
Just Blues del 16/2/2015
Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)
Episodis etiquetats amb Altres

Repàs al món del Blues, amb professionals del tema, o no. (Si preteneu escoltar un programa de ràdio, aquest no es l'indicat, o sí)

Audició de sardanes amb comentaris sobre les peces que s’escolten. A la meitat del programa, s’inclou normalment una curta notícia relacionada amb el món de la sardana.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House


Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.

Les millors mescles dels millors DJs, del món del Soulful House, Nu Disco i Deep House

Panorama general de l’episodi Sessió variada i dinàmica a Babilònia amb literatura, música, reflexió i molt cinema. Es destaquen la novel·la de ciència-ficció "El marciano", un apunt de bioètica sobre tecnologia i consciència, i un repàs extens a la gala dels Premis Gaudí, amb crítiques a films com Estela Cadente, El Niño, 10.000 kilómetros, Whiplash, Ágora, Le Havre i Siempre Alice. "És un Robinson Crusoe a Mart" – sobre El marciano "Jo aquí vull trobar el meu Charlie Parker" – sobre l’obsessió del professor a Whiplash "Estela Cadente és una obra mestra" – valoració entusiasta de Miñarro Llibres i ciència-ficció El marciano (The Martian) • Trama: astronauta abandonat a Mart intenta sobreviure fins al possible rescat, amb enfoc de "manual de supervivència" científic. • To i estil: diari de bitàcola amb detalls tècnics versemblants (hàbitat, pressió, motors iònics). • Adaptació: en marxa amb Ridley Scott, Matt Damon i Jessica Chastain. • Comparativa: es comenta breument Interstellar (to intimista i físic, menys espectacle còsmic, més nau i decisió humana). Conte infantil: Set Blancaneus i un nan • Autor: Carles Cano (Premi Carmesina 2012). • Joc invers del conte clàssic amb humor i valencià literari. • Il·lustracions: Núria Feijó, reivindicació del valor dels àlbums il·lustrats i la il·lustració infantil local. Pensament i societat Apunt de bioètica • Focus: dilemes ètics de la tecnociència i la transformació social. • Clau: harmonitzar el respecte a la natura i la creativitat humana sense reduir la identitat a genètica o dades. • Les neurociències expliquen circuits, però no la vivència autoreflexiva; repte: millor comunicació interpersonal i gestió de la complexitat. Música i efemèrides • Bob Marley hauria fet 70 anys. • "Woman" de John Lennon va ser número 1 fa 34 anys; s’emet el tema i es debat sobre el pop melòdic 70-80s vs. producció actual. • Conversa sobre Beatles (Lennon/McCartney), el declivi del rock comercial i la memòria musical generacional. Cinema Premis Gaudí: balanç • Més nominades: El Niño, 10.000 kilómetros, Estela Cadente, Rastres de Sàndal. • Palmares: - El Niño: 7 premis (tècnics + actriu secundària Bárbara Lennie). - 10.000 kilómetros: 4 grans (millor pel·lícula no catalana, direcció, actor David Verdaguer, actriu Natalia Tena). - Estela Cadente: direcció artística i vestuari. - Rastres de Sàndal: millor pel·lícula catalana. • Observació: conducció de gala irregular; es cedeix pes als presentadors de premis. Estela Cadente (Lluís Miñarro) • Retrat d’Amadeu de Savoia a Espanya (1870-72): impotència política, desídia i estètica pictòrica. • Direcció artística excelsa: plans quiets com quadres barrocs; contrast entre intimitat, poder i sexualitat. • Breus anacronismes musicals trencant la seriositat d’època. • Valoració: obra major injustament discretada. El Niño (Daniel Monzón) • Thriller d’acció a l’Estret: solvent però impostacions en alguns rols (credibilitat irregular); efectes repetitius. • Forts secundaris: Eduard Fernández, Bárbara Lennie. • Comparativa: es prefereix La isla mínima per ambientació, direcció i narrativa. 10.000 kilómetros (Carles Marquès-Marcet) • Relació a distància (Barcelona–Los Angeles) via pantalles. • Encerts: muntatge i ús de la interfície digital. • Límits: guió escàs, silencis poc justificats, final previsible; comparada desfavorablement amb Open Windows (Vigalondo) en l’experiment formal. Whiplash (Damien Chazelle) • Aprenent de bateria en conservatori d’elit vs. professor tirànic (J.K. Simmons). • Temes: exigència extrema, perfeccionisme i el preu del geni; seqüències d’assaig viscudes i físicament exhaustives. • Clímax musical d’alt voltatge ("Caravan"): improvisació dins estructura; cinema d’energia i tensió. • Valoració: del millor de la cursa Òscar. Ágora (Alejandro Amenábar) • Segle IV, Alexandria: Hipàtia entre ciència, filosofia i el xoc cristianisme–paganisme–judaisme. • Crítica a l’obscurantisme i els fonamentalismes (parabolans); rigor i recreació d’època. • Eix: la recerca astronòmica d’Hipàtia i el pes polític-religiós (Orestes, Cirili). Le Havre (Aki Kaurismäki) • Port francès i migració: xarxa de solidaritat ciutadana versus aparell de control. • Cinema petit i humanista: posada en escena austera, humor sec, miracles quotidians possibles. Siempre Alice (Glatter/Westmoreland) • Julianne Moore (Alzheimer precoç): pèrdua del llenguatge i identitat; mirada íntima i respectuosa. • Repartiment: Alec Baldwin, Kristen Stewart (sorprenent). • Comparatives: menys demolidora que Amour (Haneke), tot i escenes d’impacte contingut. • Pronòstic: paper d’Òscar per Moore. Idees clau • La forma pot brillar (muntatge/interface a 10.000 km), però sense substància dramàtica no sosté. • L’exigència artística (Whiplash) obre el debat entre genialitat i límit humà. • El passat d’obscurantisme (Ágora) ressona en els debats ètics actuals. • La solidaritat anònima (Le Havre) contrapesa l’ansietat social davant la migració.

Recorregut per estils musicals que en el seu moment van evolucionar de la música jazz, com el funk, soul, etc...

Música de tots els temps i tots els estils, sense paraules... només música.