Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 18/2/2015 — Quaresma: Evangeli, Càritas i nous cardenals - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 18/2/2015 — Quaresma: Evangeli, Càritas i nous cardenals

Panorama general Programa dedicat a la Quaresma i a l’actualitat eclesial: des de la lectura de l’Evangeli i una profunda reflexió de Mn. Joaquim Rius sobre el sentit del temps quaresmal, fins a notícies i agenda (solidaritat amb Càritas, formació i actes), una crònica sobre els nous cardenals i reformes al Vaticà, i espais d’espiritualitat amb una glossa d’Enric Puig Jofre i una pregària de la Mare Teresa de Calcuta. Eixos principals • Quaresma amb profunditat: conversió integral, evitar el fariseisme, viure l’oració, el dejuni i l’almoina amb discreció i compassió efectiva. • Compromís i servei: crida concreta a donar suport al rebost de Càritas de Sant Just. • Actualitat de l’Església universal: 20 nous cardenals (majoria no europeus) i reformes per a la transparència i la descentralització. • Agenda i formació: cicle de conferències quaresmals sobre el Sínode de la Família, recés per a joves, xerrada sobre discapacitat intel·lectual i evangeli, i ritu de l’elecció dels catecúmens. • Espiritualitat viva: glossa sobre la pregària d’una mare i invocació confiada per al treball diari. Evangeli i sentit de la Quaresma Lectura de l’Evangeli (Mc 1,12-15) • Jesús és conduït per l’Esperit al desert i proclama: “Ha arribat l’hora... Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.” Reflexió de Mn. Joaquim Rius (Dimecres de Cendra) • La Quaresma no és només pràctiques pietoses o costums: és conversió real i vida evangèlica encarnada. • La penitència és esforç sostingut per assolir una vida més lliure i disponible a l’Esperit: superar defectes, capricis, manies i desídies. • Objectiu: una amistat més profunda amb Jesucrist que es noti en la quotidianitat. "Penitència vol dir esforç... cal cultivar-ho, revisar-ho i posar mitjans pràctics durant aquests 40 dies." Notícies, serveis i agenda Càritas parroquial (rebost d’aliments) • Gestió del banc d’aliments de Sant Just; excedents de la UE insuficients; es demanen aportacions d’aliments o donatius. • Cost mensual per completar lots: 300–350 € (segons famílies ateses). Formació i institucions • Nova Facultat Antoni Gaudí (Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes), vinculada a la Santa Seu i integrada a l’EEES; activitat acadèmica en marxa. Activitats i celebracions • Recés de Quaresma per a joves (22 feb, 17–20 h) amb Montse Puiggrós. • Xerrada: discapacitat intel·lectual des de l’Evangeli (20 feb, 21 h), Dr. Germán López Cortacans. Crida a comunitats fraternes que superin la indiferència. "No són ‘los renglones torcidos de Dios’. Són fills de doble amor." • Ritu de l’elecció dels catecúmens (21 feb, 20 h) a la Catedral de Sant Feliu (Sant Llorenç), presidit pel bisbe Agustí. • Cicle de conferències quaresmals (Basílica Puríssima Concepció, Barcelona) sobre el Sínode de la Família: • Dr. Giovanni Maria Vian (22 feb) • Mons. Vincenzo Paglia (1 mar) • Card. Lluís M. Sistach (8 mar) • Format: conferència, miniconcert d’orgue i Eucaristia. • Escoltisme: procés d’unificació de Minyons, Acció Escolta i Escoltes Catalans. Vaticà i govern de l’Església • 20 nous cardenals (15 electors, 5 emèrits) amb majoria fora d’Europa: pluralitat ètnica i cultural del catolicisme. • El Papa Francesc exhorta a caritat, magnanimitat i a no tolerar injustícies. • Reformes en curs: prevenció de la pederàstia, transparència financera (Card. George Pell), descentralització i probable fusió de dicasteris. • A la cerimònia hi assisteix Benet XVI, saludat afectuosament; bon estat i presència dempeus en bona part del ritu. Espiritualitat: glossa i pregàries Glossa d’Enric Puig Jofre: la pregària de la mare • Una mare de 85 anys regala al fill una pregària composta per un monjo: invitació a trobar Jesús en la vida quotidiana, fins i tot en el dubte. "Coratge, sóc jo, no tingueu por." "Els meus ulls han vist el Salvador... llum que es reveli a les nacions." Pregària pel treball diari (Mare Teresa de Calcuta) • Demana habilitat, claredat, gentilesa, sinceritat i força per alleujar el sofriment; confiança senzilla, com la d’un infant.

M de Música del 17/2/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 17/2/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 17/2/2015 — Angelopoulos i Karaindrou + Història d’un Futur - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 17/2/2015 — Angelopoulos i Karaindrou + Història d’un Futur

Panorama de l’episodi Cinema Sense Condicions aborda dues línies principals: Dossier profund sobre el cinema de Teo Angelopoulos i la música d’Eleni Karaindrou. Entrevista al director del documental Història d’un Futur (estrenat al Cinema Girona), amb prèvies crítiques ràpides de novetats. "No és melodrama: és tragèdia" — sobre l’univers d’Angelopoulos Entrevista: “Història d’un Futur” (documental) Què és i per què sorgeix • Projecte altruista impulsat per Bernat Garrigós per donar veu a la gent gran sobre el procés català. • De la idea inicial d’un vídeo de 15 min a un documental d’1 hora per la riquesa de testimonis. Selecció i rodatge • 8 entrevistats (71–90+ anys), diversos orígens i llengües (català i castellà), amb mirades plurals. • Selecció per xarxa d’amics; sense càsting formal. Rodatge intermitent durant uns 3 mesos. • Resultat: alta qualitat tècnica (imatge, muntatge i etalonatge), pensat per sales i aules. Exhibició i abast • Passis al Cinema Girona (dimecres successius). Útil per a batxillerat (Guerra Civil, memòria, debat actual). “Volíem demostrar que la gent gran té una opinió ben formada i una gran esperança en el futur del país.” Crítiques breus d’estrenes Orgull (Pride) • Drama social sobre la vaga minera dels 80 i el suport LGTB. Emotiva i eficaç per tòpics ben jugats. Selma • Retrat pulcre i potent de Martin Luther King i la marxa de Selma. Possible ressonància local per la vivència col·lectiva i el conflicte polític. American Sniper • Ofici cinematogràfic d’Eastwood, però amb ideologia conservadora i exaltació patriotera que incomoda. Dossier: Teo Angelopoulos + Eleni Karaindrou Signatura d’autor i recepció • No comercial, ritmes lents, plans seqüència amb grua, durades 2h30–3h; però densitat de detalls i viatge constant. • Premis als grans festivals (Cannes, Berlín, Venècia…). Marca inconfusible: veus una segona pel·lícula i ja saps que és seva. Tragèdia grega i història contemporània • Cinema d’èpica i tragèdia: amors impossibles, frontteres i guerres trunquen vides. • Espai-temps no lineal, salts temporals i simbologia mítica (Ulisses, Helena…): l’espectador reconstrueix el sentit. “Ploro perquè no et puc estimar” — l’amor impedit esdevé motor tràgic. Paisatge, llum i aigua • Boira, pluja, neu; paleta grisa i vestuari fosc (excepcions simbòliques: núvia blanca, monos grocs). • L’aigua com a frontera i origen (rius/mar): separa, inunda, ofega, però també revela. Música d’Eleni Karaindrou: un actor més • Música que entra sobtadament i opera com a element poètic (no psicologisme ni simple narració). • Ús diegètic i extradiegètic: músics en escena, acordió i cordes; la maduresa de Karaindrou eleva el dramatisme. “Un bon poema deixa un cop de puny a la panxa.” — Joan Margarit. Aquest cinema, sovint, és una pallissa emocional. Col·laboradors i logística • Guions amb Tonino Guerra; direcció de fotografia i art fidel i recurrent; repartiment internacional (Bruno Ganz, Harvey Keitel, Jeanne Moreau, Marcello Mastroianni). • Escenes icòniques: - Funerals a Sarajevo (processons creuades sota la boira). - Enterrament per barca a Eleni. - Estàtua de Lenin pel riu com a símbol polític. Pel·lícules clau per començar • La mirada d’Ulisses (1995) • L’eternitat i un dia (1998) • El pas suspès de la cigonya (1991) • Els prats plorosos (Eleni) (2004) Fi i llegat • Mort tràgica atropellat durant rodatge; trilogia moderna grega inacabada. L’obra és amor feridor per Grècia i la seva memòria col·lectiva. Idees clau • Tragèdia com a forma; història de Grècia com a matriu narrativa. • Aigua, boira, neu i grua com a lèxic visual. • Música de Karaindrou com a veu del film. • Narració no lineal que demana un espectador actiu. • Documental Història d’un Futur: veu de la gent gran i ús pedagògic.

← Torna a tots els podcasts