una vivència més rica de la família). El dimoni de les armes (Debat) Marc conceptual i òptiques • EUA: defensa del dret individual a portar armes i recel del monopoli de la violència per part de l’Estat. • Europa: memòria de les guerres i construcció d’unitat post-1945; rebuig majoritari a l’arma privada i confiança (crítica) en l’aparell estatal. • Negoci global: tràfic d’armes com a motor d’inestabilitat en conflictes (Àfrica, Pròxim Orient). Blockbusters amb mirada antimilitarista • X-Men: Days of Future Past: retrocés al 1973 (Kennedy, Vietnam, Nixon) per qüestionar l’escalada armada. • Capità Amèrica: The Winter Soldier: crítica a la Patriot Act, seguretat vs llibertat, i el pes de les corporacions militars. • Interstellar: prioritza la supervivència de l’espècie i relativitza enfrontaments; el viatge en el temps apareix com a mecanisme reflexiu més que bèl·lic. Tràfic d’armes i ètica: Lord of War • Retrat del negoci clandestí (Nicolas Cage) que nodreix ambdós bàndols i destrueix llaços familiars. • Paralllel amb el tràfic de drogues: enriquiment a costa del col·lapse social. Migració, control i armes: Le Havre (Aki Kaurismäki) • Humanisme contra la persecució administrativa i la violència institucional; el paper de la comunitat davant l’aparell repressiu. "Les armes, en si mateixes, ja són un dimoni" — tesi ètica del debat Biblioteca i cinema negre • Catàleg temàtic de la Biblioteca Joan Margarit (Sant Josep) sobre cinema negre: de L’àngel blau a Drive i No habrá paz para los malvados. • Llibres recomanats: “Pesadillas verdaderas y falsas” (Noel Ceballos), “El cine negro” (Víctor Arribas), “Anatomía del crimen” (Mariano Sánchez Soler). Estrena alternativa i exhibició Crisis (Manuel Mira) • Idea potent sobre una societat que prohibeix la paraula “crisi” i persegueix el dissens; pel·lícula coral. • Limitacions d’execució: risc de reiteració i manca de versemblança. • Model de projecció: Cinema Girona amb passis setmanals i col·loqui amb el director (format cinefòrum continuat). Notes diverses i proper programa • Joan és a Londres (Billy Elliot, musical); mencions a Drive, Pulp Fiction, No habrá paz para los malvados. • Proper programa: Carme presenta Culpables i innocents amb Falso culpable (Hitchcock) com a protagonista.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House