Altres

Episodis etiquetats amb Altres

12197episodis
Veus Parròquia del 25/2/2015 — Atahualpa Yupanqui i el payador perseguit: memòria, dignitat i fe (amb Víctor Murillo i Pere Oliver) + Evangeli de la Transfiguració - episode art
Veus Parròquia

Veus Parròquia del 25/2/2015 — Atahualpa Yupanqui i el payador perseguit: memòria, dignitat i fe (amb Víctor Murillo i Pere Oliver) + Evangeli de la Transfiguració

Panorama general Aquest episodi de "Veus de la Parròquia" se centra en la cançó "Coplas del Payador Perseguido" d’Atahualpa Yupanqui (popularitzada per Jorge Cafrune), a partir d’una conversa amb Víctor Murillo (via telèfon) i Pere Oliver, amb Montse Giró i el/la locutor/a del programa. El tram final inclou la lectura de l’Evangeli de la Transfiguració (Marc, cicle B). Temes principals Anàlisi literària i musical de "Coplas del Payador Perseguido": llenguatge, metàfores i imatges. Arrels, identitat i dignitat: el record dels orígens i el compromís amb el poble i la classe treballadora. Context històric: repressió a l’Argentina i a l’Espanya tardofranquista; el paper del trobador/payador per dir l’indicible. Vivència personal de Víctor Murillo: com la cançó l’ha acompanyat i “recol·locat” vitalment. Dimensió espiritual i comunitària: de la poesia popular a la lectura bíblica de la Transfiguració. Context i participants Programa: Veus de la Parròquia – secció "Paraula viscuda". Participants: Montse Giró, el/la locutor/a, Pere Oliver (rapsoda i convidat a l’estudi), Víctor Murillo (telèfon), Carlos (tècnic). La cançó i l’autor Payador: trobador popular de l’Argentina, veu del camp i del poble. Atahualpa Yupanqui: figura clau del folklore argentí; cançó icònica que combina poesia, memòria i denúncia. Jorge Cafrune: interpretació referencial en directe que marca el to ètic i estètic de l’obra. Per què aquesta cançó? (Víctor Murillo) Memòria d’adolescència: primera escolta en una sortida juvenil a Aiguafreda. Funció vital: "em recol·loca" quan es despista del seu origen proletari i del compromís amb el poble. • "Yo vengo de muy abajo y muy arriba no estoy... porque estoy en mi elemento y abajo por lo que soy". Lectura i anàlisi d’estrofes Hospitalitat i comunitat "Con su permiso voy a entrar aunque no soy convidado... Voy a cantar a mi modo después que haya churrasqueado" - Imatge d’obertura comunitària: l’asado com a festa de tots; cant compartit, no elitista. Perseverança i convicció "...pero siempre ha sido así, galopeador contra el viento" - Metàfora de resistència: seguir malgrat el vent en contra; coherència d’idees i de vida. Dignitat i llibertat interior "Vuelo porque no me arrastro... sin escuchar la soncera de que vuela la gallina" - Rebuig de la soncera (xerrameca/banalitat) i afirmació de la pròpia dignitat. Humilitat i pertinença popular "Yo no soy zorzal... Yo soy pájaro corsario que no conoce el piso" - Sense vanitat ornamental; llibertat de vol i identitat no domesticada. Poble i treball "La arena es un puñadito, pero hay montañas de arena" - Construcció col·lectiva: el petit esforç suma; metàfora de poder popular. Clau social i històrica Trobador contemporani: Yupanqui com a transmissor de la veu del poble. Censura i codis: dir l’essencial amb llenguatge poètic en contextos de repressió (Argentina i Espanya tardofranquista). Records i referents Aiguafreda i fogueres nocturnes; influència de Quilapayún i escena llatinoamericana. Memòria de comunitats i figures eclesials compromeses. Pobresa i responsabilitat "Que vi tanta pobreza que yo pensé con tristeza: Dios por aquí y no pasó" - Lectura no com a retret a Déu, sinó com a interpel·lació al compromís humà i social. Versos finals i llegat "Aunque me quiten la vida... han de vivir mis canciones en el alma de los demás" - La cançó com a bé comú, que perviu més enllà de l’autor. "Para mí todo el rumbo es bueno... Yo sé dormir al sereno" - Lliçó d’austeritat i llibertat: viure amb poc, arrelat a la terra i a la gent. Evangeli de la Transfiguració (Marc, cicle B) Relat: Jesús porta Pere, Jaume i Joan a la muntanya; vestits fulgurants; apareixen Moisès i Elies; la veu del Pare: "Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo". Clau espiritual: moment de llum i revelació que enforteix la fe abans del camí de la Passió. Idees clau La poesia popular pot dir el que molts callen i reforçar identitats col·lectives. Arrels i humilitat com a brúixola vital. Fe i cultura es troben en la paraula que eleva, consola i compromet.

M de Música del 24/2/2015 - episode art
M de Música

M de Música del 24/2/2015

Un programa al meu gust. La música que em desperta sentiments i emocions. Música clàssica, jazz, new age, etc. La paraula, la poesia introdueix la música.

Cinema sense condicions del 24/2/2015 — American Sniper, Xauixa i el gir neobarroc: guerra, misteri i mitjans en el cinema contemporani - episode art
Cinema sense condicions
59'

Cinema sense condicions del 24/2/2015 — American Sniper, Xauixa i el gir neobarroc: guerra, misteri i mitjans en el cinema contemporani

Panorama general del programa Cinema Sense Condicions obre amb música (Ennio Morricone i Chaplin) i entra ràpidament en una tertúlia on es combinen crítica d’estrena, reflexió estètica i tendències actuals. • Eix 1: American Sniper (Clint Eastwood) — anàlisi d’estil, ètica i un detall “manipulatiu”. • Eix 2: Xauixa (Lisandro Alonso) i l’article d’Àngel Quintana — de l’ascetisme minimalista al misteri neobarroc. • Eix 3: Nightcrawler — el paper dels mitjans i la manipulació de la realitat com a mercaderia. • Derives: Nebraska, Birdman, Terrence Malick, postmodernisme, Drive, Relatos salvajes. American Sniper: estil, ètica i decisions de posada en escena Punts forts i un “detall” que descompensa • Cinema d’Eastwood: sòlid, seriós, sense por al conflicte i als matisos. • Escenes de telèfon: tensió i eficàcia molt notables, integrades amb delicadesa en el relat. • Crítica al “detall” d’un somriure d’un personatge — percebut com a excés de simplificació/manipulació que trenca l’ambigüitat moral construïda. Duels, caos i final • La guerra s’articula com un duel entre franctiradors: impuls individual, romanticisme del repte i límits de la disciplina militar. • Representació del caos bèl·lic (boira visual, desorientació): encert formal que comunica l’absurd de la guerra. • Tractament de la família: percebut com un pèl “tou” però útil com a contrapunt. • Final filmat amb fredor clàssica, sense subratllats — deixa espai a la lectura crítica de l’espectador. "...no m’empenedeixo... i estic disposat a defensar davant Déu totes i cada una de les morts." • La frase clau sintetitza la coherència interna del personatge: fe, pàtria i responsabilitat moral. Xauixa i el gir neobarroc: del minimalisme al misteri De l’ascetisme a la poetització • Context: Xauixa com a terra mítica (tipus El Dorado), relat a la Patagònia del XIX amb Viggo Mortensen. • Primera meitat: minimalisme d’Alonso (silencis, figures, paisatge extrem, cromatisme contingut). • Viratge central: pèrdua de la filla i recerca del pare — abandó de la racionalitat narrativa cap a la poetització de la imatge i el misteri. Tendència crítica • L’article d’Àngel Quintana sosté que, després de 15 anys de cinema substractiu/minimalista, s’imposa un retorçament del llenguatge: present fragmentat, de vegades oníric i sovint barroc. • Percepció també al Festival de Rotterdam: la imatge muta per seguir sent mirall del present, però ja no “realista” a la Stendhal. Nightcrawler: la mercantilització del xoc i la fabricació de la notícia Mirar és “disparar” • Paronomàsia de “shoot”: disparar i filmar comparteixen arrel — la càmera com a arma. • Diferències amb Eastwood: retrat més asèptic i directe, amb menys “preguntes” implícites. De documentar a provocar els fets • El protagonista descobreix que pot governar l’esdevenir: de perseguir accidents a preparar/accelerar situacions per obtenir imatges més venibles. • Comparació amb Minority Report (sense precognició): aquí hi ha enginyeria d’oportunitats i explotació dels buits del sistema. • Diagnòstic social: hàbits de consum que premien la morbositat; els mitjans responen i retroalimenten la demanda. Responsabilitat distribuïda • Culpabilitat compartida: productor d’imatges, redaccions, audiència i, a dalt de tot, estructures de poder. • Hi ha estudis psicològics i tècniques per induir hàbits i maximitzar l’addicció als continguts d’impacte. Realisme contemporani: Nebraska i el retrat del desencant • De les formes clàssiques (Steinbeck/Ford, «Les raïms de la ira») a un realisme que evita el pamflet i mostra un teixit social esgotat i rutines inamovibles. • Nebraska aposta per una imatge clara i seca, sense “preguntes” formals: constatació d’un estat de coses (valors conjunts, masclisme, feixisme latent, impotència). Oscars i Birdman: temps, pla seqüència i puresa formal • Reconeixement a Birdman (millor pel·lícula, director i guió): aposta per una forma gairebé de pla seqüència que remet a Rope (Hitchcock). • Reflexió sobre el temps (dia/nit) com a mesura i experiència — ecos amb Interstellar. • L’estil d’Iñárritu condensa pulsions místico-màgiques d’etapes anteriors en una execució implacable i sense concessions. Neobarroc i postmodernitat: estat de la qüestió • El neobarroc actual comparteix terreny amb el postmodernisme: fractura, inestabilitat, barreges de registres i prioritat del misteri sobre l’explicació. • Exemples: Xauixa i, com a contrapunt, The Drop (L’entrega) — focus intens en un fragment de realitat, dubte entre veritat “exacta” i mirada somiada/tòpica. Altres fils: Drive i Relatos salvajes • Drive: estilisme i fatalitat — en revisió, un final percebüt com a més decebedor, però coherent amb la idea que “la vida t’atrapa”. • Relatos salvajes: catarsi de pulsions bestials que el contracte social reprimeix — humor negre per exposar la desmesura. Cloenda i proper programa • Crida a continuar llegint Caimán i l’article de Quintana; reflexió crítica per evitar la manipulació i madurar com a espectadors. • Avanç: Joan Segué i especial Bollywood amb recomanació de veure Lagaan. • Reescolta al blog del programa.

← Torna a tots els podcasts