
Just Blues del 9/2/2015
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general Programa coral amb literatura, il·lustració infantil, reflexió en bioètica i una extensa tertúlia de cinema. Destaquen la ressenya d’El Marciano, l’elogi a Stella Cadente, la crítica a 10.000 km, l’entusiasme per Whiplash, una lectura històrica d’Ágora i la recomanació de Still Alice. ‘Vull trobar el meu Charlie Parker’ — l’obsessió del mestre a Whiplash sintetitza l’exigència i el límit entre genialitat i deshumanització. Llibres i il·lustració El Marciano (Andy Weir) • Ressenya entusiasta d’una obra de ciència-ficció de supervivència, escrita com a diari de bitàcola amb coherència científica. • Fort component tècnic (hàbitat, pressió, motors d’ions, logística de pes i energia), tot i que la tecnologia clau encara és teòrica. • Adaptació en marxa de Ridley Scott amb Matt Damon i Jessica Chastain. • Tangent sobre Interstellar: una distopia que es transforma en epopeia espacial més intimista que espectacular. Conte infantil: Set Blancaneus i un nan (Carles Cano) amb il·lustracions de Núria Feijó • Relectura en clau inversa de Blancaneu, escrita en valencià, jugant amb els tòpics (rei, reina, mirall que ‘diu la veritat’, hereu trobat al riu) amb humor i enginy. • Elogi a les il·lustracions de Núria Feijó (Sant Feliu): estil polit, treball per editorials diverses i bloc propi; reivindicació de la literatura il·lustrada de qualitat. Idees i societat Bioètica avui • La bioètica mira d’harmonitzar el respecte a la natura amb la creativitat humana, més enllà de moralismes rígids. • Crida a no confondre identitat personal amb genètica ni vivència conscient amb simples registres neuronals: les neurociències no ‘capturen’ la consciència subjectiva. • Reflexió social: armes, oficis, xarxes i la dificultat d’acceptar la complexitat; cal diàleg per a una millor comunicació interpersonal. Música Efemèrides i interludi • Record a Bob Marley (70 anys) i a ‘Woman’ (John Lennon), número 1 fa 34 anys. • Interludi musical amb ‘Woman’ i debat: el pop melòdic 70-80 (melodies/armonies) versus produccions actuals més mecanitzades i amb menys originalitat. Cinema Gaudí 2015: palmarès i debat • El Niño: 7 premis (majoritàriament tècnics) i millor actriu secundària (Bárbara Lennie). Recepció dispar; crítica a alguns papers poc creïbles tot i bons joves intèrprets. • 10.000 km: millor pel·lícula (no catalana), director i parella protagonista. Crítica severa: obertura en pla seqüència, bona idea de comunicació a distància però guió prim i final previsible. • Stella Cadente (Lluís Miñarro): destacada com a gran obra infravalorada; direcció artística exquisida, quadres ‘barrocs’ a cada escena i joc anacrònic musical. Retrat íntim i decadent d’Amadeu I. • Mirada als Goya: desig de triomf per a La isla mínima; menció a Open Windows i Gran Piano com a bons exercicis de llenguatge pantalla. Whiplash (Damien Chazelle) • Drama trepidant sobre l’abús ‘perfeccionista’ d’un mestre que busca el geni a qualsevol preu. • Interpretacions potents (J.K. Simmons, Miles Teller); ritme físic i extenuant (mans sagnants, assajos a la matinada). • Debat ètic: fins on és lícit portar l’exigència? El film suggereix el cost humà de la genialitat. Ágora (Alejandro Amenábar) • Retrat d’Hipàtia a l’Alexandria del s. IV: ciència, filosofia i conflicte polític-religiós (poder romà vs. ascens cristià; destrucció de la biblioteca). • Paper de la dona i fonamentalisme: instrumentalització de textos per limitar-la; paradoxes d’un cristianisme institucional que hereta estructures romanes. Le Havre (Aki Kaurismäki) • Fàbula minimalista i d’actualitat sobre migracions al port francès: xarxes de solidaritat civil contrapesen el dispositiu policial. • Cinema ‘petit’ però humanista: posada en escena austera, actors continguts i to de miracle laic. Still Alice (Julianne Moore) • Drama sobre Alzheimer d’inici precoç: una eminent lingüista que ‘veu com se li cauen les paraules’ davant dels ulls. • Interpretació contundent de Moore (favorita als Oscars), amb suport de Kristen Stewart i Alec Baldwin; to sobrit que evita l’excés melodramàtic.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.